 |
| Camí de sa Muntanya |
(WP-01) Ca Madò Pilla - 0,0 km - 0 minuts - 383 m d'altitud.
Així doncs a les 8:12 h prenem el camí de sa Muntanya, que parteix just davant de l'hotel. Traspassem una barrera de ferro pel costat dret i, després d'una primera corba a l'esquerra, deixem a la dreta un camí ample que ens duria a l'ermita de la Trinitat. Continuem pujant tot dret cap al nord-est entre alzines i, en un no res, trobem a la dreta una olla de calç i a continuació, a l'esquerra el mirador dels Tudons, des d'on es gaudeix la vista més coneguda de Miramar, just darrera, sa Foradada, i al fons, Son Marroig.
Tot seguit prenem un desdibuixat tirany que surt de davant el mirador. El camí volta cap al sud-oest, es fa més evident i ens condueix, enmig de l'alzinar, a la capella del Puig des Verger.
 |
| Capella del Puig des Verger |
Es tracta d'una capella d'estil àrab, de planta quadrada, alçat troncopiramidal i coberta amb una cúpula.
Seguim pujant en tendència est per un esvaït tirany acompanyat d'algunes fites, fins arribar a les restes de construcció de l'ermita més vella, després de creuar un petit portell.
 |
| Bassa dels Porcs |
Sortim del recinte per un tall practicat a l'alta paret i continuem a la dreta pel camí del Bosc. Immediatament, passem la bassa dels Porcs, a la nostra dreta i, un poc més endavant, la petita cova Busquera, a l'esquerra. El camí de ferradura continua per dins l'alzinar, travessa dos rotlos de sitja, però atenció, uns dos-cents metres més endavant, ens desviem a l'esquerra muntanya amunt.
 |
| Collet (WP-06) |
El caminet de ferradura s'enfila amb fort pendent per dins l' alzinar força penjat al penya-segat, fins assolir un esperó amb una fita al damunt, on voltem a l'esquerra. El cel s'ha tapat de núvols grisos i comença a caure una fina pluja. Continuem pujant entre roques a recer de les alzines, passem per tres rotlos de sitja (WP-05 Rotlo - 2 km - 50 minuts - 563 m d'altitud) i, en creuar el darrer, voltem a l'esquerra. Ara el pendent encara s'accentua més i amb la catifa de fulles banyades, és una combinació perfecte per relliscar. Ascendim fort per una ampla canal de terra i fullaraca, fins assolir una mena de collet entre roques, on hi ha escrit unes grolleres pintades: Ermitans i Paella.
 |
| Pas dels Ermitans |
Voltem a l'esquerra, creuem el collet i seguim el tirany que planeja nord-est entre roques. Ha deixat de ploure i corre un oratge ben fresquet. Al cap de pocs minuts, descendim cap a l'esquerra per superar una aresta rocosa, fins arribar a una rosseguera que creuem transversalment cap a l'esquerra. Continuem seguint les fites cap a l'est, fins arribar a un punt on ens fan girar casi cent vuitanta graus a la dreta, llavors ascendim en fort pendent cap a les parets rocoses fins que ens barren el pas. A la dreta veiem un diedre tombat on hi ha d'haver una cadena, que en principi no veiem. Hem arribat al pas dels Ermitans.
 |
| Pas dels Ermitans |
La roca regalima aigua de la pluja caiguda fa poc i la cadena està tombada al costat dret del diedre. El company Agustí s'enfila fins arribar a la cadena i fer-la passar per la cornisa que toca. Encastant el peu esquerra dins l'encletxa de la roca i fent força amb les mans, superem el primer tram. Descansem en un petit replà de terra on arrela una alzina, i ens enfilem el segon tram, no tant vertical com el primer, amb l'ajuda de dues cordes i fent força amb les mans. Finalment arribem a la part superior del pas.
Girem a l'esquerra i amb l'ajuda de les fites arribem a un rotlo de sitja, fent una volta a l'esquerra de casi cent vuitanta graus. A partir d'aquí, arranca un camí de ferradura que marcant successives ziga-zagues, ens mena al collet format entre el vèrtex geodèsic i la caseta refugi.
 |
| Pas dels Ermitans |
Voltem a l'esquerra pel sender, gairebé en sentit nord-est, per damunt la carena i, al cap de pocs minuts i, després d'una curta volta a la dreta, arribem a la caseta refugi situada a 868 m d'altitud.
 |
| Caseta refugi |
Aquesta caseta la menà construir l'Arxiduc devers el 1907 "per comoditat i sopluig dels qui hi pugen" i està considerada com el refugi de muntanya més antic d'Espanya i no fa masses anys que ha estat totalment restaurada. Prop de la caseta hi ha una placa que commemora la constitució del GEM, amb la següent inscripció: AQUÍ VA NÈIXER EL GEM 17-2-1947.
