El puig de na Marit i la cova de s’Aigo

Puig de na Marit o d'Aimeric

El Puig de na Marit o d'Aimeric amb 666 metres, situat dins Es Cabàs, marca la partió del terme de Santa Maria del Camí amb sa Comuna de Bunyola. A l'oest queda sa Coma d'en Buscante i el comellar que davalla cap a Can Morro i Can Picarola, a l'est s'Embocador i el faldar de sa Cova de s'Aigo (Viquipèdia).
Itinerari: es Cocons - Ca na Moragues - Cas Bergantet - coma d’en Buscante - puig de na Marit - cova de s’Aigo - es Planietjar - camí de sa Carena de sa Coma d’en Buscante - Ca na Moragues - es Cocons.
Seguim el "track" del nostre amic i company de cordada Fernando de Angulo.
Per arribar al punt de sortida hem d’anar per la carretera de Santa Maria a Bunyola. Abans d’arribar al cementiri, hem de voltar a la dreta pel camí de es Cocons (Km. 7,900). Passada aquesta petita urbanització localitzem a la dreta de la pista una esplanada on podem deixar els vehicles (WP-01).
A les 8,45 h iniciem la passa per aquest camí asfaltat direcció a gregal (NE). Al cap de pocs minuts arribem a Ca na Moragues, on el camí es bifurca (WP-02). Seguim cap a la dreta entre parets de pedra seca a cada costat de l’ample sender.
No tardem gaire en arribar al portell de cas Bergantet (WP-03), on a l’esquerra del qual arriba el camí de sa Carena de sa Coma d’en Buscante per on fem comptes davallar més tard. Ara franquegem el portell i ascendim per la pista asfaltada que marca diverses llaçades i ens mena a una nova barrera tancada què dóna accés a les cases de cas Bergantet. Voregem les cases per la dreta per un tram de camí i evitar així passar per dins la propietat.
Continuem de nou per la pista de terra i aviat arribem a les cases de Can Picarola. A partir d’aquí el camí carreter entra dins la Coma i puja en fort rost cap a Tramuntana.
Creuem un gran portell i a les 9,50 h arribem a les cases de Can Buscante on fem una breu aturada per saludar en Joan, el propietari. Seguim pujant per un tirany de muntanya que discorre per dins un ombrívol bosc i, a les 10,27 h arribem a una important cruïlla de camins (WP-04). Agafem el camí de la dreta i, després de caminar poc passos tornem a voltar a la dreta. És un camí carreter força ampla. Discorre, primer planer i després en pujada, per damunt els penya-segats i ens condueix, transcorreguts 17 minuts, a una sitja on finalitza. Aquí aprofitem per fer una aturada i berenar.
A les 11 h en punt reiniciem la marxa per un tirany de muntanya. Es tracta d’un senderó fitat mig amagat per la vegetació i que ens condueix amb pocs minuts al puig de na Marit o d’Aimeric de 666 m d’alçada (WP-05). Hi arribem a les 11,12 h.
Retornem pel mateix camí fins a la cruïlla de camins (WP-04). Ara pugem cap al nord-nord-oest per un viarany estret que ens condueix a un camí principal de sa Comuna que rodeja el puig Gros. Aquí voltem a la dreta i, transcorreguts quinze minuts, deixem aquest camí i voltem a la dreta (WP-06) per un ramal que baixa a son Pou. Caminats uns cent metres aproximadament, localitzem una fita a ma dreta del camí (WP-07) i a poques passes localitzem la Cova de s’Aigo (WP-08).

Cova de s'Aigo

Després d’entrar dins la cova i donar-hi un cop d’ull, desfem les passes fins arribar a es Planietjar cruïlla de camins (WP-09).
A les 12,50 h iniciem el descens pel camí de sa Carena de sa Coma d’en Buscante. Es tracta d’un camí carreter amb trams força malmesos que baixa marcant diverses giragonses i ens mena al portell de cas Bergantet (WP-03), tancant el cercle d’aquest itinerari. Ara retornem pel mateix Camí, passant per Ca na Moragues i arribant de nou a es Cocons quan són a prop de les 14 h.

