dissabte, 19 de gener del 2013

Sa Talaia Vella pel pas de sa Paella

Capella del Puig des Verger
Iniciem aquest curt però intens recorregut a ca Madò Pilla al punt quilomètric 68,7 de la carretera Ma-10 de Valldemossa a Deià (WP-01). Agafem l’ample camí de sa Muntanya que tot d’una gira cap a Gregal (NE) puja per entre l’alzinar i, en deu minuts, ens deixa al mirador des Tudons (WP-02), des d’on es gaudeix una bonica vista sobre Na Foradada i les cases de Miramar. Tot seguit prenem un desdibuixat tirany que surt de davant el mirador (SW) puja entre alzines i ens mena a la capella del Puig des Verger, oratori d’estil neomudèjar fet construir per l’Arxiduc (WP-03).
Cinc minuts més de camí i arribem a les runes de ses Ermites Velles (WP-04). Sortim del recinte per un tall practicat a l'alta paret i continuem a la dreta pel fressat camí en direcció (SW) a l'ermita de la Trinitat, però no hi arribem, transcorreguts uns vuit minuts de les ermites Velles trobem a ma esquerra un camí de ferradura (WP-05). Prenem doncs aquest tirany, que s'enfila amb fort pendent per dins l' alzinar (SW), presenta algun tram força aeri, i què ens permetrà ascendir al puig de sa Talaia Vella pel pas de sa Paella, el nostre objectiu d'avui.
Pas de la Paella
Dotze minuts més amunt trobem un esperó i una fita damunt una roca que ens indica que hem de girar a l'esquerra. Pugem entre roques amb fort pendent cap al (SE), passem per tres sitges i, en creuar la darrera, voltem a l'esquerra. Uns minuts més amunt topem amb una gran roca on hi ha dues exagerades pintades: Paella i Ermitans (WP-06) (Hem tardat uns vint minuts de l'esperó). En aquest punt, deixem a l'esquerra el camí que va al pas dels Ermitans i, després de vuit minuts de forta pujada entre roques i alzines direcció (E), localitzem una paella penjada a una alzina (WP-07). Seguint les fites girem a la dreta (SW) i, amb l'ajuda de les mans, ens enfilem dalt una cornisa què més endavant s'eixampla i des d'on es gaudeixen unes bones vistes de la Torre de son Galzeran i ca Madò Pilla. Cinc minuts més amunt una fita ens condueix a l'esquerra per accedir a la base dels penya-segats on s'inicia el tram més delicat de l'itinerari: el pas de sa Paella (WP-08).
L'amic Emilio Alonso en fa una perfecta i detallada descripció del pas: "Al racó, unes branques d'alzina ens ajuden a pujar a la cornisa que, cap a la dreta, constitueix el Pas. A l'inici, el pis de la cornisa està compost de terra solta, i el tram és una mica vertical, però fàcil (...). Uns metres més amunt, la cosa es complica. El terreny es fa més vertical, i la roca és molt llisa, sense bones preses. És millor pujar per la dreta, encara més a prop del buit i, per tant, difícil per als que pateixin de vertigen. Però de seguida ja trobarem el cable (i la paella) que va instal·lar Manel Osuna, i que ens ajudarà a seguir progressant cap amunt. L'últim tram del Pas és certament aeri, però comptem amb el cable com a passamà. Abans de desembocar a la carena encara haurem d'enfrontar-nos a una bona grimpada. És millor abordar-la un poc a la nostra dreta, en lloc d'aferrats a les roques de l'esquerra."
Sa Talaia Vella
Arribats a la carena girem a l'esquerra (NE) pel camí de l'Arxiduc fins assolir el puig de sa Talaia Vella de 856 m i coronat pel típic vèrtex geodèsic (WP-09).
Continuem pel camí i transcorreguts uns cinc minuts, arribem al restaurat refugi de l'Arxiduc situat a 868 m (WP-10). La boira no ens permet gaudir de la panoràmica que es divisa des d’aquí dalt.
Des d'aquest punt, seguim el fressat camí que en deu minuts ens baixa al coll de son Gallard (WP-11) on hi ha uns pedrissos que va fer construir l'Arxiduc.
Decidim arribar-nos fins a la cova de l'Ermità Guillem, per això seguim el camí amb forta pujada i passat uns cinc minuts agafem un tirany a la dreta que ens hi condueix (WP-12).
Una vegada visitada la cova i el seu tranquil entorn, retornem de nou al coll de Son Gallard. Baixem (NE) seguint el camí que més avall traça diversos revolts i passa per l'Estret de Son Gallard. Aquí localitzem una cruïlla de camins. El que baixa per la dreta ens duria a les cases de son Gallard i hauríem de caminar força estona per la carretera fins arribar a ca Madò Pilla. Nosaltres ens convé seguir pel camí de l'esquerra que es manté planer i ens condueix al bonic mirador de Son Gallard.
Transcorreguts uns deu minuts de forta baixada, el camí volta a l’esquerra (W) i baixa suaument. A l’alçada d’un coll de caça surt una desviació del camí, cap a la dreta, que ens mena, després de botar un antic portell, a la cova del beat Ramon Llull (WP-13).
Retornem pel mateix camí d’anada i girem a la dreta (W), un metres més endavant deixem a l’esquerra el camí que condueix a les Ermites Velles i aviat arribem de nou al mirador dels Tudons i a ca Madò Pilla a la carretera, tancant el cercle d’aquest fantàstic itinerari.

