dimecres, 20 de febrer del 2013

Mapes de la Vall de Sóller i Tramuntana Central


L'editorial Alpina ha publicat recentment (febrer 2013)  un mapa a escala 1:15.000 de la Vall de Sóller que inclou també Deià, Cala Tuent i l'Embassament de Cúber, molt interessant i imprescindible pels amants del senderisme i dels esports de muntanya.
Teniu més informació, descripció dels principals itineraris i la possibilitat de baixar-vos els traks al lloc web de Jaume Tort: www.valldesoller.info.

També ha sortit la quarta edició, ampliada i corregida, del mapa Mallorca Tramuntana Central  a escala 1:25.000. Compatible GPS, itineraris marcats, guia amb excursions i dades d'interès.

dissabte, 16 de febrer del 2013

El Galatzó pel Pas de s'Encletxa

Puig del Galatzó
Avui ens proposem ascendir al puig de Galatzó per una ruta curta, diferent a l’habitual, molt més exigent i emocionant que discorre per empinades xemeneies i llargues carenes.
Seguim les passes de l'amic Emilio Alonso publicades en el seu blog: "Mis días de montaña".
El punt de partida és la font des Pi, situada a un vial asfaltat de la parcel·lació de son Net de Puigpunyent. Deixem el cotxe a les rodalies de la font en un desviament de pistes just al costat d'un pi amb una pintada blanca (WP-01).
Pugem (N) per la carretera asfaltada i en cinc minuts arribem a la mencionada font (WP-02) a l’esquerra de la qual, parteix un ample camí de terra cap a Tramuntana (N) que puja per dins un frondós alzinar.
Després d'una volta a l'esquerra, girem a la dreta i, tres minuts més amunt on acaba l’ample sender, continuem a l’esquerra per un fressat viarany que ascendeix amb fort pendent per dins el bosc d’alzines i que ens mena, passats vint-i-cinc minuts, al coll des Carniceret on hi ha una fita i una estaca (WP-03).
Aquí deixem el camí d’ascens al puig per la via normal i voltem a l’esquerra (SW). Tot d’una divisem damunt una roca una petita i discreta fletxa vermella que ens indica que hem agafat la direcció encertada, no serà la darrera que trobarem. Seguim aquest desdibuixat tirany amb l’ajuda d’esporàdiques fites, passem pel costat d’uns pins i, més amunt per una petita rosseguera on hi ha una gran roca amb una fita al damunt, fins assolir els peus dels espadats.
En aquest punt girem a la dreta (NW) i ascendim amb fort pendent per un terreny pedregós amb càrritx i aritges com a vegetació predominant. No tardem gaire en localitzar a la nostra esquerra (petita fletxa vermella) una ampla canal per la qual ascendim on ja comencen les primeres grimpades del dia. Continuem progressant un poc a la dreta per salvar una aresta i tot d’una ja divisem una nova xemeneia plena de vegetació que la intentem evitar ascendint per l’esquerra aferrats a la paret de la penya.
Uns minuts més a munt, localitzem una gran roca encaixada a la xemeneia, ens trobem en l'anomenat Pas de s’Encletxa (WP-04) el qual superem per sota del bloc de roca amb una exposada i delicada grimpada.
Pas de s'Encletxa
Superat el pas, progressem amb forta pendent cap a Ponent entre abundant càrritx i roques, fins assolir una petita explanada punt on enllacem amb la via normal d’ascensió al cim.
Amb un darrer esforç assolim el puig de Galatzó de 1.026 metres d’altitud (WP-05) coronat per un vèrtex geodèsic i des d'on es divisen bones panoràmiques si es disposa d’un dia clar.
Iniciem el descens per la llarga i espectacular carena Sud amb direcció (S-SW) tot seguint les fites que ens marquen el recorregut més adequat. Uns quinze minuts més avall l’aresta marca un fort desnivell el qual superem realitzant algunes desgrimpades que ens menen a un ampli coll. Mantenint l'alçada i uns metres més endavant, ascendim de nou a la carena que ens queda a la nostra esquerra, sempre amb l’ajuda de les fites de pedra. Seguim crestejant i progressivament anem abandonat l’aresta de la muntanya cap a l’esquerra (S) descendint per una ampla vessant de terreny pedregós on predomina el càrritx i el boig. Aquest tram davalla amb fort pendent, està molt fitat i ens condueix, després de girar a l’esquerra (E) i realitzar una petita desgrimpada, a una paret de partió punt anomenat Pas des Ratxo (WP-06).
A l’extrem esquerra de la paret, arranca un senderó mig tapat per la vegetació que baixa cap a Gregal (NE), travessa una petita rosseguera, passa per dins el bosc marcant algunes voltes i desemboca en un ample pista de terra (WP-07).
Continuem a l’esquerra, creuem una barrera metàl·lica pel costat dret i en pocs minuts arribem a la pista asfaltada on, uns metres més avall tenim el cotxe.
Acabem el matí fent unes "birres" a un bar de Puigpunyent i comentant l’itinerari d’avui. Tots coincidim que ha estat un recorregut dur i aspre però al mateix temps molt emocionant i gratificant. Ha valgut molt la pena l'esforç realitzat, ens sentim satisfets, en definitiva un itinerari inoblidable.

