divendres, 12 de juny del 2015

Sa Cuina, pas des Fraguel, pas de s'Arboç i cova dels Moros

Balma de sa Cuina
Una altra volta matinal per la Comuna de Bunyola. Pugem pels trams del camí vell i pel rost comellar de la balma de sa Cuina. Repetim dos passos, el des Fraguel, aquest cop de baixada i el pas de s'Arboç que ens mena al Planietjar. De baixada pel camí des Grau ens desviem per donar un cop d'ull al bonic racó de la Cova dels Moros.
Deixem el vehicle a l'inici de la carretera de sa Comuna de Bunyola, a la barriada des Garrigó (WP-01). Iniciem l'excursió a les 7,40 h. per la carretera de sa Comuna de Bunyola. El dia es presenta amb alguns núvols alts i bona visibilitat. Després de passar el portell d'entrada a Sa Comuna, prenem els trams del camí vell per evitar-nos les pesades voltes que marca la carretera. Així a les 8,15 h, arribem a una corba tancada, a la dreta de la qual, surt un camí carreter (sud-est) (WP-02).
Aquest camí baixa i, després de passar per una petita plataforma de ciment, desemboca al fons d'una coma on finalitza (cinc minuts des de la carretera). A partir d'aquí, camp a través, pugem per dins el torrentó i, transcorreguts tant sols tres minuts, voltem a l'esquerra coster amunt direcció nord-oest fins arribar, a la balma anomenada Sa Cuina, l'entrada no es veu fins que hi ets ben damunt, l'espessa vegetació i les alzines la tapen (WP-03). Les dimensions de la cavitat són considerables, sembla ser que servia d'aixopluc als carboners que feinejaven per la zona.
El nostre itinerari segueix avançant per dins la coma en pujada direcció nord/nord-est sense camí pel vessant esquerra, sempre buscant la millor passa, sortejant les altes carritxeres, els arbusts i els pins cremats ajaguts. Més amunt passem per un rotlo de sitja (WP-04) i les restes d'un antic camí de carboners (marges de sosteniment ens ho confirmen) que passa pel costat d'una barraca de carboner (WP-05), després de deixar a la dreta una enorme roca situada en mig del la torrentera. Des de la barraca, amb deu minuts de més bon caminar per dins l'alzinar, arribem a la part alta del comellar i a la carretera molt a prop del quilòmetre 5 (WP-06).
En aquest punt, parteix un caminet (dreta) que ens ha de baixar a la coma Gran, passant pe pas des Fraguel. 
Aquest corriol pren direcció est i, transcorreguts uns tres minuts aproximadament, ens desviem a l'esquerra direcció nord-est (hi ha unes fites que ho indiquen). El fitat tirany creua un rotlo de sitja i, continua baixant per dins el bosc, fins que el deixem per la dreta i , seguint les fites, arribem a l'inici del pas des Fraguel. Una vella corda amb nusos i unes argolles clavades a la roca ens ajuden a desgrimpar i superar aquesta paret (WP-07).
Pas des Fraguel
Aquest pas es pot evitar seguint el viarany que hem deixat abans, després de salvar una graonada de roca i un fort pendent enmig de l'alzinar, arribaríem al camí de sa Coma Gran.
Nosaltres un cop hem superat el pas, continuem per la vorera dels penya-segats de la paret des puig des Vent fins arribar a la zona d'escalada des Fraguel (WP-08). Desfem les passes, i baixem est fins arribar al camí de sa coma Gran, després de franquejar la llera del torrent (WP-09).
Voltem a l'esquerra i ascendim pel camí carreter que discorre per dins aquest bonic comellar. Més amunt, passem pel costat d'una bassa d'aigua (dreta) (WP-10) i, a continuació, una barraca de carboner (esquerra). Aquí hem d'estar molt atents, perquè una trentena de metres més amunt, a la dreta del camí hi ha una fita de pedres que ens indica el desviament cap al pas de s'Arboç (WP-11).
Prenem direcció sud, avancem amb lleugera tendència cap a l’esquerra, i aviat trobem fites que ens condueixen coster amunt fins arribar als peus dels espadats. Aquí hem de girar a l'esquerra i seguir nord/nord-est aferrats a les penyes on es localitzen diverses balmes. Així, a les 11,23 h accedim a l'inici del pas de s'Arboç (WP-12). Un graó natural que cal sobremuntar amb una curta grimpada. Ens ajudaran, uns diminuts graons picats a la roca, i també les bones preses per les mans que caldrà cercar. La sortida es realitza fent un curt flanqueig cap a al dreta.
Un cop passat el pas, localitzem fites que ens menen direcció sud fins al Planietjar (cruïlla de camins) on hi ha un coll de cisterna (WP-13). Són les 11,34 h.
Després d'una aturada per berenar, agafem el camí de l'esquerra (nord-est). A uns dos-cents metres, deixem un camí a la dreta i continuem nord per la falda del puig Gros fins arribar a l'àrea recreativa de Cas Garriguer.
Tot seguit, continuem per la pista de terra direcció a Bunyola fins arribar al trencall del camí des Grau a la dreta. Deixem un modern dipòsit d'aigua, i un camí a la dreta i continuem per l'ample camí carreter que volta cap a sud-oest fins arribar, en pocs minuts, a una altre desviament on hi ha un pal indicador (WP-14). Hem de seguir a la dreta pel conegut camí des Grau que baixa al poble de Bunyola.
El camí, ben fressat i sense cap problema de seguiment, baixa marcant diverses voltes. Transcorreguts uns cinc minuts, arribem a una cruïlla on un senyal a la dreta ens indica el mirador de sa Màquina Vella. Val la pena desviar-se per arribar-hi, les vistes s'ho mereixen .
Des del mirador, tornem al camí des Grau i continuem descendint. Ara el camí, més estret descriu ziga-zagues contínues per salvar un fort desnivell. A uns vint minuts del mirador i, després de passar per un forn de calç, deixem el camí per la dreta (WP-15). Aquest punt no es troba indicat. Prenem direcció nord-oest per dins la garriga i aviat ja trobem fites, les quals ens condueixen amb una forta pujada, a una paret de pedra en sec (WP-16). L'altre cantó, seguim en tendència nord-est per un bonic corriol fitat, a estones tapat per les altes carritxeres. Poc després travessem una paret mitgera (WP-17) i prosseguim pel tirany el qual ens mena a un replà on es localitza un antic pedrís a prop de l'estimball.
El sender, ara més evident i amb marge de sosteniment, continua darrere el mirador i puja en direcció a la penya, segueix paral·lel a aquesta, passa pel pas de Can Grau i arriba a la cova dels Moros (WP-18).
En aquest bonic indret, es localitza una curiosa i deteriorada taula rodona de pedra. Uns metres més avall hi ha una bassa i, un poc més a l'esquerra, el bufador des Bassol amb un pedrís per seure. Des de la balma, desfem els nostres passos fins el mirador i just passat aquest, prenem un caminet a la dreta que ens ha de menar fins al poble de Bunyola. Aquest tirany es troba molt tapat per una densa vegetació i és difícil de seguir ja que hi ha diversos trencalls de camins i a vegades el més evident no és el correcte. Amb l'ajuda del mapa i el GPS trobem l'itinerari que ens permet arribar a la carretera d'Orient molt a prop de Bunyola, després de franquejar una barrera de ferro. Aquí, girem a l'esquerra i en un tres i no res, arribem a es Garrigó (Entrada a Bunyola) tancant el cercle d'aquest itinerari. Són les 13,20 h.