Ruta circular amb 760 metres de pujada acumulada i 13 km de recorregut. Ruta bona de fer, discorre tota ella per bons camins.

 
Excursió realitzada el dia 21 de setembre de 2013. El grup ha estat format per: Immaculada, Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Turó Montcau – Roca Encavalcada

Turó del Montcau

Aquest itinerari ascendeix el turó Montcau el segon cim del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac. Amb una alçada de 1.056 m es troba al nord de la Mola i, es caracteritza pel seu aspecte rocallós i monolític.
Iniciem l’itinerari a les 16,40 h, a l’aparcament del coll d’Estenalles (Km 14,800 de la carretera de Terrassa a Navarcles) (WP-01).
Agafem el camí asfaltat que parteix al costat del Centre d’interpretació del Parc. Es tracta d’un camí que puja en fort pendent i que du al coll d’Eres. Passats uns pocs minuts, deixem aquest ample camí i ens desviem per un senderó que surt a l’esquerra (WP-02).
Ara sols hem de seguir aquest marcat camí cap a Gregal (NE) amb vistes directes al cim de forma piramidal i que ens queda davant nostre.
Un pedregós i rost ascens i, després de superar el tram final on el pendent s’aguditza a la roca viva conglomerada, assolim el turó del Montcau de 1.056 m d’alçada quan són prop de les 17,15 h (WP-03).
El cim està coronat per una nova taula d’orientació instal•lada el setembre de 2012 i construïda pel soci del Centre Excursionista de Terrassa, Josep M. Escoda.
Baixem del cim per damunt la roca nua en direcció a Xaloc (SE) fins arribar al coll d’Eres, cruïlla important de camins, rodejada de grans alzines (WP-04). Aquí hi localitzem un monòlit dedicat al poeta Joan Margall, amb uns preciosos versos que diuen: “Jo no sé lo que teniu que us estimi tant muntanyes”.
Continuem amb la mateixa direcció que portàvem, és a dir sud-est, pel camí de la Carena del Pagès i, a uns cinquanta metres aproximadament del monòlit, prenem una desviació a l’esquerra, per un caminoi que s’enfila i ens mena, amb pocs minuts, a una petita clariana, al costat dret de la qual es troben diverses sepultures de la necròpolis de coll d'Eres (WP-05).

Roca Encavalcada

Retornem al camí principal (la carena del Pagès) continuem direcció sud-est camí de la Mola. Passats uns quatre-cents cinquanta metres, localitzem un encreuament (WP-06) on girem a l’esquerra per un carrerany que baixa per dins un frondós alzinar fins arribar a un roquetar just damunt de les Fogueroses què és un mirador sobre la vall d’Horta (WP-07).
Des del mirador, decidim arribar-nos a la roca Encavalcada. Per això descendim direcció sud per un confós tirany per dins el bosc i voltar a l’esquerra (WP-08) (angle de 180 graus) per seguir nord i arribar a un petit balcó des d’on es divisa la Roca Encavalcada des de sobre (WP-09).
Després de gaudir de l’indret, pugem recta per damunt un roquissar força dret i assolim de nou el mirador sobre la vall d’Horta. Retornem al camí principal (la carena del Pagès) (WP-06) continuem direcció nord-oest camí de coll d’Eres. Passats uns vint-i-set metres, voltem a l’esquerra per un caminoi (WP-10). Aquest nou camí és poc transitat i baixa suaument per dins un atapeït bosc, passa per la bassa de la Calçada, franqueja la llera del torrent del Cellerot, continua cap a la dreta pel mig d’un roquissar. En aquest punt el camí es desdibuixa una mica i cal seguir les fites de pedres amb atenció. El camí travessa de nou la llera d’un torrent (naixement de la riera de les Arenes?) i surt a la carretera on voltem a la dreta i arribem a l'aparcament del Coll d'Estenalles quan són les 19,50 h.
Una excursió molt maca que ens ha permès gaudir de nous paratges desconeguts fins ara.

