Volta al puig d’en Farineta

Mirador al puig d'en Farineta.

El Puig d’en Farineta, també denominat puig d’en Basset, assoleix una alçada de 324 m. i és ocupat pel mirador - refugi del Foment del Turisme de Mallorca, dedicat a Gabriel Font Martorell (1897-1965), autor del llibre “50 excursions per l’illa de Mallorca”.

La vista arriba a sa Dragonera, al Pantaleu, a Sant Elm i a la vall de la Palomera, cap a ponent, mentre que a llevant es veu la vall de s'Arracó.

Iniciem la passa pel camí asfaltat de son Verí situat al costat esquerra del cementiri de s’Arracó (Km 5 de la carretera Ma-1030 d’Andratx a Sant Elm) (WP-01). Tot d’una trobem un trencant de camins, agafem el de l’esquerra (NO). El camí es dirigeix a un xalet i, transcorreguts cinc minuts, cerquem a la dreta un tirany mig amagat i difícil de veure.

Avancem pel sender que, després de vorejar el xalet, continua en la direcció (NO). Pugem per un fort coster rocós tot seguint les fites i les descolorides taques de pintura ja que el camí s’ha desdibuixat força. Transcorreguts uns quaranta minuts des que hem agafat el tiranyó assolim el cim d’en Farineta (WP-02) on hi ha un mirador al qual s'accedeix per uns graons de pedra, a la part posterior hi ha una petita paret que protegeix el desnivell del vessant sud-oest. A la dreta del cim trobem el ruïnós refugi de forma cúbica situat entre pins. Hi ha una placa amb una inscripció que diu: «S'Arracó, el Ayuntamiento de Andratx y el Fomento del Turismo de Mallorca a Gabriel Font Martorell. 1968».

Davallem del cim seguint la carena (NE) amb un impressionant espadat a l’esquerra i pel tirany que parteix de davant el refugi. Transcorreguts uns cinc minuts, les fites ens dirigeixen (NE) al comellar de més a l’esquerra. Baixem per restes de margades, ara seguint un poc cap a l’Est, fins creuar el torrent (WP-03). El tirany es converteix amb un bonic camí de ferradura que davalla per sota la serra d’en Torres fins assolir una cruïlla de camins dins el torrent (WP-04). En aquest punt voltem a l’esquerra (NO). Pocs minuts més amunt deixem a la dreta una barraca sense teulada. El nostre camí continua paral·lel al torrentó, travessa una petita gorja amb abundant vegetació i pins caiguts i més amunt s’enfila per dins el jaç del torrent. Transcorreguts uns vint minuts des de la cruïlla, trobem a l’esquerra una solitària fita damunt un petit marge (WP-05).

En aquest punt deixem el torrent i girem a l’esquerra per un empinat coster en direcció al coll dels Coloms (SO), al qual hi arribem transcorreguts uns vint-i-cinc minuts aproximadament. Aquest tram puja per una antiga zona de rotes on encara s'entreveuen restes de marjades i una ruïnosa barraca de roter (WP-06), no abunden les fites (WP-07) i, abans d'arribar al coll dels Coloms (WP-08), l’espessa vegetació d’argelagues, càrritx i pins joves dificulten la passa.

Penya-segats del puig d'en Farineta des del coll dels Coloms

Des del coll podem gaudir d’una bonica vista, davant nostre s’entreveu l’illa de sa Dragonera, a la dreta el puig de ses Fel·les i a l’esquerra la paret nord del puig d’en Farineta.

Seguim en direcció (O) per un fressat sender que baixa per dins un bonic comellar. Més avall marca diverses corbes, arriba a un bosquet de pins i passa per davant una casa (WP-09). Aquest ample camí desemboca a una pista (WP-10) a la dreta de la qual, aniríem a la Trapa i a can Tomeví, però nosaltres voltem a l’esquerra (SE) rodejant el puig d’en Farineta que ara s’alça imponent a la nostra esquerra. Avancem per aquesta pista de terra, més endavant deixem a la dreta el camí dit de Son Bolei que du a sant Elm i transcorreguts uns vint minuts, arribem a la carretera en el coll de sa Palomera. Ara per una drecera baixem al cementiri de s’Arracó, tancant el circuit d’aquesta entretinguda ruta.

Ruta circular amb 386 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut. Presenta trams sense camí (la pujada i davallada del cim) i trams bruts de vegetació que dificulta avançar (ascensió al coll dels Coloms), la resta discorre per camins ben marcats.

Excursió realitzada el dia 29 de desembre de 2012. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Miquel i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Coll des Frare en sa Serra Mitjana

Dalt la carena de la Serra Mitjana

En aquesta sortida, he tingut el gran honor i el plaer de caminar al costat d’en Toni Sureda (Senderismo de Socay), gran muntanyenc i incansable trescador per les nostres muntanyes.
En Toni ens ha guiat per una interessant i fantàstica ruta que discorre per antics camins de ferradura, un bonic avenc, ascendeix a la Serra Mitjana (Puig des Frare) i travessa un espectacular forat, el de Can Bajoca.
Hem gaudit d’una impressionant i emocionant travessia amb molt bona companyia i molt ben descrita per l’amic Emilio Alonso en el seu blog “Mis días de montaña”.

Ruta circular amb 708 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut.
Tan sols hi ha camí de carro al principi i al final de l’excursió, la resta són camins de ferradura fitats (fites de pedra i petites fletxes vermelles) i trams sense camí. La davallada del coll des Frare és sense camí i molt dreta, cal assegurar la passa, també pot presentar dificultats d’orientació.

Excursió realitzada el dia 27 de desembre de 2012. El grup ha estat format per: Toni Sureda, Aline, M. del Mar, J. Vicente, Julián, Rafael, J. Antonio, Manolo, J. Oliver, J. Sancho, Pere, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Puig de ses Bassetes

Vista des de la cresta

L’objectiu principal d'aquesta sortida és la col·locació d’un betlem de fang al cim de ses Bassetes.

Itinerari: Urbanització de son Macip – Voltes d’en Galileu – Casa de neu d’en Galileu – Coll des Telègraf – Coll des Prat – Puig de ses Bassetes – Coll de n’Argentó – Font des Prat – Coll dels Coloms – Font del Noguer.

Iniciem aquest bonic i llarg itinerari a la urbanització de son Macip (Km 22,8 de la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller) (WP- 01).

Pels vials asfaltats de la urbanització, anem a cercar el començament del camí en el lloc on hi ha un mapa rètol de la Mola de son Macip.

Pocs metres més amunt, travessem una barrera per un botador (WP-02) i, una mica més endavant el camí fa un trencant que prenem pel camí de la dreta.

El camí de carro discorre per dins l’alzinar amb restes de l’explotació del carbó.

Trobem un segon trencant per on seguim a l’esquerra, sempre en pujada fins al tercer trencant que a quest cop girem a la dreta enllaçant amb el camí del GR que ve de Lluc. Finalment trobem un quart trencant que tirem per l’esquerra, sempre amunt que fa pujada!

Al final d’aquesta pista forestal veiem a la dreta la casa de neu de son Macip (WP-03). En aquest punt arrenca el sender de nevaters anomenat de “Ses Voltes d’en Galileu”. Camí de ferradura empedrat que, amb una hora de forta pujada, ens condueix a la bifurcació per visitar la casa de neu d’en Galileu (WP-04) situada uns metres a la dreta del camí principal.

Després de visitar el conjunt, format pel porxo, el pou de neu i un pou d’aigua, retornem al camí del GR el qual seguim sense cap dificultat i que ens mena al coll d’en Galileu.

Seguint sempre el marcat sender i després d’una curta i empinada davallada, travessem el torrent de Comafreda i pugem amb fort pendent al coll des Telègraf de 1.126 m (WP-06) amb cases de neu a cada costat: casa de neu des Coll des Telègraf Est (WP-05) i la casa de neu des Coll des Telègraf Oest (WP-07).

Continuem la forta pujada en direcció Sud fins assolir el Coll des Prat de 1.205 m. delimitat per una paret transversal (WP-09), passant abans per la casa de neu de la Serra dels Teixos (WP-08) i un petit pas entre roques senzill de fer.