Ruta circular amb 606 metres de pujada acumulada i 7,7 km de recorregut. Itinerari per excursionistes acostumats a grimpar i sense vertigen.
Excursió realitzada el dia 19 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Fernando, Enric i Josep.

dijous, 17 de gener del 2013

La Comuna de Fornalutx

Camí de s'Alzina Fumadora
Itinerari fàcil que discorre per bonics camins de ferradura empedrats. Ens ofereix panoràmiques espectaculars sobre la vall de Sóller i Fornalutx en un entorn dominat pels marges d'oliveres i de tarongers.
Parteix del poble de Fornalutx, ascendeix pel bonic camí de s'Alzina Fumadora als terrenys comunals de sa Bassa, continua per l'interior de sa Comuna per descendir novament al poble per un antic camí anomenat de s'Alzinaret.
Seguim les passes de l'amic i gran muntanyenc Emilio Alonso publicades en el seu blog: "Mis días de montaña"
Després de deixar el cotxe en un aparcament del poble (WP-01), ens dirigim a la popular plaça d'Espanya, punt on iniciem aquest bonic recorregut.
Pugem per les escales del carrer de l'església i després pel carrer de Tramuntana. Ben aviat el carrer dóna pas a un bell camí de ferradura empedrat que ens mena, després de deixar un primer rètol indicador, a la carretera de Fornalutx (MA-2120) (WP-02). Avancem uns metres a la dreta i, seguint les indicacions d'un segon rètol, ens enfilem per l'esquerra (WP-03). Després d'un curt tram asfaltat, girem a l'esquerra (pal indicador) per enllaçar de nou amb el camí de s'Alzina Fumadora.
Aquest camí empedrat i esglaonat salva un fort desnivell i marca nombrosos revolts entre mig de marjades d'oliverar on es poden observar alguns porxos de pedra en sec. Darrera nostre gaudim de les vistes de Fornalutx, Sóller i Biniaraix i els cims emblemàtics que envolten la vall. No tardem gaire en creuar una pista veïnal. Bastant més amunt travessem un vell portell sense barrera (WP-05) i, un darrer esforç ens mena a la carretera del Puig Major prop del Km 43. Girem a la dreta, fent cas del pal indicador, i a pocs metres localitzem a l'esquerra un pujador de fusta per on prosseguim (WP-06). Tot d'una passem per un rotlle de sitja, a partir de la qual, avancem en suau pujada per un camí de carro que discorre per dins el bosc.
Més amunt deixem un dipòsit d'aigua i arribem a una cruïlla de camins (WP-07). Descartem el de la dreta que ens duria al pla de sa Bassa, i continuem pel de l'esquerra vorejant un petit i restaurat aljub tapat. De seguida trobem una espècie de coll d'on es gaudeixen bones vistes sobre la vall.
Porxo (WP-09)
A partir d'aquí, baixem per un ample i bonic camí, recentment arreglat, que discorre per dins un frondós alzinar. El camí ens condueix fins a la carretera de Sóller a Lluc (MA-10), després de travessar una barrera metàl·lica. Voltem a la dreta i, a uns cent metres més avall, localitzem una barrera verda a l'esquerra, que flanquegem pel seu costat dret (WP-08).
Baixem per aquest cimentat camí, ja que no hem vist una drecera que surt a la dreta, i passem per dos porxos d'olivar. En el segon cobert girem a l'esquerra. Més avall travessem una barrera on acaba l'ample camí. En aquest punt hi ha un cotxe abandonat. Travessem el torrentó cap a la dreta i baixem amb el torrent a la nostre esquerra (SE). Passem per darrera d’un petit porxo (WP-09) i seguim baixant a través de marjades amb l'ajuda d'esporàdiques fites. Metres més avall, tornem a creuar el torrent cap a l’esquerra (fletxa vermella pintada a una roca) (WP-10), tornem a travessar un altre portell i reapareix de nou el camí. Més avall arribem a un camí de carro cimentat vora les cases de ses Fonts. Passades aquestes, trobem un pal indicador cap a l’esquerra que ens mena, baixant unes escales, vora el torrent. Seguint el camí, tornem a creuar un nou portell, deixem a l’esquerra un vella sínia, passem pel costat d’unes cases (Ses Begudes), enllacem amb un camí de ciment, el qual travessem per seguir pel vell camí empedrat, i finalment, per un tram d’escales, sortim a la carretera de Fornalutx.
Ara sols resta retornar al poble pel mateix camí que hem pujat de bon matí i donar per finalitzada aquesta bonica excursió matinal.

