dijous, 7 de març del 2013

El Galatzó pel Pas de s'Encletxa

Puig del Galatzó
Avui ens proposem ascendir al puig de Galatzó per una ruta curta, diferent a l’habitual, molt més exigent i emocionant que discorre per empinades xemeneies i llargues carenes.
Seguim les passes de l'amic Emilio Alonso publicades en el seu blog: "Mis días de montaña".
El punt de partida és la font des Pi, situada a un vial asfaltat de la parcel·lació de son Net de Puigpunyent. Deixem el cotxe a les rodalies de la font en un desviament de pistes just al costat d'un pi amb una pintada blanca (WP-01).
Pugem (N) per la carretera asfaltada i en cinc minuts arribem a la mencionada font (WP-02) a l’esquerra de la qual, parteix un ample camí de terra cap a Tramuntana (N) que puja per dins un frondós alzinar.
Després d'una volta a l'esquerra, girem a la dreta i, tres minuts més amunt on acaba l’ample sender, continuem a l’esquerra per un fressat viarany que ascendeix amb fort pendent per dins el bosc d’alzines i que ens mena, passats vint-i-cinc minuts, al coll des Carniceret on hi ha una fita i una estaca (WP-03).
Aquí deixem el camí d’ascens al puig per la via normal i voltem a l’esquerra (SW). Tot d’una divisem damunt una roca una petita i discreta fletxa vermella que ens indica que hem agafat la direcció encertada, no serà la darrera que trobarem. Seguim aquest desdibuixat tirany amb l’ajuda d’esporàdiques fites, passem pel costat d’uns pins i, més amunt per una petita rosseguera on hi ha una gran roca amb una fita al damunt, fins assolir els peus dels espadats.
En aquest punt girem a la dreta (NW) i ascendim amb fort pendent per un terreny pedregós amb càrritx i aritges com a vegetació predominant. No tardem gaire en localitzar a la nostra esquerra (petita fletxa vermella) una ampla canal per la qual ascendim on ja comencen les primeres grimpades del dia. Continuem progressant un poc a la dreta per salvar una aresta i tot d’una ja divisem una nova xemeneia plena de vegetació que la intentem evitar ascendint per l’esquerra aferrats a la paret de la penya.
Uns minuts més a munt, localitzem una gran roca encaixada a la xemeneia, ens trobem en l'anomenat Pas de s’Encletxa (WP-04) el qual superem per sota del bloc de roca amb una exposada i delicada grimpada.
Pas de s'Encletxa
Superat el pas, progressem amb forta pendent cap a Ponent entre abundant càrritx i roques, fins assolir una petita explanada punt on enllacem amb la via normal d’ascensió al cim.
Amb un darrer esforç assolim el puig de Galatzó de 1.026 metres d’altitud (WP-05) coronat per un vèrtex geodèsic i des d'on es divisen bones panoràmiques si es disposa d’un dia clar.
Iniciem el descens per la llarga i espectacular carena Sud amb direcció (S-SW) tot seguint les fites que ens marquen el recorregut més adequat. Uns quinze minuts més avall l’aresta marca un fort desnivell el qual superem realitzant algunes desgrimpades que ens menen a un ampli coll. Mantenint l’alçada i uns metres més endavant, ascendim de nou a la carena que ens queda a la nostra esquerra, sempre amb l’ajuda de les fites de pedra. Seguim crestejant i progressivament anem abandonat l’aresta de la muntanya cap a l’esquerra (S) descendint per una ampla vessant de terreny pedregós on predomina el càrritx i el boig. Aquest tram davalla amb fort pendent, està molt fitat i ens condueix, després de girar a l’esquerra (E) i realitzar una petita desgrimpada, a una paret de partió punt anomenat Pas des Ratxo (WP-06).
A l’extrem esquerra de la paret, arranca un senderó mig tapat per la vegetació que baixa cap a Gregal (NE), travessa una petita rosseguera, passa per dins el bosc marcant algunes voltes i desemboca en un ample pista de terra (WP-07).
Continuem a l’esquerra, creuem una barrera metàl·lica pel costat dret i en pocs minuts arribem a la pista asfaltada on, uns metres més avall tenim el cotxe.
Acabem el matí fent unes "birres" a un bar de Puigpunyent i comentant l’itinerari d’avui. Tots coincidim que ha estat un recorregut dur i aspre però al mateix temps molt emocionant i gratificant. Ha valgut molt la pena l'esforç realitzat, ens sentim satisfets, en definitiva un itinerari inoblidable.
Ruta circular amb 552 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut. Ruta força exigent i dura, la major part sense camí, cal estar acostumat a grimpar i a desgrimpar. 
Excursió realitzada el dia 16 de febrer de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Fernando i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

8 comentaris :

Toni Sureda (Socay) ha dit...

Aixo es trampa!ª!! vos deixareu la derrera i curta ximenea al cucull del Galñatzó!! jajajaaj
Enhorabona per la descipció de aquest deportiu itinarari Josep!!

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Toni,
Sí, tens tota la raó, ens ho vàrem mirar però estava la roca molt humida i decidírem pujar per la via normal.
Moltes gràcies per les teves paraules.
Una abraçada.

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Me alegro que os gustara esta exigente, pero bonita alternativa, para subir y descender a y desde esta conocida cima.
En su día, hace ya muchos años, me la enseñó, como tantas otras, Priam Villalonga.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Sí és un recorregut dur però molt gratificant. Tenim un bon record.
Moltes gràcies per ensenyar-nos aquest itinerari i pel teu comentari.
Una aferrada.

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Fantàstic itinerari Josep, fotos i descripció perfectes. Donarte les gracies per penjar-ho (també a n'Emilio). Ja et faré seguir el nostro. Salut

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Moltes gràcies per les teves paraules, estic content que t'hagi agradat aquest modest reportatge.
Tinguérem sort i gaudirem d'un bon dia de finals d'hivern.
Com que també heu fet aquesta ruta, ja sabeu què és fantàstica, ja fris de veure el teu reportatge.
Salutacions cordials.

arni ha dit...

fa molt temps que vaig fer aquesta ruta, ja ni me’n recordo, i m'acabeu de fer enveja sana.
bon reportatge.
salut Arnau

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Arnau,
Molt agraït per aquest comentari, estic content que t'hagi agradat aquest senzill reportatge.
Una cordial salutació.

anar a dalt