Baixem de la caseta i seguim el camí que davalla cap al coll de Son Gallard. En el primer revolt a la dreta, deixem el camí per l'esquerra i anem a buscar un caminet que ens mena en pocs minuts fins al mirador des Garriguer.
 |
| Mirador des Garriguer |
Una petita plataforma en forma de trapezi des d'on es veuen les cases de Son Marroig, sa Foradada, Son Rul·lan, les Ermites Velles i Miramar.
Des del mirador seguim un camí alternatiu que discorre paral·lel al camí principal fins arribar a un punt on coincideixen el dos. De nou en el camí carreter, amb un parell de corbes més avall, arribem al coll de Son Gallard.
(WP-11) Coll de Son Gallard - 4 km - 3 hores i 10 minuts - 770 m d'altitud.
Aquí l'Arxiduc i féu construir uns pedrissos en forma d'angle.
Prenem el camí de l'esquerra, travessem un petit portell per un botador fet de branques i emprenem la davallada per l'ample camí. Aquest camí, més avall traça diversos revolts i passa per l'Estret de Son Gallard. Aquí localitzem una cruïlla de camins. El que baixa per la dreta ens duria a les cases de son Gallard i hauríem de caminar força estona per la carretera fins arribar a ca Madò Pilla. Nosaltres ens convé seguir pel camí de l'esquerra que es manté planer i ens condueix al bonic mirador de Son Gallard.
 |
| Mirador de Son Gallard |
Transcorreguts uns deu minuts de forta baixada, el camí volta a l’esquerra (oest) i baixa suaument. A l’alçada d’un coll de caça surt una desviació del camí, cap a la dreta, que ens duria a la cova del beat Ramon Llull.
Seguim el nostre camí direcció oest. Uns metres més endavant deixem a l’esquerra el camí que condueix a les Ermites Velles i, ben aviat arribem de nou al mirador dels Tudons i, tot seguit, a ca Madò Pilla a la carretera, tancant el cercle d’aquest emocionant itinerari. El cel continua força encapotat.
(WP-01) Ca Madò Pilla - 7 km - 4 hores i 15 minuts - 385 m d'altitud.
A les 12:26 h arribem als vehicles.
Ruta: Circular
Inici/ Final: Ca Madò Pilla (Valldemossa)
Inici/ Final: Ca Madò Pilla (Valldemossa)
Distància aproximada: 7 quilòmetres
Pujada acumulada: 542 metres
Alçada mínima - màxima: 383 - 863 metres
Temps efectiu sense parades: 2 hores i 40 minuts (Total: 4 hores i 15 minuts)
Excursió realitzada el dia: 15 de setembre de 2018
Components del grup: Pere N., Biel Pomar, Agustí, Fernando i Josep.
Cartografia: Mapa Tramuntana Central. Editorial Alpina (Escala: 1:25.000)
Observacions: Itinerari exigent per excursionistes acostumats a grimpar i sense
vertigen. Presenta un fort desnivell i trams sense camí on cal un bon
sentit de l'orientació. El pas dels Ermitans no és massa complicat, ara bé si la roca és banyada, la dificultat augmenta considerablement.Cartografia: Mapa Tramuntana Central. Editorial Alpina (Escala: 1:25.000)
Baixa el track del GPS a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
2 comentaris :
Hola Josep
Una bona i “entretinguda” volta. Pujar per aquest pas és per a gent avesada a posar-hi les mans, encara que la satisfacció en arribar a dalt compensa l’esforç. Una bona publicació Josep, i amb ella em recordes que s’ha de tornar a aquests llocs cada cert temps. Una aferrada amic... i salutacions al grup.
Així és amic Llorenç, és gratificant recordar antics itineraris com aquest. Les vistes des de la Talaia, compensen l'esforç.
Molt agraït pel teu comentari. Salut!
Publica un comentari a l'entrada