Arribant al puig de ses Bassetes

Des del coll continuem pel camí que davalla pel comellar des Prat i després de cinc minuts deixem el camí del GR i trenquem a l’esquerra (WP-10) per un tirany de muntanya que transcorre per davall les penyes del Massanella seguint la direcció SW. El tirany és bastant evident i fitat i ens deixa més amunt del coll de n’Argentó, després de superar un pas per les roques que no presenta cap dificultat. Ara baixem seguint la cresta fins assolir el coll de n’Argentó. Des d’aquí seguim la mateixa direcció que portem SW cap al cim de ses Bassetes (WP-11), al qual arribem en deu minuts procurant no anar molt a prop dels espadats de la dreta.

Després d’aferrar el betlem i de gaudir de la fantàstica panoràmica que es divisa des del cim, baixem pel mateix traçat fins arribar novament al coll de n’Argentó (WP-12). Amb una petita desgrimpada passem al vessant del comellar des Prat i per camps a través (atenció amb la inclinació del pendent) tot seguint les fites arribem de bell nou al camí del GR-221 (WP-13).

Ara sense cap mena de dificultat d’orientació seguim el camí de la ruta de Pedra en Sec fins arribar a la font del Noguer (WP-19), passant abans per la font des Prat (WP-15), el coll dels Coloms (WP-17) i seguint la canal de transvasament d’aigua d’un embassament a l’altre.

Ruta no circular amb 790 metres de pujada acumulada i 14 km de recorregut. Transcorre pel sender GR-221 per tant està ben senyalitzada. Presenta forts desnivells i és llarga. Des del WP-10 al WP-13 és on pot haver hi més dificultat sobre tot a la baixada pel pas de n'Argentó que cal fer us de les mans i fins arribar de nou al camí principal per la inclinació del pendent.

Excursió realitzada el dia 23 de desembre de 2012 amb el grup excursionista de l’AAVV de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Sa Costera

Sa Costera

Típica excursió que combina mar i muntanya amb fantàstiques panoràmiques i de dificultat mitjana degut a la seva llarga durada (13 Km) i a la dura ascensió al Coll de Biniamar. Tota ella discorre per camins ben senyalitzats i fressats.

Iniciem la llarga caminada al Mirador de ses Barques que es troba en el Km 44,800 de la carretera de Sóller a Lluc (WP-01).

A la dreta surt un camí de ferradura que en pocs minuts ens deixa en una pista de terra que seguim en direcció Nord (dreta).

En un tres i no res, arribem al portell de Bàlitx d’Amunt, on seguim a la dreta creuant un gros portell. Divisem una bona panoràmica de la vall.

Després d’uns minuts, a la dreta surt un vell camí de ferradura, per on continuem. Passem la font de Bàlitx (WP-02) i tornem a enllaçar amb la pista, a l’alçada de les cases de Bàlitx d’Enmig (WP-03) en procés de restauració.

Continuem baixant, arribem a un trencall de camins (senyalitzat amb un rètol i fites) (WP-04) per on continuem a l’esquerra i, després de baixar entre marjades d’oliverar, arribem a l’antiga possessió de Bàlitx d’Avall (WP-05).

Després de visitar el conjunt de cases, continuem per la pista cap el Coll de Biniamar. Uns metres de pujada a la dreta torna a partir un camí empedrat que ens evita la pesada pista d’ascensió al coll.

Des del Coll de Biniamar (WP-06) baixem pel camí carreter fins trobar a la dreta el camí de sa Costera (WP-07). En un ràpid descens entre mig de carritxeres ens situem a les cases i a la font de sa Costera (WP-08).

Després de donar un cop d’ull a tot el meravellós entorn, tornem al camí de sa Costera i continuem a Tuent (esquerra).

Més endavant pugem una curta però intensa pujada que ens situa al coll de na Polla (WP-09).

Ara amb una ràpida baixada per un camí empedrat arribem a les cases de cala Tuent on acabem aquest llarg i típic recorregut.

Ruta no circular amb 600 metres de pujada acumulada i 13 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 16 de desembre de 2012. El grup excursionista de l'AAVV de Pòrtol.
Referències: Tomàs Vibot. "Excursiones a pie por Mallorca".

 
Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Comellars de l’Home i dels Horts

Penyal de s'Home (WP-04)

Avui ens proposem realitzar un itinerari curt per la Comuna de Caimari (Selva). Es tracte de sortir del poble, pujar fins l’àrea recreativa i enfilar el rost camí del comellar de l’Home. Un cop a dalt, franquejar a l’esquerra per camps a través i enllaçar a la part alta del comellar dels Horts. Descendir per l’ample camí d’aquest comellar fins arribar de nou a Caimari.

Sortim de la vila de Caimari per la carretera Ma-2130 (WP-01) i transcorreguts uns set minuts aproximadament, en arribar al primer revolt de la mencionada carretera, agafem el camí Vell de Lluc.

Avancem per aquest camí de carro i tot d’una trobem la roca del Cavall Bernat situada a la dreta del camí (WP-02).

Uns deu minuts més amunt deixem a la dreta el camí del GR, que travessa la carretera, i continuem pel camí de l’esquerra (NW) que ens portarà a travessar una barrera de fusta i filferro. Ara el camí segueix pel jaç del torrent de sa Coveta Negra, passa per davall d’un pont i continua entre la carretera a l’esquerra i el torrent a la dreta fins arriba a l’àrea recreativa situada al Km 10 de la carretera que puja a Lluc.

Travessem de nou la carretera i, després de creuar una barrera per un botador (WP-03), enfilem el camí del comellar de l’Home. El sender puja amb decisió i deixa diversos rotlles de sitja i barraques a la dreta. En arribar a la meitat del comellar, l’ample camí dóna pas a un deteriorat camí de carro. Uns minuts més amunt trobem a l’esquerra un aïllat penyal anomenat s’Home (WP-04), metàfora toponímica que dóna nom al comellar. Hem tardat uns trenta minuts des de la barrera.

Un poc més amunt el camí de carro es transforma amb un de ferradura amb alguns petits trams empedrats i d’altres desdibuixats i perduts, sempre amb l’ajuda d’algunes fites. S’ha d’anar alerta en no sortir del camí ja que creuem una zona plena de forats.

Transcorreguts uns deu minuts del penyal, el camí acaba en uns plans on hi ha una bassa coberta (WP-05). Ens trobem als peus del puig de n’Alí.

Cases dels Horts

Aquí s’acaba la bona vida i emprenem l’únic tram un poc complicat d’aquest itinerari. Per camps a través i cap a SW, cercant sempre el millor lloc per passar, pugem per una zona rocosa i castigada pels incendis forestals fins assolir una gran esplanada a l’esquerra de la qual comença la serra de s’Esquerdar, petita serralada que separa els dos comellars el de s’Home i el dels Horts.

Baixem, molt dret (SW), per una petita coma, a la meitat de la qual trobem dos rotlles de sitja de carboner (WP-06) molt desdibuixats per la vegetació, i en pocs minuts assolim la part alta del comellar dels Horts molt a prop d’una bassa coberta de pedra en sec (WP-07).

Baixem per l’ample camí de carro i transcorreguts uns vint-i-cinc minuts d’agradable descens, arribem a la vall dels Horts presidida per les cases de la possessió del mateix nom (WP-8).

Seguim el camí que avança entre marjades d’oliverar, marca diverses corbes al costat d’una espectacular balma (lloc d’aixopluc del bestiar) i enllaça amb la carretera.
Després de caminar uns tres-cents metres arribem de nou a l'entrada del poble de Caimari, tancant el cercle d’aquest bonic recorregut.

Ruta circular amb 520 metres de pujada acumulada i 8,6 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 15 de desembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

La canal Nord d'en Galileu

Ascendint per la canal Nord d'en Galileu

Avui ens plantegem el repte d’ascendir al puig d’en Galileu per la seva cara Nord. seguint les passes de l'amic Tomàs Vibot .

Som en Tomeu i jo i ningú dels dos coneixem aquesta canal ni tampoc disposem de cap track que ens pugui orientar.

