dissabte, 30 de març del 2013

Camí de Ses Basses - Pla des Aritges - Pas de sa Creu (Valldemossa)

Camí de ses Basses
Bonica i fàcil volta per Valldemossa que ascendeix al Pla des Aritges. El recorregut que hem triat, per variar una mica del clàssic, és pel Camí de Ses Basses passant per ses Fontanelles. Després ens apartarem del camí de s’Arxiduc per arribar-nos a l’amagada cova de s’Aigo i davallarem posteriorment per un tirany fins al fons d’un comellar. D’aquí per un camí de carro i pel Pas de sa Creu, enllaçarem amb el conegut camí dels Cairats el qual ens retornarà a Valldemossa.
Deixem el cotxe a la urbanització de s’Arxiduc de Valldemossa, davant el camí dels Cairats, per on fem comptes davallar més tard (WP-01).
Caminen per asfalt en sentit (W) pels carrers Xesc Forteza, Hongria i Ametlers per anar a cercar el carrer Oliveres, al final del qual arranca el clàssic i transitat camí de pujada al Pla des Pouet.
Amb les primeres alzines creuem un portell sense barrera, i un poc més endavant, arribem a un botador de fusta proper a la font de s'Abeurada, que no hem de creuar (WP-02). Aquí parteix a la dreta en sentit (SE) el bonic camí de ses Basses.
Aquest camí discorre, la primera part, per dins un bosc d’alzines i, ens menarà al camí de ses Fontanelles molt a prop del pla des Aritges. És un antic camí de carboners, força malmès i deteriorat pel pas del temps, que accedia a les sitges que es troben per tot el seu recorregut.
Iniciem la pujada i molt aviat se’ns obren bones vistes sobre Valldemossa. A devers un vint minuts d’anar per aquest camí, assolim el portell de ses Basses (WP-03).
El camí travessa diversos tàlvegs on és localitzen restes de l’explotació del carbó (rotlles, barraques, forns, basses,..) i transcorreguts uns deu minuts, trobem una bifurcació que prenem cap a la dreta (WP-04). Ara el sender puja marcant diverses voltes i acaba en un altre comellar vora una sitja (WP-05).
A partir d’aquí el camí es converteix en un tirany de muntanya senyalitzat amb fites. Seguim en tendència a la dreta (NE), per dins el bosc d’alzines i superem un passet entre roques en pujada. Aviat sortim del bosc i seguim un tirany que ens mena al camí de ses Fontanelles (WP-06), que prenem cap a la dreta (NE).
Ja en el camí de ses Fontanelles, divisem uns pins, que ens indiquen la situació del Pla des Aritges (WP-07), al qual hi arribem després d’uns vuit minuts aproximadament.
Pla des Aritges
Enllacem amb el camí de l'Arxiduc seguint cap a la dreta, i aviat arribem a la zona de la cova de s'Aigo.
Per trobar-la, hem de sortir del camí cap a la dreta, en un lloc poblat per alguns pins. Localitzem una petita cova inundada, com una bassa que serveix d’abeurador pels animals (WP-08).
El dia és molt ventós, per aquest motiu ens arrecerem en el seu interior per berenar i descansar un poc.
A partir d’aquí iniciem un curt tram que no és bo de seguir. Cal cercar un confós tirany que ens mena de baixada per un terreny pedregós en sentit (E) tot anant alerta en trobar i seguir les esporàdiques fites. En sortir de la cova hem d’avançar paral·lels a unes penyes que ens queden a la nostra dreta, per després girar a la dreta travessant un esperó rocós (WP-09). A partir d’aquí ja trobem algunes fites que enes menen de baixada (ESE) al fons d’un tàlveg on hi localitzem algunes sitges (WP-10).
Ara per un ample camí de carro i després de passar pel pas de sa Creu (WP-11) enllacem amb el popular camí dels Cairats un poc abans de la font dels Polls.
Davallem per les cimentades i rostes corbes d’aquest tram de camí i transcorreguts uns quaranta minuts, arribem a Valldemossa tancant el cercle d’aquesta agradable passejada.