Ruta circular amb 452 metres de pujada acumulada i 5,3 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 17 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C. i Josep.

diumenge, 13 de gener del 2013

Possessió de Galatzó

Cases de Galatzó
Agradable passejada per la finca pública de Galatzó comprada i oberta al públic per l'ajuntament de Calvià el 2006. Realitzem part de tres recorreguts senyalitzats que es troben a l'interior de l'esmentada possessió.
Per accedir a la finca ens hem d’arribar fins a la població d’es Capdellà i agafar el desviament cap a la carretera de Galilea (Ma-1032) fins a prop del punt quilomètric 2,300. Aquí parteix un camí de terra situat a l’esquerra de la carretera i que ens condueix a la portalada de la possessió, un gran arc de pedra amb una barrera de fusta. El camí de carro continua fins arribar a Ca l’Amo en Biel, senzilles cases de pagès d’una sola planta, on es pot estacionar el cotxe al pàrquing habilitat al costat de la casa (WP-01).
Sortim de la casa cap al NW pel mateix camí de carro que hem arribat amb cotxe. Tot d’una travessem una barrera de fusta per la seva dreta. El camí planeja entre sementers d’ametllers i garrovers i, passats uns deu minuts aproximadament, ens trobem amb el torrent de Galatzó. A la dreta, senyalitzat amb un cartell indicador, s’inicia el camí que puja a Ses Planes (NE) el nostre primer objectiu d’avui. És un ample i deteriorat camí que ens fa guanyar altura ràpidament. Deu minuts més amunt ens trobem a la dreta la sèquia des Ratxo que du l’aigua de la font del mateix nom, situada a uns dos km, a un gran safareig situat a l’esquerra del camí. Des d’aquí s’observa una bonica vista de les cases, edificis auxiliars i els dos molins fariners.
La Mola de s'Esclop
Uns vint minuts més amunt i a uns metres separat a l’esquerra del camí hi ha una era que val la pena fer una aturada per contemplar la bona vista (WP-02). Continuem el nostre camí i amb deu minuts més arribem a Ses Planes antiga zona de rotes i carboners (WP-03) on encara s’entreveuen restes de margades i una ruïnosa barraca de roter. Des d’aquí es gaudeix una esplèndida vista: la vall de Galatzó, destacant els cims de la Mola de s'Esclop i del Puig de Galatzó.
Davallem pel mateix camí fins retornar novament a la cruïlla de camins, girem a la dreta i tot d'una deixem a l’esquerra el camí que es dirigeix a es Capdellà. Un metres més amunt tornem a deixar un camí a l’esquerra. Seguim en direcció a les cases i trobem a mà esquerra el graner del Delme de Galatzó, petita construcció que servia per guardar el gra que havia de fer la possessió als senyors feudals a l'edat mitjana i l'Estat fins al segle XIX.
Continuem i a la dreta observem els molins d’aigua. Passats aquests, arribem a les cases de Galatzó les qual trobem tancades i sols podem observar la imponent façana de tres plantes d’alçat, amb portal forà d’arc rodó, i la capella a la dreta, amb portal de llinda coronat per l’escut del Comte Mal, de 1688 (WP-04).
Retornem pel mateix camí i, després de passar el graner del Delme, a pocs metres hi ha una cruïlla a la dreta amb senyalització que indica el desviament a la zona de Sa Vinya. Prenem aquest camí, i transcorreguts uns vint-i-cinc minuts, arribem a la zona de s’Argolla on es destaca un jaciment de l’època talaiòtica situat sobre un turó i la pedra de s’Argolla (WP-05) que s’utilitzava per realitzar els ajusticiaments que el comte Mal impartia als seus enemics.
Davallem pel mateix camí fins arribar-nos a la caseta des Tramuntanal situada a un petit turó (WP-06).
Després de dinar, retornem pel mateix camí fins arribar de nou a ca l’Amo en Biel donant per finalitzada aquesta ruta d’avui.

