dissabte, 29 de desembre del 2012

Volta al puig d’en Farineta

Mirador al puig d'en Farineta.
El Puig d’en Farineta, també denominat puig d’en Basset, assoleix una alçada de 324 m. i és ocupat pel mirador - refugi del Foment del Turisme de Mallorca, dedicat a Gabriel Font Martorell (1897-1965), autor del llibre “50 excursions per l’illa de Mallorca”.
La vista arriba a sa Dragonera, al Pantaleu, a Sant Elm i a la vall de la Palomera, cap a ponent, mentre que a llevant es veu la vall de s'Arracó.
Iniciem la passa pel camí asfaltat de son Verí situat al costat esquerra del cementiri de s’Arracó (Km 5 de la carretera Ma-1030 d’Andratx a Sant Elm) (WP-01). Tot d’una trobem un trencant de camins, agafem el de l’esquerra (NO). El camí es dirigeix a un xalet i, transcorreguts cinc minuts, cerquem a la dreta un tirany mig amagat i difícil de veure.
Avancem pel sender que, després de vorejar el xalet, continua en la direcció (NO). Pugem per un fort coster rocós tot seguint les fites i les descolorides taques de pintura ja que el camí s’ha desdibuixat força. Transcorreguts uns quaranta minuts des que hem agafat el tiranyó assolim el cim d’en Farineta (WP-02) on hi ha un mirador al qual s'accedeix per uns graons de pedra, a la part posterior hi ha una petita paret que protegeix el desnivell del vessant sud-oest. A la dreta del cim trobem el ruïnós refugi de forma cúbica situat entre pins. Hi ha una placa amb una inscripció que diu: «S'Arracó, el Ayuntamiento de Andratx y el Fomento del Turismo de Mallorca a Gabriel Font Martorell. 1968».
Davallem del cim seguint la carena (NE) amb un impressionant espadat a l’esquerra i pel tirany que parteix de davant el refugi. Transcorreguts uns cinc minuts, les fites ens dirigeixen (NE) al comellar de més a l’esquerra. Baixem per restes de margades, ara seguint un poc cap a l’Est, fins creuar el torrent (WP-03). El tirany es converteix amb un bonic camí de ferradura que davalla per sota la serra d’en Torres fins assolir una cruïlla de camins dins el torrent (WP-04). En aquest punt voltem a l’esquerra (NO). Pocs minuts més amunt deixem a la dreta una barraca sense teulada. El nostre camí continua paral·lel al torrentó, travessa una petita gorja amb abundant vegetació i pins caiguts i més amunt s’enfila per dins el jaç del torrent. Transcorreguts uns vint minuts des de la cruïlla, trobem a l’esquerra una solitària fita damunt un petit marge (WP-05).
En aquest punt deixem el torrent i girem a l’esquerra per un empinat coster en direcció al coll dels Coloms (SO), al qual hi arribem transcorreguts uns vint-i-cinc minuts aproximadament. Aquest tram puja per una antiga zona de rotes on encara s'entreveuen restes de marjades i una ruïnosa barraca de roter (WP-06), no abunden les fites (WP-07) i, abans d'arribar al coll dels Coloms (WP-08), l’espessa vegetació d’argelagues, càrritx i pins joves dificulten la passa.
Penya-segats del puig d'en Farineta des del coll dels Coloms
Des del coll podem gaudir d’una bonica vista, davant nostre s’entreveu l’illa de sa Dragonera, a la dreta el puig de ses Fel·les i a l’esquerra la paret nord del puig d’en Farineta.
Seguim en direcció (O) per un fressat sender que baixa per dins un bonic comellar. Més avall marca diverses corbes, arriba a un bosquet de pins i passa per davant una casa (WP-09). Aquest ample camí desemboca a una pista (WP-10) a la dreta de la qual, aniríem a la Trapa i a can Tomeví, però nosaltres voltem a l’esquerra (SE) rodejant el puig d’en Farineta que ara s’alça imponent a la nostra esquerra. Avancem per aquesta pista de terra, més endavant deixem a la dreta el camí dit de Son Bolei que du a sant Elm i transcorreguts uns vint minuts, arribem a la carretera en el coll de sa Palomera. Ara per una drecera baixem al cementiri de s’Arracó, tancant el circuit d’aquesta entretinguda ruta.