 
Ruta circular amb 471 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut. Tota ella discorre per camins ben marcats, sols hi pot haver-hi dificultats de seguiment en el tram d'accés a la roca Encavalcada (del WP-07 al WP-09) i cal anar molt alerta damunt el mirador de la esmentada penya ja que el replà és petit i fa rost cap a la timba.

Excursió realitzada el dia 12 d'agost de 2013. El grup ha estat format per: Toni, Montserrat, Lluís, Dolors i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruita a Wikiloc.

La Mola. Sant Llorenç del Munt pel canal de les Bruixes.

Roca Foradada de Can Pobla

Aprofitant l’estada d’uns dies a Terrassa (Barcelona), vaig realitzar dues sortides per les muntanyes del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac.

Aquestes són les muntanyes de la meva infantesa, on els pares i els escoltes, en van iniciar a l’excursionisme. També on vaig aprendre l’escalada en roca i la pràctica de l’espeleologia amb els monitors del Centre Excursionista de Terrassa i on vaig aprendre a estimar la natura.

Deixem el cotxe en un marcat revolt del carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera (WP-01). Un pal indicador del Parc Natural ens marca el camí a agafar.

Així doncs a les 17 h en punt comencem la passa direcció nord-est. És una pujada amb fort pendent per dins el bosc on les arrels dels pins surten del terra com si fossin graons.

Transcorreguts uns vuit minuts, arribem als peus de la cinglera on localitzem a l’esquerra el canal de les Bruixes (WP-02). Canal estret que puja amb fort rost entre els arbres fins a un punt que hem de voltar a la dreta pe un tirany aferrat a la roca. En sortir del canal arribem a una clariana. Des d’aquí destaca la penya del Cavall Bernat a l’est i el Cingle dels Cavalls al nord.

Continuem per un corriol que ens mena a una pista de terra on voltem a la dreta i, sense deixar-la, a les 17,35 h passem per davant les edificacions de la masia de Can Pobla i de l'ermita de Sant Esteve. Uns metres més endavant, deixem la pista per agafar un corriol en pujada que parteix a l’esquerra (rètol indicador La Mola). De seguida franquegem un reixat per un portell i ens desviem momentàniament del camí per damunt un roquissar on les arrels dels pins queden al descobert. Així, a les 17,50 h assolim la roca Foradada de Can Pobla mig amagada per la vegetació (WP-04). Espectacular i curiosa formació rocallosa que des del seu interior es divisa la masia homònima.

Deixem la Foradada i retornem al corriol que, en pocs minuts, enllaça amb el famós camí carener dels Monjos (WP-05).

Ara sols ens queda seguir aquest camí (N) ben marcat, on encara resten bocins de l’antic empedrat. A les 18,18 h, sota una fina brusca, assolim la Mola de 1107 m d’alçada on hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt (WP-06).

Per no baixar pel mateix lloc, decidim fer-ho pel canal de Can Pobla. Llarg i dret canal que en alguns moments hem de fer us de les mans per seguir descendint. No es pot corre, la roca és humida i el plugim continua acompanyant-nos. Així, amb alguna llenegada, arribem de nou al mas de Can Pobla quan són les 19 h en punt.

Des de Can Pobla anem a cercar la pista fent una curta drecera. Ara ja sols ens resta seguir el mateix camí que hem utilitzat per pujar descendint de nou pel canal de ses Bruixes.

Tornem arribar al carrer de la Granera a les 19,20 h.

Ha estat una bonica caminada que m’ha dut molts bons records.

Ruta circular amb 456 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 07 d’agost de 2013.

El grup ha estat format per: Toni i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Camí des Barranc. De Son Marroig a Miramar

Sa Foradada

El camí des Barranc és un camí de ferradura que va fer construir l'Arxiduc Lluís Salvador. Parteix de Son Marroig, franqueja dos profunds torrents, el de ses Òlibes i el barranc de son Gallard, passa per diversos miradors i arriba al mirador de sa Ferradura. Discorre paral·lel a la carretera de Valldemossa a Deià.

