Pas des Gat

Torre de sa Pedrissa

Realitzem aquest itinerari amb la informació de les publicacions dels amics Toni Sureda, Manuel Barranco, Joan Riera i Emilio Alonso.
A les 8 h en punt, iniciem aquest bonic recorregut a Son Marroig, en la carretera Ma-10 de Valldemossa a Deià (WP-01). Després de donar un cop d'ull a sa Foradada des del mirador des Galliner, passem pel costat de les cases i botem la barrera que dóna accés a la pista que davalla a sa Foradada. Un poc més avall, fem una breu aturada al mirador de sa Foradada localitzat a la dreta del camí (WP-02).
Seguim la pista, ara de terra, fins trobar a mà esquerra, les coves de Son Marroig. En aquest punt sortim del camí i, per unes deteriorats graons, pugem al mirador de sa Trona amb restes d'un arrambador oxidat. Més amunt i, per uns escalons picats a la roca, accedim al petit mirador de s'Ull de forma trapezoïdal (WP-03), des d'on es veu el morro de na Foradada darrera les parets de les coves de Son Marroig.
Retornem de nou a la pista de terra i més avall ens aturem al mirador del Rotlo Gros amb la seva llarga escala per accedir-hi (WP-04).
A les 8,39 h arribem a una corba tancada (WP-05). En aquest punt, marcat per una fita, deixem la pista i voltem a la dreta. Agafem un un tirany marcat amb fites i petites fletxes vermelles. Passats uns dotze minuts de forta pujada, creuem una paret per un esbaldrec (WP-06).
Ara el viarany baixa una mica per tornar a pujar més tard per una zona rocosa on localitzem una paret seca la qual hem de botar (WP-07).
Continuem direcció nord vorera dels penya-segats i de seguida veiem el mirador del Cingle d'en Visc (WP-08). En aquest polit mirador hi fem una breu aturada per gaudir de les bones vistes de la costa i de la Foradada.
Sortim del mirador pel camí que tenim davant en direcció sud-est fins arribar molt a prop de la carretera. Ara continuem cap al nord-oest, baixant entre marjades d'oliverar, fins enllaçar amb l'antic camí de sa Pedrissa (fletxa blava) pel qual seguim guiats per fites i marques de pintura. No tardem gaire en localitzar una pedra en el paviment amb dues fletxes vermelles, nosaltres seguim a l'esquerra fins arribar a una antiga bassa coberta (WP-09).
El camí, ben marcat, continua per darrera l'edificació, creu un portell sense barrera i baixa pel vessant dret d'un tàlveg. Després de deixar un forn de calç a l'esquerra, trobem un encreuament de camins marcat amb fites (WP-10). Agafem el camí de l'esquerra que en pocs minuts ens condueix al racó costaner anomenat des Banc, on antigament es descarregava contraban (WP-11). El fort temporal marítim no ens permet baixar arran d'aigua.
Després de gaudir de l'impressionant espectacle de les ones impactant a les roques, retornem de nou a la cruïlla de camins (WP-10) i voltem a l'esquerra. Seguim les fites per dins un pinar fins topar amb una alta paret seca de cabra. La salvem per un punt on no té filat. Seguim nor-nord-est fins arribar a la torre de sa Pedrissa (WP-12) on aprofitem aquest bell paratge per fer una breu aturada.
Des de la torre continuem per un marcat tirany direcció sud-est. Botem una barrera i arribem a la pista asfaltada que ens condueix a la carretera de cala Deià. Voltem a la dreta per la carretera vorejant el torrent Major fins arribar al pont de fusta (pal indicador) que creua el torrent.
Un cop travessat el torrent, enllacem amb el bonic Camí dels Ribassos fins a la cruïlla amb el camí del Pi de sa Pedrissa senyalitzada amb un pal indicador (WP-13). Voltem a la dreta amb forta pujada direcció oest i, transcorreguts uns quinze minuts, trobem un nou pal indicador per on hem de voltar a l'esquerra direcció sud. A les 11,45 h arribem a la carretera de Deià.
Girem a l'esquerra direcció a Deià i, als dos minuts prenem el desviament a la dreta , direcció a Can Quet. Passem per darrera de les edificacions, franquegem una barrera i arribem a una cruïlla on la pista principal va cap a l'esquerra, nosaltres voltem a mà dreta.
Es tracta d'un camí que puja en forta pendent en sentit sud-oest, té un tram recte i després de girar a l'esquerra, marca diverses ziga-zagues. Les fites de pedra i algunes petites fletxes vermelles, ens ajuden a seguir aquest tram que no és bo de trobar.
A les 12 h tocades franquegem un portell amb una barrereta de branques, un poc més amunt deixem a la dreta una antiga barraca i després arribem a una casa. Ara trobem fletxes grogues que ens duen a una pista de ciment.
A la pista voltem a l'esquerra, per deixar-la de seguida, també per l'esquerra, per un camí que surt en pujada aferrat a una paret (WP-14).
Entrem a un nou tram de l'itinerari difícil de trobar. Seguim amb atenció les fites i les petites fletxes vermelles en sentit sud-oest i, al cap de vint-i-tres minuts de forta pujada, assolim una paret mitgera que vencem per un botador (WP-15).
L'altre cantó de la paret, entrem en un oliverar. Una petita fletxa en una olivera ens indica cap a la dreta fora camí. No tardem gaire en topar amb una altra paret seca que hem de salvar com podem. L'altre cantó de la paret, baixem sense cap traça de camí per dins un espès i ombrívol bosc mixt de pins i alzines. Algunes fites ens guien direcció nord fins a desembocar a una pista. Voltem a l'esquerra (nord-nord-oest) i seguint aquesta pista de terra sense cap pèrdua, arribem a la carretera Ma -10, prop del km 66 (WP-16).
Ara sols resta seguir per la carretera, cap a la dreta, fins a l'aparcament de Son Marroig on hem deixat el cotxe a primera hora del matí donant per tancat el cercle d'aquest bonic i entretingut itinerari quan són les 13 h tocades.
Finalment ha resultat una excursió més llarga del què ens imaginàvem, però l'esforç ha valgut la pena.