Ruta circular amb 572 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut. Pot presentar problemes de seguiment i d'orientació des del WP-08 al WP-10. La resta discorre per bons camins.
Excursió realitzada el dia 30 de març de  2013. En aquesta ocasió el grup ha estat format per: Pere i Josep.

dijous, 28 de març del 2013

La Serra des Teixos

L'embassament del Gorg Blau
Aquesta ruta l'hem posposada, setmana rere setmana, a l'espera d’un dia amb bon temps atmosfèric. Al transitar per damunt una carena sempre és millor realitzar-la en un dia assolellat, sense boira ni vent per poder gaudir del paisatge i tenir una bona travessia.
Sembla què aquest dijous sant les condicions són bastant favorables i amb il·lusió, en Pere, en Fernando i un servidor a les 9:15 h iniciem la caminada en la font des Noguer (Km. 33,700 de la carretera MA-10) (WP-01).
Al costat de la carretera esmentada parteix el camí del GR 221 (tram 6.6) en sentit NE vorejant la canonada del transvasament d’aigua entre els dos embassaments. És un camí planer i còmode però es fa una mica llarg i pesat. Observem pins i alzines amb branques rompudes pel pes de la darrera nevada, la canal va plena a vessar. No tardem gaire en gaudir d’espectaculars vistes del pla d’Almallutx amb l’embassament del Gorg Blau, dominat pel massís del puig Major i el puig de ses Vinyes. Més a l’est el puig de Massanella i la serra des Teixos el nostre objectiu d’avui. La meva mirada es dirigeix diverses vegades al puig de ses Vinyes que fa poc coronarem pel darrer tram de la carena de llebeig.
Transcorreguts aproximadament uns quaranta minuts, assolim el pontet de ciment que travessa la canal i enllacem per la dreta amb el camí de la font des Prat (SE).
El sender, amb trossos empedrats, puja suaument entre alzines i sitges de carboner i, amb deu minuts ens situa al coll des Coloms (808 m) (WP-02).
A uns cinc minuts del coll, i després d'un revolt a l'esquerra i un altre a la dreta, localitzem la cruïlla que separa el camí de la font des Prat, a l'esquerra i el de les cases des Tossals, a la dreta. Seguim pel camí de l’esquerra i en Pere ens comenta si volem anar a veure les cases des Prat (o millor dit el què en queden) situades uns metres més amunt a l’esquerra del camí i abans d’arribar a la font (WP-03). Decidim arribar-nos i donar-hi una ullada.
Recuperem el camí, deixem la font a l’esquerra i, per un pontet creuem el torrent des Prat. Un cartell ens indica: Coll Cases Neu 1 h 30 min. Passem vora una gran sitja. Deu minuts més amunt, entre alzines, creuem un portell sense barrera.
Ara el camí s’enfila força amb un rost continuat per dins un bosc mixt de pins i alzines. No tardem gaire en passar per la font de ses Tosses d’en Gallina la qual consta d’una petita mina per on s’aboca l’aigua a una pica damunt el mateix camí (WP-04).
