dimarts, 11 de novembre del 2014

VIARANYS amb Tira tira al Penyal des Migdia

Penyal des Migdia
Doncs sí, qui ho hauria de dir! VIARANYS acompanyà a l'equip del programa Tira tira al sostre de Mallorca per participar en el rodatge d'un capítol on, la muntanya és la principal protagonista.
Tot va començar quan els de Tira tira cercàven muntanyencs que els acompanyessin a fer l’ascensió del Penyal des Migdia i, mira per on, van pensar en el nostre grup. Es posaren en contacte amb en Fernando el qual ho va comunicar a la resta. A tots ens va emocionar la idea, tothom estava disposat a participar, malgrat fos entre setmana i amb els dubtes lògics d'una activitat d'aquest tipus: Què haurem de fer? Què haurem de dir? Ens quedarem tallats? Farem el ridícul?... molts interrogants.
Finalment, acceptàrem la proposta amb il·lusió. Aleshores començàrem a preparar els possibles itineraris d'ascensió. El que teníem clar era que havíem de fer el cim més alt, la cota 1398 m. Malgrat alguns components del grup ja havien fet aquest cim anys enrere, ens va semblar convenient realitzar dues sortides de preparació del recorregut per anar més tranquils i segurs el dia de la gravació. (El Penyal des Migdia) (El sostre de l'illa: Penyal des Migdia).
Així doncs, a les 7,30 h del dimarts, dia 11 de novembre de 2014, ens trobàrem amb Robert Marcé (redacció), Albert Martín (càmera), Xim Terrassa (so), Diego Villalonga (càmera i dron) i Rafel Gómez de can Renou (presentador) en el mirador situat a l'entrada del túnel de Monnàber a la carretera Ma-10 que va de Sóller a Pollença. Ens sentíem expectants i un poc nerviosos, però al mateix temps engrescats de participar en l’enregistrament televisiu sobre una activitat que a tots ens apassiona, la muntanya.
A les 8 h iniciàrem l'ascensió partint del pontet situat en el Km 37,80 de la mencionada carretera (800 m), pel deteriorat camí de nevaters que puja per la rosta Coma de Narbona, passant per la font dels Coloms i les cases de neu fins arribar al coll de sa Volta (1.189 m).
A diversos indrets del recorregut ens aturàrem per fer les respectives filmacions i, a poc a poc, agafàrem més confiança, gràcies al bon clima creat per aquest grup de professionals que ens ajudaren a oblidar que ens trobàvem davant una càmera.
Passat el coll de sa Volta, continuàrem per la part més escarpada i exposada de l'ascensió: la pujada per l’inclinadíssim vessant sud-est de la muntanya.
En Rafel de Can Renou arribant al cim, Guaaaaaaaaapo això !!!!
Mentrestant, a mesura que guanyàvem alçada, el cel començà a tapar-se de núvols baixos reduint la visibilitat i el vent, cada cop més violent, augmentà considerablement la sensació de fredor.
Finalment, per l'estreta i aèria cresta envoltada d’espessa boira i amb fortíssimes ràfegues de vent, assolírem el cim del Penyal des Migdia de 1.398 m devers les 14 h.
Cansats, però molt satisfets del repte aconseguit, amb aquelles condicions atmosfèriques tant adverses. La muntanya ens havia deixat pujar i li agraírem. Tinguérem un record pels nostres companys de VIARANYS que no ens havien pogut acompanyar: Tomeu Colom, Tomeu Mateu i Enric Carreras que els hagués agradat ser allà dalt.
Dalt del cim no poguérem romandre massa estona, la visibilitat era escassa i el gelat oratge que corria no hi feia bon estar. Després de realitzà els darrers enregistraments, iniciàrem el descens pel mateix camí de pujada, més relaxats, sense la pressió de les càmeres.
A les 15,20 h arribàrem sense cap novetat ni incident, al punt on havíem iniciat l’itinerari.
Finalment, tot resultà més fàcil del que ens havíem imaginat, va ser una experiència molt agradable i positiva.
Volem agrair a Rafel, Albert, Diego, Xim i Robert, els bons moments compartits a la muntanya i, que juntament amb n'Aina Llauger de la productora MiraPrim, fan possible aquest gran programa de divulgació del muntanyisme. També per donar-nos l’oportunitat de participar en un dels programes de Tira tira. Va ser tot un plaer col·laborar amb ells.
Els representants del grup VIARANYS:
Pere Nigorra, Gabriel Pomar, Fernando de Angulo, Agustí García i Josep Ferrer.
Adéu-siau!!

