dimarts, 5 de juny del 2018

Tomir pels passos de sa Regata i d'en Reynés

El punt de partida es situa a l'àrea recreativa de Menut II, en el punt quilomètric 16,400 de la carretera Ma-10 d'Andratx a Pollença.

(WP-01) Àrea recreativa - 0,0 km - 0 minuts - 515 m d'altitud.
Iniciem la trescada a les 8:35 h, creuem la carretera i prenem el camí de la coma de Binifaldó. Tot d'una franquegem un portell amb barrera de fusta i seguim per la pista forestal de terra que discorre per dins un pinar. Uns minuts més tard, arribem a una bifurcació on apareix la font de la Coma, i a l'altre costat, el petit refugi homònim.
El camí principal passa pel costat del refugi i empren una forta muntada endinsant-se en un bosc d'alzines. Després d'uns revolts, apareixen uns rotlos de sitja a la dreta del camí. A mesura que pugem, el sender surt del bosc i passa entre camps d'oliveres, on es divisen les cases de Binifaldó entre el puig Tomir i la moleta del mateix nom. No tardem gaire en arribar a l'entreforc amb el camí vell de Lluc a Pollença, on girem a l'esquerra, direcció Pollença. Avancem per aquest sender i devers quatre-cents metres més endavant, trobarem a l'esquerra l'anomenada font Negra que surt de dins un marge. L'aigua va a una pica i per una canaleta omple un safareig. Breu parada.

(WP-02) Font Negra - 2,3 km - 40 minuts - 587 m d'altitud.
Reprenem la caminada i no ens torbem gaire en arribar a la barrera de Muntanya que marca la partió entre la finca pública de Binifaldó i Muntanya.
(WP-03) Barrera (Desviació a la dreta) - 2,8 km - 50 minuts - 588 m d'altitud.
Just a l'altre costat, deixem el camí Vell i voltem a la dreta per un camí carreter que s'enfila per dins el bosc, el qual va guanyant desnivell progressivament, fins que mor.
A partir d'aquí s'acaba la bona vida, haurem de continuar sense cap traça de camí, fins que la dura davallada, un cop superat el pas d'en Reynés, ens retorni de nou en el camí Vell.
Continuem ascendint per dins una torrentera molt envaïda de vegetació i en sortim per l'esquerra, superant un graó amb una petita grimpada. Un xic més amunt, deixem la font de les Falgueres a l'altre cantó del xaragall i seguim progressant cap al sud-est entre altes carritxers, per un rost cada vegada més fort.
A poc a poc anem guanyant alçada i les vistes cada cop són més impressionants.
Després de vorejar un esperó rocós, a la nostra esquerra s'obre l'impressionant solc de la canal de Muntanya.
Ens orientem cap al sud i ja divisem el pas de sa Regata. Un rotaboc aferrat a la paret esquerra del pas, així ens ho confirma.

Pas de sa Regata
(WP-04) Pas de sa Regata - 4 km - 2 hores i 35 minuts - 1033 m d'altitud.
A les 11:10 h assolim el pas de sa Regata. Un graó natural, sense cap dificultat tècnica.
Un cop superat el pas, dirigim la passa cap a l'est/sud-est per un pendent més suau, fins assolir la carena de la muntanya.

(WP-05) Cresta - 4,2 km - 2 hores i 43 minuts - 1066 m d'altitud.
Ara seguim les fites cap a l'esquerra per damunt la carena rocosa, i no tardem gaire en assolir la cúspide del cim, coronat amb un vèrtex geodèsic.

(WP-06) Puig Tomir - 4,5 km - 2 hores i 53 minuts - 1104 m d'altitud.
Després d'un merescut descans [25'], iniciem el descens vers al nord-est, sense tirany amb l'ajuda d'algunes fites esporàdiques. A mesura que anem baixant, el pendent es va accentuant. Després d'una llarga tirada per un terreny rocós i de mala petja, arribem a un esperó al caire dels penyals de la cara nord del cim. Des d'aquí podem guaitar el vertiginós cingle per on baixar a retrobar el famós pas. N'Agustí li sembla haver localitzat el punt clau per canviar de vessant. No és gens fàcil si no és amb l'ajuda de l'aparell de GPS.

