dijous, 31 d’octubre de 2013

Puigs de Munt de Blat i de la Pinoa

El puig de la Pinoa des del Munt de Blat.
Avui ens plantegem realitzar un recorregut que ja vàrem intentar fer al mes de gener d'enguany, amb els companys de cordada Pere i Tomeu M. i que per mor de la persistent pluja no poguérem acabar.
Seguim les indicacions de l'amic Emilio Alonso publicades en el seu blog "Mis días de montaña".
L'itinerari no és massa llarg ni presenta masses dificultats, però discorre la major part sense camí per paratges poc transitats i coberts d'exuberants carritxeres de la Península de Formentor. És un recorregut molt bonic i que recomano molt per les espectaculars panoràmiques que s'albiren des del Munt de Blat i de la Pinoa ( o també dit Pinoia).
No és circular, per aquest motiu prèviament cal deixar un vehicle al punt on finalitzarem (el km 6,9).
Deixem un vehicle a uns dos-cents metres d'arribar al Km 3,6 de la carretera del Port de Pollença a Formentor, a una petita esplanada vorera de la carretera (WP-01).
A les 8,20 h, amb un cel cobert de núvols baixos, iniciem la passa per la mateixa carretera direcció a Formentor fins al mencionat Km 3,6 (pòster indicador: camí del Caló) (WP-02). En aquest punt, hem de deixar la carretera per la dreta per un corriol que ens mena, en un tres i no res, al coll d'en Vela.
El senderó segueix en suau baixada cap a Xaloc (sud-est). És un tirany marcat amb fites que discorre entre carritxeres, aquesta hora del matí banyades per la rosada de la nit passada.
Transcorreguts uns vint minuts des del punt de partida, assolim un petit torrent. Ara per dins la llera d'aquest rierany, cap al sud, arribem a la bonica platja de còdols d'es Caló (WP-03) quan són les 8,45 h. amb els calçons ben banyats.
Des d'aquí tenim la punta de l'Avançada a la nostra dreta i el puig del Munt de Blat a l'esquerra, el nostre següent objectiu.
Després d'una breu aturada, anem a cercar les restes d'un antic camí amagat entre les altes carritxeres. Sols hem de caminar uns cent metres cap al nord-est per ensopegar-hi de ple. Es tracte d'un remot camí on encara es conserven petits marges, puja en suavitat en sentit est-sud-est. Després de disset minuts, l'hem d'abandonar per voltar a l'esquerra. Està indicat amb fites (WP-04). Ara hem d'ascendir, camp a través per un fort coster direcció, nord primer i nord-est després, fins assolir el puig del Munt de Blat (159 m) (WP-05).
Hi arribem a les 8,20 h tots suats per les altes temperatures impròpies per l'època en què ens trobem i l'elevada humitat relativa de l'aire. No ens hi estem gaire i continuem el nostre itinerari baixant cap al nor-nord-oest fins a un collet i després nord en pujada crestejant per evitar el profund tàlveg que tenim a la dreta i que separar el Munt de Blat del puig de la Pinoa.
Progressem sense camí, les fites ens condueixen cap al nord. En arribar a un petit esperó rocallós, el qual l'hem de deixar a la nostra dreta, decidim fer una aturada per berenar, arrecerats de l'oratge càlid i molest de xaloc.
A les 10,05 h emprenem de nou la marxa, entre esponeroses carritxeres que ho tapen tot fent el caminar un poc insegur i incòmode. Mentre voltem cap a l'est per damunt el comellar, passem pel costat d'una pilona de ciment i, finalment a les 10,33 h, arribem al coll Paret (WP-06).
Per ascendir al puig de na Pinoa, seguim les esporàdiques fites cap a Xaloc (sud-est) direcció a uns pinotells i després cap a nord-est entre roques arribant-hi a les 11 h en punt (WP-07). Seguint la mateixa direcció i per damunt la carena assolim un mirador natural sobre Cala Pi de la Posada i l'illa de Formentor (WP-08).
Cala Pi de la Posada des del puig de la Pinoa.
Després de gaudir de les espectaculars panoràmiques que ens ofereix aquest indret, desfem les passes fins arribar de bell nou al Coll Paret (WP-06).
Des del coll, voltem a la dreta i baixem sense camí ni fites un fort coster que discorre per dins el bosc. Davallem en tendència a l'esquerra a la recerca d'un petit torrent al costat del qual parteix un amagat corriol (WP-09). Hem tardat uns quinze minuts en arribar-hi i ha estat una baixada incòmode degut a la densa vegetació i al fort pendent.
El confós viarany planeja i, passats uns dos minuts aproximadament, travessa una paret mitgera molt ensorrada (WP-10) on finalitza. Des d'aquí ja veiem un nou torrent, i al costat el nou camí que hem d'anar a cercar.
Per tant, davallem per un fort coster entre càrritxeres, garballons i plaques de roca, combinació perfecta si són banyades per relliscar. La baixada, en tendència a la dreta, és curta però incòmode. A les 12,08 h creuem el barranc i accedim al nou i malmès camí carreter (WP-11).
Després de marxar uns deu minuts per aquest remot camí, arribem a un desviament, on voltem a l'esquerra en sentit nord (WP-12). Deu minuts més amunt, arribem a un ample camí, el seguim cap a la nostra dreta i, en uns quinze minuts més, arribem a la carretera del Port de Pollença a Formentor, a l'altura del km 6,9 on tenim el vehicle que hem deixat de bon matí (WP-13), donant per finalitzada aquesta curta però gratificant excursió.
Ruta no circular amb 458 metres de pujada acumulada i  7 km  de recorregut.
Excursió realitzada el dia 19 d'octubre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Agustí, Tomeu C. i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

4 comentaris :

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Que bonitos recuerdos trae a mi memoria esta ruta. En Diciembre del 2002 fui varias veces, con Fina Boada, a explorar esta zona, para "construir" un itinerario por el cual llevar al GEM.
Mil gracias por mencionar mi Blog.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Estic content que aquest itinerari t'hagi dut bons records.
Moltes mercès per comentar, sempre tant amable.
Salutacions.

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep
Des de la Pinoa, cala Pi de la Posada és una cala de forma perfecte, i d'una bellesa impactant. Fa temps que ferem aquest itinerari, des de la Talaia d'Albercutx, a fi de que fos circular. Molt acurada la descripció i les fotos. Gràcies per posar-ho al nostro abast. Salut Josep

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola amic Llorenç,
Doncs sí és un itinerari molt bonic amb unes vistes espectaculars.
Gràcies pel teu comentari, sempre tant amable.
Salutacions.

anar a dalt