▼

dissabte, 25 de maig del 2013

Sa Talaia Moreia pel pas dels Torrers

Pas dels Torrers
Ruta que discorre per les esquerpes muntanyes del Parc Natural de la Península de Llevant al terme municipal d'Artà. El nostre objectiu d'avui és ascendir al puig de sa Talaia Moreia de 434 m pel pas dels Torrers i davallar pel pas des Porcs o des Barracar, dos passos de muntanya bons de fer i que amenitzen l'itinerari.
Itinerari realitzat: Urbanització de Betlem - Es Caló - Coll des Vent - Pas des Torrers - Sa Talaia Moreia - Coll de sa Vauma - Pas des Porcs o des Barracar - Urbanització de Betlem.
Seguim la ressenya de l'amic Arnau publicada en els seu blog: Tresques per Tramuntana.
Deixem el cotxe a la sortida de la urbanització de Betlem (WP-01). Són prop de les 8,30 h quan iniciem la marxa en sentit nord-est, pel camí de carro que du al Caló.
El bonic camí fa una mica de pujada, franqueja una paret de partió i continua en suau descens resseguint la costa. A la dreta s'alcen els penya-segats del puig Morei (561 m) el punt més alt de les serres de Llevant. Més endavant ens desviem del camí per donar un cop d'ull a les restes de la Barraca des Carabiners situada a la dreta del camí (WP-02) i, a les 9,15 h, arribem a la desembocadura del torrent de sa Partió  (El topònim fa referencia al limit que separa les possessions de Betlem i es Verger. A la part alta d’una de ses dues branques d’aquest torrent hi ha sa font des Rossillers).
Franquegem el torrent i, després d'un curt tram més o menys planer, enfilem sense cap traça de camí i amb l'ajuda de fites, un fort i rost tàlveg cobert de càrritx. La pujada és feixuga i, en més d'una ocasió ens hem d'aferrar a les roques per seguir progressant, sobre tot a la part alta on el pendent és considerable fins arribar a la cresta de "s'Esquena des Mul" (Divisòria d'aigües que va des de la cala de na Picarandau fins casi el coll des Vent).
Després de berenar, passades les 10 h, continuem cap a Gregal (NE) seguint la cresta fins arribar al coll des Vent quan són a prop de les 12,30 h (WP-03).
Des del coll albirem, un inaccessible esperó del puig de sa Talaia el qual hem de vorejar per l'esquerra per anar a trobar el pas dels Torrers. És un tram inhòspit, amb esporàdiques i amagades fites que discorre entre altes carritxeres. Ascendim en diagonal cap a Llevant pels peus dels penya-segats fins assolir el pas dels Torrers (WP-04). Es tracte d'una escletxa a la paret de la roca. Amb l'ajuda de les mans el superem sense dificultat, voltem a la dreta per una mena de rosseguera i per una ampla canal assolim el Pla de sa Torre. Ara ens dirigim, en sentit Xaloc (SE), cap a l’antiga torre de defensa arribant a sa Talaia Moreia a les 11,10 h. (WP-05).
Talaia Moreia
Després del merescut descans, continuem en sentit sud-sud-oest seguint la carena. Sense camí i seguint les fites, arribem al coll Paret on enllacem amb el camí dels Presos a les 12 h (WP-06).
Ara continuem per l'ample pista de terra, deixem el Camí d'en Mondoi a l'esquerra, més endavant la pista que puja al puig de sa Tudosa a la dreta i el camí de l'Esquena Llarga a l'esquerra fins arribar al coll de sa Vauma on deixem la pista i voltem a la dreta cap a l'oest per a anar a cercar el pas des Porcs o des Barracar. Una fita i un tub de ferro ens indiquen l'inici d'aquest pas (WP-07). Es tracte de baixar en zig-zag per diverses cornises esglaonades realitzant petites desgrimpades. És un poc aeri i està ben indicat amb fites.
Superat el pas tenim per davant un pronunciat i inhòspit descens per dins el circ muntanyós que forma els puigs de sa Talaia Freda i el de sa Tudosa. Descendim entre esponeroses carritxers per anar a cercar el torrent des Barracar. Superat un petit salt del torrent (WP-08), arribem a un ample camí (WP-10). Ens desviem momentàniament cap a al adreta i, pel jaç del torrentó,  ascendim uns metres per anar a cercar l'amagada font des Barracar situada dins el mateix torrent (WP-09). Retornem al sender que en baixada ens condueix al camí des Caló (WP-11), després de deixar les runes de la casa des Barracar. Voltem a l'esquerra i, desfent les passes que hem fet el matí, arribem de nou a la urbanització de Betlem a les 14,10 h donant per finalitzat aquest interessant i dur recorregut.

