dissabte, 16 de juny del 2012

Torrent de s’Al·lot Mort

Punta de roca (WP-10)
Repetim per segon any consecutiu aquesta bella i espectacular excursió que des de la carretera de Sóller a Lluc ens du fins a cala Tuent. Aquest any variem un poc el seu traçat. Des del coll des Cards Colers, no seguim el camí dels Cingles i davallem, per un camí de muntanya, directe a la casa de Bini Petit.
Aquest cop som sis els components del grup: Pere, Biel Pomar, Enric, Juan, Agustí i Josep. A cala Tuent ens retrobem amb els companys: Antoni Forteza, Conxi, Francisca i Aina que ens esperen per nedar i dinar plegats.

Comencem l'excursió en la pista que condueix a les cases de Bini Gran i Bini Petit, situada en la carretera de Sóller a Lluc (Km 38’100 carretera Ma-10) (WP-01).
Pugem per aquest ample camí de terra i aviat creuem una barrera metàl·lica que, en aquesta ocasió, trobem oberta.
Poc més endavant, a la dreta, apareix sa Fonteta de na Cavaió. Té una mina alta i estreta que du l'aigua a l'exterior fins a un petit cossi de fang que vessa a una ampla pica rectangular.
Continuem el nostre camí ara amb forta pujada i, després d’un parell de revolts des d'on podem observar els alts espadats del Penyal des Migdia (1382 m), assolim el coll dels Cards Colers a 890 m d’altitud (WP 02). A l’esquerra , hi ha una creu i, a l’esquerra d’aquesta, unes runes d’una antiga construcció.
Aquí, deixem el camí ample dels Cingles, i continuem per l’esquerra de les runes. Després girem a la dreta. Tot seguint les fites, davallem per un espès i ombrívol pinar amb altes carritxeres que ens condueix a la part alta del torrent del Bini. Després de creuar el torrent, el camí discorre per la falda del puig de s’Alzinar, davalla fent un parell de revolts en direcció a un comellar que ens du a la pista dels Bini (WP-03), després de passar per l’abeurador de pedra de la font des Joncs i botar una reixeta.
Seguim la pista (N) i, als pocs minuts, deixem a la dreta el camí a Bini Petit. En aquest punt ens desviem a l’esquerra (NW) per un tirany que ens condueix a un tancat de paret seca amb un portell (WP-04). És l’Hospital, aquí deixaven els animals malalts per la seva recuperació. El nostre sender continua pel costat esquerre d’aquesta tanca.
A uns deu minuts de l’Hospital i, després de passar per unes roques amb figures curioses (el nostre company de cordada en Biel Pomar hi veu la cara de la reina d’España), arribem al pas des Ruc on hi ha una roca en forma de punta afilada (WP-05) . Baixem per aquesta paret d’uns quatre metres d’alçada amb fàcil desgrimpada.
Passat el pas aprofitem l’ombra d’uns pins per berenar i descansar un poc.
Reprenem la marxa (NW) seguint les fites que ens duen per restes d’un antic camí empedrat fins arribar a una cruïlla important (WP-06). En aquest punt el nostre itinerari continua per la dreta (NE) (seguint recte aniríem al pas des Marge i al camí de sa Costera). Ens hem de fixar en una muntanya de pedra vermellosa que veurem en front i que ens ha de quedar sempre a la nostra esquerra.
Seguim baixant (NE), sense camí guiats per les poques fites que trobem fins al fons de la vall que tenim davant. Trepitgem un territori molt incòmode d’altes carritxeres i punxegudes gatoves que tapen les pedres sense saber on posem els peus.
Després de trenta-cinc minuts des del la darrera cruïlla, arribem a un punt que el nostre itinerari gira a la dreta (E). Anem a cercar, al cap d’uns quinze minuts més, l’inici del pas de sa Carritxera (WP-07). Canal llarga i molt vertical que baixa directa al jaç del torrent de s’Al·lot Mort o torrent de Bini. Seguint amb atenció les fites i les taques de pintura, iniciem amb precaució la baixada per la dreta. En algun moment ens aferrem a les roques dels costats. Les fites ens fan fer diverses ziga-zagues fins arribar, després de vint–i–cinc minuts llargs, al jaç sec del torrent de Bini (WP-08).
Avancem per l’interior del torrent uns metres i en sortim per la dreta per pujar cap a la paret de la muntanya de Sa Mitjania que tenim en front. Avancem (NE) per un cornisa aèria paral·lela al torrent. Uns metres més endavant la cornisa queda tallada per una paret vertical d’uns quants metres. Ens trobem en al pas de s’Al·lot Mort (WP-09).
ATENCIÓ!, la tendència és baixar recta pel costat de la paret de sa Mitjania. Es pot baixar però és una desgrimpada aèria i un poc difícil per la manca de bones preses. La millor manera és separar-nos uns dos metres de la paret on trobem una roca que permet baixar amb bons punts de suport. Davallem, un darrera l’altre, menys els que han tirat pel dret, amb cura i de front, posant els peus en els millors llocs. No és un pas difícil si es troba el traçat correcte.
Continuem per la cornisa i, al cap d’uns pocs metres, el camí se separa de sa paret i es dirigeix cap a una vessant de càrritx molt dreta. Es creua horitzontalment, amb cura, i aferrant-se al càrritx per tenir més seguretat i estabilitat, una patinada resultaria fatal. Al final d’aquest curt franqueig, arribem a una punta de roca (WP-10). L’espectacle és captivador, impressionant, sembla que estiguem volant per damunt el torrent que ens queda un grapat de metres per davall dels nostres peus.
Després de passar aquesta roca, seguim vorejant la paret de la Mitjania per una forta i pronunciada baixada coberta de càrritx. De nou aferrar-nos a aquetes plantes ens dóna seguretat per anar progressant.
Al final d’aquest primer coster, fem un curt franqueig per anar a trobar una gran roca penjada al buit (WP-11) que superem gatejant.
Continuem baixant per un nou i llarg coster, ara més ample i no tant pronunciat, que desemboca al llit del torrent del Gorg dels Diners (WP-12), el torrent més vertical de Mallorca. El creuem pel mig dels seus grans blocs de roca i ens separem cap a la dreta per anar a cercar una petita balma situada a la paret de la muntanya. Aquest punt és clau per encertar el traçat que ens queda per fer. Passem ajupits per sota la balma molt tapada per la vegetació i sortim a dalt d’un petit mirador, el torrent ens queda a la nostra esquerra. Ara sense camí definit seguim (N) per damunt uns marges esbaldregats i abandonats fa temps. Quinze minuts des que hem deixat el torrent del Gorg dels Diners, girem a l’esquerra i baixem (NW). Trobem alguna despistada fita i arribem a un esbaldregat forn de calç en mig d’un alzinar (WP-13). A partir d’aquí, la cosa es complica més, ens queda un quart d’hora de descens per unes margades abandonades i molt brutes de vegetació. No hi ha camí i tirem pel dret per anar a cercar (seguint NW) el camí ample (WP-14) que veiem més avall. Arribats en aquest punt, s’han acabat les dificultats, ja sols ens queda seguir aquesta pista de terra que passa pel costat de les cases de can Lleig i ens mena a la carretera de la cala Tuent (WP-15) donant per acabat aquest dur i impressionant itinerari.
Un any més ens ha sorprès la bellesa d'aquesta ruta i un any més hem estat capaços de superar el repte que representa realitzar-la.