Ruta semi circular amb 489 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut. Itinerari senzill, transcorre tot ell per camins amples i ben senyalitzats.
Excursió realitzada el dia 13 de gener de 2013 amb l’AAVV de Pòrtol.

dissabte, 12 de gener del 2013

Na Ferrana pel pas de s’Ullastre

Pas de s'Ullastre
Aproximació: Arribem al poble d’Esporles venint des de Palma i trenquem a l’esquerra pel carrer Costa de Can Tries. Seguim els indicadors en direcció a la “Posada del Marques” situada a la urbanització des Verger. En una cruïlla, abans d’arribar a l’esmentat hostal, girem a la dreta pel carrer Alzinar, seguim fins un nou creuament amb el carrer dels Pins i girem a la dreta. Ara el carrer es bifurca de nou i prenem pel vial de l’esquerra. En una corba a la dreta deixem el cotxe, just davant hi ha el tirany per on més tard tornarem de fer aquesta interessant volta (WP-01).
A través del pas de s’Ullastre (també conegut com pas des Ferros) ens permet accedir als puigs de na Ferrana i de la Fita del Ram. Nosaltres decidim ascendir a na Ferrana, no hi hem estat i tenim entès que té millors vistes que els seu veïnat sa Fita del Ram que fa poc vàrem coronar.
Aquest curiós i imaginatiu pas no presenta cap dificultat tècnica, prenent com sempre les oportunes precaucions, està ben equipat amb cables d’acer i dos trams d’escales ancorades a la roca. És un pas vertical que ens permet superar el penya-segat que sembla pràcticament inaccessible.
Seguim les indicacions de l’amic Emilio Alonso publicades a la premsa local: “Camí de s’Engegada i pas de s’Ullastre” i també les publicades pels amics Toni Sureda (Socay): “Na Ferrana y sa Fita del Ram por el Pas de s’Ullastre y Pas de s’Engegada” i Joan Riera (Aires de la serra Mallorquina): “Na Ferrana pels passos de s'Ullastre i de s'Engegada”.
Iniciem doncs la passa a la corba on hem deixat el cotxe (WP-01) i pugem uns 500 metres pel carrer asfaltat fins arribar al final d'aquest on hi ha una esplanada.
Aquí prenem un camí en direcció (NW), passem pels peus del penyal des Terretes i, transcorreguts uns quinze minuts, deixem a l’esquerra un tirany que puja al Pas des Cego, un sender que unia es Verger amb la casa de neu de sa Fita del Ram.
Petita plataforma de ferro
Continuem pujant cap al Nord, amb l'ajuda de fites i petites fletxes de pintura vermella, i uns cinc minuts més amunt deixem unes balmes situades als penya-segats de l’esquerra. Torcem cap l’Est planejant per una cornisa que discorre per damunt el comellar de sa Font Llarga que ens queda a sota a la nostra dreta. Passats uns deu minuts assolim l’inici del pas de s’Ullastre (WP-03). Realitzem un curt franqueig ajudats per un primer cable que serveix de passamà. Girem a l’esquerra muntanya amunt on també hi ha instal·lat un segon tram de cable. A continuació una primera escala permet superar un tram molt vertical. Segueix un curt tram d’escala de ferro i finalment un franqueig en diagonal a l’esquerra ajudats amb un darrer cable que serveix de passamà i una petita plataforma de ferro ancorada a la roca que ens permet donar una passa un poc compromesa.