dissabte, 8 de novembre del 2014

El sostre de l'illa: Penyal des Migdia

Per la cresta direcció al cim
Tornem al sostre de l'illa amb una variant que estalvia la zona militar i assoleix, amb una grimpada, la carena pel costa esquerra de la muntanya. Després, seguint la cresta cap a gregal assolirem el cim de la segona muntanya més alta de Mallorca. La baixada la realitzem pel mateix camí.
A les 8,40 h iniciem la nostra excursió pel camí de neveters que ascendeix per la coma de n'Arbona (veure descripció).
Després de caminar uns deu minuts des de la darrera casa de neu, la superior de n'Arbona (WP-04), a una corba tancada a la dreta (un poc abans d'arribar al coll de sa Volta), deixem el sender per l'esquerra (WP-05). Dirigim les passes (nord) fora camí direcció a una petita rosseguera. Després de creuar-la en direcció nord-nord-est, arribem a un petit marge de pedra en sec que es salva amb una fàcil grimpada i ens situa per damunt de la carretera militar (WP-06).
A les 10,33 h, després de berenar i recuperar forces, iniciem l'ascensió per la inclinada vessant de la muntanya, primer en sentit nord per anar voltant progressivament cap a l'oest. La pujada és molt forta, sense camí, i es fa mig caminant mig grimpant cercant els millors llocs on posar els peus. Les fites ens condueixen cap a l'oest fent una llarga diagonal que discorre per sota el cim fins arribar a la carena després d'una vertical grimpada (nord). Voltem a la dreta (nord-est) i, per l'aèria cresta envoltada de boira, assolim la cúspide del Penyal des Migdia (1.398 m) (WP-07). Són les 11,20 h. i ens trobem damunt un mar de núvols.
La tornada la fem pel mateix camí, posant molt d'atenció per la carena i en la desgrimpada un cop deixada aquesta.
Arribem als vehicles a les 13 h bastant cansats i molt satisfets pel repte superat.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí amb 619 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1398 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta aèria i estreta.
L'itinerari discorre per una finca privada (Coto de caça major) per aquest motiu és convenient demanar permís a la propietat de Monnàber. 
Excursió realitzada el dia 8 de novembre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Marta Pomar, Tomeu M., Tomeu C., Agustí, Enric, i Josep.

dissabte, 1 de novembre del 2014

Pas de Son Creus, es Fraguel i cova des Moros

Pas de Son Creus
La major part d'aquest recorregut discorre per camins prou coneguts i transitats de la comuna de Bunyola. A través del pas de Son Creus accedirem a la part alta d'aquesta muntanya. Després de passar per Cas Garriguer, baixarem per la coma Gran i ens desviarem per pujar i conèixer el pas des Fraguel. Finalment, pel camí des Grau, ens desviarem per conèixer un nou camí i un encisador racó, el de la cova des Moro.
Seguim les passes dels nostres amics Joan Riera i Toni Sureda.
Itinerari: Carretera d'Orient MA-210 km 3,2 - pas de Son Creus - Cas Garriguer - pas Fraguel - carretera de sa Comuna - camí des Grau - Desviació (WP-15) - Cova des Moros - carretera d'Orient.
Aproximació: El punt de partida es situa en el punt quilomètric 3,2 de la carretera de Bunyola a Orient. En una corba tancada a la dreta, hi ha un camí sense sortida que ens permet aparcar el vehicle (WP-01).
A les 8,45 h iniciem la passa per la carretera cap a Orient i, tot d'una, la deixem per la dreta en el lloc on hi ha una fita.
Per pujar fins a sa Comuna, tenim per davant un fort coster per dins un humit bosc mixt d’alzines i pins, sense cap traça de camí. Les fites i les petites fletxes vermelles ens guiaran fins trobar el pas i arribar al camí que condueix al Penyal d’Honor.
Comencem doncs l’ascens en sentit sud-est i, després de creuar una zona d'antigues marjades, entrem dins el bosc. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, ensopeguem amb un camí el qual travessem després de passar per un portell sense barrera (WP-02). Continuem l’ascens mantenint la mateixa direcció que portàvem, és a dir cap a Xaloc. Un poc més amunt, creuem una paret de pedra per un esbaldrec (fletxa i fita). Seguim pujant mantenint aquesta paret a la nostra dreta fins assolir un rotlle de sitja (WP-03) (quinze minuts). Sis minuts més amunt tornem a travessar un altre camí de carro (WP-04).
Ara les fites ens condueixen, primer cap a la dreta per un indret de roques i després cap a l’esquerra per pujar damunt un ample esperó. A partir d'aquí avancem cap a Llevant i, passats uns trenta minuts des del camí de carro, localitzem un curiós marge en mal estat. Ens trobem al principi del pas de son Creus (WP-06). Superem el marge esbaldregat, ens desplacem a la dreta i amb una fàcil grimpada, ens situem a una paret seca a la part alta de sa Comuna (WP-06).
Després de creuar la paret, avancem planer en sentit sud-est per dins el bosc i enllacem amb una pista forestal (WP-07). Són a les 10,05 h.
Seguim en suau pujada per aquest ample sender direcció nord-est i, no tardem gaire en arribar a una cruïlla de camins (WP-08). El tirany de l'esquerra ens conduiria al Penyal d’Honor (808 m), la cota més alta de la Comuna de Bunyola. Nosaltres seguim pel sender de la dreta a través del camí de s'Arboçar. Un camí estret dóna pas a un camí carreter que discorre per dins un preciós comellar amb restes de la indústria del carbó (sitges, barraques, forns de pa,...) i que ens mena a la zona d’esbarjo de cas Garriguer.
Després de berenar, a les 10,50 h, reprenem la marxa pel bonic comellar de sa Coma Gran. Traçant suaus corbes baixem sud-oest per l'alzinar i, transcorreguts uns vint-i-tres minuts, deixem el camí per la dreta (WP-09). Travessem la torrentera i ens enfilem per l'altre vessant per un fort coster que ens mena a la base de la cinglera. Avancem pocs metres cap a la dreta, fins ensopegar amb l'inici del pas, el qual puja per la part baixa de la paret des Fraguel (WP-10). És un pas equipat amb una vella corda amb nusos i grapes d'acer clavades a la roca que faciliten la grimpada per la paret. És bo de fer i gens tècnic.