Ruta realitzada el dia 16 de juny de 2012. No és circular, amb 209 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Per excursionistes experts, avesats a caminar per la muntanya fora camins i amb bon sentit de l’orientació. La major part del recorregut discorre sense sender definit i per un terreny rocós, escarpat i molt dur. S'han de superar diversos passos aeris però sense dificultat tècnica. Molt recomanable dur calçons llargs i guants.

dissabte, 9 de juny del 2012

Comellar dels Bous – Es Rafal

Balma al comellar dels Bous
Itinerari: Barrera de son Oliver – Son Roig – Son Pou – Comellar dels Bous – Camí des Rafal – Es Rafal – Cas Secretari – Son Roig – Barrera.
Partim de la barrera situada abans d’arribar a les cases de son Oliver, lloc on deixem el cotxe (WP-01).
Agafem el camí de carro de la Vall que segueix per la vorera del torrent i la sèquia de Coanegra fins trobar-nos de front amb les cases de son Roig (WP- 02). Seguim el camí i trobem una barrera metàl•lica, després can Morei i aviat la possessió de son Pou. Abans d’arribar-hi, agafem un tirany que puja a la dreta vorejant el casal per retornar al camí ample. Després de caminar uns metres passem una altre barrera situada davall d’una gran balma i aquí hi trobem l’ullal de la font (qanat) sèquia subterrània d’època musulmana. Més endavant passem per un forn de calç situat a la dreta del camí. A partir d’aquí el camí de carro es converteix en un sender de muntanya que s’enfila fent ziga-zaga direcció a Orient (N). Seguint el camí més amunt deixem a la dreta la cruïlla que condueix a l’avenc de son Pou.
Deu minut més amunt el camí dibuixa un revolt a l’esquerra. En aquest punt, senyalitzat amb dos rètols de fusta (WP-03), abandonem el camí desviant-nos pel tirany de la dreta el qual ascendeix pel Comellar dels Bous. Després de 15 minuts de pujada suau, per un camí amb marges de sosteniment i envaït per la vegetació, trobem a ma dreta un rotlle de sitja molt amagat pel càrritx i la vegetació (WP-04).
Continuem el nostre itinerari ascendint per aquest ombrívol comellar tot seguint les fites que hi ha.
Quaranta minuts de pujada i després de superar dos bots del torrent i una balma (WP-06), tot per la dreta, arribem al camí des Rafal a l’alçada d’un rotlle de sitja i dues fites ben marcades (WP-07). La tendència és continuar tot dret direcció al pas de s’Estaló ja que no t’adones que arribes al camí. Girem a la dreta (S) pel camí que ens du a les cases des Rafal (WP-08). Abans d’arribar a les cases, a l’esquerra del camí, trobem una paret amb reixeta i un petit portell per on hem de passar. Entrem en un tirany que baixa per una zona d’antigues margades fins a les cases de cas Secretari, abans però, passem per la font des Polls situada al voltant de grans alzines.
Baixem per la pista direcció a Alaró i, a l’alçada del coll de s’Era, la deixem per girar a la dreta. Un poc més avall girem a l’esquerra per agafar un tirany que davall pel mig del bosc. Passem una zona d’antigues marjades, dues barraques de roter i arribem de nou a son Roig (WP-02) després de creuar el torrent. Ara continuem pel camí de la vall direcció S fins tornar al punt de partida. Tanquem així aquesta ruta agradable de fer i adequada per aquests dies de calor ja que discorre, majoritàriament, per dins el bosc.