Ruta circular amb 386 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut. Presenta trams sense camí (la pujada i davallada del cim) i trams bruts de vegetació que dificulta avançar (ascensió al coll dels Coloms), la resta discorre per camins ben marcats.
Excursió realitzada el dia 29 de desembre de 2012. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Miquel i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

dijous, 27 de desembre del 2012

Coll des Frare en sa Serra Mitjana

Dalt la carena de la Serra Mitjana
En aquesta sortida, he tingut el gran honor i el plaer de caminar al costat d’en Toni Sureda (Senderismo de Socay), gran muntanyenc i incansable trescador per les nostres muntanyes.
En Toni ens ha guiat per una interessant i fantàstica ruta que discorre per antics camins de ferradura, un bonic avenc, ascendeix a la Serra Mitjana (Puig des Frare) i travessa un espectacular forat, el de Can Bajoca.
Hem gaudit d’una impressionant i emocionant travessia amb molt bona companyia i molt ben descrita per l’amic Emilio Alonso en el seu blog “Mis días de montaña”.

Ruta circular amb 708 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut.
Tan sols hi ha camí de carro al principi i al final de l’excursió, la resta són camins de ferradura fitats (fites de pedra i petites fletxes vermelles) i trams sense camí. La davallada del coll des Frare és sense camí i molt dreta, cal assegurar la passa, també pot presentar dificultats d’orientació.

Excursió realitzada el dia 27 de desembre de 2012. El grup ha estat format per: Toni Sureda, Aline, M. del Mar, J. Vicente, Julián, Rafael, J. Antonio, Manolo, J. Oliver, J. Sancho, Pere, Fernando i Josep.

diumenge, 23 de desembre del 2012

Puig de ses Bassetes

Vista des de la cresta
L’objectiu principal d'aquesta sortida és la col·locació d’un betlem de fang al cim de ses Bassetes.
Itinerari: Urbanització de son Macip – Voltes d’en Galileu – Casa de neu d’en Galileu – Coll des Telègraf – Coll des Prat – Puig de ses Bassetes – Coll de n’Argentó – Font des Prat – Coll dels Coloms – Font del Noguer.
Iniciem aquest bonic i llarg itinerari a la urbanització de son Macip (Km 22,8 de la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller) (WP- 01).
Pels vials asfaltats de la urbanització, anem a cercar el començament del camí en el lloc on hi ha un mapa rètol de la Mola de son Macip.
Pocs metres més amunt, travessem una barrera per un botador (WP-02) i, una mica més endavant el camí fa un trencant que prenem pel camí de la dreta.
El camí de carro discorre per dins l’alzinar amb restes de l’explotació del carbó.
Trobem un segon trencant per on seguim a l’esquerra, sempre en pujada fins al tercer trencant que a quest cop girem a la dreta enllaçant amb el camí del GR que ve de Lluc. Finalment trobem un quart trencant que tirem per l’esquerra, sempre amunt que fa pujada!
Al final d’aquesta pista forestal veiem a la dreta la casa de neu de son Macip (WP-03). En aquest punt arrenca el sender de nevaters anomenat de “Ses Voltes d’en Galileu”. Camí de ferradura empedrat que, amb una hora de forta pujada, ens condueix a la bifurcació per visitar la casa de neu d’en Galileu (WP-04) situada uns metres a la dreta del camí principal.
Després de visitar el conjunt, format pel porxo, el pou de neu i un pou d’aigua, retornem al camí del GR el qual seguim sense cap dificultat i que ens mena al coll d’en Galileu.
Seguint sempre el marcat sender i després d’una curta i empinada davallada, travessem el torrent de Comafreda i pugem amb fort pendent al coll des Telègraf de 1.126 m (WP-06) amb cases de neu a cada costat: casa de neu des Coll des Telègraf Est (WP-05) i la casa de neu des Coll des Telègraf Oest (WP-07).
Continuem la forta pujada en direcció Sud fins assolir el Coll des Prat de 1.205 m. delimitat per una paret transversal (WP-09), passant abans per la casa de neu de la Serra dels Teixos (WP-08) i un petit pas entre roques senzill de fer.
Arribant al puig de ses Bassetes
Des del coll continuem pel camí que davalla pel comellar des Prat i després de cinc minuts deixem el camí del GR i trenquem a l’esquerra (WP-10) per un tirany de muntanya que transcorre per davall les penyes del Massanella seguint la direcció SW. El tirany és bastant evident i fitat i ens deixa més amunt del coll de n’Argentó, després de superar un pas per les roques que no presenta cap dificultat. Ara baixem seguint la cresta fins assolir el coll de n’Argentó. Des d’aquí seguim la mateixa direcció que portem SW cap al cim de ses Bassetes (WP-11), al qual arribem en deu minuts procurant no anar molt a prop dels espadats de la dreta.
Després d’aferrar el betlem i de gaudir de la fantàstica panoràmica que es divisa des del cim, baixem pel mateix traçat fins arribar novament al coll de n’Argentó (WP-12). Amb una petita desgrimpada passem al vessant del comellar des Prat i per camps a través (atenció amb la inclinació del pendent) tot seguint les fites arribem de bell nou al camí del GR-221 (WP-13).
Ara sense cap mena de dificultat d’orientació seguim el camí de la ruta de Pedra en Sec fins arribar a la font del Noguer (WP-19), passant abans per la font des Prat (WP-15), el coll dels Coloms (WP-17) i seguint la canal de transvasament d’aigua d’un embassament a l’altre.