Ruta circular amb  593 metres de pujada acumulada i  12 km de recorregut. Itinerari amb trams sense camí i amb fort desnivell que pot presentar problemes d'orientació. És aconsellable dur calçons llargs.
Excursió realitzada el dia 25 de maig de 2013. El grup ha estat format per: Enric, Tomeu M, Fernando, Agustí i Josep.
L'amic Llorenç Soler m'informà de diversos topònims que figuren en aquesta ressenya, tots ells recollits en el llibre: la Toponímia de la Costa d'Artà, de Cosme Aguiló.
a 8 comentaris:

diumenge, 12 de maig del 2013

Finca pública de Son Real

Necròpoli de la punta des Fenicis.
La finca pública de Son Real és una possessió que es troba ubicada al terme municipal de Santa Margalida, a la costa nord-est de Mallorca, s'estén al llarg de 395 hectàrees i va ser adquirida pel Govern de les Illes Balears l'any 2004.
S'accedeix des de la carretera Ma-12 (d'Alcúdia a Artà) a l'alçada del punt quilomètric 17,700. Una pista ens condueix a l'aparcament al costat de les cases, des d'on podem seguir els diversos itineraris senyalitzats.
Iniciem doncs la passejada a les cases de Son Real agafant una pista ample de terra (WP-01). Tot d'una deixem un desviament a la dreta i, a uns 400 metres de les cases, arribem a un trencant important de camins al costat d'una àrea recreativa. El nostre itinerari (el número 4) segueix a l'esquerra en sentit nord-oest. Continuem per una ample pista de terra que discorre per dins una bonica garriga, als pocs minuts deixem a l'esquerra una bassa situada enmig d'una clariana. Ara l'itinerari segueix en direcció a la mar, és a dir cap a Gregal (nord-est) franquejant la garriga i, seguint les indicacions, arribem a un reixat i un botador de fusta que dóna accés a la necròpoli de la punta des Fenicis (WP-02).
Ens trobem en un lloc únic, ja que les runes de la necròpolis talaiòtica alberga 110 tombes del segle VII aC fins al segle I d.C. on es van trobar al voltant de 300 persones enterrades. Gaudim d'una bona vista panoràmica dels caps Pinar i Ferrutx, i de l'illa des Porros, situada davant de nosaltres i que també alberga jaciments arqueològics.
Des de la necròpoli continuem per la vorera de la mar en direcció a Can Picafort i, després d'uns vint minuts aproximadament, assolim el torrent de son Bauló (WP-03).
Retornem pel mateix camí caminant per damunt la sorra de la platja, deixem a l'esquerra la necròpoli i més endavant a la dreta unes canteres abandonades de marès fins arribar a una alta torre punt on deixem la platja per voltar a la dreta. Botem un nou reixat per una escala i assolim el refugi, lloc escollit per dinar (WP-04).
Després de dinar, continuem per la pista en direcció sud que, amb un agradable passeig, ens condueix de nou a les cases de Son Real on aprofitem per visitar el museu.

Ruta circular amb 77 metres de pujada acumulada i 10 km  de recorregut. Passejada bona de fer, discorre per camins planers, cal estar atents a la gran quantitat de cruïlles que hi ha.
Excursió realitzada el dia 12 de maig de 2013 amb l'AAVV de Pòrtol.
Referències Carlos Garrido.: Guia de Son Real.

a Cap comentari:

dissabte, 11 de maig del 2013

La Mola de Planícia pel Comellar des Teixos.

