dilluns, 17 de juny de 2013

La Mola de Planícia pel Comellar des Teixos.

Inici Comellar dels Teixos
Aquest era un itinerari que teníem pendent de feia temps i per diversos motius l'he anant posposant setmana rere setmana.
El nostre destí d'avui és ascendir el cim de la Mola de Planícia (941 m) i ho fem per un indret no massa transitat, molt maco però vertical i agrest: el Comellar des Teixos. És en aquest Comellar on, entre rossegueres i roques, hi sobreviu des de fa un grapat d'anys una població de teixos. El teix (Taxus baccata) és uns espècie relicte pròpia d'èpoques més fredes.
Sortim a les 8,05 h. de la plaça de la Vila del poble de Banyalbufar i ho fem pel camí des Correu que coincideix amb el GR-221 (WP-01). El camí, en sentit sud-est i fort pendent, passa pel costat d'un gran safareig i, més amunt per la font de la Vila, després descriu diverses voltes i arriba a una cruïlla a l'alçada d'un cimentera abandonada (WP-02). En aquest punt deixem el GR per voltar a la dreta. Passem pel costat de les ruïnoses cases de Son Sanutges a l'esquerra i continuem, en suau descens, per una ample pista de terra que ens mena a les cases de s'Arboçar (WP-03) a les 9,10 h.
El camí, ara planer, discorre per dins el bosc i, als pocs minuts de les cases, l'hem d'abandonar per collir, en ascens, el caragolat Camí des Carro o Camí de sa Mola en sentit sud. Ignorem ramals que surten a cada cantó i, després d'uns revolts, també l'abandonem per l'esquerra (WP-05).
Aquest nou camí és més estret, discorre per dins l'alzinar i més amunt es desdibuixa fins que desapareix. Seguim esporàdiques fites que ens menen a un rotlle de sitja i una cova situada als peus d'una penya. Minuts més amunt assolim un altre rotlle de sitja i una bassa als peus d'una petita rosseguera. Seguint les fites avancem ara cap a l'esquerra en direcció primer Nord-Est i més endavant Est. Localitzem curts trams d'un antic camí de ferradura on encara es conserven alguns marges de sosteniment. No tardem gaire en assolir un nou rotlle de sitja amb un impressionant forat en el seu centre segurament produït per l' impacte d'una roca (WP-06). Seguim avançant, ara cap a Sud-Est, franquegem una recent esllavissada i assolim, a les 10,50 h un tàlveg ocupat per una vertical rosseguera que imposa respecte, ens trobem al principi del Comellar dels Teixos.
Emprenem la forta pujada, primer Sud-Est i més endavant Sud, pel mig de la rosseguera i més amunt pel seu marge esquerra resseguint el límit amb l’alzinar per evitar en el possible transitar per damunt les incòmodes pedres. En finalitzar la rossseguera, el tàlveg s'estreny formant una mena d'embut molt vertical amb el sol de terra i pedres petites que ens obliga a extremar les precaucions. Un poc més amunt assolim els peus de la penya i sortim per la dreta per un estret passadís entre les roques amb una fàcil i curta grimpada que ens mena a una nova rosseguera.
El teix (Taxus baccata)
Ascendim per l'esquerra amb fort pendent i, després de un petit ensurt pel despreniment de diverses pedres sense més conseqüències i d'admirar els exemplars més bonics de teixos de Mallorca, assolim un camí de carro per on continuem a l'esquerra. Aquest nou camí ens condueix a un coll, a la dreta del qual ens queda el puig principal de la Mola de Planícia coronat pel típic vèrtex geodèsic (WP-07), i a l'esquerra el cim secundari amb una antiga caseta d'observació. La boira ha fet acte de presència i no podem gaudir de la panoràmica que es deu albirar des d'aquí dalt. Ja s'han fet les 12,30 h.
Des del coll baixem en sentit Nord-Est seguint les fites fins retrobar el camí de des Carro. El camí circula per un magnífic alzinar, passa per un dipòsit d'aigua conegut com l'aljub del Puig, i assoleix un pla amb un trencat de camins. Nosaltres seguim pel camí de la dreta que ara baixa marcat diverses ziga-zagues i ens condueix al dipòsit dels Aljubets (WP-08). Més avall trobem un altre conjunt d'instal·lacions format per una bassa, un porxo i un magnífic forn de calç, es tracta del pla del Porxo.
Continuem el llarg descens per aquesta artèria de la muntanya i a les 13,45 arribem en el punt on havíem deixat el camí des Carro de bon matí (WP-05). Ara ja sols ens queda retornar al poble de Banyalbufar desfent el mateix tram de camí que hem emprat a la pujada.
A les 14,45 h. arribem a l'aparcament on tenim els cotxes. Hem gaudit d'una espectacular ruta i d'uns indrets meravellosos i salvatges a l'abast de pocs.
Ruta circular amb 1.063 metres de pujada acumulada i 16 km de recorregut. Itinerari que pot presentar problemes d'orientació. L'ascensió pel Comellar dels Teixos és molt vertical i amb trams amb poca adherència, cal emprar les mans sovint. Presenta un fort desnivell.
Excursió realitzada el dia 11 de maig de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Tomeu C. i Josep.
He consultat:
Mola de Planícia por el Comellar des Teixos d'Emilio Alonso.
Planícia. Itineraris pel patrimoni ambiental i cultural. Tomàs Vibot.

8 comentaris :

arni ha dit...

Bonica ruta que tinc pendent, amb fexuga pujada.
molt bon reportatge.
salutacions Arnau

Joan Riera ha dit...

Hola Josep, quan férem la mola de Planícia vaig guaitar a la capçalera de l'empinat comellar i, certament es veia molt vertical. Haurà de ser quan faci més fresca.
Enhorabona al grup.
Salutacions.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Arnau,
Sí ja ho pots ben dir, l'ascensió pel Comellar dels Teixos és feixuga i dura, però l'indret és molt bonic.
Moltes gràcies pels teus amables mots.
Salut per seguir.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Joan,
El Comellar és dret però es pot fer anant en compte, no és res de l'altre món. Ara és un racó molt bonic i salvatge.
Si, amb aquesta calorada, és impossible.
Gràcies pels comentaris ho faré arribar als components del grup.
Salut i sort.

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Uep Josep, un altre bona eixida, només apte pels bons, com voltros. I molt bona informació per pujar-hi. En Vallcaneras al seu llibre ho posava dificil, en quant a orientació i desnivell. Gracies per l'informació... i salut Josep

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Gràcies a tu per les teves amables i encoratjadores paraules.
En Vallcaneras té tota la raó, el desnivell a superar és important, però es puja bé i l'esforç es veu recompensat per la bellesa de l'entorn.
Una cordial salutació.

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Aunque realmente es dura la subida por el Comellar des Teixos, es una alternativa que me gusta mucho, para ascender a la Mola de Planicia.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Estic content de saludar-te de nou, si com bé dius, és dura la pujada per aquest Comellar, però molt atractiva i gratificant.
Moltes gràcies per comentar.
Salut i bona recuperació amic.

anar a dalt