Tal com diu en Tomàs Vibot: és una ruta d’alt nivell excursionista, apta només pels bons trescadors i ben avesats a trescar fora camí. Per tant hi calen molta experiència, orientació i bones cames.

Són les 10 del matí i no disposem de massa temps ja que hem quedat amb els companys que pugen de Caimari a LLuc per dinar tots plegats a l’aparcament del monestir.

Nosaltres no partim de Lluc si no del punt on el camí del GR-221 travessa la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller, prop del Km 22,500 (WP-01).

Iniciem la caminada pujant per un camí de carro que discorre per dins l’alzinar tot seguint les indicacions del sender de GR. El camí ascendeix marcant diverses voltes, i transcorreguts uns dotze minuts del punt d’inici, creuem una paret seca per un portell (WP-02). A l’altre costat, tornem agafar un nou camí de carro i set minuts més amunt, trobem a la dreta una important cruïlla amb un camí que ve de la urbanització de son Macip. Continuem tot dret (W) i, atenció uns pocs metres més amunt (3 minuts), divisem a mà esquerra una fita damunt una roca i separada uns metres del camí. Deduïm que aquí és el punt (WP-03) on hem de deixar el camí ample i trencar a l’esquerra per anar a cercar la canal que ens conduirà al cim.

En arribar a la fita les nostres sospites es confirmen al trobar una petita i discreta fletxa vermella pintada damunt la roca (WP-04). D’aquí fins assolir el cim és el tram més complicat i espectacular d’aquest itinerari.

Ens endinsem en un bosc humit d’alzines sense cap traça de camí, i vuit minuts més amunt (des que hem deixat el camí ample) i, després d’una certa tendència cap al Sud Oest, trobem un rotlle de sitja (WP-05) als peus d’una rosseguera.

Emprenem la forta pujada (SW) primer pel marge dret de la rosseguera resseguint el límit amb l’alzinar i més amunt, al punt on s’estreny, la travessem per passar al costat esquerra i continuar pujant un poc més fins assolir els peus de la penya. En aquest punt tornem a veure un petita fletxa vermella pintada damunt una roca (WP-06) que ens tranquil·litza i ens confirma que seguim correctament l’itinerari. Hem tardat uns vint-i-sis minuts des de la sitja.

Des d’aquest punt i seguint les indicacions de la ressenya d’en Tomàs, franquegem en diagonal cap a l’esquerra (E) per passar un llom de la muntanya i una altra rosseguera paral·lela a la nostra, sempre per la part de damunt.

Arribant al cim d'en Galileu

Un cop aquí prenem dret (SW) per una mena de canal - xaragall fins, transcorreguts trenta-set minuts de forta pujada, assolir una nova fita damunt una gran roca situada al peu de la paret (WP-07). Continuem un poc cap a l’esquerra i davant nostre se’ns obre una darrera canal molt neta i evident que ens deixa damunt la cresta del puig.

Ara sense cap dificultat avancem seguint les fites fins assolir el puig d’en Galileu de 1.181 m (WP-08) són les 12 i cinc minuts i hem tardat uns vint-i-cinc minuts des de la darrera fita.

Fa un dia encalmat, sense vent, hi ha boires que pasturen per damunt els cims però al sol hi fa bon estar.

Després del merescut descans i de gaudir de les espectaculars vistes, davallem del cim per la ruta normal, seguint un tirany fitat (W) fins enllaçar amb el camí del GR-221 situat al coll d’en Galileu. El sender ens baixa en pocs minuts al pla on hi ha la casa de neu. Nosaltres seguim pel camí de nevaters conegut com el Camí de ses Voltes d’en Galileu. És un espectacular camí de ferradura (d’amplada uns 3 pams = uns 60 cm) empedrat i protegit per escopidors.

Baixem escapats i tot d’una ens situem al bosc de son Macip on hi ha la casa de neu del mateix nom. Ara seguint el camí del GR i sense cap entrebanc arribem de nou a la carretera on hem deixat el cotxe, són la 1 i quart.

Estem contents i satisfets, no ens ha fallat l’experiència, ni l’orientació ni les cames i passa a passa, fita a fita , hem resolt l’itinerari que ens havíem proposat. Arribem a bona hora a Lluc per dinar amb els companys.

Ruta circular amb 549 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 9 de desembre de 2012.

El grup ha estat format per: Tomeu i Josep.

Una altra ruta que puja al puig d'en Galileu per la canal Nord.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Fonts i coves al voltant de Lluc

Font del puig Ferrer (WP-02)

Com que el dia amenaça pluja, decidim fer una agradable i fàcil passejada pels voltants del monestir de Lluc.

Itinerari seguit: Aparcament del refugi de son Amer – Ermita de son Amer – Coll Pelat – Coll des Pedregaret – Cases de Binifaldó – Alzina d’en Pere – Refugi de la coma de Binifaldó – Cometa dels Morts – Es Camell – Molí de Lluc – Refugi de son Amer – Aparcament.

Iniciem aquest fàcil itinerari a l’aparcament del refugi de son Amer (WP-01) on podem deixar el cotxe sense cap dificultat. Travessem la carretera que va a Lluc i seguim la canaleta que prové de la font del puig Ferrer (WP-02), a la qual hi arribem transcorreguts uns pocs minuts. Continuem uns metres camp a través, primer cap a l’Est i després cap al Sud, per anar a cercar el camí del GR-221 (WP-03).

Ara , ja per camí ben fressat i seguint les indicacions del sender de Gran Recorregut, arribem a la Ermita i a la font de s'Ermita de son Amer (WP-04) (15 minuts des que hem agafat el camí del GR).

Font de la coma de Binifaldó (WP-10)

Continuem transitant pel GR i passats aproximadament uns cinc minuts ens desviem a l’esquerra per arribar-nos al mirador del Foment (WP-05). Retornem de nou al camí i al cap de poc creuem per un botador de fusta la paret seca i el reixat situat en el coll Pelat (WP-06). Aviat deixem a l’esquerra el camí que davalla les cases de Menut i nosaltres seguim pel de la dreta (WP-07). Passat el coll des Bosc Gran, des d’on es divisa una magnífica vista del puig Tomir, deixem per una estona el GR per seguir per la pista en sentit de baixada (Est) fins assolir una cruïlla de camins. Ara pugem un poc cap al Nord Oest travessant el Bosc Gran, de pins i alzines fins assolir el coll des Pedregaret, on trobem una paret seca de partió. Botem la paret i seguim pel camí asfaltat de l’esquerra fins a trobar uns polls blancs (Populus alba) que ens indiquen l’arribada a les cases de Binifaldó. Des d’aquí ens desviem del camí per veure la font des Còssil (WP-08) situada a uns pocs metres de les cases direcció a Menut. Continuem pel camí vell de Lluc a Pollença i aviat trobem a l’esquerra del camí l’alzina d’en Pere, arbre catalogat com a singular. Just passada l’azina girem a l’esquerra i deixem el camí del GR (WP-09). L’ample camí passa per una antics camps de conreu d’oliveres i davalla per dins l’alzinar fins arribar al petit refugi de la coma de Binifaldó. A pocs metres d’aquí a l’esquerra està situada la font de la coma de Binifaldó (WP-10). És un bon exemple de font de mina, la seva aigua no és potable. Més amunt ens arribem al Pantanet de la coma, una bassa artificial que s’omple a partir del torrent de Binifaldó.

Cova de la cometa des Morts (WP-14)

Retrocedim fins al refugi i seguim la pista de terra en pujada (Oest) fins arribar a l’àrea recreativa de Menut que ens deixa a la carretera Ma-10 d’Andratx a Pollença.  Després de travessar-la, el nostre itinerari continua per un tirany fitat (fites de pedra i marques de pintura) pel bell mig d’un laberint de roques i per dins un humit alzinar. En aquest tram cal anar alerta i seguir les indicacions de les fites, ja què és fàcil despistar-se. Aviat assolim la cova dels Pixarells (WP-12) situada a l’esquerra del camí i davall les roques, i més endavant, l’àrea recreativa del mateix nom. Continuem per un camí de terra ample i ben marcat fins trobar a mà esquerra un desviament (WP-13) que ens mena, transcorreguts uns deu minuts, a la cova de la cometa des Morts (WP-14), lloc d’enterrament de l’època talaiòtica.