Itinerari: ca Madó Pilla - Son Marroig i mirador des Galliner - camí des Barranc - miradors des Pins - mirador des Barranc - mirador de sa Ferradura - mirador des Pi - ca Madó Pilla.
Iniciem la caminada a ca Madó Pilla (WP-01) a les 16,40 h del darrer dia de juliol. L'horabaixa és assolellada i fa bastant de calor, no és estrany ja que ens trobem en plena canícula estival.
Ens dirigim a son Marroig, el nostre primer objectiu, i ho fem per la carretera Ma-10 de Valldemossa a Deià. Són uns 3 Km que ens separen de ca Madó Pilla. La carretera és estreta i hi ha un volum de trànsit considerable que ens fa anar atents i de pressa.
Arribem a Son Marroig a les 17,12 h i el primer que fem és donar un cop d'ull a la Foradada des del mirador des Galliner (WP-02). Retrocedim, deixem les cases a la nostra dreta i botem la barrera que dóna accés al camí que davalla a sa Foradada (WP-03). En el primer revolt a la dreta, en sortim i anem recta per les feixes d'olivar, creuem un petit torrentó i pugem direcció a una paret de partió (WP-04) on localitzem restes de l'antic camí des Barranc. Ara hem de seguir, cap al sud-oest com podem, ja que el camí es troba molt malmès amb trams que han desapareguts envaïts per la vegetació.
Un poc més endavant, canviem a sud-est baixant per una zona d'esbaldrecs direcció als peus de les altes penyes que tenim davant nostre fins arribar a un racó ombrívol amb grans soques d'arbres morts ajaguts en terra. Voregem els arbres i franquegem un portell tancat de reixeta (WP-05). Aviat creuem el torrent de ses Òlibes pel pontet del barranc de son Gallard. Continuem per l'altre costat del torrent. Ara el camí es troba en més bon estat de conservació i és més bo de seguir, puja marcant diverses voltes i planeja després cap al sud-oest.
A les 18,35 h arribem a una barrereta de fusta que dóna accés a una propietat privada, dins la qual es troben els dos miradors dels Pins des Barranc, un de forma quadrada i l’altre circular.

Coves de Ponent

L’itinerari continua per la dreta, vorera la construcció. Tot d’una el camí es torna a perdre per un territori dominat per les lletreres. Seguint les indicacions, el track del GPS i algunes fites, baixem cap al nord-est. Als pocs minuts, assolim un portell sense barrera mig amagat per la vegetació (WP-06). Continuem en sentit sud, no tardem gaire en passar per davall un voluminós pi ajagut al bell mig del camí i a les 19,10 h travessem el torrent de Son Gallard.
Un cop franquejat el barranc recuperem un tram del camí ben marcat i amb alts marges de sosteniment. Ens girem darrera i podem observar els dos miradors damunt els espadats on no fa gaire hem estat. Un poc més endavant, topem amb un pòster "Privado" punt on deixem el camí (WP-07) per voltar a la dreta direcció nord i visitar el mirador des Barranc situat sobre un esperó de roca sever (WP-08).
Retrocedim fins al camí principal i seguim avançant en direcció sud-sud-oest fins arribar a un portell tancat i una alta reixeta que ens barra el pas. Salvem la reixeta per la dreta com podem. Al cap de tres minuts, una nova tanca que superem seguint les indicacions de l'amic Emilio Alonso: "amb alguna contorsió per la dreta d'una olivera ajudant-nos amb les seves branques". No ens ha anat malament del tot.
Travessem un torrentó i seguim oest per un camp de conreu, arribant en poca estona al mirador de sa Ferradura (WP-09).
Continuem amb sua pujada cap a sud-oest, botem una nova reixeta i arribem al mirador des Guix o des Llac (WP-10).
Del mirador seguim sud pels peus dels penya-segats i les balmes anomenades Coves de Ponent amb precioses tonalitats daurades en aquesta hora de la tarda (WP-11).
Seguim la senda ascendent amb la mateixa direcció, deixem el desviament a la Capella de Ramon Llull a la dreta, passem pels Pedrissos de sa Font de s'Ermitanet (WP-12). Després per un tram on l'estret tirany va molt penjat sobre el buit. Als pocs minuts arribem al mirador des Niu des Corb o des Pi i per unes escales en mal estat, arribem novament a Ca Madó Pilla quan són les 20,30 h.