Continuem amunt que fa pujada pel fressat camí. Més endavant podem observar a la dreta el pou de neu del Comellar des Prat (WP-05) on encara hi resta neu de la darrera nevada. Amb un últim esforç emprenem el darrer tram de pujada amb les parets altes del puig de Massanella a la dreta i la Serra des Teixos a l’esquerra fins assolir, a les 11:55 h el coll des Prat (1.210 m) (WP-06), ben marcat per una paret transversal que arriba fins al peu dels alts espadats del Massanella.
Després d’un petit descans prosseguim en sentit Nord, paral·lels a la paret per accedir a l'esperó rocós que configura l'extrem oriental de la Serra des Teixos.
Continuem la caminada crestejant en direcció (SW) per assolir el cim més elevat de tota la cresta, el cim Est (1.236 m) (WP-07) on ens fem la foto de rigor (hem tardat uns disset minuts des del coll). El dia és encalmat amb pinzellades de niguls alts i mitjans que enteranyinen el cel però amb bona visibilitat que ens permet gaudir d’espectaculars panoràmiques.
Seguim crestejant, ara pel tram més esmolat de tota la Serra, baixant i pujant, grimpant i desgrimpant per les roques, fins transcorreguts uns vint-i-cinc minuts assolir el cim Oest (1.236 m) (WP-08).
A partir d’aquí prosseguim sense camí en suau davallada arribant en pocs minuts a l’altiplà de la Serra des Teixos.
Serra des Teixos
Cercant sempre la millor opció possible avancem, en sentit (SW), per un carritxerar ample, rocós i inhòspit. Transcorreguts uns quaranta minuts, ascendim al puig des Prat (1.169 m) (WP-09), el darrer cim d’aquesta serralada.
Davallem del cim en sentit (S) per l’aresta havent d’emprar en més d’una ocasió les mans per seguir progressant fins arribar a la part alta d’una canal a l’esquerra de la qual ens queda un cim secundari. En aquest tram trobem fites que ens ajuden a seguir el recorregut més adequat. La canal és molt dreta i descomposta plena de petit pedreny que ens obliga a extremar les precaucions. En arribar al final estem situats a prop del coll que forma el puig de sa Trona amb aquest cim secundari. Ara continuem descendint (sempre en pronunciada pendent) sense camí en sentit (W) cap a una esponerosa alzina solitària (WP-10) (hem tardat uns quaranta minuts des del puig des Prat).
Des d’aquí baixem per la zona anomenada de s’Arreplegada seguint les esporàdiques fites de pedra fins trobar un pas entre roques (WP-11) què dóna accés a un perdut camí de ferradura el qual davalla per dins un alzinar. Un poc més avall travessa un portell. Girem cap a l’esquerra i no tardem gaire en creuar una nova paret per un esbaldrec. Des d’aquí ja divisem el pontet de ciment que ens permetrà creuar la canonada d’aigua del transvasament entre els embassaments (WP-12).
Arribats a la canonada, girem a l’esquerra i ja sols ens queda seguir-la fins arribar a les 15:25 h. a la font des Noguer i tancar el cercle d’aquest dur, exigent però molt agraït itinerari.

