dijous, 14 de novembre de 2013

Na Ferrana pels passos de s’Ullastre i de s'Ego

Pas de s'Ullastre (WP-03)
El gener d’aquest any ja realitzarem, amb els companys: Pere i Biel, un itinerari molt semblant al d'avui. En aquella ocasió ascendirem al puig de na Ferrana pel pas de s’Ullastre i retornàrem pel camí de s’Engegada.
També l'horabaixa del dia 26 de juny hi tornàrem, aquest cop amb els companys: Pere, Tomeu C., Tomeu M. i Rafel, amb la intenció de fer el descens pel pas de s’Ego (Cego). L'itinerari no el poguérem finalitzar degut a un aparatós accident que va sofrir el nostre company Rafel en caure a una estreta i profunda esquerda situada més amunt del pas de s'Ullastre.
La passejada d'avui és la mateixa que volíem realitzar aquella horabaixa d'estiu, la tenim pendent i ens fa ganes conèixer el pas de s'Ego o des Cego. També aprofitem per donar un cop d'ull a la fatídica esquerda i mesurar la seva profunditat (WP-06).
En aquesta ocasió i, després d'una llarga absència per lesió, ens acompanya l'amic i company de cordada Fernando. Completem el grup els companys: Pere, Biel Pomar, Tomeu C., i un servidor.
Per arribar des d'Esporles al punt d'inici de l'excursió, hem de travessar la urbanització des Verger. Deixem el vehicle al final d'un vial on acaba l'asfalt (WP-01).
A les 8 h en punt, prenem un caminoi en direcció nord-oest que discorre pels peus del penyal des Terretes. Transcorreguts uns quinze minuts assolim un rotlle de sitja on hi ha una cruïlla de camins (WP-02). En aquest punt deixem a l’esquerra el corriol pel qual fem comptes baixar més tard després de passar pel Pas de s'Ego.
Continuem pujant cap al nord (dreta), amb l'ajuda de fites i petites fletxes de pintura vermella, i uns cinc minuts més amunt deixem unes balmes situades als penya-segats de l’esquerra. Torcem cap l’est planejant per una cornisa que discorre per damunt el comellar de sa Font Llarga que ens queda a sota a la nostra dreta. Passats uns deu minuts assolim l’inici del pas de s’Ullastre (WP-03). Realitzem un curt franqueig ajudats per un primer cable que serveix de passamà. Girem a l’esquerra muntanya amunt on també hi ha instal•lat un segon tram de cable. A continuació una primera escala permet superar un tram molt vertical. Segueix un segon tram d’escala de ferro i finalment un franqueig en diagonal a l’esquerra ajudats amb un darrer cable que serveix de passamà i una petita plataforma de ferro ancorada a la roca que ens permet donar una passa un poc compromesa.
Superat el pas caminem cap a Gregal (nord-est) seguint les fites i més amunt passem per un rotlle de sitja.
Després de la sitja, la nostra ruta continua en direcció nord sense camí i per un terreny rocós poblat de magres alzines. No tardem gaire en passar pel costat d'una primera i ample esquerda a la vorera d'una baixa paret de pedra (WP-04).
Poc a poc anem canviant de direcció ara cap a Mestral (nord-oest) paral•lels als penya-segats que ens queden a la nostra dreta. Més amunt passem per un mirador natural (WP-05) des d’on podem gaudir d’una excel•lent panoràmica.
En cinc minuts més de caminar en la mateixa direcció topem amb l'estreta esquerda d'uns 8,5 m de profunditat (WP-06), on a les 18,14 h del dia 26 de juny, l'amic Rafel en anar-la a creuar es va recolzar en una branca podrida d'alzina que en rompre's va perdre l'equilibri i va caure al fons, provocant diverses contusions i fractures a un peu. Les conseqüències haguessin pogut ser molt més greus.
Davant la difícil situació, decidim no perdre temps i avisar als serveis d'emergència. La ràpida i professional actuació dels equips: Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca, Protecció Civil i el Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil, va fer possible que a les 20,50 h en Rafel fos evacuat i traslladat amb helicòpter a un centre hospitalari.
Vull aprofitar l'ocasió per agrair el tracte rebut i el treball tant professional i eficaç que realitzaren els cossos de salvament. Moltes gràcies a tots ells, per l'ajuda rebuda i per la serenitat transmesa en aquests moments difícils i angoixants.
Després de prendre mides de la profunditat de l'esquerda, decidim fer una aturada per berenar.
L'esquerda (WP-06)
A les 09,24 h emprenem de nou la marxa seguint la mateixa direcció que portàvem. Prest travessem una paret mitgera (fita i fletxa vermella). Ara planegem un poc cap al sud-oest per dins l’alzinar, les fites escassegen. Avancem paral•lels a una paret que ens queda a la dreta, un poc apartats però sense perdre-la de vista fins arribar a unes roques on hi ha dues fites (WP-07). Ara baixem al centre d’un tàlveg per dins un bonic alzinar i pugem a la dreta (nord-oest), passem per dues sitges (WP-08) i cinc minuts més amunt en la mateixa direcció, assolim el pou de neu de sa Fita del Ram (WP-09).
Des de la casa de neu, per ascendir al puig de na Ferrana, torcem a la dreta en direcció nord-est, travessem una curta gorja i deixem a l’esquerra el camí que davalla a l’ermita de Maristella, voltem a la dreta i amb l’ajuda de fites assolim el puig de na Ferrana per la seva carena (WP-10) transcorreguts uns quinze minuts des de la casa de neu.
Després de gaudir de la vista, desfem les passes fins arribar novament al pou de neu. Molt a prop d’aquest, comença un camí en direcció sud. Està senyalitzat per dues fites i una marca de pintura en un tronc d’alzina. En principi puja una mica i després baixa en diagonal esquerra. Uns nou minuts més avall passa pel costat d’una bassa coberta i les runes d’una barraca (WP-11).
A partir d’aquí el camí discorre sobre roques i es desdibuixa bastant dificultant un poc el seu seguiment. Avancem seguint les fites i marques de pintura i transcorreguts uns set minuts més avall, voltem a l'esquerra pel tirany fitat que ens ha de conduir al segon pas de la jornada (WP-12).
Pas de s'Ego o des Cego.
Arribem al pas de s'Ego (WP-13) a les 10,47 h després de baixar per un fort coster sense perdre les fites.
Aquest pas és una ampla cornisa que baixa bastant verticalment, però sense cap dificultat tècnica. En finalitzar el pas voltem a la dreta i baixem per dins un dret tàlveg tot seguint les marques de pintura verda. Minuts més avall, arribem al rotlle de sitja pel qual hem passat de bon matí (WP-02). Ara sols ens resta seguir el caminet cap a la dreta que ens porta de nou a l'esplanada on tenim el vehicle. A les 11 h passades, donem per finalitzada aquesta curta excursió. 
Ruta circular amb 316 metres de pujada acumulada i  4 km de recorregut. El pas de s'Ullastre no presenta cap dificultat tècnica, prenent com sempre les oportunes precaucions, està ben equipat amb cables d’acer i dos trams d’escales ancorades a la roca. És un pas vertical que ens permet superar el penya-segat que sembla pràcticament inaccessible. Cal anar alerta amb les esquerdes que hi ha per la zona.
Excursió realitzada el dia 2 de novembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Tomeu C., Fernando i Josep.