Inici Comellar dels Teixos
Aquest era un itinerari que teníem pendent de feia temps i per diversos motius l'he anant posposant setmana rere setmana.
El nostre destí d'avui és ascendir el cim de la Mola de Planícia (941 m) i ho fem per un indret no massa transitat, molt maco però vertical i agrest: el Comellar des Teixos. És en aquest Comellar on, entre rossegueres i roques, hi sobreviu des de fa un grapat d'anys una població de teixos. El teix (Taxus baccata) és uns espècie relicte pròpia d'èpoques més fredes.
Sortim a les 8,05 h. de la plaça de la Vila del poble de Banyalbufar i ho fem pel camí des Correu que coincideix amb el GR-221 (WP-01). El camí, en sentit sud-est i fort pendent, passa pel costat d'un gran safareig i, més amunt per la font de la Vila, després descriu diverses voltes i arriba a una cruïlla a l'alçada d'un cimentera abandonada (WP-02). En aquest punt deixem el GR per voltar a la dreta. Passem pel costat de les ruïnoses cases de Son Sanutges a l'esquerra i continuem, en suau descens, per una ample pista de terra que ens mena a les cases de s'Arboçar (WP-03) a les 9,10 h.
El camí, ara planer, discorre per dins el bosc i, als pocs minuts de les cases, l'hem d'abandonar per collir, en ascens, el caragolat Camí des Carro o Camí de sa Mola en sentit sud. Ignorem ramals que surten a cada cantó i, després d'uns revolts, també l'abandonem per l'esquerra (WP-05).
Aquest nou camí és més estret, discorre per dins l'alzinar i més amunt es desdibuixa fins que desapareix. Seguim esporàdiques fites que ens menen a un rotlle de sitja i una cova situada als peus d'una penya. Minuts més amunt assolim un altre rotlle de sitja i una bassa als peus d'una petita rosseguera. Seguint les fites avancem ara cap a l'esquerra en direcció primer Nord-Est i més endavant Est. Localitzem curts trams d'un antic camí de ferradura on encara es conserven alguns marges de sosteniment. No tardem gaire en assolir un nou rotlle de sitja amb un impressionant forat en el seu centre segurament produït per l' impacte d'una roca (WP-06). Seguim avançant, ara cap a Sud-Est, franquegem una recent esllavissada i assolim, a les 10,50 h un tàlveg ocupat per una vertical rosseguera que imposa respecte, ens trobem al principi del Comellar dels Teixos.
Emprenem la forta pujada, primer Sud-Est i més endavant Sud, pel mig de la rosseguera i més amunt pel seu marge esquerra resseguint el límit amb l’alzinar per evitar en el possible transitar per damunt les incòmodes pedres. En finalitzar la rossseguera, el tàlveg s'estreny formant una mena d'embut molt vertical amb el sol de terra i pedres petites que ens obliga a extremar les precaucions. Un poc més amunt assolim els peus de la penya i sortim per la dreta per un estret passadís entre les roques amb una fàcil i curta grimpada que ens mena a una nova rosseguera.
El teix (Taxus baccata)
Ascendim per l'esquerra amb fort pendent i, després de un petit ensurt pel despreniment de diverses pedres sense més conseqüències i d'admirar els exemplars més bonics de teixos de Mallorca, assolim un camí de carro per on continuem a l'esquerra. Aquest nou camí ens condueix a un coll, a la dreta del qual ens queda el puig principal de la Mola de Planícia coronat pel típic vèrtex geodèsic (WP-07), i a l'esquerra el cim secundari amb una antiga caseta d'observació. La boira ha fet acte de presència i no podem gaudir de la panoràmica que es deu albirar des d'aquí dalt. Ja s'han fet les 12,30 h.
Des del coll baixem en sentit Nord-Est seguint les fites fins retrobar el camí de des Carro. El camí circula per un magnífic alzinar, passa per un dipòsit d'aigua conegut com l'aljub del Puig, i assoleix un pla amb un trencat de camins. Nosaltres seguim pel camí de la dreta que ara baixa marcat diverses ziga-zagues i ens condueix al dipòsit dels Aljubets (WP-08). Més avall trobem un altre conjunt d'instal·lacions format per una bassa, un porxo i un magnífic forn de calç, es tracta del pla del Porxo.
Continuem el llarg descens per aquesta artèria de la muntanya i a les 13,45 arribem en el punt on havíem deixat el camí des Carro de bon matí (WP-05). Ara ja sols ens queda retornar al poble de Banyalbufar desfent el mateix tram de camí que hem emprat a la pujada.
A les 14,45 h. arribem a l'aparcament on tenim els cotxes. Hem gaudit d'una espectacular ruta i d'uns indrets meravellosos i salvatges a l'abast de pocs.