Ruta no circular amb 790 metres de pujada acumulada i 14 km de recorregut. Transcorre pel sender GR-221 per tant està ben senyalitzada. Presenta forts desnivells i és llarga. Des del WP-10 al WP-13 és on pot haver hi més dificultat sobre tot a la baixada pel pas de n'Argentó que cal fer us de les mans i fins arribar de nou al camí principal per la inclinació del pendent.
Excursió realitzada el dia 23 de desembre de 2012 amb el grup excursionista de l’AAVV de Pòrtol.

diumenge, 16 de desembre del 2012

Sa Costera

Sa Costera
Típica excursió que combina mar i muntanya amb fantàstiques panoràmiques i de dificultat mitjana degut a la seva llarga durada (13 Km) i a la dura ascensió al Coll de Biniamar. Tota ella discorre per camins ben senyalitzats i fressats.
Iniciem la llarga caminada al Mirador de ses Barques que es troba en el Km 44,800 de la carretera de Sóller a Lluc (WP-01).
A la dreta surt un camí de ferradura que en pocs minuts ens deixa en una pista de terra que seguim en direcció Nord (dreta).
En un tres i no res, arribem al portell de Bàlitx d’Amunt, on seguim a la dreta creuant un gros portell. Divisem una bona panoràmica de la vall.
Després d’uns minuts, a la dreta surt un vell camí de ferradura, per on continuem. Passem la font de Bàlitx (WP-02) i tornem a enllaçar amb la pista, a l’alçada de les cases de Bàlitx d’Enmig (WP-03) en procés de restauració.
Continuem baixant, arribem a un trencall de camins (senyalitzat amb un rètol i fites) (WP-04) per on continuem a l’esquerra i, després de baixar entre marjades d’oliverar, arribem a l’antiga possessió de Bàlitx d’Avall (WP-05).
Després de visitar el conjunt de cases, continuem per la pista cap el Coll de Biniamar. Uns metres de pujada a la dreta torna a partir un camí empedrat que ens evita la pesada pista d’ascensió al coll.
Des del Coll de Biniamar (WP-06) baixem pel camí carreter fins trobar a la dreta el camí de sa Costera (WP-07). En un ràpid descens entre mig de carritxeres ens situem a les cases i a la font de sa Costera (WP-08).
Després de donar un cop d’ull a tot el meravellós entorn, tornem al camí de sa Costera i continuem a Tuent (esquerra).
Més endavant pugem una curta però intensa pujada que ens situa al coll de na Polla (WP-09).
Ara amb una ràpida baixada per un camí empedrat arribem a les cases de cala Tuent on acabem aquest llarg i típic recorregut.

