dilluns, 3 de juny de 2013

Coma de Son Torrella

Coma de Son Torrella
La coma de Son Torrella es troba entre els 975 i els 800 m d'altitud i pertany al terme municipal d'Escorca. Té una forma allargada i discorre entre la Serra de Cúber i la Serra de Son Torrella.
Sense saber-ho hem realitzat una de les rutes Amagades de Mallorca: Coma de Son Torrella - Pla de Cúber, Núm. 60, de Jesús García Pastor.
Iniciem doncs la passa en l'aparcament situat en el punt quilomètric 33,700 de la carretera MA-10 al costat de la font des Noguer (WP-01). Caminem per asfalt direcció a Sóller durant uns tres quilòmetres aproximadament, passem per un bonic mirador amb vistes a l'embassament de Cúber i més amunt per davant la base militar fins arribar al petit embassament que hi ha al principi del túnel de Monnàber (cinquanta minuts).
Per una petita escala metàl·lica, molt inestable en l'actualitat, salvem la barrera d'entrada a la Coma (WP-02). A l'altre cantó arranca el sender que transcorre pel centre de la Coma de Son Torrella. Es tracta d'un ample camí de carro que puja en suavitat en sentit Sud-Oest, travessa un ombrívol alzinar i, en sortir d'aquest, va paral·lel a un tancament de reixeta que protegeix una ampla zona de pins joves. Transcorreguda una hora aproximadament, assolim el Portell de sa Costa (WP-03).
Després de gaudir de les espectaculars vistes, retrocedim uns metres per anar a cercar el camí que ens ha de creuar la serra de Cúber i arribar el coll de l'Ofre.
Aquí tenim dues alternatives, la més fàcil i l'habitual és pujar per un tirany marcat i fitat en direcció Est, opció que realitza la majoria dels participants. L'altre es pel Pas de s'Encletxa, opció que triem un grupet per les ganes de conèixer un nou tram i fer més entretingut l'itinerari. Per això creuem una paret mitgera que ens queda a l'esquerra i avancem sense camí, amb alguna esporàdica fita, en sentit Sud-Sud-Est. Baixem una mica i franquegem pel vessant inclinat de la muntanya i pel peu d'unes parets escarpades fins arribar al pas de s'Encletxa (WP-04) (quinze minuts). Es tracta d'un estretíssim passadís que per entrar-hi cal ajupir-se un poc, però no presenta cap tipus de dificultat de trànsit. L'altre cantó avancem per un terreny rocós i arribem a una paret seca punt on enllacem amb el camí de la ruta podríem dir normal. Continuem baixant cap al Sud seguint el fressat camí pels darrers contraforts de la Serra de Cúber fins assolir el Coll de l'Ofre (WP-05) (quinze minuts).
Pas de s'Encletxa.
La nostra ruta continua pel camí del GR-221 que davalla per dins un pinar. Transcorreguts uns quinze minuts, enllacem amb la pista ample a l'alçada de les cases de Binimorat que ens queden a la dreta. Seguim baixant de forma suau, passem pel costat d'una barraca pel bestiar també a la dreta, i arribem a una paret amb barrera. Un cop creuada deixem l'ample camí i seguim paral·lels al torrent fins arribar a l'extrem de l'embassament de Cúber, a la dreta del qual es troba el refugi. Aquí creuem el torrent i seguim el camí que voreja l'embassament fins arribar de nou a la carretera i tancar el cercle d'aquest fàcil i bonic itinerari.
Ruta circular amb  386 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut. En general és un itinerari fàcil i bo de fer. Transcorre per camins ben marcats, menys el curt tram per arribar al pas de s'Encletxa on no hi ha camí i cal travessar un vessant molt inclinat per un terreny incòmode de roques i càrritx. El pas no presenta cap dificultat tècnica i dóna un aspecte més amè a l'itinerari.
Excursió realitzada el dia 1 de maig de 2013 amb l’AAVV de Pòrtol.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

4 comentaris :

arni ha dit...

Hola Josep
Una bona ruta per poder contemplar amb tranquil-litat bells paisatges.
En el mes de desembre del 2010 vaig fer la mateixa ruta però a l'inrevés, i vaig haver d'evitar el Pas de s´*Encletxa a causa d'una tempesta de neu amb gairebé nul-la visibilitat que em va sobrevenir a meitat de ruta, això sí vaig gaudi amb el fenomen imprevist.
una abraçada Arnau

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Arnau,
Veure i sentir com cau la neu és una sensació fantàstica, una sensació de pau i tranquil·litat. He cercat la teva ressenya d'aquest itinerari en el teu blog i m'ha agradat llegir-la i veure les fotos en un ambient totalment diferent del nostre.
Una cordial salutació.

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
No por clásica, menos bonita esa magnífica ruta. Gran idea la de icluir fotos antiguas de las Rutes Amagades.
Siempre me ha gustado ese Pas de s'Encletxa o de sa Vaca.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Estic d'acord, no deixa de ser una ruta molt bonica i senzilla. Amb l'AAVV de Pòrtol, hem de cercar itineraris aptes per totes les edats.
Desconeixia que també li diguessin pas de sa Vaca, moltes gràcies per la informació.
Una cordial salutació.

anar a dalt