dimecres, 3 de setembre de 2014

Puigmal des de Núria

Amb els seus 2911 metres, el Puigmal d’Er és la quarta muntanya més elevada de la Cerdanya i, juntament amb el Carlit, del Pirineu oriental.
Itinerari clàssic d'ascensió, des del santuari de Núria, al cim més alt dels que rodegen la vall.
A les 10,15 h, comencem a caminar des del santuari de Núria (1967 m). El dia és clar, però ens acompanya un molest vent força fresc.
Després de travessar el riu Finestrelles, prenem la senda que surt a la dreta entre verds prats direcció a ponent. Aquesta senda s'endinsa dins el bosc de pi negre de Sant Gil i, amb forta pujada, ens mena fins a un coll herbat amb un petit turó rocós a la dreta: el Pla de l'Ortigar també dit collet Verd (2.210 m). Del pla, el sender planeja cap a ponent per sobre l'estret barranc i l'impressionant forat de l’Embut pel qual circula el cabalós torrent reapareixent metres més avall desprès d’un recorregut subterrani. El fressat sender flanqueja el torrent i s'enfila pel vessant oposat en curtes llaçades, volta a l'esquerra cap al jaç de la torrentera, fins que l'hem de tornar a travessar. Ara el camí ascendeix per la Jaça dels Bandolers cobert de prats amb mates de neret i roques. El camí segueix avançant amb el barranc de l'Embut, ara a la nostra dreta, i salva una petita gorja formant bonics salts d'aigua. El nostre itinerari continua planer direcció a sud-sud-oest fins arribar al llit del torrent, punt on l'hem de travessar novament. Dirigim la passa, sempre en pujada, per uns lloms herbosos del mig de la coma de l'Embut, travessem un clap de neu i arribem al peu d'un turó cobert de pedres on hi ha un pluviòmetre. Són les 12,15 h el cel s'ha cobert de núvols grisos i la intensitat del vent ha augmentat considerablement.
Aquí decidim fer un descans i reposar forces per emprendre la dura pujada que encara ens resta per assolir el cim.
Així, la es 12,40 h reprenem la marxa pel marcat corriol que torna a creuar el torrent per uns aiguamolls i s'enfila fort cap a llebeig. A partir d'aquí el camí es torna més rocós i va guanyant alçada marcant petites llaçades per una feixuga i rosta rosseguera (tartera). Les vistes sobre l’Olla de Núria es van fent mes complertes. El pendent és molt fort i ens obliga a realitzar petites aturades per recuperar l'alè.
Entre fosques boires i un terrible vent, a les 13,40 h assolim l'ample cim del Puigmal de 2911 m després de fer pràcticament 1000 metres de desnivell des de Núria.
El cim està assenyalat amb un vèrtex geodèsic, una fita i l’antiga creu. L’any 2007 se’n hi va instal•lar una de nova, metàl•lica i de considerables dimensions, amb els símbols de l’olla i la campana al peu forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar".

Aquí dalt no hi fa bon estar, el fort vent fa augmentar considerablement la sensació de fred. En prou feines podem romandre drets per fer-nos la típica foto de grup, però ens sentim satisfets d'haver superat aquest repte, avui la muntanya ens ha deixat pujar, hem d'estar agraïts.
Pujant al Puigmal per la rosseguera
Malgrat la boira, gaudim d'una vista panoràmica grandiosa, és un balcó excel•lent de la Cerdanya i el Ripollès.
El descens el realitzem pel mateix camí. Tot baixant podem contemplar la vall de Núria i, al fons de tot, entre comes i suaus pendents, el santuari d'on en destaca el seu estany.
Cansats però molt satisfets, a les 16 h arribem al santuari donant per finalitzada aquesta excursió, la primera del viatge de senderisme pels Pirineus 2014.
Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 946 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2911m.
Temps en moviment: 4,15 h. Temps parat: 1,55 h. Temps total: 6,10 h (segons el GPS).
Observacions: l'ascensió al Puigmal és senzilla si les condicions meteorològiques no són adverses. Amb boira és fàcil desorientar-se. La principal dificultat es troba en el fort desnivell a superar.
Excursió realitzada el dia 21 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau (guia de muntanya) Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Cesca i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

4 comentaris :

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep.
M'estranyava que anés avançant l'estiu i no rebre cap sortida teva pel "continent". Com sempre, una bona ruta, per unes muntanyes ben allunyades i desconegudes per jo. He gaudit amb les imatges i el text. Gràcies per compartir-ho. Salut Josep

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Una magnífica forma de escapar de este húmedo calor de la isla.
Bonita la zona de Nuria, aunque nunca he subido al Puigmal.
Y hermosas fotos de la ruta.
Un fuerte abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

De res amic Llorenç al contrari molt agraït pel teu comentari.
L'ascensió al pic del Puigmal és una excursió clàssica de l’excursionisme català. Fa prop de tres mil metres d’alçària. Però no presenta dificultats tècniques i per això és molt popular i visitada
Una aferrada.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

De res amic Emilio al contrari molt agraït pel teu comentari.
La vall de Núria és preciosa hi ha gran quantitat d'itineraris per tots els gustos i nivells.
Una abraçada.

anar a dalt