Ruta circular amb 693 metres de pujada acumulada i 14 km de recorregut. Presenta trams llargs sense camí, cal tenir bon sentit de l’orientació en muntanya. La cresta presenta trams força aeris i estrets sense ser tècnics.
Excursió realitzada el dia 28 de març de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

dissabte, 23 de març del 2013

Moleta de Pastoritx

Carenejant d'un cim a l'altre
Avui ens proposem realitzar una volta per Valldemossa i ascendir a la Moleta de Pastoritx per una ruta de pujada alternativa i poc coneguda.
Seguim la ressenya de l’amic Emilio Alonso publicada en el seu Blog “Mis días de montaña”.
Itinerari: Valldemossa (urbanització de s’Arxiduc) – Pla des Xots – Es Porxo de sa Cisterneta – Moleta de Pastoritx – Font de Son Verí – Cases de sa Coma – Valldemossa.
Ruta circular amb 460 metres de pujada acumulada i 7,7 km de recorregut.
Des del Pla des Xots (WP-06) fins al camí (WP-07) que ens conduirà al Porxo de sa Cisterneta (WP-08), pot presentar problemes d’orientació. El camí poc definit puja amb fort pendent per dins un ombrívol alzinar.

Excursió realitzada el dia 23 de març de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

dissabte, 16 de març del 2013

Comuna Bunyola i Salt des Freu


Agradable volta circular que discorre pels camins de sa comuna de Bunyola i davalla a la vall de Coanegra per visitar el salt des Freu.
El punt d’inci i fi se situa a l’àrea recreativa de cas Garriguer de sa Comuna de Bunyola (WP-01) lloc on podem deixar el cotxe.
Iniciem la passa pel camí situat damunt l’àrea tot travessant una barrera. L’ample camí avança planer en direcció (S) i dóna la volta per la falda del puig Gros. Ignorem tres trencalls que surten a la dreta i, als vint-i-cinc minuts d’iniciar la marxa, trobem un nou creuer de camins (WP-02) on agafem cap a la dreta (E-SE). Aquest bonic camí de carro dotat, en alguns trams, de margets de sosteniment i escopidors de pedra, baixa marcant diversos revolts. A mesura que perdem alçada, gaudim cada cop d’una vista més maca i ampla de l’interior de la vall de Coanegra.
Al cap de vint minuts aproximadament, trobem un camí a la dreta que ignorem. Cinc minuts més avall, ignorem un nou camí aquest cop a l’esquerra i deu minuts més, una nova cruïlla on anem a la dreta. El camí transita entre pins fent incomptables corbes fins desembocar al torrent de Coanegra (WP-03) (25 minuts). Tenim les nostres dificultats per travessar-lo ja que baixa ple de vida arran de les darreres pluges i nevades.
Un cop a l’altre cantó, girem a l’esquerra pel camí de Santa Maria a Orient. No tardem gaire en deixar a la nostra dreta un forn de calç. A partir d’aquí el camí de carro es converteix en un camí de muntanya que s’enfila fent ziga-zaga direcció a Orient. Deixem la cruïlla que condueix a l’avenc de son Pou i més a munt la cruïlla al comellar dels Bous (WP-04), totes dues a ma dreta. Seguim el camí amunt amb la companyia de la remor de l’aigua baixant pel torrent, fins una nova bifurcació situada al costat d’un forn de calç. Prenem a l’esquerra en baixada per un camí de carro que traça marcats revolts.
Després del descens arribem a una sitja i un pal indicador. Cap a l'esquerra el camí baixa fins al llit del torrent i ens permet contemplar el salt d'aigua i un antic molí fariner (WP-05). Després de gaudir del bonic indret, pugem pel mateix camí. De nou a dalt del torrent creuem el seu jaç i a una vintena de metres cap al nord, superem una barrera per un pujador, passem per les runes de les cases des Freu a la nostra dreta i tot d’una ens enfilem per un tirany a l’esquerra (W) que ens condueix a les cases en runes de can Morro (WP-06).
Continuem pujant amb fort pendent per dins el bosc, al cap de cinc minuts creuem un portell sense barrera (WP-07) i un poc més amunt girem a l’esquerra (WP-08) (S-SW) on ja trobem fites i petites fletxes vermelles, que ens guien per dins el bosc fins assolir un pas entre les roques que separa les dues vessants, damunt el qual hi ha una paret seca que superem sense dificultats (WP-09). Ens desplacem uns metres a l’esquerra per damunt la carena per gaudir d’una esplèndida vista de la vall d’Orient.
A partir d’aquí iniciem un curt tram sense camí on les fites i les petites fletxes vermelles són les nostres alidades per seguir-lo correctament. Avancem lentament (SW) per un territori agresta i de mala petja que discorre per la falda del puig des Picot, amb pujades i baixades, esquivant els diversos pins caiguts, creuem un estret comellar i deixem a l’esquerra un rotlle de sitja.
Transcorreguts uns trenta minuts aproximadament des de la paret, assolim l’inici del comellar de ses Covasses (WP-10) punt on girem a la dreta per pujar per un tirany marcat amb fort pendent. Al cap d’uns vint minuts i, abans d’arribar al coll des Picot, trobem una cruïlla, on continuem cap a l’esquerra (WP-11).
Aquest camí de carro en suau davallada desemboca a un altre pista (WP-12), després de passar un modern dipòsit d’aigua. En aquest punt prenem pel camí de la dreta què ens condueix, sense deixar-lo, novament a la caseta des Garriguer, passant abans pel desviament on hem baixat cap a Coanegra (WP-02) i fent una petita drecera per evitar donar tota la volta al puig Gros.
Ruta circular amb 800 metres de pujada acumulada i 14 km de recorregut. L'excursió gaire bé tota avança per bon camí, sols pot presentar problemes d’orientació i seguiment el tram comprés des de Can Morro (WP-06) al Comellar de ses Covasses (WP-10). Tres anys enrere quan férem aquest bocí, no hi havia pràcticament fites ni molt menys les famoses i petites fletxes vermelles, amb els companys Pere i Tomeu el fitàrem.