Per continuar el nostre itinerari, tornem al camí que hem deixat momentàniament, i cinc minuts més endavant, el tornem a deixar per dirigir-nos a visitar “Es Camell” curiosa formació rocosa fruit de l’erosió. A pocs metres des Camell hi ha un mirador sobre les muntanyes de Lluc (WP-15) que val la pena arribar-s’hi. Retornem al camí principal i, en un tres i no res, arribem al camp de futbol de Lluc després de creuar un pontet de fusta. Ara anem a cercar el camí del GR creuant la carretera d’accés al santuari que ens du al punt on hem iniciat l’excursió, passant abans pel recent restaurat Molí de Lluc (WP-16) i el refugi de son Amer, tancant el circuit d’aquest agradable recorregut.

Ruta circular i molt bona de fer. La major part discorre per camins senyalitzats amb 375 metres de pujada acumulada i 14 km  de recorregut.

Excursió realitzada el dia 1 de desembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere, Enric, Tomeu i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Penyal d’Honor – Comuna de Bunyola

El camí de pujada presenta trams empedrat

Ruta circular i clàssica que parteix del poble de Bunyola, ascendeix al penyal d’Honor pel camí des Grau i davalla per la Coma Gran.

Partim del cementiri de Bunyola (WP-01) (Carretera Ma-2020 de Santa Maria a Bunyola) en direcció al poble. A l’entrada deixem el carrer principal i agafem el carrer de Santa Catalina Thomàs a la dreta. Més amunt trobem el carrer d’Orient per on seguim fins trobar un altre carrer d’escales, el carreró de la Comuna amb un indicador (WP-02) Hem tardat aproximadament uns quinze minuts des del principi. Pugem fins a dalt i enllacem amb un camí de terra cap a NE, al fons veiem el Puig de Sa Figuera amb la seva cova característica .

Deixem el camí principal, que davalla a la dreta, per agafar a l’esquerra un sender que du al camí des Grau, tal com senyala un rètol de fusta.

El camí puja pel mig d’un bosc de pins i alzines. Més endavant passem per un forn de calç (WP-03), després una sitja i més amunt un aljub esbucat.

Continuem pujant amb força pendent pel camí ben fressat i amb trams empedrat fins assolir, després d’un tram planer, un forn de calç i un camí que puja per la dreta vora el Comellar d’en Cupí (WP-05).

Baixant del Penyal d'Honor

Seguim pel camí en direcció NE i transcorreguts uns tretze minuts aproximadament, assolim una nova cruïlla de camins. El nostre itinerari segueix tot dret, és a dir, cap a Tramuntana per dins un frondós alzinar. Més amunt deixem un dipòsit d’aigua a la dreta i continuem pujant per una pista que marca un parell de corbes. Més endavant el camí és pla i amb pocs minuts arribem a una cruïlla a l’esquerra indicada per una fita i un rètol (WP-06). En aquest punt surt un camí pedregós i costerut que puja al Penyal d'Honor. La muntada és curta per mig un bosc de pinar i en deu minuts som a dalt (WP-07).

La boira baixa ens impedeix de gaudir de les vistes. Després de fer les fotos pertinents, davallem pel mateix camí fins arribar de bell nou a la pista (WP-06). En aquest lloc trobem una drecera a la dreta per la qual baixem (SE). Més endavant es transforma amb un camí de carro que transcorre per dins un preciós comellar amb forces restes de la industria del carbó (sitges, barraques, forns de pa,...) que ens permet arribar a la zona d’esbarjo de cas Garriguer, lloc que aprofitem per dinar (WP-08).

La davallada la realitzem pel bonic comellar de sa Coma Gran, per un camí de carro que segueix en direcció Sud Oest.

Més endavant les parets de la vall s'estrenyen fins que arribem a Sa Cova on la vall s’eixampla de nou. Passem per un oliverar i arribem a Ca na Moragues. Seguim per la pista de la dreta fins que es converteixi en pista asfaltada i, després de deixar a l’esquerra una estació transformadora, arribem de nou a la carretera molt a prop d’on tenim els cotxes, tancant així el cercle d’aquest bonic recorregut per la comuna de Bunyola.

Ruta circular i bona de fer tota ella transcorre per camí ben senyalitzat, amb 738 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 18 de novembre de 2012 amb el grup excursionista de l’associació de veïnats de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la riuta a Wikiloc.

Cuculla de Fartàritx i Lassarell

Balconada als cingles de sant Francesc (WP-02)

Aquest itinerari s’inicia a la vall de Colonya (Pollença), puja als cingles de Sant Francesc (balconada), passa per la cova Morella, flanqueja la Tossa del Llamp i arriba a les cases de la Mola. Després ascendeix el cim de la Cuculla, davalla pel pas de sa Moleta en direcció a les cases de Lassarell i tanca el circuit a la mateixa vall.

En aquesta ocasió comptem amb dos convidats d’honor, dos apassionats de la muntanya en Manuel Barranco i n’Oscar que han compartit amb nosaltres aquesta bonica ruta.

L’aproximació al punt de partida es fa venint des de Palma per la carretera Ma-2200. Cal entrar a Pollença pel primer trencat a l’esquerra. Després anar a l’oratori del Roser Vell i prendre l’estreta carretera que puja a les cases els Rafals i Lassarell. Transcorreguts uns 5 Km. aproximadament de l'ermita, podem deixar els cotxes en un replanet situat en una corba i al costat d’unes cases (WP-01).

Agafem un tirany cap a Sud Est que segueix paral·lel a una reixeta. El desdibuixat senderó es perd i puja amb decisió, marcant diverses voltes, per dins un ombrívol alzinar. Quinze minuts més endavant, el sender ens deixa al balcó dels cingles de Sant Francesc (WP-02), des d’on es gaudeix una espectacular panoràmica sobre les muntanyes i badia de Pollença.

Continuem amb tendència Sud Oest per un tirany aferrat a la paret dels espadats. Tot d’una deixem a l’esquerra un pas equipat amb una corda fixa que deu accedir directament dalt el cingle.

Cova Morella (WP-03)

Aviat sortim del bosc i iniciem novament una forta pujada per un terreny rocós on predomina el càrritx. Amb l’ajut de fites arribem, després de caminar uns trenta minuts, a la cova Morella (WP-03) situada davall el penya-segat a uns 540 m d’alçada sobre el nivell del mar.

Reprenem la marxa seguint les fites que ens condueixen direcció a una alta paret de partió (WP-04) la qual botem sense gaires dificultats. Ara continuem flanquejant la Tossa del Llamp per un terreny pobre de vegetació i pedregós. Creuem una nova paret, aquesta molt més baixa, i arribem a un camí ample què més endavant es transforma en sender i creua un estret portell al costat d'unes roques (WP-05). A partir d’aquí, les fites ens duen cap a l’Oest, per un terreny un poc incòmode. De tant en tant apareixen restes d’un antic camí de bístia empedrat que l’abandó i la vegetació s’ha encarregat d’esborrar. Transcorreguts uns tretze minuts aproximadament, assolim les cases de la Mola (WP-06) les quals les rodegem per un bonic camí empedrat que ens mena al portell de la Rota (WP-07).

En aquest punt, deixem el camí empedrat que baixa pel comellar de sa Mola i emprenem cap a Tramuntana la forta ascensió a sa Cuculla (WP-08), la qual assolim transcorreguts uns trenta-cinc minuts des del portell.

Davallem del cim per la ruta normal, és a dir, seguint el sender i les fites en direcció Sud Est fins al pas de sa Moleta (WP-09). Continuem pel camí, ara en direcció Nord Oest cap a les cases de Fartàritx, i atenció transcorreguts uns cinc minuts, l’abandonem i girem a la dreta (WP10) cap a Sud Est per agafar un caminet que discorre per sota del pas. És un tirany de muntanya amb roques i càrritx que baixa en fort pendent aferrat a la escarpada paret amb alguna fita i punts de pintura vermella. Seguim el tirany, creuem una paret i anem virant progressivament a la dreta i en direcció Sud per anar a cercar el sistema hídric de Lassarell restaurat amb molt gust l’any 2008 i compost per la font de mina (WP-11), una síquia que condueix l’aigua a un bucòlic safareig, (WP-12) petites piques i els rentadors de les cases.