Ruta circular amb 552 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut. Ruta força exigent i dura, la major part sense camí, cal estar acostumat a grimpar i a desgrimpar. 
Excursió realitzada el dia 16 de febrer de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Fernando i Josep.

diumenge, 10 de febrer del 2013

Orient - Es Freu - Comellar dels Bous


Vall d'Orient
Itinerari: Orient – Camí del Freu – Can Morro – Salt del Freu –  Avenc de Son Pou - Comellar dels Bous – Pas de s’Estaló – Orient.
Iniciem la passa en el bonic poblet d’Orient per la carretera cap a Bunyola. L’ambient és fresquet de bon matí i tothom va ben abrigat.
Després de caminar un quilòmetre i mig per la carretera i, a l’alçada del punt quilomètric 8,450, ens desviem a l’esquerra pel camí del Freu (WP-02).
Aviat salvem una barrera per un botador i continuem per l’ample camí que discorre entre parets de pedra i, més endavant, per dins l’alzinar. No tardem gaire en localitzar a la dreta la font de la Canaleta i tot seguit la font del Freu.
Passada aquesta deixem el camí per pujar uns metres a la dreta i accedir a les cases de Can Morro lloc escollit per berenar i agafar forces (WP-03).
Retornem al camí i, després de deixar les runes de les cases del Freu, botem una nova barrera i creuem el jaç del torrent. Tot d’una arribem a una cruïlla de camins (WP-05) amb un pal indicador situat al costat d’un rotlle de sitja. Ens desviem momentàniament a la dreta seguint la llera del torrent per donar un cop d’ull a les restes d’un antic molí fariner i al salt del Freu (WP-04), que no davalla massa ufanós.
Retornem a l’entreforc de camins (WP-05) i seguim el nostre recorregut pujant amb fort pendent per un bonic camí de carro amb escopidors que marca diversos revolts i que ens mena a una plana amb una paret seca. Passada aquesta el camí planeja i arriba a un nou trencall de camins per on continuem a la dreta (estaca indicadora) (WP-06).
Aviat deixem un forn de calç i seguim el fressat camí que baixa marcant diverses giragonses sempre paral·lel al profund torrent de Coanegra a la nostra dreta.
Transcorreguts uns quaranta minuts aproximadament el camí dibuixa un revolt a la dreta. En aquest punt, senyalitzat amb dos rètols de fusta, abandonem el camí desviant-nos pel tirany de l’esquerra el qual ascendeix pel Comellar dels Bous direcció a Gregal (NE) (WP-07). El camí, aquest primer tram amb marges de sosteniment, puja suau envaït per la vegetació, no tardem gaire en localitzar a ma dreta un rotlle de sitja molt amagat pel càrritx. Aquí a la dreta molt tapat, parteix un desdibuixat tirany que ens conduiria a l'emblemàtic avenc de Son Pou. 
Aquesta és la part més atractiva i salvatge d’aquesta ruta. Sense pràcticament camí seguim les fites que indiquen el traçat més adient.
Quaranta minuts de pujada i després de superar dos bots del torrent i una balma (WP-09), tot per la dreta, arribem al camí des Rafal a l’alçada d’un rotlle de sitja i dues fites ben marcades (WP-10).
Pas de s'Estaló
Ara girem a l’esquerra, més amunt travessem una paret seca per un esbaldrec (WP-11), deixem un camí que davalla per l’esquerra i, amb un tres i no res, ens plantem al pas de s’Estaló (WP-12) des d’on es gaudeix una bonica vista sobre el poble d’Orient i la vall de Comassema.
Després de dinar baixem (NE) per un bonic camí de carro que transcorre per dins un frondós alzinar, ignorem dos trencalls a la dreta i arribem a una barrera metàl·lica. A l’altre cantó el camí continua pel costat de conreus de pomeres i, amb cinc minuts, creuem un portell que dóna accés a la carretera devora un gran safareig, l’aigua del qual prové de la font de Cals Reis. Orient ens queda a pocs metres a l’esquerra, en arribar-hi donem per finalitzada aquesta agradable passejada.