Ruta circular amb 426 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. El camí des Barranc té trams que no són bons de seguir, cal un bon sentit d'orientació en la muntanya.
Excursió realitzada el dia 30 de juliol de 2013. El grup ha estat format per: Biel Pomar i Josep.
Referències: Emilio Alonso. Camí des Barranc.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

La Tosa d'Alp

Refugi del Niu de l'Àliga.

La darrera excursió d'aquest viatge és l'ascensió a la Tosa d'Alp de 2.536 metres situada a l'est de la serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Pel fet que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles. La Tossa és a l’hora el punt culminat de dues estacions d’esquí, la Masella, a la seva cara Nord i la Molina, a la Est.

Avui fem dos grups, el format per: Tomeu, Cèsar, Lluís, Anselm, Pep i Josep acompanyats pel guia Isidre pugem a peu, la resta pugen més tard amb el telecabina i ens hem de trobar a la cota 2.340 m per fer el darrer tram tots junts.

Deixem el vehicle més amunt de l'àrea recreativa de Pletissals (WP-01). A les 9,10 h comencem a caminar per un tram de pista asfaltada fins a una construcció de l'estació d'esquí de la Molina. Deixem a la dreta un camí i voltem a l'esquerra. Per darrera d'aquesta edificació, surt un camí que s'endinsa en una pineda de pi negre. És un sender molt marcat (és tracta d'una pista de descens de bicicletes de muntanya) amb un pendent molt pronunciat i constant a través del bosc. De seguida guanya alçada, passa per sota del telecabina Alp 2500 i franqueja una pista transversal (WP-02). La travessem i continuem per aquest camí de bicicletes. Hem de fer via abans que es posi en marxa el telecabina i comencin a davallar els primers ciclistes i l'inclinat coster no ha fet més que augmentar. Al cap d’uns minuts sortim del bosc i creuem el camí del GR-150. Seguim pujant pel costat de les pistes d'esquí i, a les 10,50 h arribem a l'estació del telecabina (WP-03). Aquí ens trobem amb la resta de companys del grup que han pujat amb el funicular. Després de rebre unes nocions de marxa nòrdica amb el guia de muntanya Jordi, emprenem l'ascensió final, d'inclinació notable però curta, fins a la fita geodèsica del cim de la Tosa de 2.537 m (WP-04). Hi arribem quan són a prop de les 12 h.

El descens el fem pel mateix camí fins arribar de nou a l'estació del telecabina i baixem amb aquest fins a la Molina donant per finalitzat aquesta darrera sortida del viatge.

Ruta d'un sol sentit amb 858 metres de pujada acumulada i 10,5 km de recorregut. Itinerari amb un fort pendent i un important desnivell a superar.

Excursió realitzada el dia 20 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i els guies de muntanya Jordi i Isidre.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Llacs del Carlit (Pirineus Orientals)