Ruta circular amb 711 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut. Presenta trams sense camí per aquest motiu cal bon sentit d'orientació i cal superar un fort desnivell acumulat.
Excursió realitzada el dia 4 de novembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C. Enric i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

El Camí dels Pintors. De Béns d'Avall a Deià

Bonic itinerari per la vorera de la mar que connecta Béns d'Avall amb la cala de Deià, passant pel pintoresc llogaret de Llucalcari.
No és un itinerari circular, per aquest motiu hem de preveure deixar vehicles al final del recorregut (petit aparcament a l'entrada de Deià).
Iniciem l'excursió a la urbanització de Béns d'Avall. Abans d'arribar al restaurant a l'esquerra, hi ha una fita que indica el punt pel qual podem travessar el torrent (WP-01). A l'altra banda del torrent seguim la pista que davalla cap a la mar fins trobar, a mà esquerra, un sender per on hem de continuar. Franquegem una primera barrera per un botador i seguim el tirany, cap al sud-oest per un pinar damunt els penya-segats.
Es tracte d'un caminet ben senyalitzat amb fites i marques de pintura i té diversos botadors. Puja i baixa resseguint l'accidentada costa. Hi ha trams força inclinats i exposats que cal extremar les precaucions a les patinades. També trobem gran quantitat de pins caiguts, efectes del cap de fibló del 2001, què fan més difícil la passa. 
Tot i trobar-nos en el mes de novembre, la temperatura del dia s’assembla més a un dia d'estiu.
En arribar damunt un collet, el camí baixa i deixa a la dreta l'escar d'en Mider, travessa antigues feixes i descendeix per uns graons.
Més endavant, arribem a l'alçada de la platja des Canyaret, més coneguda com cala de Llucalcari i tot seguit els tres Còdols dins la mar.
A partir d'aquí, el tirany sempre força fressat, transita per damunt d'antigues feixes abandonades fins assolir els Còdols Blancs, dues penyes que emergeixen dins la mar (WP-05).
Ens trobem molt a prop de Cala Deià. Per arribar-hi, hem de caminar per un tirany amb una barana de troncs, que rodeja la cala a una certa alçada i ens mena a la carretera que puja al poble de Deià. A pocs metres cap a l'esquerra arribaríem a la bonica cala de còdols que ha servit tradicionalment d'abric a les barques de pesca.