Ruta circular amb 532 metres de pujada acumulada i  9,5 km de recorregut. La pujada pel Comellar dels Bous pot presentar problemes de seguiment no hi ha camí i cal estar atents a les fites. La resta discorre per camins ben marcats.
Excursió realitzada el dia 10 de febrer de 2013 amb l’AAVV de Pòrtol.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
https://goo.gl/photos/TC4rGgoncvnUjojm7

El mateix itinerari visitant l'avenc de Son Pou des del comellar dels Bous.
Excursió realitzada el dia 8 de gener de 2017 amb l’AAVV de Pòrtol.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:
https://goo.gl/photos/8WdErEoipEXAASt59

dissabte, 2 de febrer del 2013

Pas de s'Estaca i pas de s'Escaleta (Alaró)

Pas de s'Estaca
Excursió matinal i passada per aigua que discorre per camins de ferradura entre frondosos alzinars i dos interessants passos, el de s’Estaca i el de s’Escaleta.
Seguim les indicacions de l'amic i mestre Emilio Alonso publicades a la premsa local.
Iniciem doncs l’excursió d’avui en la plaça de Cabrit i Bassa de Los d’Amunt d’Alaró (WP-01).
Des de la plaça seguim pel carrer de Son Duran que ens condueix al tram asfaltat del camí vell d’Alaró a Orient. Aviat deixem a l’esquerra el portell de Can Corona. Continuem amb sua pujada i amb el torrent de l’Estret a la dreta que ens acompanya una bona estona. Transcorreguts deu minuts arribem a les cases de ses Artigues on està situada, a l’esquerra del camí, la mina de la font de la Vila o de les Artigues.
Seguim pel cimentat camí i, a uns deu o dotze minuts més amunt a l’alçada d’un pal d’electricitat, el deixem per voltar a la dreta (WP-02). A partir d’aquí iniciem un nou tram que ens ha de permetre pujar fins a les cases des Verger passant abans pel interessant i desconegut pas de s’Estaca.
Avancem per un camí de terra, deixem a l’esquerra un porxo d’olivar i pugem per un corriol que discorre per boniques marjades amb oliveres (E). Una mica més amunt localitzem una cisterna en una paret de pedra (WP-03). Envoltem la cisterna ara cap a Gregal (NE) i tot d’una botem un reixat per un primer botador metàl·lic. Més amunt trobem el segon botador que torna a salvar un reixat (WP-04). A partir d’aquí el camí es desdibuixa un poc, continua ascendint entre marjades amb l’ajuda de fites i petites fletxes vermelles seguint la direcció (NE) i, cinc minuts més amunt, arribem a un coll tancat per una paret que superem per un tercer i darrer botador metàl·lic (WP-05).
El fitat camí gira a l’esquerra per dins un frondós bosc de pins i ens condueix, transcorreguts uns deu minuts, al principi del Pas de s’Estaca (WP-06).
Aquest pas és un antic tram de camí de bístia que supera, amb diverses voltes, un important desnivell on encara s’entreveu un deteriorat empedrat.
Marge de sosteniment