Excursió realitzada el dia 16 de març de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu, Fernando i Josep.

dissabte, 9 de març del 2013

Puig de ses Vinyes

El Pa de Figa de Son Torrella.
Avui ens proposem l’ascensió al puig de ses Vinyes de 1108 m començant per la ruta clàssica i, a partir del coll sud, pel darrer tram de la carena de Llebeig el qual presenta un pas delicat força aeri i exposat.
Iniciem aquest itinerari a la carretera Ma-10 venint de Sóller cap a Lluc després de passar la base militar, trobem una corba a l’esquerra, la qual serveix de mirador damunt l’embassament de Cúber, punt on deixem el vehicle.
Avancem per la carretera direcció a Lluc i, abans del punt quilomètric 35 (WP-01), pugem a l’esquerra sense camí per damunt les roques i el càrritx. Ja trobem algunes fites que ens guien en tendència cap a la dreta (NE). Transcorreguts trenta minuts, arribem a una esplanada on localitzem una barrera tancada que es pot creuar gràcies a un botador metàl·lic (WP-02).
Avancem (NE) per una mena de pista ampla que transcorre per un territori obert i planer. A la nostra dreta ens queda la carena de Llebeig que fem comptes atacar més endavant. Al cap d’uns deu minuts aproximadament, deixem la pista i agafem un tirany a la dreta que ens mena, tot d’una, a una reixeta amb un botador (WP-03).
Continuem seguint les fites en la mateixa direcció que portàvem (NE). Passats uns quinze minuts, girem a la dreta i, fora camí, emprenem la dura pujada (E) què ens condueix al gran coll sud de la carena, després de botar com podem una nova reixeta (WP-04).
Un cop assolit el coll, seguim la carena en direcció al Puig (NE) que s’alça imponent davant nostre. Ascendim pel costat esquerra del tall de la cresta on en algun moment hem d’emprar les mans per seguir progressant.
Als vint minuts del coll, arribem davall d'una paret que ens barra el pas. Damunt nostre s’obre una cornisa que puja d’esquerra dreta.
Aresta final del puig de ses Vinyes
Per arribar-hi, baixem uns metres a l’esquerra fins localitzar una marcada fissura vertical d’uns cinc metres d’alçada (WP-05). Ens trobem davant el punt més delicat de l’itinerari, el “Pas” és una mica tècnic i cal anar amb els cinc sentits, ja què el tram és aeri i exposat degut a l’impressionant “pati” que tenim als nostres peus.
Un cop superat el pas, pugem en diagonal per la cornisa sense cap dificultat tècnica. Aquí dalt no fa hi bon estar, el vent de llebeig bufa cada cop en més força. Aprofitant els moments de relativa calma, anem pujant un darrera l’altre per les roques de l’esquerra ben aferrats amb una fàcil i aèria grimpada que ens situa damunt la cresta final, què en deu o quinze minuts ens condueix al cim (WP-06).
Dalt el puig de ses Vinyes de 1.108 m es divisa una bonica panoràmica que recompensa l’esforç realitzat. En Fernando escriu el text en el llibre de registre per deixar constància de la nostra pujada. Després de fer les fotografies de rigor, descendim uns pocs metres en la mateixa direcció d’arribada per decantar-nos tot d’una a l’esquerra i amollar-nos per un inclinat coster. Aviat trobem fites que ens ajuden a seguir el recorregut més adequat que ens condueixen, en uns vint-i-cinc minuts a un reixat, el qual superem per un botador metàl·lic (WP-07). Avancem seguint la direcció (SW) cap al coll de s’Escudella però sense arribar-hi.
Per no baixar pel mateix recorregut de la pujada, ens decantem a la dreta per anar a cercar un tàlveg que discorre per dins una espessa vegetació tot seguint un caminoi i algunes separades fites.
En uns quinze minuts, desemboquem a una pista de terra per on girem a l’esquerra. Poc després deixem, també a l’esquerra, el camp de tir militar abandonat i cementeri de cotxes, des d’on es divisa una bona panoràmica del massís del puig Major, el Pa de Figa, l'Agulla del Frare i la Cadira del rei en Jaume.
Seguim avançant per aquest planer camí, creuem un barrera. Un poc més avall la pista discorre uns metres paral·lela a la carretera del Puig Major i la travessa, deixem un grup de caseres d’abelles a la dreta i després l’estació meteorològica de l’AEMET a l’esquerra per arribar a les cases i a la font de Son Torrella (WP-08). Passades aquestes la pista finalitza a l’entrada de la finca a la carretera davant la base militar. Continuem per aquesta a l'esquerra fins arribar de nou al mirador on tenim el cotxe donant per finalitzada l'excursió d’avui.