Estany Sec

Els estanys del Carlit són un grup llacs situats als voltants del massís de Carlit a les comarques catalanes del Capcir i l'Alta Cerdanya al Pirineu francès.
Són tots llacs naturals d'origen glacial excepte el llac de la Bulloses que compta amb una pressa. Va ser construït per produir l'energia elèctrica necessària per alimentar el Petit Tren Groc de la Cerdanya, tren turístic que remunta la vall de la Tet des de Vilafranca de Conflent fins al poblet de La Tour de Carol.
Llacs i muntanyes són la principal atracció d'aquesta agradable passejada, però també la neu que encara es conserva, i la verda vegetació tacada de nerets i ginistella.
És una ruta circular, que es diu "Boucle du etangs du Carlit". Nosaltres, acompanyats del nostre guia de muntanya Jordi, realitzem el recorregut curt, el qual ens permet veure vuit llacs en un ambient extraordinari d'alta muntanya.
Partim del llac de les Bulloses i el primer estany que arribem és l'estany Negre, (2157 m) ombrívol i d'aigües fosques a aquestes hores del dia. Després d'una petita pujada i davant nostre l'estany Sec, (2140 m), el deixem a l'esquerra i continuem el camí fins a arribar ràpidament l'estany de la Comassa (2160 m) de forma allargada.
Després de pujar una força estona, arribem a dalt un llom on a l'esquerra descobrim dos estanys més que fins ara estaven amagats: l'estany Llat, (2170 m) i l'estany Llong (2180 m), d'aigües blaves reflectint el núvols que ja de bon matí han començat a créixer.
Continuem en descens fins arribar a l'estany de la Vallell (2220 m), fins ara el més petit de tots els visitats, rep les aigües de l'estany des Dugues, situat sobre ell. Aquí aprofitem per fer un mos . I per tancar el cercle el darrer estany, el Viver (2137 m). Aquí comença a plovisquejar, és el preludi d'una forta tempesta amb calabruix que ens arreplega de ple minuts abans d'arribar a les Bulloses.
Ruta circular amb 381 metres de pujada acumulada i 8,5 km de recorregut. Itinerari fàcil i bo de fer, tot el recorregut està senyalitzat amb marques grogues.

Excursió realitzada el dia 19 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Jordi.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Prat de Cadí

Prat de Cadí

Agradable passejada que ascendeix al Prat de Cadí situat a 1825 m d’alçada als peus de la muralla nord de la impressionant Serra del Cadí.
Sortim del menut poble d’Estana (1510 m.) quan falten pocs minuts per les 10 h. Prenem el carrer principal (sud) deixant a la dreta els antics rentadors.
En sortir del poble, agafem la pista que en suau descens passa pel Coll de Pallers (WP-02), deixem un camí (el GR-150) que surt a la dreta i seguim recte en sentit sud.
No tardem gaire en arribar a una bifurcació de camins (pal indicador), hem de seguir recte. El camí puja per un atapeït bosc de pi roig amb gatsaules i boixos, s’enlaira per la serra de Mataplana i assoleix el collet dels graus de Riclà a 1628 m (WP-03).
Continuem ascendint, decantats un poc cap a ponent, passem pel coll de Reineres a 1704 m (WP-04), després de franquejar una tanca metàl•lica. Des d’aquí ja s’albira una bona part de la calcària paret nord de la serra del Cadí.
A les 11 h tocades, assolim el collet Roig a 1780 m (WP-05) on fem una breu aturada per fer la fotografia de grup.
Després del coll, el planer camí travessa un bonic bosc de pi negre, avets, moixeres, bedolls i nerets i, transcorreguts uns quinze minuts, assolim el Prat de Cadí a 1825 m (WP-06) quan són les 11,40 h. Esplèndid indret rodejat de boscos i al peu de la paret nord del Cadí. Davant, entre les roques Verda i de l’Ordiguer, mig amagada pels núvols, destaca la canal del Cristall que permet superar aquesta impressionant  serralada.

Si avancem uns cinc minuts creuant el prat en direcció sud, s’arriba a la font del Pi, nosaltres un subgrup format per Tomeu, Cèsar, Cesca i Josep no l’hem sabut trobar, hem passat de llis i per una pista forestal hem arribat ben a prop de la paret del Cadí.
Passades les 12 h iniciem la baixada pel mateix camí arribant de nou a Estana a les 13,20 h.
Ruta d’anada i tornada pel mateix camí amb 489 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Itinerari fàcil i bo de fer, tot el recorregut està senyalitzat amb les marques blanques i grogues del PR C-121.