Ruta no circular amb 600 metres de pujada acumulada i 13 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 16 de desembre de 2012. El grup excursionista de l'AAVV de Pòrtol.
Referències: Tomàs Vibot. "Excursiones a pie por Mallorca".

dissabte, 15 de desembre del 2012

Comellars de l’Home i dels Horts


Penyal de s'Home (WP-04)
Avui ens proposem realitzar un itinerari curt per la Comuna de Caimari (Selva). Es tracte de sortir del poble, pujar fins l’àrea recreativa i enfilar el rost camí del comellar de l’Home. Un cop a dalt, franquejar a l’esquerra per camps a través i enllaçar a la part alta del comellar dels Horts. Descendir per l’ample camí d’aquest comellar fins arribar de nou a Caimari.
Sortim de la vila de Caimari per la carretera Ma-2130 (WP-01) i transcorreguts uns set minuts aproximadament, en arribar al primer revolt de la mencionada carretera, agafem el camí Vell de Lluc.
Avancem per aquest camí de carro i tot d’una trobem la roca del Cavall Bernat situada a la dreta del camí (WP-02).
Uns deu minuts més amunt deixem a la dreta el camí del GR, que travessa la carretera, i continuem pel camí de l’esquerra (NW) que ens portarà a travessar una barrera de fusta i filferro. Ara el camí segueix pel jaç del torrent de sa Coveta Negra, passa per davall d’un pont i continua entre la carretera a l’esquerra i el torrent a la dreta fins arriba a l’àrea recreativa situada al Km 10 de la carretera que puja a Lluc.
Travessem de nou la carretera i, després de creuar una barrera per un botador (WP-03), enfilem el camí del comellar de l’Home. El sender puja amb decisió i deixa diversos rotlles de sitja i barraques a la dreta. En arribar a la meitat del comellar, l’ample camí dóna pas a un deteriorat camí de carro. Uns minuts més amunt trobem a l’esquerra un aïllat penyal anomenat s’Home (WP-04), metàfora toponímica que dóna nom al comellar. Hem tardat uns trenta minuts des de la barrera.
Un poc més amunt el camí de carro es transforma amb un de ferradura amb alguns petits trams empedrats i d’altres desdibuixats i perduts, sempre amb l’ajuda d’algunes fites. S’ha d’anar alerta en no sortir del camí ja que creuem una zona plena de forats.
Transcorreguts uns deu minuts del penyal, el camí acaba en uns plans on hi ha una bassa coberta (WP-05). Ens trobem als peus del puig de n’Alí.
Cases dels Horts
Aquí s’acaba la bona vida i emprenem l’únic tram un poc complicat d’aquest itinerari. Per camps a través i cap a SW, cercant sempre el millor lloc per passar, pugem per una zona rocosa i castigada pels incendis forestals fins assolir una gran esplanada a l’esquerra de la qual comença la serra de s’Esquerdar, petita serralada que separa els dos comellars el de s’Home i el dels Horts.
Baixem, molt dret (SW), per una petita coma, a la meitat de la qual trobem dos rotlles de sitja de carboner (WP-06) molt desdibuixats per la vegetació, i en pocs minuts assolim la part alta del comellar dels Horts molt a prop d’una bassa coberta de pedra en sec (WP-07).
Baixem per l’ample camí de carro i transcorreguts uns vint-i-cinc minuts d’agradable descens, arribem a la vall dels Horts presidida per les cases de la possessió del mateix nom (WP-8).
Seguim el camí que avança entre marjades d’oliverar, marca diverses corbes al costat d’una espectacular balma (lloc d’aixopluc del bestiar) i enllaça amb la carretera.
Després de caminar uns tres-cents metres arribem de nou a l'entrada del poble de Caimari, tancant el cercle d’aquest bonic recorregut.

Ruta circular amb 520 metres de pujada acumulada i 8,6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 15 de desembre de 2012.
El grup ha estat format per: Pere i Josep.

diumenge, 9 de desembre del 2012

La canal Nord d'en Galileu

Ascendint per la canal Nord d'en Galileu
Avui ens plantegem el repte d’ascendir al puig d’en Galileu per la seva cara Nord. seguint les passes de l'amic Tomàs Vibot .

Som en Tomeu i jo i ningú dels dos coneixem aquesta canal ni tampoc disposem de cap track que ens pugui orientar.