Safareig de Lassarell (WP-12)

Després de gaudir i fotografiar aquest bonic conjunt hidràulic arribem a les cases de Lassarell (WP-13) on tenim l’oportunitat de saludar i conversar amb el propietari d’aquesta finca l'exsecretari del GOB Miquel Àngel March.

A partir d’aquest punt sols resta seguir la pista que ens retornarà al punt on tenim els cotxes tancant així el cercle d'aquest apassionant i bucòlic itinerari.

Ruta circular amb 508 metres de pujada acumulada i 7,5 km  de recorregut. La major part discorre sense camí definit, per aquest motiu cal tenir bon sentit d’orientació en muntanya. És una ruta molt agraïda i completa amb importants i bonics punts d'interès: cingles de sant Francesc, cova Morella, vistes des del puig, casa de la Mola, sistema hídric i cases de Lassarell.

Excursió realitzada el dia 17 de novembre de 2012.

El grup ha estat format per: Manuel, Oscar, Pere, Biel Pomar, Enric, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

La serra de la Tea i la punta de na Galinda

Vista de l'illa de sa Dragonera

Aquest itinerari transcorre per la zona de Sant Telm per un indret poc conegut i poc transitat. És la mateixa excursió realitzada la primavera de l’any passat però al revés i amb algunes petites variacions.

Així doncs iniciem la caminada passat el Km 7 de la carretera MA-1030 abans d’arribar a la població de Sant Elm (WP 01). En aquesta corba i al costat esquerra surt el camí anomenat de sa Torre que ens duria al Castell de Sant Elm.

Nosaltres partim per la carretera en direcció a S’Arracó. Transcorreguts uns 500 metres la deixem i agafem el camí que parteix de l'esquerra. És el camí de Son Bolei que puja en lleugera pendent. Més amunt l’ample camí marca diverses corbes, passades les quals, trobem a ma esquerra el camí que dur a la Trapa. El nostre itinerari, però continua a la dreta. Transcorreguts uns minuts assolim el coll de sa Palomera situat a la carretera vora el cementiri de s’Arracó. Avancem uns metres en descens i a la primera corba a la dreta parteix un camí de terra per on seguim. Transcorreguts uns cinc minuts aproximadament, trobem una desviació a la dreta (WP-02).

Ara caminem damunt asfalt, el pendent s’accentua força i mantenim la direcció SW que portàvem fins ara.

A l’alçada d’un gran xalet situat a la dreta, l’asfalt es transforma amb una pista de terra. Continuem amb forta pujada fins assolir el punt més alt del nostre itinerari uns 230 m aproximadament a l’alçada d’un trencall a l’esquerra que ens duria al Pas Vermell. Cap a Ponent ja divisem un puig, el punt culminant de la serra de la Tea, el nostre primer objectiu d’avui.

Nosaltres continuem per la pista amb la mateixa direcció, és a dir SW, en baixada fins arribar a una corba força tancada. Llavors, sense perdre el camí, assolim a un collet amb una nova cruïlla. Continuem dret (ponent) i assolim per un senderó el cim de la serra de sa Tea de 217 m, coronada per una petita caseta i una vella antena (WP-03). Les vistes són espectaculars.

Retrocedim pel mateix caminet fins a la corba tancada i continuem per la pista de la dreta en suau davallada fins que, transcorreguts uns deu minuts aproximadament, trobem una cruïlla important de pistes (WP-04). Aquí abandonem el camí ample i ens desviem a la dreta per un tiranyet fitat que transcorre per un pinar (SW). Sortint del pinaret entrem en una garriga, punt on el camí es desdibuixa força i és substituït per fites que ajuden a seguir l’itinerari, sempre en direcció SW cap a la punta de na Galinda el nostre següent objectiu. Transcorreguts uns trenta minuts del trencant, arribem a una barraca situada a la plana de sa Pineta (WP-06). Des d’aquí ens dirigim fins a la punta de na Galinda per contemplar la vista.

Des de la barraca i, per una pista, avancem cap a NE pel llit d’un comellar vora el torrent. Després d’un quart d’hora, assolim un nou trencant de camins, el nostre itinerari continua a l’esquerra creuant el torrentó. Aquí trobem una cadena que impedeix el pas de vehicles i més endavant dins el pinar passem devora una casa (Sa Pineta) (WP-07). Continuem descendint per aquesta pista cap a Tramuntana fins arribar al peu d’un petit turó, el puig Blanc (112 m) on hi ha una cruïlla de camins (WP-08), girem a la dreta i seguint el camí de terra (NE) arribem de nou a la carretera molt a prop d’on tenim el cotxe.

Ruta circular amb 304 metres de pujada acumulada i 10,5 km de recorregut. Itinerari fàcil, sols cal anar alerta amb la gran quantitat de camins i pistes que hi ha que ens poden despistar. També cal tenir en compte que des del WP-04 al WP-06 no hi ha camí però si que trobareu forces fites de pedra.

Excursió realitzada el dia 04 de novembre de 2012 amb el grup excursionista de l’associació de veïnats de Pòrtol.

El mateix itinerari però al revés. 

 
Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

El puig de sa Creu o de s'Aladernar

Puig de sa Creu

Tornem a fer una sortida matinal per les muntanyes de la comuna de Caimari o de Selva. En aquesta ocasió ascendim al puig de sa Creu partint del poble de Caimari. 

Iniciem doncs la caminada a l’entrada del poble al costat de la creu de terme on hem pogut deixar el cotxe (WP-01). Avancem pel carrer principal de Caimari (carrer de la Nostra Senyora de Lluc) i després de cinc minuts girem a l’esquerra pel carrer des Fornassos fins arribar al seu final on en una placeta hi ha l’entrada a l’àrea recreativa del mateix nom (WP-02). Al fons de l’àrea a ma dreta, arranca un camí de pedrolins que puja superant un fort pendent per dins carritxeres i pins. Transcorreguts uns quinze minuts aproximadament assolim el coll Matar (WP-03) on hi ha un encreuament de camins.

El nostre itinerari segueix pel senderó de la dreta (N). És un antic caminoi que du a diversos colls de caça. Després de caminar uns trenta minuts, assolim el coll d’en Sacos (WP-04) des d’on es pot gaudir una esplèndida vista: el puig de n’Escuder, el puig de n’Alí, a la llunyania, el puig Nespler i el puig dels Albellons i més a prop de nosaltres la nostra fita d’avui.
A partir d’aquí el camí desapareix i seguim per dins una espessa vegetació en direcció NW fins assolir el cim del puig de sa Creu de 602 m. (WP-05). Hem tardat uns quaranta minuts des del darrer coll.

Baixem sense camí, seguint la paret seca que davalla del cim en direcció Sud. Aquest és el tram més complicat de l’itinerari, es tracte de anar cercant el recorregut més còmode possible per dins una espessa garriga de pinar, tenint com a referent la paret a la nostra dreta.

Després de avançar sense camí ni fites aproximadament uns 30 minuts, ens separem de la paret, és a dir girem en tendència a l’esquerra, per baixar per una coma molt dreta plena de vegetació fins arribar al fons del comellar anomenat d’en Mairata o de s’Ermita. Aquí localitzem una pista forestal i, un poc més avall, un forn de calç (WP-07).

Ara ja sols resta seguir la pista que ens mena sense cap dificultat de trànsit a la carretera de Mancor a Caimari (WP-08), després de passar per les instal•lacions d’aigua. En aquesta cruïlla girem a l’esquerra i avancem per la carretera. Transcorreguts uns set minuts trobem a mà dreta el pou Major (WP-09), un punt d’aigua documentat ja al segle XV. Finalment arribem de nou a la creu neogòtica situada a l’entrada del poble de Caimari des d’on hem partit unes hores abans.