Excursió realitzada el dia 18 de juliol de 2013. amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Estanys de Tristaina (Andorra)

Estany Primer

Continuem amb els itineraris realitzats aquest estiu pels Pirineus, avui toca arribar-nos fins al principat d'Andorra.
L’excursió triada és l'ascensió als llacs d'alta muntanya i d'origen glacial anomenats de Tristaina: del llatí Tris Stagnu, que indica que són tres estanys agrupats, que formen una entitat.
L'estany primer, el més petit dels tres, es troba a uns 2.250 m d'alçada. L'estany del Mig, a 2.300 m, és un poc més gran, de forma allargada i de caràcter més feréstec pel rocam i les rossegueres que l'envolten. Finalment, a 2.300 m, hi localitzem l'estany de Més Amunt, que és el més gran, té una forma arrodonida i està envoltat per un circ format per les faldes del pic de Tristaina, de 2.878 m. Enguany encara es troba parcialment cobert de glaç.
Ruta circular i fàcil de fer amb 233 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut. L'itinerari es troba ben senyalitzat i resulta força accessible.

Ruta d'una extraordinària bellesa, un no es cansa d'assaborir aquest paisatge abrupte i pintoresc d'alta muntanya tacat per mates de boix i neret.

Excursió realitzada el dia 17 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.

Aquest itinerari ja l'havia realitzat altres vegades fa molts anys, però mai havia trobat tanta neu en ple estiu com enguany. És el millor regal d'aniversari que em podien fer.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Molí del Salt - Estany de l'Orri

Molí del Salt

Segon dia de viatge pels Pirineus. Els objectius d'avui són tots relacionats amb l'aigua: visita al bonic saltant d'aigua del Molí del Salt des del poble de Viliella, després una curta i agradable passejada, des del refugi del Cap del Rec fins a l'estany de l'Orri i s'horabiaxa visita turística al poble de Castellar de n'Hug i a les fonts del riu Llobregat.

Som-hi! Arribem al poblet de Viliella, situat a 1.560 m., un dels més alts de la Cerdanya.

Prenem una ample pista que es dirigeix cap al nord. És el GR 11.10 que des de Viliella s'interna vers la vall de la Llosa. Passats uns 1,5 Km del poble localitzem un tirany a la nostra dreta (aquí deixem els vehicles i continuem a peu), que ens condueix fins al riu de la Llosa, on hi trobem al seu costat el vell molí que fou construït el s. XVIII per moldre gra aprofitant la força de l'aigua i l’impressionant saltant d’aigua del Molí del Salt.

Pel deteriorat pontet de fusta franquegem el riu i contemplem el saltant d’aigua des d’una altre perspectiva. L’indret que ens rodeja és bonic: verds i humits prats de muntanya entapissats de petites flors.

Agafem els vehicles i ens dirigim al refugi del Cap del Rec en el municipi de Lles de Cerdanya on ens espera el nostre guia de muntanya, en Jordi.

L'itinerari, una curta i agradable passejada que ens permetrà descobrir un estany encantador mig amagat en el bosc entre grans blocs de roca, l’estany de l’Orri.

Estany de l'Orri

Comencem a caminar al costat del refugi de Cap de Rec  (WP-01). El cel està força tapat i l’aire fresquet ens recorda que ens trobem a 1.987 m d’alçada. Després de creuar un bonic prat, el camí s’endinsa dins un bosc de pi negre i puja en suavitat paral•lel al rierol que davalla de l’estany. Aviat arribem a una pista que és per on seguim i més amunt una cruïlla on prenem el camí de la dreta.

El dia no ha fet més que empitjorar i una fina brusca ens obliga a equipar-nos amb material impermeable.