Continuem carretera amunt vorejant el torrent Major fins arribar al pont de fusta (pal indicador) que creua el torrent (WP-06).
Un cop travessat el torrent, enllacem amb el bonic Camí dels Ribassos, que amb quinze minuts de pujada, ens condueix a Deià passant primer pel refugi de Can Boi (WP-07). En el refugi aprofitem per donar un cop d'ull a sa tafona i fer una aturada.

Ruta no circular amb 387 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 3 de novembre de 2013 amb l'AAVV de Pòrtol.

 
Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Na Ferrana pels passos de s’Ullastre i de s'Ego

Pas de s'Ullastre (WP-03)

El gener d’aquest any ja realitzarem, amb els companys: Pere i Biel, un itinerari molt semblant al d'avui. En aquella ocasió ascendirem al puig de na Ferrana pel pas de s’Ullastre i retornàrem pel camí de s’Engegada.

També l'horabaixa del dia 26 de juny hi tornàrem, aquest cop amb els companys: Pere, Tomeu C., Tomeu M. i Rafel, amb la intenció de fer el descens pel pas de s’Ego (Cego). L'itinerari no el poguérem finalitzar degut a un aparatós accident que va sofrir el nostre company Rafel en caure a una estreta i profunda esquerda situada més amunt del pas de s'Ullastre.

La passejada d'avui és la mateixa que volíem realitzar aquella horabaixa d'estiu, la tenim pendent i ens fa ganes conèixer el pas de s'Ego o des Cego. També aprofitem per donar un cop d'ull a la fatídica esquerda i mesurar la seva profunditat (WP-06).

En aquesta ocasió i, després d'una llarga absència per lesió, ens acompanya l'amic i company de cordada Fernando. Completem el grup els companys: Pere, Biel Pomar, Tomeu C., i un servidor.

Per arribar des d'Esporles al punt d'inici de l'excursió, hem de travessar la urbanització des Verger. Deixem el vehicle al final d'un vial on acaba l'asfalt (WP-01).

A les 8 h en punt, prenem un caminoi en direcció nord-oest que discorre pels peus del penyal des Terretes. Transcorreguts uns quinze minuts assolim un rotlle de sitja on hi ha una cruïlla de camins (WP-02). En aquest punt deixem a l’esquerra el corriol pel qual fem comptes baixar més tard després de passar pel Pas de s'Ego.

Continuem pujant cap al nord (dreta), amb l'ajuda de fites i petites fletxes de pintura vermella, i uns cinc minuts més amunt deixem unes balmes situades als penya-segats de l’esquerra. Torcem cap l’est planejant per una cornisa que discorre per damunt el comellar de sa Font Llarga que ens queda a sota a la nostra dreta. Passats uns deu minuts assolim l’inici del pas de s’Ullastre (WP-03). Realitzem un curt franqueig ajudats per un primer cable que serveix de passamà. Girem a l’esquerra muntanya amunt on també hi ha instal•lat un segon tram de cable. A continuació una primera escala permet superar un tram molt vertical. Segueix un segon tram d’escala de ferro i finalment un franqueig en diagonal a l’esquerra ajudats amb un darrer cable que serveix de passamà i una petita plataforma de ferro ancorada a la roca que ens permet donar una passa un poc compromesa.

Superat el pas caminem cap a Gregal (nord-est) seguint les fites i més amunt passem per un rotlle de sitja.

Després de la sitja, la nostra ruta continua en direcció nord sense camí i per un terreny rocós poblat de magres alzines. No tardem gaire en passar pel costat d'una primera i ample esquerda a la vorera d'una baixa paret de pedra (WP-04).

Poc a poc anem canviant de direcció ara cap a Mestral (nord-oest) paral•lels als penya-segats que ens queden a la nostra dreta. Més amunt passem per un mirador natural (WP-05) des d’on podem gaudir d’una excel•lent panoràmica.