Ruta circular amb 485 metres de pujada acumulada i 5,5 km  de recorregut. Hi ha trams sense camí, cal tenir bon sentit de l'orientació en muntanya. La davallada del cim es realitza sense camí per un terreny incòmode, sobre tot el tram que baixa fins el comellar d'en Mairata, és molt dret i amb una espessa vegetació.
Excursió realitzada el dia 3 de novembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

Referències: Tomàs Vibot: caminada al puig de les Creus.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Pujada al puig dels Albellons

Puig dels Albellons

Itinerari: Caimari – Camí vell de Lluc – Botador a la carretera Ma-2130 Km. 9 – Comellar dels Albellons – Coll dels Albellons – Cim del puig dels Albellons – i retornada pel mateix camí a Caimari.

Sortim de la vila de Caimari per la carretera Ma-2130 (WP-01) i transcorreguts uns set minuts aproximadament, en arribar al primer revolt de la mencionada carretera, agafem el camí Vell de Lluc.

Avancem per aquest camí de carro i, en un tres i no res, passem per la roca del Cavall Bernat a la nostra dreta segons el sentit de la marxa. Més endavant, tornem a trobar un penyal, aquest cop a l’esquerra del camí, conegut com el Còdol d’en Seda.

Seguint el camí anem pujant per dins el bosc fins arribar a la carretera de Lluc, a l’alçada de l’inici de la costa Llarga (15’). El nostre itinerari segueix un poc més avall, per un botador (WP-02) que ens permet passar per damunt un reixat.

A l’altre cantó entrem a l’inici del comellar dels Albellons per on prosseguim cap al NE. El primer que trobem a l’esquerra del caminoi és un abeurador i damunt un aljub.

Prosseguim per dins aquesta coma per una pista forestal amb fort pendent, més amunt trobem un forn de calç (WP-03) (10’).

Aquest camí finalitza a un rotlle de sitja (WP-04) després de caminar uns 14 minuts aproximadament des del forn de calç. Des d’aquí ja divisem en direcció E el coll dels Albellons (WP-05) el nostre següent objectiu. Hi arribem transcorreguts uns 15 minuts desprès de superar un pedregós i fort pendent sense camí sols amb l’ajuda d’algunes esporàdiques fites de pedra. Ens fixem amb una fita de partió de la Comuna de Caimari situada en aquest coll a 537 m.

Ara prosseguim cap a la dreta (un poc cap al SE) sense cap tipus de tirany seguint la paret de partió, i al cap de menys de deu minuts, assolim un primer cim de 583 m amb esplèndides vistes al Massanella. Aprofitem la pau d’aquesta contrada per berenar i agafar forces.

Prosseguim per un clotada, remuntem unes penyes i després de pujar un coster per dins el pinar assolim el cim dels Albellons a 585 m i coronat pel clàssic vèrtex geodèsic (WP-06) (10’).

Les vistes s’amplien força i gaudim d’un dia clar i net després de les darreres pluges.

Retornem a Caimari desfent el camí que hem fet per pujar fins aquí.

Ruta fàcil i bona de fer d’anada i tornada pel mateix camí  amb 513 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 2 de novembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere i Josep.
Referències: Tomàs Vibot:  pujada al puig dels Albellons.

Un altre itinerari  circular, que puja al puig dels Albellons.

 
Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Puig de Massanella pel pas de na Bel

A dalt el pas de na Bel

Ascendim al puig de Massanella aquest cop des del comellar de Comafreda i pel pas de Na Bel.

Itinerari: Coll de sa Batalla – Comafreda – Pas de na Bel  – Pla de sa Neu – Puig de Massanella – Font de s’Avenc – Coll de sa Línia – Coll de sa Batalla.

Iniciem doncs la caminada al Coll de sa Batalla on hem deixat els cotxes (WP-01). Avancem uns metres per la carretera i creuem el pont del torrent des Guix. Passat el pont, prenem el camí ample de la dreta en direcció W.

Després de deixar la font des Guix, abandonem el camí vell de Lluc (GR-222), pel qual transitem, i virem pel camí de la dreta. No tardem gaire en creuar el portell d’entrada a la finca de Comafreda, que en aquesta hora el trobem obert de bat a bat.

Al cap d’uns minuts, arribem a un triple encreuament (WP-02). A la dreta aniríem a les Cases de Comafreda, per l'esquerra a enllaçar amb la pista que puja al Coll de sa Línia (més tard baixarem per aquí), i nosaltres continuem de front (W) creuant un portell. Al nostre davant s’alça el magnífic Frontó.

En uns deu minuts, deixem a l’esquerra el camí que va al Coll de sa Línia, i tot d’una trobem la font de s’Hort de Comafreda a l’esquerra. Continuem per l’ample camí que puja al coll des Prat, passem per la font de sa Teula (a la dreta) i, a la propera corba a la dreta deixem el camí (WP-03). En aquest punt, ens enfilem a l’esquerra, sense camí entre càrritx i roques, per anar a cercar el Pas de na Bel o des Fil, una canal amb una heura a l’esquerra que ja divisem clarament a l’aresta oriental del puig de Massanella.

La pujada, en direcció Sud, és molt forta però no molt llarga i arribem a l’inici del pas de na Bel (WP-04) en trenta minuts. Aprofitem aquest racó que no pega el vent per descansar i berenar.

El pas es supera amb una senzilla grimpada, per l'esquerra d'una gran roca en el seu centre, que ens permet pujar a dalt la carena.

Pas de na Bel

Seguint les fites en direcció W, per damunt la carena i per terreny rocós, anem a cercar el camí que puja del coll de sa Línia (WP-05) que hi arribem transcorreguts uns trenta minuts des del pas.

Continuem pel tirany seguint la mateixa direcció que portàvem, és a dir Oest, creuant el Pla de sa Neu. Passat aquest ens desviem una mica al NW per pujar la darrera pala que ens mena al cim del Massanella de 1.365 m. (WP-06). Hem tardat aproximadament uns quaranta minuts des de l’enllaç amb el tirany.

Descendim del puig per la ruta normal direcció (SE) passant per la font de s’Avenc (WP-07) que arribem transcorreguts uns trenta minuts.

Continuem el camí de baixada, ben fitat i fressat fins arribar al coll de sa Línia (WP-09). Prosseguim pel camí de l’esquerra direcció NE cap a Comafreda fins arribar a la cruïlla de camins (WP-02) que hem passat abans i desfem el bocí de camí que ens queda fins arribar de nou al Coll de sa Batalla, tancat el circuit d’aquest interessant itinerari.

Ruta circular amb 844 metres de pujada acumulada i km 11 de recorregut. Bastant dura, cal superar un fort desnivell. Hi ha trams sense camí definit. Tornen a fer pagar dret de pas per passar per la finca de Comafreda.

Excursió realitzada el dia 20 d’octubre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Tomeu, Fernando, Agustí i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Puig de Massanella per la font Nova i la font de l'Avenc

Powered by Wikiloc

Un itinerari alternatiu per ascendir al puig de Massanella. Es tracta de pujar per la cara sud, des de la carretera de Mancor de la Vall a Caimari, passant per les cases de Can Bajoca, el congost de s’Arreplegada, s’Estret i la casa des Bosc. Des d'aquí ascendir per es Rutló i la zona de s’Aladernar fins assolir el cim principal del Massanella. Baixar seguint la ruta normal fins a la font de s’Avenc. A Partir d’aquí, cercar sa Font Nova que es troba en mig d’una rosseguera, davallar novament a la casa des Bosc i retornar al punt d’inici pel mateix camí de pujada.

La ruta té dues parts ben diferenciades, la primera des de la carretera de Mancor de la Vall a Caimari fins a la casa des Bosc discorre sense cap tipus de dificultat, pe un camí ample i llarg que puja al coll de la Línia. La segona a partir d’on abandonem el camí ample (WP-04). És la part més gratificant i salvatge de la ruta. Discorre per un terreny abrupte i escarpat amb forts pendents i sense cap traça de camí, sols algun curt tram fitat.

Cal tenir en compte que hem de grimpar en dos passos (WP-07) i (WP-12) un poc aeris i exposats però amb bones presses que no presenten massa dificultat.
En definitiva, itinerari molt dur i exigent per excursionistes experts, ben entrenats físicament i en bon sentit de l’orientació. Cal superar un desnivell de 1.160 m aproximadament per costerudes vessants que posaran a prova la resistència de les nostres cames i el nostre estat físic en general. És sens dubte, un interessant recorregut pels amants de descobrir nous racons, on es té garantida la més absoluta solitud.