8 comentaris :

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep, una ruta curta però molt intensa i segur que ben interessant. Molt ben exposada i mostrada en aquesta nova entrada al teu bloc. Ànims al company accidentat i a tot al grup, per aquest seriós ensurt d'aquest estiu. Salut Josep

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
La ruta és curta i bona de fer, sempre prenent les oportunes precaucions i anant alerta.
Gràcies amic Llorenç! Faré arribar les teves paraules als companys del grup.
Salut i sort.

Joan Riera ha dit...

Hola Josep, m'ha agradat recordar l'excursió que férem de quatre passos, no fa massa temps, per aquesta mola.
Espero que no es fes molt de mal el teu company Rafel!
Molt bona descripció.
Salutacions!
Joan

arni ha dit...

Ànims an Rafael.
El pitjor enemic del senderista experimentat, és la confiança.
una abraçada a tots Arnau

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Que accidente tan tonto el del amigo Rafael. Espero que se haya recuperado del mismo. Eso nos certifica que nunca debemos bajar la guardia en la montaña, donde menos te lo esperas salta la liebre.
Las últimas fotos me recuerdan exactamente, mi evacuación del Junio pasado. Menos mal que los grupos de rescate de la isla, funcionan perfectamente. Nuestro perpetuo agradecimiento a los mismos.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Tens total la raó amic Arnau, l'excés de confiança es pot jugar una mala passada.
Hem de ser conscients de les nostres possibilitats, no podem baixar la guàrdia a la muntanya.
Una cordial salutació.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Joan, recordo la vostra sortida per aquests indrets, una volta molt interessant. Aquesta mola té infinitats de camins i de possibilitats.
El company encara s'està recuperant.
Moltes gràcies per comentar.
Una aferrada.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Quan penjava les fotos vaig pensar amb tu.
Tens tota la raó, tenim sort de tenir uns cossos de salvament en muntanya eficaços i molt preparats.
Molt amable pel teu comentari.
Una abraçada.

anar a dalt