Pas des Fraguel
Després del pas seguim sense camí en direcció oest per un terreny rocós i brut de vegetació fins desembocar a la carretera de sa Comuna on voltem a la dreta (WP-11). Avancem per la carretera en lleuger ascens fins arribar a una cruïlla de camins (WP-12). Girem a l'esquerra, deixem un modern dipòsit d'aigua, i un camí a la dreta i continuem per l'ample camí carreter que volta cap a sud-oest fins arribar, en pocs minuts, a una altre desviament on hi ha un pal indicador (WP-13). Hem de seguir a la dreta pel conegut camí des Grau que baixa al poble de Bunyola.
El camí, ben fressat i sense cap problema de seguiment, baixa marcant diverses voltes. Transcorreguts uns cinc minuts, arribem a una cruïlla on un senyal a la dreta ens indica el mirador de sa Màquina Vella. Val la pena desviar-se per arribar-hi, les vistes s'ho valen (WP-14).
Des del mirador, tornem al camí des Grau i continuem descendint. Ara el camí, més estret descriu ziga-zagues contínues per salvar un fort desnivell. A uns vint minuts del mirador i, després de passar per un forn de calç, deixem el camí per la dreta (WP-15). Aquest punt no es troba indicat. Prenem direcció nord-oest per dins la garriga i aviat ja trobem fites, les quals ens condueixen amb una forta pujada, a una paret de pedra. L'altre cantó, seguim en tendència nord-est per un bonic corriol fitat, a estones tapat per les altes carritxeres. Poc després travessem una paret mitgera (WP-16) i prosseguim pel tirany el qual ens mena a un replà on es localitza un antic bancal a prop del estimball (WP-17). El redol és bonic i fa ganes fer una breu aturada per contemplar la panoràmica de Bunyola.
El sender, ara més evident i amb marge de sosteniment, continua darrere el mirador i puja en direcció a la penya, segueix paral•lel a aquesta i arriba a la cova dels Moros o balma dels Nans (WP-18). Són les 13,22 h.
Cova des Moros
En aquest bonic indret, es localitza una curiosa i destrossada taula rodona de pedra. Uns metres més avall hi ha una bassa i, un poc més a l'esquerra, el bufador des Bassol amb un pedrís per seure.
Des del coval, retornant enrere uns metres però seguint la base dels penya-segats, no el camí que ens ha conduït fins aquí, arribem al pas de Can Grau (WP-19).
Continuem pel tirany que passa per damunt la bassa en sentit nord-nord-est. De moment és bo de seguir, però poc desprès es perd per damunt unes marjades brutes de vegetació, travessa un portell sense barrera (WP-20) i arriba a una paret transversal. A l'altre cantó, enllacem amb un tirany fitat que baixa en fort pendent cap al nord-oest i ens mena a un camí ample (WP-21). Voltem a l'esquerra i , en un tres i no res, arribem a la carretera (WP-22).
Ara sols resta caminar un quilòmetre i mig per l'asfalt, arribant al punt de partida a les 14,20 h.

Ruta circular amb 845 metres de pujada acumulada i 11,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 744 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí i amb fortes pujades. Cal estar avesat a realitzar petites grimpades per superar els dos passos. El darrer tram és necessari bon sentit de l'orientació.
Excursió realitzada el dia 1 de novembre de 2014. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.