Quan estem al mig del pas, ens trobem amb els amics Oscar i Carlos que també estan realitzant el mateix itinerari. Després de saludar-nos i intercanviar uns mots, ells continuem endavant, no serà la darrera vegada que ens creuarem durant aquest matí.
Superat el pas caminem cap a Gregal (NE) seguint les fites i més amunt (cinc minuts) passem per una bonica sitja de carboner (WP-04).
Després de la sitja, la nostra ruta continua en direcció Nord sense camí seguint les fites i per un terreny rocós poblat d’alzines. Poc a poc anem canviant de direcció ara cap a Mestral (NW) paral·lels als penya-segats que ens queden a la nostra dreta, més amunt passem per un mirador natural (WP-05) des d’on podem gaudir d’una excel·lent panoràmica: el poble d’Esporles, la moleta de Son Cabaspre, la mola de Son Pacs, el puig de la Beata, ...i cinc minuts més de caminar en la mateixa direcció, travessem una paret mitgera (fita i fletxa vermella) (WP-06). Ara planegem un poc cap al Sud Oest per dins l’alzinar, les fites escassegen. Avancem paral·lels a una paret que ens queda a la dreta, un poc apartats però sense perdre-la de vista fins arribar a unes roques (WP-07). Ara baixem al centre d’un tàlveg per dins un bonic alzinar i pugem a la dreta (NW), passem per dues sitges (WP-08) i cinc minuts més amunt en la mateixa direcció, assolim el pou de neu de sa Fita del Ram (WP-09).
Casa de neu de sa Fita del Ram
Des de la casa de neu, per ascendir al puig de na Ferrana, torcem a la dreta en direcció Nord Est, travessem una curta gorja i deixem a l’esquerra el camí que davalla a l’ermita de Maristella, voltem a la dreta i amb l’ajuda de fites assolim el puig de na Ferrana per la seva carena (WP-10) transcorreguts uns quinze minuts des de la casa de neu.
Després de gaudir de la vista, desfem les passes fins arribar novament al pou de neu. Molt a prop d’aquest, comença un camí en direcció Sud. Està senyalitzat per dues fites i una marca de pintura en un tronc d’alzina (WP-11). En principi puja una mica i després baixa en diagonal esquerra. Uns nou minuts més avall passa pel costat d’una bassa i les runes d’una barraca situada en el penyal des Terretes (WP-12).
A partir d’aquí el camí discorre sobre roques i es desdibuixa bastant dificultant un poc el seu seguiment. Seguim amb atenció les fites i marques de pintura i transcorreguts uns set minuts més avall, deixem a l’esquerra el tirany que es dirigeix al pas des Cego i voltem a la dreta iniciant el camí de s’Engegada, camí de bístia que davalla (S) amb fort pendent marcant diverses voltes i que travessa un portell sense barrera (WP-13). Continuem el fressat camí uns vint minuts més fins arribar de nou al vial asfaltat on tenim el cotxe i donar per finalitzat aquest bonic itinerari.

Ruta circular amb 380 metres de pujada acumulada i 4,5 km  de recorregut.
Excursió realitzada el dia 12 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar i Josep.