Continuem el nostre camí que ara gira a l’esquerra en direcció (NW), sempre amb l’ajuda de petites fletxes vermelles, més endavant creuem una zona de pedres llises i, deu minuts més amunt, localitzem el marge de sosteniment d’un camí (WP-07). L’amic Emilio Alonso creu que havia de ser en aquest mur, on hi va haver l'estaca que dóna nom al pas.
Un cop superat avancem cap a la dreta per un evident camí que ens condueix a un rotlle de sitja amb un gerro de ferro oxidat damunt (WP-08).
El nostre recorregut continua darrera un pi caigut transversalment al bell mig del camí. Uns minuts més endavant, el sender travessa una paret de pedra per un portell sense barrera, i en deu minuts més, assoleix un nou portell que desemboca a un camí ample (WP-09). Continuem a la dreta per aquesta pista que a pocs metres enllaça amb el camí que ve de les cases des Verger i que ascendeix al Castell d’Alaró (WP-10).
En aquest punt girem a l’esquerra i pugem fins al Pla des Pouet per les costerudes dreceres del camí vell tardant més o menys uns vint minuts.
Des d’aquí ignorem a la dreta l’empedrat camí que puja al Castell d’Alaró, i iniciem el descens pel camí de ferradura que baixa cap a Tramuntana per dins un humit alzinar fins travessar un portell que dóna accés a les marjades d'olivar.
A partir d’aquest moment i fins arribar de nou a Alaró, ens acompanya, primer una calabruixada i després una fina pluja que ens deixa ben banyats.
El camí continua cap a Ponent (W) en suau baixada i, després de passar pel costat de la font d’en Tries, ens deixa al punt quilomètric 11,800 de la carretera Ma-2100 d’Orient a Alaró (WP-11).
Girem a l’esquerra direcció a Orient i, passats uns 800 metres, localitzem un pal indicador “Alaró Pas de s’Escaleta” punt on deixem la carretera i voltem a l’esquerra per travessar una barrera de fusta i emprendre la forta pujada pel antic camí empedrat i esglaonat que unia Orient amb Alaró. Tardem uns tretze minuts en arribar al punt més alt, un ampla collet on es localitza el creuament a la dreta que ens duria al Pas de s’Estaló. Nosaltres continuem pel marcat senderó (SE) que ens mena, per dins un bonic alzinar, al Pas de s’Escaleta (WP-12), una petita pressa amb graons que té la funció de retenir l’aigua de la pluja.
Seguim el descens per un antic camí de ferradura el qual desemboca a una pista cimentada per on prosseguim a la dreta. Passem per s’Estret i més avall, a l’esquerra, deixem el camí que hem agafat de bon matí per pujar al pas de s’Estaca.
Ara sols resta retornar al poble pel mateix camí i donar per finalitzada aquesta bonica excursió.

Ruta circular amb  606 metres de pujada acumulada i  10,5 km de recorregut. Ruta que pot presentar alguns problemes d'orientació entre els WP-02 al WP-10. La resta discorre per camins fàcils i ben senyalitzats.
Excursió realitzada el dia 02 de febrer de 2013. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.