dijous, 22 d’agost de 2013

Gorges de Carançà (Pirineus Orientals Francés)

La Cornisa.
Avui iniciem una setmana (del 14 al 20 de juliol) d'excursions pels Pirineus (Cerdanya, Capcir, Conflent, Andorra) una setmana per gaudir de la muntanya i el contacte amb la natura amb bona companyia. 
Ens allotgem a l'acollidor i familiar hotel Supermolina, situat a l'estació d'esquí de la Molina al terme municipal d'Alp a les comarques Gironines.
El primer itinerari, dels sis programats en el viatge, discorre per les gorges del riu Carançà, el qual s'inicia a la petita població de Thues-entre-Valls (Pirineus Orientals Francés) situada entre Olette i Fontpédrouse a la carretera N-116 que uneix Perpinyà amb Bourg-Madame i Puigcerdà.
Es tracte d'un itinerari molt espectacular i entretingut que discorre per trams de camí excavats als penya-segats, per dins l'ombra d'humits boscos i per trams equipats amb passarel•les i ponts penjats damunt el riu Carançà.
Nosaltres, guiats per n'Isidre, fem el recorregut per les Gorges de Carançà d'anada i tornada per la cornisa fins al quart pont, el què representa una distància d'uns 7 Km i una pujada acumulada de poc més de 300 metres.
Iniciem la passa a l'aparcament tot creuant un pontet de fusta. Aviat el camí passa per sobre la via del petit tren groc i s'enfila amb fort pendent fins a la Cambra d'aigües on voltem a l'esquerra.
El planer sender va per dins un ombrívol bosc, franqueja un petit túnel i continua per un tram molt aeri on el camí és excavat a mitja cinglera. Seguim un tram per dins el bosc i no tardem gaire en trobar una cruïlla de camins, hi ha un rètol que ens indica que estem al camí dels Balcons de la Têt.
Seguim el camí planer en sentit sud i en pocs minuts arribem a la cornisa (no apte per gent amb vertigen). Un nou tram de camí excavat al penya-segat a una alçada aproximada d'uns 100 metres des del riu. Un cable d'acer aferrat a la roca ens serveix de passamà i ens dóna confiança per seguir avançant amb seguretat. Finalitzada la cornisa, el camí continua planer fins arribar arran del riu, punt on trobem la primera passarel•la lateral. Passada la passarel•la, arribem a la resclosa (punt de captació d'aigua) i un poc més amunt el primer pont penjat a una alçada d’uns 4 metres sobre el riu.
Passarel•la lateral damunt el riu.
Entrem ara en el tram més espectacular de tots on el congost s'estreny tant que per poder seguir avançant ho hem de fer per ponts, escales i passarel•les metàl•liques clavades a la paret, des de les quals veiem el riu lliscant entre les roques als nostres peus i amb la companyia constant de la remor de l'aigua. En total franquegem quatre ponts, tres dels quals són mòbils i un fixe.
En arribar al darrer pont dinem damunt unes roques situades al costat del cabalós Carançà. 
El camí de tornada és el mateix que hem fet per la pujada fins la cruïlla amb el camí dels Balcons de la Têt, on voltem a la dreta per un corriol que baixa novament a l'aparcament de Toes.
Ha resultat un itinerari molt agraït i divertit amb vistes espectaculars d'un paisatge de postal. Ens sentim molt satisfets.
Excursió realitzada el dia 15 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.
No penjo el track degut a la pèssima recepció del GPS. 
Veure l'àlbum de fotografies.

4 comentaris :

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Espectacular ruta, enhorabuena.
En Agosto del 2011, en una de mis travesías por los Pirineos, dirigiéndonos al Refugio de Ayous, y al fascinante pico del Midi d'Osseau, pasamos por un camino muy igual a éste, excavado en la roca en forma de cornisa, tan igual, que al comenzar a leer tu texto, pensaba que era el mismo.
El que nosotros recorrimos se llama "Chemin de la Mature" (Mature en francés, significa arboladura de los barcos). En tiempos de Luis XIV, para aumentar la flota, se comenzaron a explotar los bosques del sur de Francia, y se abrieron caminos para bajar los troncos para los mástiles (de ahí su nombre). Pero no estoy seguro de que el camino que vosotros recorristeis, sea un "Chemin de la Mature", aunque se parece mucho.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola amic Emilio,
Segons tinc entès, probablement aquest camí excavat a la roca es va fer per poder construir la petita central hidroelèctrica que hi ha més amunt.
Aquesta cornisa no és apta per persones amb vertigen ja els nostres peus hi ha un precipici d’uns 100 metres d’alçada. Però és molt xulo i amb unes vistes espectaculars.
Una aferrada i salut.

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep:
Aquest si que ès un itinerari ben desconegut per jo. He gaudit de ses fotografies i de ses teves explicacions. I molt interessant tot el recorregut amb el tall a la roca. Vares triar un bon lloc per anar de "vacances". Bons i forts Josep.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Me n'alegra que t'hagin agradat les fotografies. L'indret és espectacular i un no es cansa de voler captar tanta bellesa.
Moltes gràcies per comentar.
Salutacions cordials.

anar a dalt