dilluns, 22 d’octubre de 2012

Puig de Massanella pel pas de na Bel o des Fil

A dalt el pas de na Bel
Ascendim al puig de Massanella aquest cop des del comellar de Comafreda i pel pas de Na Bel.
Itinerari: Coll de sa Batalla – Comafreda – Pas de na Bel o des Fil – Pla de sa Neu – Puig de Massanella – Font de s’Avenc – Coll de sa Línia – Coll de sa Batalla.
Iniciem doncs la caminada al Coll de sa Batalla on hem deixat els cotxes (WP-01). Avancem uns metres per la carretera i creuem el pont del torrent des Guix. Passat el pont, prenem el camí ample de la dreta en direcció W.
Després de deixar la font des Guix, abandonem el camí vell de Lluc (GR-222), pel qual transitem, i virem pel camí de la dreta. No tardem gaire en creuar el portell d’entrada a la finca de Comafreda, que en aquesta hora el trobem obert de bat a bat.
Al cap d’uns minuts, arribem a un triple encreuament (WP-02). A la dreta aniríem a les Cases de Comafreda, per l'esquerra a enllaçar amb la pista que puja al Coll de sa Línia (més tard baixarem per aquí), i nosaltres continuem de front (W) creuant un portell. Al nostre davant s’alça el magnífic Frontó.
En uns deu minuts, deixem a l’esquerra el camí que va al Coll de sa Línia, i tot d’una trobem la font de s’Hort de Comafreda a l’esquerra. Continuem per l’ample camí que puja al coll des Prat, passem per la font de sa Teula (a la dreta) i, a la propera corba a la dreta deixem el camí (WP-03). En aquest punt, ens enfilem a l’esquerra, sense camí entre càrritx i roques, per anar a cercar el Pas de na Bel o des Fil, una canal amb una heura a l’esquerra que ja divisem clarament a l’aresta oriental del puig de Massanella.
La pujada, en direcció Sud, és molt forta però no molt llarga i arribem a l’inici del pas de na Bel (WP-04) en trenta minuts. Aprofitem aquest racó que no pega el vent per descansar i berenar.
El pas es supera amb una senzilla grimpada, per l'esquerra d'una gran roca en el seu centre, que ens permet pujar a dalt la carena.
Pas de na Bel o des Fil
Seguint les fites en direcció W, per damunt la carena i per terreny rocós, anem a cercar el camí que puja del coll de sa Línia (WP-05) que hi arribem transcorreguts uns trenta minuts des del pas.
Continuem pel tirany seguint la mateixa direcció que portàvem, és a dir Oest, creuant el Pla de sa Neu. Passat aquest ens desviem una mica al NW per pujar la darrera pala que ens mena al cim del Massanella de 1.365 m. (WP-06). Hem tardat aproximadament uns quaranta minuts des de l’enllaç amb el tirany.
Descendim del puig per la ruta normal direcció (SE) passant per la font de s’Avenc (WP-07) que arribem transcorreguts uns trenta minuts.
Continuem el camí de baixada, ben fitat i fressat fins arribar al coll de sa Línia (WP-09). Prosseguim pel camí de l’esquerra direcció NE cap a Comafreda fins arribar a la cruïlla de camins (WP-02) que hem passat abans i desfem el bocí de camí que ens queda fins arribar de nou al Coll de sa Batalla, tancat el circuit d’aquest interessant itinerari.
Ruta circular amb 844 metres de pujada acumulada i km 11 de recorregut. Bastant dura, cal superar un fort desnivell. Hi ha trams sense camí definit. Tornen a fer pagar dret de pas per passar per la finca de Comafreda.
Excursió realitzada el dia 20 d’octubre de 2012. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Tomeu, Fernando, Agustí i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

4 comentaris :

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Veo que le habeis tomado gusto al Massanella. No me extraña, pues se trata de una magnífica cima, llena de posibilidades.
Un abrazo,

Joan Riera ha dit...

Hola Josep, molt bones fotografies i curiós nigul. Hi ha que empenya fort per pujar el pas de na Bel, he Josep.
Una abraçada.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Havíem d'anar per la zona de sa Calobra, però el temps atmosfèric no era segur i decidirem fer una ruta de migdia. Finalment optarem per pujar al Massanella, els companys feia estona que no hi pujaven.
Moltes gràcies per comentar.
Una abraçada.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Joan,
El cel era preciós amb la formació de núvols de vent (Altocumulus lenticularis).
Ja tens raó, la puja al pas de na Bel és molt dura però curta.
Una abraçada.

anar a dalt