Tal com diu en Tomàs Vibot: és una ruta d’alt nivell excursionista, apta només pels bons trescadors i ben avesats a trescar fora camí. Per tant hi calen molta experiència, orientació i bones cames.
Són les 10 del matí i no disposem de massa temps ja que hem quedat amb els companys que pugen de Caimari a LLuc per dinar tots plegats a l’aparcament del monestir.
Nosaltres no partim de Lluc si no del punt on el camí del GR-221 travessa la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller, prop del Km 22,500 (WP-01).
Iniciem la caminada pujant per un camí de carro que discorre per dins l’alzinar tot seguint les indicacions del sender de GR. El camí ascendeix marcant diverses voltes, i transcorreguts uns dotze minuts del punt d’inici, creuem una paret seca per un portell (WP-02). A l’altre costat, tornem agafar un nou camí de carro i set minuts més amunt, trobem a la dreta una important cruïlla amb un camí que ve de la urbanització de son Macip. Continuem tot dret (W) i, atenció uns pocs metres més amunt (3 minuts), divisem a mà esquerra una fita damunt una roca i separada uns metres del camí. Deduïm que aquí és el punt (WP-03) on hem de deixar el camí ample i trencar a l’esquerra per anar a cercar la canal que ens conduirà al cim.
En arribar a la fita les nostres sospites es confirmen al trobar una petita i discreta fletxa vermella pintada damunt la roca (WP-04). D’aquí fins assolir el cim és el tram més complicat i espectacular d’aquest itinerari.
Ens endinsem en un bosc humit d’alzines sense cap traça de camí, i vuit minuts més amunt (des que hem deixat el camí ample) i, després d’una certa tendència cap al Sud Oest, trobem un rotlle de sitja (WP-05) als peus d’una rosseguera.
Emprenem la forta pujada (SW) primer pel marge dret de la rosseguera resseguint el límit amb l’alzinar i més amunt, al punt on s’estreny, la travessem per passar al costat esquerra i continuar pujant un poc més fins assolir els peus de la penya. En aquest punt tornem a veure un petita fletxa vermella pintada damunt una roca (WP-06) que ens tranquil·litza i ens confirma que seguim correctament l’itinerari. Hem tardat uns vint-i-sis minuts des de la sitja.
Des d’aquest punt i seguint les indicacions de la ressenya d’en Tomàs, franquegem en diagonal cap a l’esquerra (E) per passar un llom de la muntanya i una altra rosseguera paral·lela a la nostra, sempre per la part de damunt.
Arribant al cim d'en Galileu
Un cop aquí prenem dret (SW) per una mena de canal - xaragall fins, transcorreguts trenta-set minuts de forta pujada, assolir una nova fita damunt una gran roca situada al peu de la paret (WP-07). Continuem un poc cap a l’esquerra i davant nostre se’ns obre una darrera canal molt neta i evident que ens deixa damunt la cresta del puig.
Ara sense cap dificultat avancem seguint les fites fins assolir el puig d’en Galileu de 1.181 m (WP-08) són les 12 i cinc minuts i hem tardat uns vint-i-cinc minuts des de la darrera fita.
Fa un dia encalmat, sense vent, hi ha boires que pasturen per damunt els cims però al sol hi fa bon estar.
Després del merescut descans i de gaudir de les espectaculars vistes, davallem del cim per la ruta normal, seguint un tirany fitat (W) fins enllaçar amb el camí del GR-221 situat al coll d’en Galileu. El sender ens baixa en pocs minuts al pla on hi ha la casa de neu. Nosaltres seguim pel camí de nevaters conegut com el Camí de ses Voltes d’en Galileu. És un espectacular camí de ferradura (d’amplada uns 3 pams = uns 60 cm) empedrat i protegit per escopidors.
Baixem escapats i tot d’una ens situem al bosc de son Macip on hi ha la casa de neu del mateix nom. Ara seguint el camí del GR i sense cap entrebanc arribem de nou a la carretera on hem deixat el cotxe, són la 1 i quart.
Estem contents i satisfets, no ens ha fallat l’experiència, ni l’orientació ni les cames i passa a passa, fita a fita , hem resolt l’itinerari que ens havíem proposat. Arribem a bona hora a Lluc per dinar amb els companys.

Ruta circular amb 549 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 9 de desembre de 2012.
El grup ha estat format per: Tomeu i Josep.