dissabte, 5 de gener del 2013

Puig de ses Fel·les


Cim de ses Fe·les
Avui ens proposem acabar l’itinerari que iniciàrem el dissabte passat la volta al puig d’en Farineta ja que no ens va donar temps de completar-lo i ascendir al puig de ses Fel·les.
Partim novament de l’aparcament del cementiri de s’Arracó situat en el Km 5 de la carretera Ma-1030 d’Andratx a Sant Elm (WP-01). Agafem el camí asfaltat de son Verí que parteix de l’esquerra de la capella però a pocs metres voltem pel camí de la dreta (NE). Seguim el sender que passa pel costat d’un xalet, puja a un collet on hi ha una barraca (WP-02) i travessa el llit del torrent per assolir un primer trencant de camins (WP-03) (Hem tardat uns deu minuts des del punt de partida).
Deixem el camí de la dreta, pel qual tornarem més tard, i voltem a l’esquerra direcció (NO). Uns metres més endavant, arribem a un nou creuer de camins (WP-04), deixem el de l’esquerra que puja al puig d’en Farineta, i avancem amb la mateixa direcció que portàvem (NO), pel senderó de la dreta.
El nostre camí continua paral·lel al torrentó, cada cop es fa més espès i confós, travessa una petita gorja amb diversos pins caiguts en mig del camí que dificulten la passa i més amunt transita pel mateix jaç del torrent. Transcorreguts uns vint minuts des de la cruïlla, trobem a l’esquerra una solitària fita damunt un petit marge (WP-05).
En aquest punt girem a l’esquerra i pugem per un fort coster en direcció al coll dels Coloms (SO), al qual hi arribem passats uns vint-i-cinc minuts aproximadament. Aquest tram puja sense camí per una antiga zona de rotes on encara s'entreveuen restes de marjades i una ruïnosa barraca de roter (WP-06), les fites escassegen i l’espessa vegetació d’argelagues, càrritx, bruc i pins dificulten l'ascensió.
En aquest coll, situat a 250 m d’altitud, hi ha una curiosa fita en el mig del camí (WP-07).
Després d’un petit descans, continuem altre cop sense camí pujant en direcció a unes penyes (N) que les rodegem per la dreta. Un poc més amunt arribem a un turó on hi ha un caramull de pedres (WP-08) (deu minuts des del coll). Ara voltem a l’esquerra en direcció (NO), travessem un pinar on hi ha un porxo ensorrat (WP-09) i enfilem el dur ascens per l’esquena que puja al puig de ses Fel·les, al qual hi arribem transcorreguts una mitja hora llarga des que hem deixat el turó. Aquest tram discorre sense camí ni fites (nosaltres en posem algunes) per un terreny pedregós amb una vegetació baixa formada principalment per estepes, càrritx garballons i mata. El cim de ses Fel·les (WP-10) té una alçada de 411 m i té una bonica vista que s’agraeix després de l’esforç realitzat.
Davallem del cim sense camí pel llom SE de la muntanya fins al jaç del torrent dels Sabaters. El terreny és semblant al què hem pujat, pedreny i vegetació baixa. Més avall arribem a una zona amb restes de marges envaïts de pins i tot d’una salvem unes penyes per la dreta fins assolir el fons del comellar on trobem les runes d’un porxo, al costat una sitja i una fita de pedres al mig del torrent (WP-11) (Hem tardat cinquanta minuts des del cim).
En aquest punt, molt brut de vegetació, cerquem un tirany que puja cap a Xaloc (SE) per les Rotes de s’Hereu, però no el trobem i tirem pel dret travessant restes de marjades. La progressió és lenta i incòmode degut a la densa vegetació, sembla que fa força estona que no passa ningú per aquest redol, o no hem sabut trobar l'indefinit tirany que indica en Tomàs Vibot a les seves indicacions. Després d’una mitja horeta de forta pujada, arribem a un ample camí de carro per on voltem a la dreta (WP-12). La pista, sense cap dificultat de trànsit, rodeja el puig d’en Guida. Més a baix trobem un creuer (WP-13) per on voltem a la dreta i, en el següent creuer, de nou a la dreta. Passats uns quatre o cinc minuts, en un revolt (WP-14), deixem el camí ample i continuem a al dreta per un tirany fitat que ens du a enllaçar amb un camí de carro (WP-15). Voltem a la dreta i passem pel costat de les cases de Can Farineta (WP-16). Avancem pel camí i a pocs metres de la casa girem de nou a la dreta i amb quatre minuts assolim la cruïlla de camins que hem passat de bon matí situada en el jaç del torrent (WP-03). Prenem a l’esquerra i retornem pel mateix camí, fins arribar novament al cementiri de s’Arracó on donem per finalitzada aquesta interessant volta.

Ruta circular amb 457 metres de pujada acumulada i 6,6 km  de recorregut. Hi ha trams sense camí ni fites i no és de fàcil orientació.
Excursió realitzada el dia 5 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Fernando i Josep.