Ruta circular amb 299 metres de pujada acumulada i  5,8 km  de recorregut. Itinerari que discorre per un terreny dur, la major part sense camí i amb un pas de II grau d’escalada.
Excursió realitzada el dia 09 de març de 2013. El grup ha estat format per: Biel Pomar, Fernando i Josep.

dissabte, 2 de març del 2013

Passos dels Ermitans i de ses Maromes

Pas dels Ermitans
Interessant i emocionant itinerari pels voltants de l'ermita de la Trinitat de Valldemossa.
No fa gaire pujàrem a sa Talaia Vella pel pas de sa Paella, avui tornem a ascendir aquest puig però per un altre pas força emocionant el dels Ermitans i descendim per un pas de caçadors anomenat de ses Maromes.
Realitzem el següent recorregut: Can Costa (carretera Valldemossa - Deià) - ermita de La Trinitat - pas dels Ermitans – Refugi de s’Arxiduc - Talaia Vella (Vèrtex geodèsic) – mirador de Can Costa o de ses Puntes - pla des Pouet - pas de Ses Maromes – font de sa Noguera - Can Costa.
Sortim del punt quilomètric 69,9 de la carretera de Valldemosa a Deià, a l’alçada de Can Costa, abans hem deixat el cotxe a la mateixa carretera uns 370 metres de les cases (WP-01).
Davant el restaurant, a la dreta, parteix l’estreta carretera asfaltada que ens mena amb forta pujada a l’ermita de la Trinitat , també coneguda com ermita de Valldemosa (WP-02) (15 minuts).
Reprenem la marxa pel camí que surt de l’esplanada en direcció Nord Est, creuem una barrera i deixem a l’esquerra un camí que baixa. Tot d’una localitzem un berenador amb una taula de pedra on hi ha el "bufador".
El nostre camí continua deixant el bufador a l’esquerra planeja per dins el bosc i, després d’uns sis minuts aproximadament, l’abandonem i prenem un bonic camí de ferradura que surt a la nostra dreta (WP-03).
Dotze minuts més amunt trobem un esperó i una fita damunt una roca, des on podem observar a baix l’ermita. En aquest punt girem a l'esquerra, ascendim entre roques amb pronunciat rost cap al Sud Est, passem per tres sitges i, en creuar la darrera, voltem a l'esquerra.
A partir d’aquí el nostre itinerari segueix sense camí tot seguint les fites per dins l’humit alzinar. La catifa de fulles i el terreny banyat per la pluja provoca més d’una llenegada. Passats uns vint minuts de forta pujada topem amb una gran roca on hi ha dues exagerades pintades: Paella i Ermitans.
Avancem seguint les fites cap a l’Est, creuem una rosseguera i, després de caminar uns setze minuts, arribem als peus dels penya-segats punt on s’inicia el primer pas de la jornada, el pas dels Ermitans (WP-05). Aquest pas és una cornisa de roca que puja cap Sud Oest, a dia d’avui es troba ben equipat amb una cadena i una corda que ajuden a superar-lo. Encara trobem la roca banyada per les fortes pluges de la nit anterior que fa que hàgim d’extremar les precaucions en la pujada.
Superat el pas sense cap contratemps (WP-06) enfilem muntanya amunt per les restes d’un antic camí de carboners que més amunt es fa més evident, marca diverses ziga-zagues i ens mena a la carena de la muntanya. Girem a l’esquerra i, amb un tres i no res, arribem al punt més alt de l’itinerari d’avui el recent restaurat refugi de s’Arxiduc situat a 868 m (WP-07).
Mirador de ses Puntes