dissabte, 1 de desembre del 2012

Fonts i coves al voltant de Lluc


Font del puig Ferrer (WP-02)
Com que el dia amenaça pluja, decidim fer una agradable i fàcil passejada pels voltants del monestir de Lluc.
Itinerari seguit: Aparcament del refugi de son Amer – Ermita de son Amer – Coll Pelat – Coll des Pedregaret – Cases de Binifaldó – Alzina d’en Pere – Refugi de la coma de Binifaldó – Cometa dels Morts – Es Camell – Molí de Lluc – Refugi de son Amer – Aparcament.
Iniciem aquest fàcil itinerari a l’aparcament del refugi de son Amer (WP-01) on podem deixar el cotxe sense cap dificultat. Travessem la carretera que va a Lluc i seguim la canaleta que prové de la font del puig Ferrer (WP-02), a la qual hi arribem transcorreguts uns pocs minuts. Continuem uns metres camp a través, primer cap a l’Est i després cap al Sud, per anar a cercar el camí del GR-221 (WP-03).
Ara , ja per camí ben fressat i seguint les indicacions del sender de Gran Recorregut, arribem a la Ermita i a la font de s'Ermita de son Amer (WP-04) (15 minuts des que hem agafat el camí del GR).
Font de la coma de Binifaldó (WP-10)
Continuem transitant pel GR i passats aproximadament uns cinc minuts ens desviem a l’esquerra per arribar-nos al mirador del Foment (WP-05). Retornem de nou al camí i al cap de poc creuem per un botador de fusta la paret seca i el reixat situat en el coll Pelat (WP-06). Aviat deixem a l’esquerra el camí que davalla les cases de Menut i nosaltres seguim pel de la dreta (WP-07). Passat el coll des Bosc Gran, des d’on es divisa una magnífica vista del puig Tomir, deixem per una estona el GR per seguir per la pista en sentit de baixada (Est) fins assolir una cruïlla de camins. Ara pugem un poc cap al Nord Oest travessant el Bosc Gran, de pins i alzines fins assolir el coll des Pedregaret, on trobem una paret seca de partió. Botem la paret i seguim pel camí asfaltat de l’esquerra fins a trobar uns polls blancs (Populus alba) que ens indiquen l’arribada a les cases de Binifaldó. Des d’aquí ens desviem del camí per veure la font des Còssil (WP-08) situada a uns pocs metres de les cases direcció a Menut. Continuem pel camí vell de Lluc a Pollença i aviat trobem a l’esquerra del camí l’alzina d’en Pere, arbre catalogat com a singular. Just passada l’azina girem a l’esquerra i deixem el camí del GR (WP-09). L’ample camí passa per una antics camps de conreu d’oliveres i davalla per dins l’alzinar fins arribar al petit refugi de la coma de Binifaldó. A pocs metres d’aquí a l’esquerra està situada la font de la coma de Binifaldó (WP-10). És un bon exemple de font de mina, la seva aigua no és potable. Més amunt ens arribem al Pantanet de la coma, una bassa artificial que s’omple a partir del torrent de Binifaldó.
Cova de la cometa des Morts (WP-14)
Retrocedim fins al refugi i seguim la pista de terra en pujada (Oest) fins arribar a l’àrea recreativa de Menut que ens deixa a la carretera Ma-10 d’Andratx a Pollença.  Després de travessar-la, el nostre itinerari continua per un tirany fitat (fites de pedra i marques de pintura) pel bell mig d’un laberint de roques i per dins un humit alzinar. En aquest tram cal anar alerta i seguir les indicacions de les fites, ja què és fàcil despistar-se. Aviat assolim la cova dels Pixarells (WP-12) situada a l’esquerra del camí i davall les roques, i més endavant, l’àrea recreativa del mateix nom. Continuem per un camí de terra ample i ben marcat fins trobar a mà esquerra un desviament (WP-13) que ens mena, transcorreguts uns deu minuts, a la cova de la cometa des Morts (WP-14), lloc d’enterrament de l’època talaiòtica.
Per continuar el nostre itinerari, tornem al camí que hem deixat momentàniament, i cinc minuts més endavant, el tornem a deixar per dirigir-nos a visitar “Es Camell” curiosa formació rocosa fruit de l’erosió. A pocs metres des Camell hi ha un mirador sobre les muntanyes de Lluc (WP-15) que val la pena arribar-s’hi. Retornem al camí principal i, en un tres i no res, arribem al camp de futbol de Lluc després de creuar un pontet de fusta. Ara anem a cercar el camí del GR creuant la carretera d’accés al santuari que ens du al punt on hem iniciat l’excursió, passant abans pel recent restaurat Molí de Lluc (WP-16) i el refugi de son Amer, tancant el circuit d’aquest agradable recorregut.

Ruta circular i molt bona de fer. La major part discorre per camins senyalitzats amb 375 metres de pujada acumulada i 14 km  de recorregut.
Excursió realitzada el dia 1 de desembre de 2012.
El grup ha estat format per: Pere, Enric, Tomeu i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.