dimecres, 29 de gener de 2014

Canal Nord d’en Galileu i el pas d’Escorca

Canal Nord d'en Galileu vista des de Lluc (Foto Jaume Tort)
Tornem al puig d’en Galileu pel seu vessant Nord. En el mes de desembre del 2012 ja vaig ascendir per aquest rost i escarpat passadís amb el company Tomeu Mateu. En aquella ocasió frisàvem i descendirem pel camí de ses Voltes.
Avui fem comptes d’anar a cercar l’inici de la canal pujant més recta des del camí del GR, tal com ressenya el bon amic Jaume Tort. El descens en aquesta ocasió serà seguint la carena per anar a cercar el pas d’Escorca seguint els passos del bon amic Manuel Barranco.
A les 8,30 h tocades emprenem la marxa a la urbanització de Son Macip, situada a la carretera Pollença-Andratx (Ma-10) en el km 22,800.
Pugem pels vials asfaltats de la urbanització fins arribar al camí cimentat que puja molt costerut cap a l’est  on hi ha un plànol de la finca pública de la mola de Son Macip (WP-01). Uns minuts més amunt localitzem una barrera amb botador a l’esquerra i després una cruïlla de pistes per on voltem a la dreta (est). Cinc minuts més de pujada, el camí desemboca al sender del GR, voltem a la dreta i, atenció uns pocs metres més amunt (3 minuts), divisem a mà esquerra una fita damunt una roca i separada uns metres del camí. En aquest punt (WP-02) hem d’abandonar el sender i trencar a l’esquerra (sud) per anar a cercar la canal que ens conduirà al cim.
Passem per la roca amb la fita i una petita fletxa vermella de l’amic Pep Torrens i ens endinsem dins l’alzinar sense cap traça de camí. Vuit minuts més amunt, arribem a un rotlle de sitja. A partir d’aquí avancem en diagonal cap a l’esquerra (sud-sud-est) en forta pujada per damunt una catifa relliscosa de fullaraca. A les 9,15 h assolim els límits d’una rosta rosseguera (WP-03). Ascendim, seguint les fites, pel seu llindar dret en direcció a Llebeig (sud-oest) i, transcorreguts sis minuts, assolim la base de les escarpades parets. Seguint novament les fites cap a l’esquerra arribem a l’inici de la canal.
Es tracte d’un passadís molt vertical que puja en direcció sud-sud-oest on hi trobem algunes fites. De tant en tant realitzem breus aturades per recuperar l’alè i gaudir de la impressionant vista, malgrat el dia gris i rúfol que fa. En més d'una ocasió hem de fer servir les mans per seguir progressant. Vint-i-cinc minuts de forta pujada, assolim una altra vegada el peu de la paret, on localitzem una fita damunt una gran roca (WP-04).
A partir d'aquí hem d'anar alerta i agafar la canal bona que es situa en diagonal cap a l'esquerra damunt una esquena rocosa. Ara la canal poc a poc es va estrenyent fins sortir a un pendent de càrritx molt a prop del cim.
A la base del puig, busquem un recer del fort vent de Llebeig per berenar i fer una aturada i a les 10,43 h assolim el cim d'en Galileu de 1181 m d'alçada (WP-05).
No hi fa bon estar, la terrible ventada ens obliga a fer la foto de rigor i partir ben aviat.
Davallem del cim cap a l'oest seguint un tirany fitat fins enllaçar amb el camí del GR-221 situat al coll d’en Galileu (WP-06). Si seguíssim recta aniríem a les cases de neu i al camí de les voltes, però nosaltres abandonem el sender i avancem sense camí amb el mateix sentit, oest per damunt la carena. A les 11,17 h passem pel cim de la Mola (1182 m) a l'esquerra veiem el coll des Telègraf i a la dreta la casa dels nevaters.
Una mica més endavant, ja trobem fites que ens condueixen cap a Mestral (nord-oest) per un territori rocós i esquerdat direcció al puig des Frontó. En aquest tram perdem les fites i ens desviem un poc cap a l'oest, rectifiquem i seguim en descens cap al coll de carritxeres que veiem abans des Frontó, cercant la millor passa per aquest laberint de roques esquerdades. Voregem es Frontó (1022 m) per l'esquerra i de seguida girem a la dreta per localitzar l'inici del Pas d'Escorca a la vora dels penya-segats (WP-07). Hi arribem a les 12 h tocades.
Rosseguera al pas d'Escorca
El pas no és complicat prenent les oportunes precaucions, es tracta d'un fort descens per dins una ampla canal de terra i roques entre mig d'aïllades alzines. Aviat compareix una rosta rosseguera, que la voregem primer pel seu costat dret i un poc més avall la creuem i avancem pel seu costat esquerra pel peu de les altes penyes fins arribar a una paret seca transversal. Botem la paret pel cantó dret, en el sentit de la marxa, i seguim descendint pel costat dret de la rosseguera fins que entrem dins l'alzinar, sense deixar la direcció nord-nord-est. Deixem a l'esquerra dues Sitjes (WP-08), una darrera l'altre, i a les 12,43 h arribem a un camí carreter transversal. El prenem cap a la dreta (est) i transcorreguts uns tretze minuts on el camí fa una corba a l'esquerra, localitzem una canaleta (WP-09). Voltem a l'esquerra seguint la séquia uns quatre minuts i voltem a la dreta per arribar a la carretera després d'obrir un portell de ferro (WP-10).
Ara sols ens resta seguir la carretera en lleugera pujada uns dos quilòmetres aproximadament fins arribar de nou a l'entrada de la urbanització de Son Macip. A les 13,25 h donem per finalitzat aquest interessant i agraït itinerari.
Ruta circular amb 580 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Cal tenir en compte que haurem de fer servir sovint les mans per pujar per la canal Nord. Si no ens equivoquem de corredor, no presenta cap pas tècnic ni compromès. És sens dubte, un interessant recorregut pels amants de descobrir nous i agrestes racons.
Excursió realitzada el dia 4 de gener de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

4 comentaris :

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Uep Josep!
Un itinerari força valent i espectacular. M'ha agradat veure aquestes dues pujades vostres per la canal nord, i més al principi, en el que es veuen els dos tracks. És una canal que tenim en cartera... La baixada, no per coneguda deixa de tenir interès. Enhorabona al grup Josep, i a tu per publicar-ho. Salut amic.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Tenia un bon record d'aquesta pujada i hem va donar molta satisfacció quan la vaig fer per primera vegada el desembre de 2012.
En aquesta ocasió tenim l'al·licient d'anar a cercar la canal per un altre recorregut més dret des del camí del GR.
També era nou per nosaltres el descens pel pas d'Escorca.
He posat la representació dels dos trams d'accés a la canal per veure les dues possibilitats que hi ha per arribar-hi. La directa és més ràpida i fa bon pujar, crec que millor que l'altre.
Estic content que t'interessi aquest itinerari i moltes gràcies per les teves paraules, sempre tant amables.
Salut amic.

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Ya hace tiempo - desde antes del infarto - que tengo esa bonita canal entre ceja y ceja. Estoy esperando a recuperar un poco más de forma física, para atacarla.
Y para ello, tu magnífica aportación me será de gran ayuda.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Estic content que aquest itinerari sigui del teu interès.
Quan facis aquesta ascensió per la canal Nord,estic segur que t'agradarà, és una pujada que dona molta satisfacció.
Una abraçada.

anar a dalt