L’aproximació al punt de sortida es fa des de la població de Mancor de la Vall, per la carretera que va a Caimari. A 1,5 km. aproximadament del poble, trobarem un gran aparcament a ma esquerra i més a munt un vial asfaltat on podem deixar el cotxe (WP-01).

Accedim al camí de pujada pel portell que dóna accés a l’aparcament que està a la mateixa carretera.
Un poc més endavant, deixem les cases de Massanella a la dreta i seguim per aquest planer camí direcció NW i que transcorre paral·lel al llit del torrent del Corral Fals. Transcorreguts uns vint-i-cinc minuts del punt de partida, arribem a les cases de Can Bajoca (WP-02).

Seguim pel camí que comença a pujar lleugerament i s'engorja fins passar per l’Estret, part més estreta del congost de sa Replegada i, amb uns quinze minuts arribem a la casa des Bosc (WP-03).

Ara el camí gira un poc a gregal (NE) i puja pel comellar des Bosc. Més amunt creua el torrent i ben aviat arribem el trencant on deixem la pista i voltem a l’esquerra per una mena de camí que s’endinsa dins el boscatge (està senyalitzat amb dues fites una a cada cantó del camí) (WP-04).

Prosseguim, sense camí però amb alguna fita (farem bé en fer-les créixer), cap al N per dins una empinada coma (des Rutló) i un frondós alzinar fins arribar a una sitja (WP-05). Hem tardat aproximadament uns vint minuts des del trencant.
Des de la sitja veiem es Rutló, punt cap a on ens dirigim seguint les fites que trobem (W). En uns vint minuts, i després de franquejar una petita rosseguera, arribem a una altre sitja situada als peus des Rutló (WP-06).

Seguim avançant cap a W per dins l’alzinar i, un poc més amunt, encara passem per una darrera sitja. El fort pendent i la catifa de fulles del sòl fan que haguem d’anar en compte i trepitjar en seguretat per no relliscar.

Mitja hora llarga d’esgotadora pujada ens mena davall una paret que ens barra el pas (WP-07). Haurem errat l’itinerari? En Jesús Garcia Pastor no parla de cap pas!
Per sort tenim davant nostre una cornisa que puja en diagonal esquerra i que amb una petita grimpada ens permet pujar a dalt de l’espadat. Ens sorprèn una gran fita aïllada tot just superat el pas. Poder no anem del tot malament, però no en tornem a veure cap d’altre.

Des d’aquest punt, continuem cap al N per la zona anomenada de S’Aladernar. La pujada és molt rosta i dura, l’ascensió és llarga i feixuga. Hem de realitzar petites aturades per recuperar l’alè i seguir ascendint per un pendent, tal com diu en Jesús Garcia Pastor, dur, petri i escarpat.
Mentre pugem veiem a l’esquerra el puig de ses Bassetes i el coll de n’Argentó, i amunt, molt amunt, el cim que encara no és el puig principal del Massanella.
Després d’una bona caminada muntanya amunt, i emprant en més d’una ocasió les mans per superar el fort desnivell, arribem a dalt la carena (WP-08) i enllacem amb l’itinerari que ve del coll de n’Argentó. Hem tardat noranta minuts des del pas.

Ara per damunt la cresta (NE) i, amb un darrer esforç, coronem el puig de Massanella de 1.365 m. (WP-09). Són les dues, estem cansats i molt satisfets.
Dalt del cim aprofitem per dinar i recuperar forces, encara ens queda tot el descens i no sabem el què trobarem.

Iniciem el descens per la ruta normal direcció (SE) a la font de s’Avenc (WP-10) que arribem transcorreguts uns trenta minuts. Aprofitem per proveir-nos d’aigua ja que anem magres de líquid.

Continuem descendint pel tirany fitat i, atenció passats uns 15 minuts aproximadament, deixem el corriol i ens desviem SW per anar a un visible replà (WP-11) situat damunt un penya-segat. Aquest punt és clau per la partida cap a la font Nova. Sortim del replà i seguim amb la direcció que portàvem, és a dir cap al SW, sense cap traça de camí per una mena de bretxa entre els roquissars. El sentit de la marxa és en direcció a es Castellot que es veu lluny al nostre davant.

Transcorreguts uns trenta minuts, arribem a un punt crític (WP-12) ja que hem de superar un pas entre roques força exposat però sense dificultat. Un cop passat continuem pel peu d'unes parets escarpades fins anar a parar a l’inici d’una llarga i vertical rosseguera (WP-13) on al bell mig hi ha un profund solc fruit d’una esllavissada. La visió de la pronunciada baixada per la qual hem de descendir, escarrufa. Tots ens pensàvem que les dificultats ja s’havien acabat superant el darrer pas.
Amb lentitud i en molta cura anem descendint (SE) com podem per mig d’aquest roquissar. Hi ha moments que les pedres es mouen als nostres peus fent-nos perdre l’equilibri en més d’una ocasió.
A la fi, i enmig del rocam, en Fernando troba la font Nova del Massanella, davall d’uns grans blocs de roca (WP-14). Aprofitem per fer una aturada i fer quatre fotos d’aquest bonic lloc.

Continuem descendint per la rosseguera, ara de pedres més grosses i pendent més suau, fins arribar a la coma des Rutló i mes avall enllaçar amb el camí que ens du a la casa des Bosc.

Encara ens queda un bon tros de trajecte per concloure l’itinerari (més de 5 Km), pel mateix camí de pujada i sense cap dificultat. Passem de nou per s’Estret, les cases de Can Bajoca i arribem a la carretera de Mancor a Caimari, tancant així el circuit d’aquest dur i intens itinerari.

Fitxa: 

Ruta: Circular
Inici/ Final: cases de Massanella, situades a la carretera Ma-2112 de Mancor a Caimari.
Distància aproximada: 16 quilòmetres
Pujada acumulada: 1156 metres
Alçada mínima - màxima: 199 - 1365 metres
Temps efectiu sense parades: 6 hores i 5 minuts (Total: 10 hores i 30 minuts)
Excursió realitzada el dia: 6 d'octubre de 2012
Components del grup: Ferrnando, Tomeu i Josep

Cartografia: Tramuntana Nord. Editorial Alpina. (Escala: 1:25.000)
Observacions: Itinerari amb trams fora camí ni fites per un terreny rocós i escarpat. No sempre serà fàcil orientar-se i serà de gran ajuda l'ús d'un GPS i mapa topogràfic. La resta per tiranys de muntanya i camins de carro.
Referències: Fascicle 56 de les Rutes Amagades de Mallorca: Puig de Massanella (Des de Mancor de la Vall, per la Font Nova i la Font de s’Avenc) de Jesús García Pastor.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Puig de son Nassi

Puig de son Nassi de 577 m.

Curta excursió d'horabaixa que puja al puig de son Nassi des de la carretera de Palma a Sóller.

Comencem doncs a caminar a la carretera Ma-11 de Palma a Sóller a l'alçada, més o menys, del punt quilomètric 14,600, just davant de la cruïlla a Bunyola (WP-01).

Seguim el vial asfaltat que puja a les cases de son Nassi Vell i al primer carrer que trobem girem a la dreta. Uns metres més endavant, el vial far un gir de noranta graus i puja direcció Nord Oest fins que mor en iniciar el bosc.

Agafem un camí que gira momentàniament a la dreta i creua un portell amb una barrera de ferro (WP-02), assegurant-nos que la deixem tancada darrera nostre.

Ens endinsem en el bosc i el caminoi fa un brusc canvi de direcció ara cap a Sud Oest recorrent la falda del puig de son Nassi, el nostre objectiu d'aquesta horabaixa.

El sender comença a pujar lleugerament seguint paral·lels a un reixat de ferro que ens queda a la nostra esquerra segons el sentit de la marxa.

Transcorreguts uns quinze minuts des del portell, assolim una barraca en estat ruïnós (WP-03). En aquest punt s'acaba el camí i emprenen una forta pujada en direcció nord-oest per dins el comellar de Cas Putxer.