En cinc minuts més de caminar en la mateixa direcció topem amb l'estreta esquerda d'uns 8,5 m de profunditat (WP-06), on a les 18,14 h del dia 26 de juny, l'amic Rafel en anar-la a creuar es va recolzar en una branca podrida d'alzina que en rompre's va perdre l'equilibri i va caure al fons, provocant diverses contusions i fractures a un peu. Les conseqüències haguessin pogut ser molt més greus.
Davant la difícil situació, decidim no perdre temps i avisar als serveis d'emergència. La ràpida i professional actuació dels equips: Rescat de Muntanya dels Bombers de Mallorca, Protecció Civil i el Grup de Rescat i Intervenció en Muntanya (GREIM) de la Guàrdia Civil, va fer possible que a les 20,50 h en Rafel fos evacuat i traslladat amb helicòpter a un centre hospitalari.
Vull aprofitar l'ocasió per agrair el tracte rebut i el treball tant professional i eficaç que realitzaren els cossos de salvament. Moltes gràcies a tots ells, per l'ajuda rebuda i per la serenitat transmesa en aquests moments difícils i angoixants.

Després de prendre mides de la profunditat de l'esquerda, decidim fer una aturada per berenar.

L'esquerda (WP-06)

A les 09,24 h emprenem de nou la marxa seguint la mateixa direcció que portàvem. Prest travessem una paret mitgera (fita i fletxa vermella). Ara planegem un poc cap al sud-oest per dins l’alzinar, les fites escassegen. Avancem paral•lels a una paret que ens queda a la dreta, un poc apartats però sense perdre-la de vista fins arribar a unes roques on hi ha dues fites (WP-07). Ara baixem al centre d’un tàlveg per dins un bonic alzinar i pugem a la dreta (nord-oest), passem per dues sitges (WP-08) i cinc minuts més amunt en la mateixa direcció, assolim el pou de neu de sa Fita del Ram (WP-09).

Des de la casa de neu, per ascendir al puig de na Ferrana, torcem a la dreta en direcció nord-est, travessem una curta gorja i deixem a l’esquerra el camí que davalla a l’ermita de Maristella, voltem a la dreta i amb l’ajuda de fites assolim el puig de na Ferrana per la seva carena (WP-10) transcorreguts uns quinze minuts des de la casa de neu.

Després de gaudir de la vista, desfem les passes fins arribar novament al pou de neu. Molt a prop d’aquest, comença un camí en direcció sud. Està senyalitzat per dues fites i una marca de pintura en un tronc d’alzina. En principi puja una mica i després baixa en diagonal esquerra. Uns nou minuts més avall passa pel costat d’una bassa coberta i les runes d’una barraca (WP-11).

A partir d’aquí el camí discorre sobre roques i es desdibuixa bastant dificultant un poc el seu seguiment. Avancem seguint les fites i marques de pintura i transcorreguts uns set minuts més avall, voltem a l'esquerra pel tirany fitat que ens ha de conduir al segon pas de la jornada (WP-12).

Pas de s'Ego o des Cego.

Arribem al pas de s'Ego (WP-13) a les 10,47 h després de baixar per un fort coster sense perdre les fites.

Aquest pas és una ampla cornisa que baixa bastant verticalment, però sense cap dificultat tècnica. En finalitzar el pas voltem a la dreta i baixem per dins un dret tàlveg tot seguint les marques de pintura verda. Minuts més avall, arribem al rotlle de sitja pel qual hem passat de bon matí (WP-02). Ara sols ens resta seguir el caminet cap a la dreta que ens porta de nou a l'esplanada on tenim el vehicle. A les 11 h passades, donem per finalitzada aquesta curta excursió.

 

Ruta circular amb 316 metres de pujada acumulada i  4 km de recorregut. El pas de s'Ullastre no presenta cap dificultat tècnica, prenent com sempre les oportunes precaucions, està ben equipat amb cables d’acer i dos trams d’escales ancorades a la roca. És un pas vertical que ens permet superar el penya-segat que sembla pràcticament inaccessible. Cal anar alerta amb les esquerdes que hi ha per la zona.

Excursió realitzada el dia 2 de novembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Tomeu C., Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.