Ruta: Circular
Distància aproximada: 12 quilòmetres
Pujada acumulada: 758 metres
Alçada mínima - màxima: 205 - 635 metres
Temps efectiu sense parades: 4 hores i 10 minuts (Total: 5 hores i 45 minuts)
Excursió realitzada el dia: 
16 de maig de 2015
Components del grup: 
Pere, Tomeu C., Biel Pomar i Josep.
Observacions: Itinerari que discorre per camins de carro i per tiranys de muntanya. Cal estar avesat a realitzar petites desgrimpades i grimpades per superar els dos passos. El darrer tram és necessari bon sentit de l'orientació.

Baixa el track del GPS a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
Clica la imatge per veure l'àlbum de fotografies
Clica la imatge per veure l'àlbum de fotografies

5 comentaris :

Joan Riera Bordoi ha dit...

Hola Josep.
Bona variant per sa Comuna. No conec la zona de sa Cuina. Haurem de pegar-hi un bot a la pròxima temporada.
Enhorabona per la publicació, amic Josep.
Salutacions!

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Joan,
El comellar de la Balma de sa Cuina es va cremar fa uns anys i es troba bastant brut de vegetació i amb restes d'arbusts i pins cremats que dificulten progressar, però la pujada és curta.
Molt agraït pel teu comentari.
Que tinguis un feliç estiu!

Joan Riera Bordoi ha dit...

Gràcies per la informació, Josep.
M'imagín com deu estar. Vaig pujar des de la urbanització des Cocons, pel penyal des Corb i el puig des Vent. Al principi hi ha camí, després s'acaba o desapareix per l'esponerosa vegetació, per mor de la qual resulta un martiri avançar, i en el tram final (molt a prop de sa Cuina) estava cremat.
Igualment, bon estiu!

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep
Una molt interessant ruta per la Comuna. Tan aprop i tan oblidada, al manco per noltros. Desconec tots aquest passos, encara que ja en teníem qualcun a la llista de pendents. Serà qüestió de posar fil a l'agulla i fer-hi un tomb... Molt bona publicació, enhorabona... i salut.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Uep! amic Llorenç,
M'alegra molt tenir notícies teves i el teu interès per aquesta ruta. Si hi doneu un tomb, esper que en gaudiu força. Caminar per aquesta muntanya sempre és gratificant.
Molt agraït pel teu amable comentari.
Salut amic Llorenç.

anar a dalt