Tot pujant per aquest rost coster comencem a trobar fites de pedra i algunes marques vermelles que ens indiquen el recorregut fins al cap d'amunt del coll que separa el puig de s'Alqueria a l'esquerra i el puig de son Nassi a la dreta (WP-04).

Aquest coll és tancat per una paret seca de partió amb reixat i un gran botador metàl·lic per passar a l'altre costat. Hem tardat aproximadament una mitja hora des de la barraca.

Sense creuar la paret, seguim a la dreta, cap al Nord Est. La pujada és forta però curta i arribem a la carena i al puig en quinze minuts. El puig de son Nassi té una alçada de 577 m i s'albira una bona vista. Davall una pedra hi ha un betlemet fet de figures a l'estil de siurells.

La baixada la realitzem seguint el mateix camí i anant molt en compte ja que el pendent és molt pronunciat. Sempre és més fàcil pujar que baixar.

Ruta no circular amb  400 metres de pujada acumulada i  4 km de recorregut. El pendent és molt fort i en alguns moments cal fer us de les mans per seguir progressant. 

Excursió realitzada el dia 03 d'octubre de 2012. 

El grup ha estat format per: Tomeu, Rafel, Biel Pomar i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

De l'Estany d’en Mas a cala Varques

Cala Varques

Aproximació: Per la carretera de Portocristo a Portocolom, girem a l’esquerra a l’alçada del punt quilomètric 10,800 direcció a cala Romàntica. Deixem el cotxe en l’aparcament d’aquesta urbanització situat a prop de la cala (WP-01).

Iniciem aquest passeig a l’Estany d’en Mas. La part sud d’aquesta cala està limitada per una paret de roca. En aquesta paret hi trobem dos camins que ens permeten pujar dalt a l’altiplà costaner. Un s’ha de superar un petit graó de quatre metres d’altura amb l’ajuda d’uns ferros clavats a la roca. Nosaltres per evitar aquest pas, creuem un paret seca esbaldregada i tancada amb reixeta de ferro situada al costa de l’hotel de la cala.

A l’altre cantó de la paret agafem un tirany amagat per la vegetació que puja empinat cap al Sud Est fins assolir l’altiplà costaner. El camí ens deixa just a la vora del cingle.

Ara agafem un corriol que discorre tota l’estona arran de la costa per dalt el penya-segat. Després d’uns deu minuts arribem a les restes d’una caseta vora del Frontó del Molar.

Continuem amb la direcció Sud Oest sempre a uns metres en paral·lel a la vorera del penya-segat.

El senderó discorre per dins una garriga kàrstica que cal anar en compte on posem els peus.

Més endavant divisem la cova dels Coloms. A la nostra esquerra, davall el penya-segat, hi ha la cova des Moro.

Continuant el tirany, creuem una paret seca amb reixeta per un botador de fusta (WP-02) i davallem cap a la cala Falcó.

A l’altre cantó de la cala, pugem de nou a l’altiplà. Seguim resseguint la costa i aviat arribem a la Cova des Pont (WP-03) imponent arc rocós. El sender torna a ser visible i baixa a un petita cala i des d’aquí al cap de pocs minuts arribem a la cala Varques (WP-04). En Gaspar Valero diu: "Grafiam el topònim amb v baixa perquè sembla que el nom prové del calçat dit avarques, i no de la barca de navegar".

Després de nedar i dinar, retornem pel mateix camí a l’Estany d’en Mas.

Ruta no circular amb  185 metres de pujada acumulada i  7 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 30 de setembre de 2012 amb el grup excursionista de l’associació de veïnats de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Sa Fita del Ram

Fita del Ram de 833 m.

Itinerari: Esporles – coll de s’Heura – cases de son Ferrà – portell dels Lladres – Clot de neu - Fita del Ram – cova des Ermassets – ermites Velles - ermita de Maristel•la – roca el Castellet – Camí des Correu – Esporles.

Iniciem aquesta bonica excursió al poble d’Esporles. Deixem el cotxe davant l’escola pública i pugem per anar a cercar l’inici del carrer des Quarter. Aquí parteix un camí en direcció Sud que passa pel costat de la possessió del Rafal, que ens queda a la nostra esquerra. Passades les cases, el camí de carro gira un poc a la dreta i creua una barrera feta amb pals de fusta. Seguim uns metres i el sender gira a la dreta (W) fins arribar a la carretera des Verger. Tot d’una deixem la carretera i girem a l’esquerra per enfilar un empedrat caminoi (una drecera) que ens deixa, després d’una forta pujada, al coll de s’Heura (WP-02). Davant nostre tenim l’estreta barrera metàl•lica que du a l’ermita de Maristel•la.

Passem el portellet i seguim el camí que passa per devora les cases de son Ferrà. Creuem de nou un portell i després del segon revolt que marca el camí, el deixem per girar a l’esquerra per una barrereta (WP-03). Agafem aquest nou corriol que passa pel costat de l’aljub de la possessió i més endavant segueix la síquia de la font de la Figuera. Continuem l’itinerari amb pujada suau per uns marges fins assolir el portell dels Lladres (Wp-04) què dóna accés a antics camps de secà. Passats els camps, ens endinsem dins l’alzinar. Ara el camí comença a pujar (W) i marca diversos revolts. Tot pujant per un fort pendent, trobem marques de pintura que ens ajuden a seguir el senderó fins assolir un coll, amb una paret seca amb un portell.

Més amunt trobem un rètol de "Coto privado de caza" i girem a l'esquerra. Ara per terreny pla avancem pel costat d'una paret que ens queda a la nostra esquerra fins que trobem un portell sense barrera per on passem a l’altra cantó (SW). Seguim un viarany i uns minuts més tard arribem a un aljub (WP-05).

Deixem l’aljub a l’esquerra mantenint la direcció que portem (SW) i pugem pel mig d’un comellar a través d’un corriol amb fites que marca successius revolts. Quan arribem a dalt, creuem una nova paret seca i assolim el què en queda d’un clot de neu i un rotlle de sitja.

De la casa de neu avancem a la dreta (W) passem per una paret seca i amb l’ajut de fites arribem a una encletxa rocosa que ens mena dalt del cim la Fita de Ram (WP-06).

Després del merescut descans i les fotos de rigor, descendim del cim per l’encletxa i en arribar a la paret, la deixem a la dreta i seguim les marques de pintura vermella en direcció (N). Després d’uns deu minuts del cim, arribem a un camí més ample i marcat, punt on girem a la dreta. A poc a poc el pendent es suavitza i el camí és més clar fins assolir un aljub (WP-08). Seguim el nostre camí i passats uns deu minuts més arribem a les ermites Velles a l’esquerra (WP-09) i des d’aquí baixem pel camí principal a l’ermita de Maristel•la (WP-10).

El nostre itinerari continua per la part posterior del temple. Aviat passem pel costat d’un rotlle de sitja, aquí surt un camí que puja, el qual el deixem fer. Més avall, trobem a la dreta un tirany cap a la dreta, per on continuem. Aquest senderó prest es converteix amb un de carro que ens mena al pla del Castellet. Deixem el camí momentàniament i avencem uns metres a l’esquerra fins trobar les escales de pedra que donen accés a dalt de la roca del Castellet (WP-11). Val la pena pujar-hi ja que es pot gaudir de un espectacular vista. Retrocedim fins arribar de nou el camí de carro i ara sense deixar-lo i, amb vint minuts més de caminar, enllacem amb el camí Vell des Correu vora el pla de Can Dardal (WP-12). Des d’aquí en un tres i no res, arribem de nou al poble d’Esporles tancant el cercle d'aquest estiuenc i bonic itinerari.

Ruta fàcil i circular amb 735 metres de pujada acumulada i 10,5 km  de recorregut. Transcorre tota ella per dins l’alzinar. No és difícil però cal anar alerta amb la gran quantitat de camins que hi ha per tot arreu que ens poden despistar fàcilment.

Excursió realitzada el dia 22 de setembre de 2012.

El grup ha estat format per: Pere, Enric, Tomeu, Fernando i Josep.

Referències:  Lluís Vallcaneras. 20 itineraris alternatius III. Itinerari 5: la Mola del Ram.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.