divendres, 12 de juliol de 2013

Puig de sa Galera pel pas d'en Marc

Inici pas d'en Marc
Ascendir al puig de sa Galera pel pas d'en Marc era un itinerari que feia molt de temps que teníem pendent, però hem hagut d'esperar un dissabte en què les condicions meteorològiques fossin bones, ja que transitar per aquests passos amb la roca banyada no és gens aconsellable.
Segons les previsions meteorològiques avui hem de gaudir d'un bon dia, però en arribar a Deià, el cel és tapat de núvols baixos i fa un oratge ben fresquet per trobar-nos ja en el mes de juny.
En aquesta ocasió som només en Fernando i jo, la resta dels components del grup tots tenen alguna cosa que els impedeix participar-hi.
Després de deixar el cotxe al petit aparcament situat a l'entrada del poble (WP-01), iniciem la caminada quan són les 8 tocades del matí. Avancem per la carretera Ma-10 en direcció a Sóller i, després de passar per l'ajuntament, voltem a la dreta pel carrer de Son Canals i, un poc abans d'arribar al final del carrer, voltem a l'esquerra per una estreta escala de pedra que ens du a una pista asfaltada. Un parell de corbes més amunt, trobem a l'esquerra un sender empedrat què és per on continuem. Aquest nou camí puja entre antics bancals ben arranjats d'oliverar i en pocs minuts passa per la font de sa Senyora (WP-02).
El camí continua a l'esquerra cap al nord, franquegem un estret portell i arribem a una zona de marjades i a un porxo (WP-03). Des d'aquí ja veiem el pas d'en Marc, una esquerda situada als penya-segats del puig de la Galera (908 m) el nostre objectiu d'avui.
Després de creuar unes marjades, ens endinsem dins el bosc on el camí va una estona al costat d'un reixat fins franquejar un nou portell sense barrera que dóna accés a l'alzinar (WP-04).
Seguim les fites direcció est per un inclinat tàlveg amb restes de l'explotació del carbó vegetal. Més amunt deixem a l'esquerra un sender i continuem fins assolir un altre camí de carro a l'alçada d'un forn de pa (WP-05) quan són les 9,20 h. Voltem a la dreta direcció sud per aquest nou camí, però quan aquest volta cap a l'esquerra, l'hem de deixar i seguir recta per un confós tiranyet que ens mena a una paret transversal la qual hem de franquejar (WP-06). A l'altre costat, seguint el fitat tirany en ascens, ens condueix als peus dels penya-segats del puig de sa Galera.
Sa Galera
A les 9,50 h arribem a una escala metàl·lica que ens indica l'inici del pas d'en Marc (WP-07). És un llarg pas compost de tres trams equipats amb cables i cordes.
L'escala permet superar, una paret d'uns tres metres que ens situa damunt un esperó. Segueix una curta cornisa on un cable folrat de plàstic serveix com a passamà.
Superat aquest primer tram sense cap dificultat, les fites i una petita fletxa vermella, ens condueixen cap l'esquerra fins arribar al segon tram també molt ben equipat amb un gruixut cable folrat. Es tracta d'una travessia en descens amb poques presses als peus, sort en tenim del cable que ens podem aferrar fort i superar-nos amb les mans.
Passat aquest segon tram, pugem per un inclinat tàlveg que ens situa als peus de la penya arribant així al darrer tram, el més llarg i més exposat.
Es tracte d'una cornisa molt inclinada que puja en diagonal dreta i assegurada amb una bona corda.
Ascendim amb l'ajuda de la corda fins a una alzina, però la sorpresa final està per arribar. Just al final de la cornisa ve el tram més delicat de tots, ens situem davant una inclinada roca amb poques preses i amb una bona timba als nostres peus.
Superem aquesta exposada grimpada amb l'ajuda de la corda i sortim donant l'esquena al buit (WP-08) quan són les 10,10 h.
El nostre itinerari continua sense camí (E), les fites ens duen a un ample comellar ocupat per una rosseguera, en principi de pedres molt grosses. Avancem ara en sentit nord-est pel bell mig del tàlveg fins arribar al peu dels penya-segats on voltem a la dreta per una mena de canal. Amb una fàcil grimpada ens situem molt a prop del puig de sa Galera (WP-09), el qual hi arribem a les 11 h.
El dia s'ha espavilat bastant i podem gaudir de bones panoràmiques. Després del merescut descans i de les fotos de rigor, emprenem el descens cap a sud-est tot seguit un tirany de muntanya marcat amb fites de pedra. Més endavant aquest viarany volta cap al sud per anar canviant cap al sud-oest. No és bo de seguir, hi ha trams força desdibuixats, però procurem no perdre les fites. A les 12,15 h entrem dins un inclinat comellar amb forma de gros embut. Abans d'arribar al final del xaragall, voltem a l'esquerra en direcció sud-oest arribant a un fressat senderó que passa pel peu d'unes parets escarpades i que ens condueix a una petita paret amb un botador.
A les 12,45 h arribem al pas de Can Boqueta (WP-11). Aquest curiós pas no presenta cap dificultat tècnica, prenent com sempre les oportunes precaucions. Està ben equipat amb cables d’acer folrats de plàstic que donen seguretat. És un estret passadís amb alguns graons picats a la roca que davalla fent una ziga-zaga.
Pas de can Boqueta
Un cop superat el pas arribem al xaragall de Can Boqueta. Amb lentitud, per la dificultat del terreny i pel cansament acumulat, descendim per mig d’aquest nou roquissar.
Superat aquest tram, ens endinsem dins un espès i vertical alzinar. Baixem seguint les fites i les taques de pintura vermella, fins que entrem a una zona de marjades d'oliverar.
No tardem gaire en passar pel costat de dos porxos, punt on segons les indicacions que portem, hem de seguir per la marjada cap a sud-oest i, sense perdre alçada arribar al camí des Racó.
Després de donar-hi voltes i més voltes no trobem aquest sender que en el mapa hi figura i decidim baixar pel camí ample. Aviat ens trobem una barrera tancada que ens impedeix el pas, voltem a l'esquerra i passant per davant d'una petita casa, arribem a la fi al camí des Racó que ens condueix, sense cap impediment, al poble de Deià quan són les 14,15 h.
Esperàvem amb il·lusió aquesta excursió, n'havíem sentit parlar i havíem vist fotos d'aquests passos, i realment ha valgut molt la pena, ha estat molt gratificant i ens sentim molt satisfets.
Ruta circular amb 754 metres de pujada acumulada i 8,5 km de recorregut. Itinerari de dificultat alta només pels avesats a transitar per territoris dificultosos. Presenta un fort desnivell i la major part discorre sense camí, tan sols hi ha camí al principi i al final de l'excursió. El pas d'en Marc és força vertical i exposat, no s'ha de patir vertigen i cal evitar els dies amb boira i amb risc de pluja.
Excursió realitzada el dia 01 de juny de 2013. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.
He consultat:
Sa Galera - Pas d'en Marc. Tresques per Tramuntana. Arnau.
Pas del Racó  i pas de can Boqueta. Llorenç Soler i Andreu Magraner.
Veure l'àlbum de fotografies. (Aprofito fotografies de l'amic Fernando).
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