(WP-07) Esperó i Cornisa - 5,5 km - 4 hores i 8 minuts - 824 m d'altitud.
Desgrimpem un estreta i graonada cornisa, aèria i força exposada, que ens situa al cingle.
El nostre itinerari continua en diagonal cap a l'esquerra per la vertiginosa cinglera. Superem una cornisa de roca molt llisa per un nivell inferior i a continuació remuntem uns metres cap a la paret de les penyes. Passem pel costat d'una petita endinsada a la roca (balma) d'on regalima aigua, afegint encara més dificultat a la travessia. Un poc més vall, ja veiem el caire del penyal on es situa el pas, però abans encara haurem de superar un terreny molt vertical amb unes plaques de roca llisa força exposades. Baixem molt a poc a poc, posant les mans i molt d'enteniment. Assegurant cada passa que fem, a les 13:45 h arribem al pas d'en Reynés.
Pas d'en Reynés
(WP-08) Pas d'en Reynés - 5,8 km - 5 hores i 14 minuts - 725 m d'altitud.
Es tracte d'una estreta cornisa que fa rost cap avall i l'aresta de la paret t'escup al buit. Sort que està equipat amb un bon cable d'acer. Els primers metres passem entre la paret i el cable i abans d'arribar al caire de la paret, sortim a fora i aferrats al cable amb les dues mans ens decantem cap al buit per fer la passa més exposada. A continuació la cornisa s'eixampla i no presenta masses dificultats. Al final de la cornisa, recolzada a la paret hi ha una rajola amb el nom del seu descobridor, el muntanyenc Pep Reynés. Va ser l'any 2004 tot observant per on passaven les cabres quan va localitzar aquest pas.
Després d'un breu descans per recuperar-nos de la tensió acumulada, continuem el descens per arribar al camí del GR. No és tasca senzilla, ens espera una brutal davallada, primer per una rosta canal de pedreny solt i grans mates de càrritx i a continuació, una impressionant i vertical rosseguera que ens deixa les cames i els genolls desfets.
Tot d'una que podem i després d'una petita desgrimpada per superar un graó, ens decantem cap a l'esquerra (nord-oest) i ens endinsem dins un alzinar, on trobem rastres dels carboners i un tirany, que en suau baixada ens mena al camí Vell de Lluc a Pollença (GR-221).

(WP-09) Camí del GR - 6,6 km - 6 hores i 9 minuts - 466 m d'altitud.
Hi arribem a les 14:45 h. Seguim el sender cap a l'esquerra en pujada. Més endavant passem per la font de Muntanya, que raja ben ufanosa. Camí endavant, travessem el portell de Muntanya, punt on tanquem el cercle d'aquest itinerari.
A partir d'aquí, sols resta desfer les mateixes passes que hem fet de bon matí.

(WP-01) Àrea recreativa - 10,6 km - 7 hores i 8 minuts - 515 m d'altitud.
Arribem a l'aparcament a les 15:43 h. Ha estat un itinerari molt dur, però molt emocionant. Hem arribat sense cap contratemps, què és el més important.
El company de cordada Fernando comenta: "Pas d'en Reynès, un pic i mai més". Hi estic d'acord, ja l'hem fet.

Ruta: Circular
Inici/ Final: Àrea recreativa Menut II. Km. 16,400 de la carretera M-10 d'Andratx a Pollença.
Distància aproximada: 10,5 quilòmetres
Pujada acumulada: 825 metres
Alçada mínima - màxima: 464 - 1104 metres
Temps efectiu sense parades: 4 hores i 3 minuts (Total: 7 hores i 8 minuts)
Excursió realitzada el dia: 21 d'abril de 2018
Components del grup: Fernando, Agustí i Josep
Cartografia: Mapa Tramuntana Nord. Editorial Alpina (Escala: 1:25000)
Observacions: Itinerari molt exigent per un terreny molt vertical. Des del WP-03 al WP-09 fora camí, amb un fort pendís. Cal estar avesat a fer grimpades i desgrimpades. Presenta dificultats d'orientació en alguns trams de la ruta.

Baixa el track del GPS a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
https://ca.wikiloc.com/rutes-senderisme/tomir-pels-passos-de-sa-regata-i-den-reynes-25399298#morePhotos

2 comentaris :

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep
Una volta d’alt nivell, com els integrants de Viaranys. La pujada pel pas de sa Regata és altament exigent, no dona gaire treva i l’esforç és important. I com a segon plat, el pas d’en Reynés, paraules majors. Coneixia la seva existència, i havia vist fotografies fons i tot abans de posar-hi el filferro. La teva publicació em confirma lo molt “delicat” que és aquest pas. Enhorabona a tot el grup per aquest difícil itinerari i a tu especialment per aquesta publicació. Hi ha un bon grapat de fotografies fantàstiques. Salut amic!

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Coneixes bé l'ascensió pel pas de sa Regata, sense major dificultat que el fort pendent a superar. Em va agradar molt.
Sobre l'altre pas de la ruta, trobo que la dificultat més gran és el descens pel cingle a trobar al pas. El pas en si no és complicat, el cable és de gran ajuda i et dona molta confiança. La davallada per la canal i la rosseguera, com que ja dus cansament acumulat, es fa pesada i llarga.
Molt agraït pels teus comentaris.
Salut amic!

anar a dalt