Després del merescut descans, emprenem el descens pel mateix camí que hem vingut, en direcció Sud Oest, pel camí de sa Talaia Vella que en el seu dia va fer construir s’Arxiduc. Passem al costat del vèrtex geodèsic (WP-08) i comencem a perdre alçada per arribar, en uns quinze minuts, el mirador de ses Puntes o de Can Costa (WP-09).
Traçant suaus corbes baixem per l’alzinar i arribem en pocs minuts al pla des Pouet (WP-10).
A partir d’aquí no coneixem l’itinerari que ens ha de dur fins a Can Costa passant pel pas de ses Maromes, ni tampoc disposem de cap track que ens pugui orientar, tant sols les orientacions que en el seu dia em va donar l’amic i muntanyenc Emilio Alonso.
Des del Pouet seguim el camí de la dreta (SW), és el sender que condueix al mirador de na Torta, el qual ens fa passar per les runes d’una caseta. Uns minuts més endavant, ens desviem pel camí de la dreta. Després de caminar uns vuit o deu minuts des del Pouet, topem amb un coll de caça al bell mig del camí (WP-11). Seguim les fites cap a la dreta (NW) i aviat superem un desnivell realitzant una petita i fàcil desgrimpada per les roques. Continuem baixant seguint les fites i deixem a la nostra esquerra tres colls de caça.
Per trobar el pas, envoltem el darrer coll per sota cap a l’esquerra, seguim una mena de tirany i, tot d’una trobem a ma dreta una canal de terra per on descendim, cal fixar-s’hi ja que és fàcil passar de llis, no hi ha cap senya ni fita que ho indiqui. Al final de la canal girem a l’esquerra per damunt una estreta cornisa i ja ens topem amb la primera corda fermada a una alzina (WP-12). Estem a l’inici del pas de ses Maromes, una estreta canal rocosa molt dreta formada per tres trams equipats amb gruixudes cordes i dues escales de fusta ancorades a la roca. És un pas de caçadors per facilitar ràpidament l’accés als colls de caça de la contrada.
Pas de ses Maromes
La pluja de la nit anterior ens complica força el descens, regalima aigua per tot arreu, sembla un xaragall. Descendim amb calma extremant les precaucions i ajudant-nos mútuament aconseguim superar-lo sense cap contratemps.
Continuem descendint amb fort pendent per un senderó fitat. Uns minuts més avall localitzem un enorme coll de tords a l’esquerra. El camí segueix baixant amb algunes voltes pel costat d’una paret de pedra i ens condueix al fons del torrent que ve del Pla des Pouet (WP-13).
A partir d’aquí no tenim clar per on hem de prendre per arribar novament a Can Costa.
Nosaltres seguim a l’esquerra per un camí força malmès, creuem una barrera de troncs i, al cap de poc, localitzem un forn de calç a la dreta del camí (WP-14). Continuem per un camí de carro fins arribar a una zona de grans margades molt ben cuidades i arreglades que fan goig mirar-les. Després de caminar uns deu minuts, travessem una barrera de fusta situada al costat de la font de na Noguera. Passada la font ens decantem cap a la dreta pujant per les margades direcció (NW) fins arribar a un ample camí que ens condueix en pocs minuta a la carretera de l’ermita de Valldemosa. Girem a l’esquerra i arribem de nou a Can Costa tancant el cercle d’aquest curiós i entretingut itinerari.

Ruta circular amb 607 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Itinerari per excursionistes acostumats a grimpar i sense vertigen. Pot presentar alguns problemes d'orientació en alguns trams.
Excursió realitzada el dia 02 de març de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Miquel, Tomeu i Josep.