El nostre itinerari continua cap al nord, primer per un tros de pista i després per un tirany fins arribar a una pista transversal (WP-02). La travessem i continuem per un fressat camí. Al cap d’uns minuts deixem un trencall a la dreta i arribem a l’encisador i amagat estany de l’Orri situat a 2.158 m (WP-03). Ha deixat de ploure i inclús podem gaudir d’ullades de sol que aprofitem per tirar instantànies al llac on els reflexos han guanyat en intensitat.

Hi passem una llarga estona passejant i contemplant aquest bonic i bucòlic indret. Després baixem pel mateix camí fins arribar de nou al refugi i donar per finalitzat aquest fàcil recorregut.

Ruta d’anada i tornada pel mateix camí amb 279 metres de pujada acumulada i 4 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 16 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Jordi.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Gorges de Carançà (Pirineus Orientals Francés)

La Cornisa.

Avui iniciem una setmana (del 14 al 20 de juliol) d'excursions pels Pirineus (Cerdanya, Capcir, Conflent, Andorra) una setmana per gaudir de la muntanya i el contacte amb la natura amb bona companyia. 
Ens allotgem a l'acollidor i familiar hotel Supermolina, situat a l'estació d'esquí de la Molina al terme municipal d'Alp a les comarques Gironines.
El primer itinerari, dels sis programats en el viatge, discorre per les gorges del riu Carançà, el qual s'inicia a la petita població de Thues-entre-Valls (Pirineus Orientals Francés) situada entre Olette i Fontpédrouse a la carretera N-116 que uneix Perpinyà amb Bourg-Madame i Puigcerdà.
Es tracte d'un itinerari molt espectacular i entretingut que discorre per trams de camí excavats als penya-segats, per dins l'ombra d'humits boscos i per trams equipats amb passarel•les i ponts penjats damunt el riu Carançà.
Nosaltres, guiats per n'Isidre, fem el recorregut per les Gorges de Carançà d'anada i tornada per la cornisa fins al quart pont, el què representa una distància d'uns 7 Km i una pujada acumulada de poc més de 300 metres.
Iniciem la passa a l'aparcament tot creuant un pontet de fusta. Aviat el camí passa per sobre la via del petit tren groc i s'enfila amb fort pendent fins a la Cambra d'aigües on voltem a l'esquerra.
El planer sender va per dins un ombrívol bosc, franqueja un petit túnel i continua per un tram molt aeri on el camí és excavat a mitja cinglera. Seguim un tram per dins el bosc i no tardem gaire en trobar una cruïlla de camins, hi ha un rètol que ens indica que estem al camí dels Balcons de la Têt.
Seguim el camí planer en sentit sud i en pocs minuts arribem a la cornisa (no apte per gent amb vertigen). Un nou tram de camí excavat al penya-segat a una alçada aproximada d'uns 100 metres des del riu. Un cable d'acer aferrat a la roca ens serveix de passamà i ens dóna confiança per seguir avançant amb seguretat. Finalitzada la cornisa, el camí continua planer fins arribar arran del riu, punt on trobem la primera passarel•la lateral. Passada la passarel•la, arribem a la resclosa (punt de captació d'aigua) i un poc més amunt el primer pont penjat a una alçada d’uns 4 metres sobre el riu.

Passarel·la lateral damunt el riu.

Entrem ara en el tram més espectacular de tots on el congost s'estreny tant que per poder seguir avançant ho hem de fer per ponts, escales i passarel•les metàl•liques clavades a la paret, des de les quals veiem el riu lliscant entre les roques als nostres peus i amb la companyia constant de la remor de l'aigua. En total franquegem quatre ponts, tres dels quals són mòbils i un fixe.

En arribar al darrer pont dinem damunt unes roques situades al costat del cabalós Carançà. 

El camí de tornada és el mateix que hem fet per la pujada fins la cruïlla amb el camí dels Balcons de la Têt, on voltem a la dreta per un corriol que baixa novament a l'aparcament de Toes.
Ha resultat un itinerari molt agraït i divertit amb vistes espectaculars d'un paisatge de postal. Ens sentim molt satisfets.

Excursió realitzada el dia 15 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.

Veure l'àlbum de fotografies.