Ruta circular amb 678 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut. El comellar dels Bous és la part més atractiva i salvatge d’aquesta ruta. Hi ha fites que indiquen el traçat més adient, s'han de superar dos bots del torrent i una balma, tot per la dreta. La resta discorre per camí ben fressat i bo de seguir.
Excursió realitzada el dia 09 de juny de 2012.
El grup ha estat format per: Enric, Fernando, Juan, Josep i sa cussa Dolça.

dissabte, 2 de juny del 2012

Sa Rateta i na Franquesa

Des del cim de sa Rateta  a 1100 m
Recorregut: Portell de Cúber – Presa de Cúber – Coll des Bosc de Coma-sema – Clot de sa Neu – Cim de sa Rateta – Coll des Planet – Na Franquesa – Coll des Cards – Font de s’Aritja – Portell de Cúber.
Iniciem aquesta clàssica i bonica ruta en el punt quilomètric 34 de la carretera entre Lluc i Sóller (WP-01). Creuem el portell de Cúber i agafem el camí asfaltat que voreja l’embassament. Davant nostre s’alça el cim de sa Rateta el nostre primer objectiu d’avui. Passats uns quinze minuts, assolim la pressa. En aquest punt deixem el camí ample i torcem a l’esquerra pel camí que baixa pel costat del torrent d’Almadrà (WP-02). La davallada presenta un pronunciat pendent per un sender pedregós que ens condueix al jaç del torrent, el travessem i voltem tot d’una a l’esquerra.
Seguim la canonada d’aigua i, a uns cinc minuts girem a la dreta passant per damunt el graó de ciment d’aquesta per agafar el camí de Coma-sema (WP-03). Sender de ferradura amb trams empedrats. Aquest camí ens condueix al coll des Bosc (799 m) passats uns quinze minuts de la darrera cruïlla (WP-04). En aquest punt deixem el camí de Coma-sema i voltem a la dreta (NW) per prendre el camí de pujada al cim de sa Rateta. És una senda de nevaters amb trams empedrats i marges de sosteniment que ens fa guanyar alçada ràpidament. Serpenteja cap al SW i passats uns revolts, ens situa al porxo de nevaters i al Clot de sa Neu on s’acaba el camí.
Després de descansar i agafar forces, continuem cap a NW per un terreny rocós i pobre de vegetació. Amb l’ajut de fites, assolim al cim de sa Rateta situat a 1100 m d’alçada i coronat per una gran fita de pedres (WP-05).
Després de fer les fotos de rigor i de gaudir de les impressionants vistes, continuem la nostra ruta cap a SW. L’itinerari, marcat per fites, descendeix ràpidament fins al bucòlic coll des Planet o des Gat (Wp-06).
Reprenem la marxa seguint les fites que ens condueixen pel lloc més còmode i en pocs minuts de forta pujada per un terreny rocallós, assolim el cim de na Franquesa a 1067 m d’alçada (WP-07).
Ara seguim la nostra ruta cap a SW i , sense masses dificultats i després de passar una paret seca, baixem al coll des Cards, que separa na Franquesa del puig de Lofra (WP-08).
Des del coll des Cards continuem pel camí que ens duria al coll de Lofra. Als pocs minuts el deixem i girem a la dreta per un sender que discorre pel mig del bosc i ens condueix, amb ràpida baixada, a la font de s’Aritja. Continuem en direcció SW i enllacem amb el camí del GR-221 a l’alçada de Binimorat. Girem a la dreta i el sender ens condueix al punt de partida passant per damunt la pressa de l’embassament.

Ruta circular amb 539 metres de pujada acumulada i 10,5 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 02 de juny de 2012.
Clàssic itinerari que no presenta masses complicacions i de fàcil orientació.
El grup ha estat format per: Biel Pomar, Juan i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.