8 comentaris :

Joan Riera ha dit...

Hola Josep, impressionant reportatge fotogràfic d'un espectacular pas. Quan el férem nosaltres no vérem res, la boira ho cobria tot, i la roca banyada féu el transit per aquest penya-segat extremadament delicat.
Enhorabona als dos per aquesta nova fita aconsseguida.
Una abraçada.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Joan,
Sí recordo perfectament la vostra sortida per aquest espectacular pas, no era el dia més adequat. Amb un dia bo, és diferent.
Una cordial salutació i moltes gràcies pel teu comentari.

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep, una bona descripció d'aquests dos passos, i perfectes les fotografies. Tots els passos al Teix des de Deià son espectaculars. El final, a la baixada, no haver de seguir camí, sempre és mes complicat, igual ho obert una nova via!.
Agraïts per citar-nos, enhorabona i salut a tots dos, Josep

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Moltes gràcies per les teves amables paraules.
Sí al final quan un ja va cansat no trobàrem el curt tram que enllaça amb el camí des Racó, en una altra ocasió serà.
Salut.

arni ha dit...


bona ruta i dos bells passos, enhorabona a tots dos.
salutacions Arnau

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Arnau,
Moltes gràcies.
Bon estiu.

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Desde que está tan bien equipado, no he hecho el Pas d'en Marc.
Cuando lo hice por primera vez, de bajada, allá por el final de los años 50 del siglo pasado, en esa losa rocosa tan expuesta (del final o inicio)había unas piquetas de hierro, que hace ya mucho que desaparecieron.
Enhorabuena y un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Sí amic, Emilio! Ara aquest pas està molt ben equipat, menys mal ja què és una mica exposat.
Gràcies pel teu comentari.
Salutacions i bon estiu.

anar a dalt