Testimoni i testament espiritual de Maria Amengual Serra. 102 anys
Les persones bones: Mai donen consells. Ella t’escoltava i acollia. Et feia sentir rebut del tot. No jutgen ni condemnen. Ella t’acceptava i respectava tal com eres. No exclouen a ningú. Sempre tenia temps per a tu. Et feia sentir únic i important, valorat acceptat sense condicions. S’adapten a les contrarietats, la frustració i el dolor dels altres. La seva presència t’acompanyava, et consolava i t’omplia de pau. Són agraïdes a la vida. Per ella tot estava ple de sentit positiu. En tota situació. Sols et veia el positiu i t’ho comunicava immediatament, amb l’alegria d’un infant. Les teves bones noves eren també les seves. Guarden les seves penes al fons del seu cor. Fins i tot els moments més dolorosos del final sols expressava gratitud. Ni aleshores perdé la seva dolçor a la mirada. Viuen en la pau. Ella hi vivia sempre, de dia i de nit, i (sense adonar-se’n) la irradiava al seu entorn. Estimen i es deixen estimar. Ella estimà i pregà sempre per tothom, sense exclusions. Vivia sotmesa a la voluntat de Déu. “Si convé… solia dir en acabar una pregària. Són les vertaderes santes. Tots els qui la coneguérem d’aprop en podem donar testimoni.
Estimat amic: però res de tot això mai hagués estat possible sense TU, sense les teves visites a casa seva, sense l’afecte que TU li has donat durant aquests anys.
La bondat i la santedat individuals no existeixen. Tot som u.
Moltes gràcies en nom de la padrina Maria.
Melcior Puigserver i Cañellas
2 comentaris :
Pep estàs afegit en la entrada de "Bloctecnia 500 dies", on faig relació de tots els blocs que m'han enllaçat. Gracies i felicitats pel teu bloc.
Moltes gràcies a tu. El teu Bloc el trobo molt interessant i m'ajuda molt.
Publica un comentari a l'entrada