Ruta circular amb 1.063 metres de pujada acumulada i 16 km de recorregut. Itinerari que pot presentar problemes d'orientació. L'ascensió pel Comellar dels Teixos és molt vertical i amb trams amb poca adherència, cal emprar les mans sovint. Presenta un fort desnivell.
Excursió realitzada el dia 11 de maig de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Tomeu C. i Josep.
Referències: Emilio Alonso. Mola de Planícia por el Comellar des Teixos.
Tomàs Vibot.. Planícia. Itineraris pel patrimoni ambiental i cultural. 

a 8 comentaris:

dissabte, 4 de maig del 2013

Pas de na Maria 2

Vall d'Orient
Agradable itinerari circular per antics camins que comunicaven les valls d'Orient i Sóller pel pas de na Maria. Es gaudeixen unes boniques panoràmiques de la vall d'Orient i de la Serra de Tramuntana.
Itinerari: Orient - Son Vidal - Botador - Pas de na Maria 2 - Camí des Barrancons - Coma-sema - Orient.
Seguim la ressenya de l'amic Emilio Alonso. Ens fa moltes ganes conèixer aquests antics senders que ens han de conduir per aquest nou pas de na Maria situat un poc més e l'Est de l'anterior. Ens acompanya na Marta, filla del nostre bon amic i company de cordada en Biel Pomar.
Amb un cel enterenyinat de núvols alts i amb una temperatura fresqueta per trobar-nos a principis de maig, iniciem la caminada per la pista asfaltada de Coma-sema a les 8,25 h. (WP-01).
Aviat trobem a mà esquerra les boniques cases de Son Vidal i, després d'un quilòmetre més o menys, arribem a un petit botador a la paret de l'esquerra (WP-02). A l'altre cantó travessem un camp de conreu que ens mena a un ample camí franquejat per una barrera metàl·lica. Poc després el camí descriu un marcat revolt a l'esquerra, punt on l'abandonem i seguim recte (WP-03). Ara sense camí pugem en sentit Nord-Oest per una zona d'antigues marjades envaïdes de vegetació amb l'ajuda de fites i petites fletxes vermelles. Després de creuar el torrent a l'alçada d'una mina de pedra, arribem a una caseta de roter (WP-04). S'han fet les 9,10 h.
El nostre itinerari continua per darrera la caseta prenent cap la dreta per un camí de carro (Est). Es tracta d'un ample sender que puja marcant diversos revolts per dins un ombrívol alzinar fins arribar a unes fites que ens indiquen el punt on l'hem d'abandonar (WP-05). Voltem a l'esquerra en sentit Nord i, sense camí, ens endinsem a l'alzinar seguint les fites. Més amunt deixem una paret de pedra a la nostra dreta (WP-06), passem per un rotlle de sitja i, amb una mica més d'esforç, assolim un coll de tords, a l'esquerra del qual, hi ha un petit sortint de roques des d'on s'albira una bonica panoràmica sobre la Vall d'Orient. Són les 10,05 h i decidim berenar.
Són casi les 10,30 h quant tornem iniciar la marxa, ara per un tram empedrat de l'antic camí. Creuem un estret i vertical tàlveg penjat sobre el buit amb bones vistes sobre la vall. En arribar a un gran pi el camí es converteix en un tirany. Ascendim en sentit Oest pel coster rocós, el bosc ha donat pas a vegetació baixa: càrritx, eritja i ceba marina, i a prop de les 11 h assolim un coll amb una fita a la dreta i una alzina en el seu centre, és el Pas de Na Maria 2 (WP-07).
Pas de na Maria 2
Després del pas, prenem al Nord-Est, cap a un llarg coll amb algunes alzines. Des del coll, seguint la mateixa direcció que portàvem cap a Gregal, baixem pel vessant esquerre d'un tàlveg. Es tracta d'un tram sense camí ni fites, inhòspit, envaït de roques i carritxeres que dificulta la passa. A les 12,00 h travessem per un esbaldrec la paret de partió que davalla del Coll d'en Poma sota del puig de Lofra.
Ara es tracte de seguir paral·lels a aquesta paret fins arribar a una pineda, a l'esquerra de la qual i, després de creuar una torrentera, localitzem el portell on s'inicia el Camí des Barrancons a les 12,17 h. (WP-08).
Es tracta d'un espectacular tirany de muntanya que baixa amb fort pendent amb un zig-zag continu. Està senyalitzat amb fites de pedra i punts de pintura, pel meu gust un poc exagerats i barroers. Aquest camí ens mena després d'una llarga baixada a la pista que baixa del Coll des Bosc (WP-09). Prenem la pista a la dreta i, tot d'una un rètol "Orient", ens desvia a la dreta per no passar per davant les cases de Coma-sema.
Ara ja sols ens queda seguir la pista asfaltada que ens conduirà de nou a Orient, donant per finalitzada aquesta sortida d'avui.

A les 14 h. arribem a l'esplanada al costat del Torrent de Coma-sema on hem deixat els cotxes de bon matí. Ha estat una ruta molt maca amb bona companyia.
Ruta circular amb 494 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut. Itinerari que pot presentar problemes d'orientació ja que discorre la major part sense camí o per camins mig perduts. Presenta un fort desnivell.
Excursió realitzada el dia 4 de maig de 2013. El grup ha estat format per: Marta, Biel Pomar, Agustí, Fernando i Josep.
Referències: Emilio Alonso.  Pas de Na Maria autèntic.
a 8 comentaris:

dimecres, 1 de maig del 2013

Coma de Son Torrella

Coma de Son Torrella
La coma de Son Torrella es troba entre els 975 i els 800 m d'altitud i pertany al terme municipal d'Escorca. Té una forma allargada i discorre entre la Serra de Cúber i la Serra de Son Torrella.
Sense saber-ho hem realitzat una de les rutes Amagades de Mallorca: Coma de Son Torrella - Pla de Cúber, Núm. 60, de Jesús García Pastor.
Iniciem doncs la passa en l'aparcament situat en el punt quilomètric 33,700 de la carretera MA-10 al costat de la font des Noguer (WP-01). Caminem per asfalt direcció a Sóller durant uns tres quilòmetres aproximadament, passem per un bonic mirador amb vistes a l'embassament de Cúber i més amunt per davant la base militar fins arribar al petit embassament que hi ha al principi del túnel de Monnàber (cinquanta minuts).
Per una petita escala metàl·lica, molt inestable en l'actualitat, salvem la barrera d'entrada a la Coma (WP-02). A l'altre cantó arranca el sender que transcorre pel centre de la Coma de Son Torrella. Es tracta d'un ample camí de carro que puja en suavitat en sentit Sud-Oest, travessa un ombrívol alzinar i, en sortir d'aquest, va paral·lel a un tancament de reixeta que protegeix una ampla zona de pins joves. Transcorreguda una hora aproximadament, assolim el Portell de sa Costa (WP-03).
Després de gaudir de les espectaculars vistes, retrocedim uns metres per anar a cercar el camí que ens ha de creuar la serra de Cúber i arribar el coll de Lofra.
Aquí tenim dues alternatives, la més fàcil i l'habitual és pujar per un tirany marcat i fitat en direcció Est, opció que realitza la majoria dels participants. L'altre es pel Pas de s'Encletxa, opció que triem un grupet per les ganes de conèixer un nou tram i fer més entretingut l'itinerari. Per això creuem una paret mitgera que ens queda a l'esquerra i avancem sense camí, amb alguna esporàdica fita, en sentit Sud-Sud-Est. Baixem una mica i franquegem pel vessant inclinat de la muntanya i pel peu d'unes parets escarpades fins arribar al pas de s'Encletxa (WP-04) (quinze minuts). Es tracta d'un estretíssim passadís que per entrar-hi cal ajupir-se un poc, però no presenta cap tipus de dificultat de trànsit. L'altre cantó avancem per un terreny rocós i arribem a una paret seca punt on enllacem amb el camí de la ruta podríem dir normal. Continuem baixant cap al Sud seguint el fressat camí pels darrers contraforts de la Serra de Cúber fins assolir el Coll de Lofra (WP-05).
Pas de s'Encletxa.
La nostra ruta continua pel camí del GR-221 que davalla per dins un pinar. Transcorreguts uns quinze minuts, enllacem amb la pista ample a l'alçada de les cases de Binimorat que ens queden a la dreta. Seguim baixant de forma suau, passem pel costat d'una barraca pel bestiar també a la dreta, i arribem a una paret amb barrera. Un cop creuada deixem l'ample camí i seguim paral·lels al torrent fins arribar a l'extrem de l'embassament de Cúber, a la dreta del qual es troba el refugi. Aquí creuem el torrent i seguim el camí que voreja l'embassament fins arribar de nou a la carretera i tancar el cercle d'aquest fàcil i bonic itinerari.

Ruta circular amb  386 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut. En general és un itinerari fàcil i bo de fer. Transcorre per camins ben marcats, menys el curt tram per arribar al pas de s'Encletxa on no hi ha camí i cal travessar un vessant molt inclinat per un terreny incòmode de roques i càrritx. El pas no presenta cap dificultat tècnica i dóna un aspecte més amè a l'itinerari.
Excursió realitzada el dia 1 de maig de 2013 amb l’AAVV de Pòrtol.
a 4 comentaris: