La Mola de Planícia pel Comellar des Teixos.

Inici Comellar dels Teixos

Aquest era un itinerari que teníem pendent de feia temps i per diversos motius l'he anant posposant setmana rere setmana.

El nostre destí d'avui és ascendir el cim de la Mola de Planícia (941 m) i ho fem per un indret no massa transitat, molt maco però vertical i agrest: el Comellar des Teixos. És en aquest Comellar on, entre rossegueres i roques, hi sobreviu des de fa un grapat d'anys una població de teixos. El teix (Taxus baccata) és uns espècie relicte pròpia d'èpoques més fredes.

Sortim a les 8,05 h. de la plaça de la Vila del poble de Banyalbufar i ho fem pel camí des Correu que coincideix amb el GR-221 (WP-01). El camí, en sentit sud-est i fort pendent, passa pel costat d'un gran safareig i, més amunt per la font de la Vila, després descriu diverses voltes i arriba a una cruïlla a l'alçada d'un cimentera abandonada (WP-02). En aquest punt deixem el GR per voltar a la dreta. Passem pel costat de les ruïnoses cases de Son Sanutges a l'esquerra i continuem, en suau descens, per una ample pista de terra que ens mena a les cases de s'Arboçar (WP-03) a les 9,10 h.

El camí, ara planer, discorre per dins el bosc i, als pocs minuts de les cases, l'hem d'abandonar per collir, en ascens, el caragolat Camí des Carro o Camí de sa Mola en sentit sud. Ignorem ramals que surten a cada cantó i, després d'uns revolts, també l'abandonem per l'esquerra (WP-05).

Aquest nou camí és més estret, discorre per dins l'alzinar i més amunt es desdibuixa fins que desapareix. Seguim esporàdiques fites que ens menen a un rotlle de sitja i una cova situada als peus d'una penya. Minuts més amunt assolim un altre rotlle de sitja i una bassa als peus d'una petita rosseguera. Seguint les fites avancem ara cap a l'esquerra en direcció primer Nord-Est i més endavant Est. Localitzem curts trams d'un antic camí de ferradura on encara es conserven alguns marges de sosteniment. No tardem gaire en assolir un nou rotlle de sitja amb un impressionant forat en el seu centre segurament produït per l' impacte d'una roca (WP-06). Seguim avançant, ara cap a Sud-Est, franquegem una recent esllavissada i assolim, a les 10,50 h un tàlveg ocupat per una vertical rosseguera que imposa respecte, ens trobem al principi del Comellar dels Teixos.

Emprenem la forta pujada, primer Sud-Est i més endavant Sud, pel mig de la rosseguera i més amunt pel seu marge esquerra resseguint el límit amb l’alzinar per evitar en el possible transitar per damunt les incòmodes pedres. En finalitzar la rossseguera, el tàlveg s'estreny formant una mena d'embut molt vertical amb el sol de terra i pedres petites que ens obliga a extremar les precaucions. Un poc més amunt assolim els peus de la penya i sortim per la dreta per un estret passadís entre les roques amb una fàcil i curta grimpada que ens mena a una nova rosseguera.

El teix (Taxus baccata)

Ascendim per l'esquerra amb fort pendent i, després de un petit ensurt pel despreniment de diverses pedres sense més conseqüències i d'admirar els exemplars més bonics de teixos de Mallorca, assolim un camí de carro per on continuem a l'esquerra. Aquest nou camí ens condueix a un coll, a la dreta del qual ens queda el puig principal de la Mola de Planícia coronat pel típic vèrtex geodèsic (WP-07), i a l'esquerra el cim secundari amb una antiga caseta d'observació. La boira ha fet acte de presència i no podem gaudir de la panoràmica que es deu albirar des d'aquí dalt. Ja s'han fet les 12,30 h.

Des del coll baixem en sentit Nord-Est seguint les fites fins retrobar el camí de des Carro. El camí circula per un magnífic alzinar, passa per un dipòsit d'aigua conegut com l'aljub del Puig, i assoleix un pla amb un trencat de camins. Nosaltres seguim pel camí de la dreta que ara baixa marcat diverses ziga-zagues i ens condueix al dipòsit dels Aljubets (WP-08). Més avall trobem un altre conjunt d'instal·lacions format per una bassa, un porxo i un magnífic forn de calç, es tracta del pla del Porxo.

Continuem el llarg descens per aquesta artèria de la muntanya i a les 13,45 arribem en el punt on havíem deixat el camí des Carro de bon matí (WP-05). Ara ja sols ens queda retornar al poble de Banyalbufar desfent el mateix tram de camí que hem emprat a la pujada.

A les 14,45 h. arribem a l'aparcament on tenim els cotxes. Hem gaudit d'una espectacular ruta i d'uns indrets meravellosos i salvatges a l'abast de pocs.

Ruta circular amb 1.063 metres de pujada acumulada i 16 km de recorregut. Itinerari que pot presentar problemes d'orientació. L'ascensió pel Comellar dels Teixos és molt vertical i amb trams amb poca adherència, cal emprar les mans sovint. Presenta un fort desnivell.

Excursió realitzada el dia 11 de maig de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Tomeu C. i Josep.

He consultat:

Mola de Planícia por el Comellar des Teixos d'Emilio Alonso.

Planícia. Itineraris pel patrimoni ambiental i cultural. Tomàs Vibot.

Veure l'àlbum de fotografies.

Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

Pas de na Maria 2

Vall d'Orient

Agradable itinerari circular per antics camins que comunicaven les valls d'Orient i Sóller pel pas de na Maria. Es gaudeixen unes boniques panoràmiques de la vall d'Orient i de la Serra de Tramuntana.

Itinerari: Orient - Son Vidal - Botador - Pas de na Maria 2 - Camí des Barrancons - Coma-sema - Orient.

Seguim la ressenya de l'amic Emilio Alonso publicada en els seu blog: "Mis días de montaña" i el track de l'amic Toni Sureda (Socay). Ens fa moltes ganes conèixer aquests antics senders que ens han de conduir per aquest nou pas de na Maria situat un poc més e l'Est de l'anterior. Ens acompanya na Marta, filla del nostre bon amic i company de cordada en Biel Pomar.

Amb un cel enterenyinat de núvols alts i amb una temperatura fresqueta per trobar-nos a principis de maig, iniciem la caminada per la pista asfaltada de Coma-sema a les 8,25 h. (WP-01).

Aviat trobem a mà esquerra les boniques cases de Son Vidal i, després d'un quilòmetre més o menys, arribem a un petit botador a la paret de l'esquerra (WP-02). A l'altre cantó travessem un camp de conreu que ens mena a un ample camí franquejat per una barrera metàl•lica. Poc després el camí descriu un marcat revolt a l'esquerra, punt on l'abandonem i seguim recte (WP-03). Ara sense camí pugem en sentit Nord-Oest per una zona d'antigues marjades envaïdes de vegetació amb l'ajuda de fites i petites fletxes vermelles. Després de creuar el torrent a l'alçada d'una mina de pedra, arribem a una caseta de roter (WP-04). S'han fet les 9,10 h.

El nostre itinerari continua per darrera la caseta prenent cap la dreta per un camí de carro (Est). Es tracta d'un ample sender que puja marcant diversos revolts per dins un ombrívol alzinar fins arribar a unes fites que ens indiquen el punt on l'hem d'abandonar (WP-05). Voltem a l'esquerra en sentit Nord i, sense camí, ens endinsem a l'alzinar seguint les fites. Més amunt deixem una paret de pedra a la nostra dreta (WP-06), passem per un rotlle de sitja i, amb una mica més d'esforç, assolim un coll de tords, a l'esquerra del qual, hi ha un petit sortint de roques des d'on s'albira una bonica panoràmica sobre la Vall d'Orient. Són les 10,05 h i decidim berenar.

Són casi les 10,30 h quant tornem iniciar la marxa, ara per un tram empedrat de l'antic camí. Creuem un estret i vertical tàlveg penjat sobre el buit amb bones vistes sobre la vall. En arribar a un gran pi el camí es converteix en un tirany. Ascendim en sentit Oest pel coster rocós, el bosc ha donat pas a vegetació baixa: càrritx, eritja i ceba marina, i a prop de les 11 h assolim un coll amb una fita a la dreta i una alzina en el seu centre, és el Pas de Na Maria 2 (WP-07).

Pas de na Maria 2

Després del pas, prenem al Nord-Est, cap a un llarg coll amb algunes alzines. Des del coll, seguint la mateixa direcció que portàvem cap a Gregal, baixem pel vessant esquerre d'un tàlveg. Es tracta d'un tram sense camí ni fites, inhòspit, envaït de roques i carritxeres que dificulta la passa. A les 12,00 h travessem per un esbaldrec la paret de partió que davalla del Coll d'en Poma sota del puig de l'Ofre.

Ara es tracte de seguir paral•lels a aquesta paret fins arribar a una pineda, a l'esquerra de la qual i, després de creuar una torrentera, localitzem el portell on s'inicia el Camí des Barrancons a les 12,17 h. (WP-08).

Es tracta d'un espectacular tirany de muntanya que baixa amb fort pendent amb un zig-zag continu. Està senyalitzat amb fites de pedra i punts de pintura, pel meu gust un poc exagerats i barroers. Aquest camí ens mena després d'una llarga baixada a la pista que baixa del Coll des Bosc (WP-09). Prenem la pista a la dreta i, tot d'una un rètol "Orient", ens desvia a la dreta per no passar per davant les cases de Coma-sema.

Ara ja sols ens queda seguir la pista asfaltada que ens conduirà de nou a Orient, donant per finalitzada aquesta sortida d'avui.

A les 14 h. arribem a l'esplanada al costat del Torrent de Coma-sema on hem deixat els cotxes de bon matí. Ha estat una ruta molt maca amb bona companyia.

Ruta circular amb 494 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut. Itinerari que pot presentar problemes d'orientació ja que discorre la major part sense camí o per camins mig perduts. Presenta un fort desnivell.

Excursió realitzada el dia 4 de maig de 2013. El grup ha estat format per: Marta, Biel Pomar, Agustí, Fernando i Josep.
He consultat: Pas de Na Maria autèntic d'Emilio Alonso.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

Coma de Son Torrella

Coma de Son Torrella

La coma de Son Torrella es troba entre els 975 i els 800 m d'altitud i pertany al terme municipal d'Escorca. Té una forma allargada i discorre entre la Serra de Cúber i la Serra de Son Torrella.

Sense saber-ho hem realitzat una de les rutes Amagades de Mallorca: Coma de Son Torrella - Pla de Cúber, Núm. 60, de Jesús García Pastor.

Iniciem doncs la passa en l'aparcament situat en el punt quilomètric 33,700 de la carretera MA-10 al costat de la font des Noguer (WP-01). Caminem per asfalt direcció a Sóller durant uns tres quilòmetres aproximadament, passem per un bonic mirador amb vistes a l'embassament de Cúber i més amunt per davant la base militar fins arribar al petit embassament que hi ha al principi del túnel de Monnàber (cinquanta minuts).

Per una petita escala metàl·lica, molt inestable en l'actualitat, salvem la barrera d'entrada a la Coma (WP-02). A l'altre cantó arranca el sender que transcorre pel centre de la Coma de Son Torrella. Es tracta d'un ample camí de carro que puja en suavitat en sentit Sud-Oest, travessa un ombrívol alzinar i, en sortir d'aquest, va paral·lel a un tancament de reixeta que protegeix una ampla zona de pins joves. Transcorreguda una hora aproximadament, assolim el Portell de sa Costa (WP-03).

Després de gaudir de les espectaculars vistes, retrocedim uns metres per anar a cercar el camí que ens ha de creuar la serra de Cúber i arribar el coll de l'Ofre.

Aquí tenim dues alternatives, la més fàcil i l'habitual és pujar per un tirany marcat i fitat en direcció Est, opció que realitza la majoria dels participants. L'altre es pel Pas de s'Encletxa, opció que triem un grupet per les ganes de conèixer un nou tram i fer més entretingut l'itinerari. Per això creuem una paret mitgera que ens queda a l'esquerra i avancem sense camí, amb alguna esporàdica fita, en sentit Sud-Sud-Est. Baixem una mica i franquegem pel vessant inclinat de la muntanya i pel peu d'unes parets escarpades fins arribar al pas de s'Encletxa (WP-04) (quinze minuts). Es tracta d'un estretíssim passadís que per entrar-hi cal ajupir-se un poc, però no presenta cap tipus de dificultat de trànsit. L'altre cantó avancem per un terreny rocós i arribem a una paret seca punt on enllacem amb el camí de la ruta podríem dir normal. Continuem baixant cap al Sud seguint el fressat camí pels darrers contraforts de la Serra de Cúber fins assolir el Coll de l'Ofre (WP-05) (quinze minuts).

Pas de s'Encletxa.

La nostra ruta continua pel camí del GR-221 que davalla per dins un pinar. Transcorreguts uns quinze minuts, enllacem amb la pista ample a l'alçada de les cases de Binimorat que ens queden a la dreta. Seguim baixant de forma suau, passem pel costat d'una barraca pel bestiar també a la dreta, i arribem a una paret amb barrera. Un cop creuada deixem l'ample camí i seguim paral·lels al torrent fins arribar a l'extrem de l'embassament de Cúber, a la dreta del qual es troba el refugi. Aquí creuem el torrent i seguim el camí que voreja l'embassament fins arribar de nou a la carretera i tancar el cercle d'aquest fàcil i bonic itinerari.

Ruta circular amb  386 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut. En general és un itinerari fàcil i bo de fer. Transcorre per camins ben marcats, menys el curt tram per arribar al pas de s'Encletxa on no hi ha camí i cal travessar un vessant molt inclinat per un terreny incòmode de roques i càrritx. El pas no presenta cap dificultat tècnica i dóna un aspecte més amè a l'itinerari.

Excursió realitzada el dia 1 de maig de 2013 amb l’AAVV de Pòrtol.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

Comuna de Bunyola pel pas de son Creus

Una nova excursió passada per aigua, la quarta de la temporada. Les previsions meteorològiques ho anunciaven però, com que tenen un marge d’error, volem provar sort i ens animem a sortir.
El recorregut que teníem previst inicialment pujar a la part alta de sa Comuna de Bunyola pel pas de Son Creus, ascendir al penyal d'Honor i al puig de na Marit i davallar per la Coma d’en Buscante, ha quedat amb la pujada pel pas de son Creus i una davallada a corre-cuita sota la brusca per la Coma Gran fins arribar a la carretera de Santa Maria a Bunyola.
En aquest itinerari necessitem la combinació de vehicles, primer deixem un cotxe en l’aparcament del cementiri de Bunyola (Km 8 de la carretera de Santa Maria a Bunyola), després amb la resta ens dirigim a al carretera de Bunyola a Orient a l’alçada del punt quilomètric 3,2 on, en una corba tancada, hi ha un camí sense sortida que ens permet aparcar-los. (WP-01).
Bé, som hi, iniciem la passa per la carretera cap a Orient i, als pocs minuts la deixem per la dreta en el lloc on hi ha una fita (WP-02).
Per pujar fins a sa Comuna, tenim per davant un fort coster per dins un humit bosc mixt d’alzines i pins, sense cap traça de camí. Les fites i les petites fletxes vermelles ens guiaran fins trobar el pas i arribar al camí que condueix al Penyal d’Honor.
Comencem doncs l’ascens en sentit (SE) i, després de creuar una zona d'antigues marjades, entrem dins el bosc. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, ensopeguem amb un camí el qual travessem després de passar per un portell sense barrera (WP-03). Continuem l’ascens mantenint la mateixa direcció que portàvem, és a dir cap a Xaloc. Un poc més amunt, creuem una paret de pedra per un esbaldrec (fletxa i fita). Seguim pujant mantenint aquesta paret un bon rato a la nostra dreta fins assolir un rotlle de sitja (WP-04) (quinze minuts). Sis minuts més amunt tornem a travessar un altre camí de carro (WP-05).
El dia és ennigulat i a mesura que anem guanyant alçada ens endinsem dins una espessa boira que davalla de la cinglera. L’ascensió es fa feixuga i la elevada humitat de l’aire no ajuda gaire.
Ara les fites i les fletxetes ens condueixen, primer cap a la dreta per un indret de roques i després cap a l’esquerra per pujar damunt un ample esperó. En aquest punt avancem cap a Llevant (E) i, passats uns trenta minuts des del camí de carro, localitzem un curiós marge en mal estat (WP-06) ens trobem al principi del pas de son Creus. Un a un i, anant alerta en tirar pedres, pugem damunt la paret, ens desplacem a la dreta i amb una fàcil grimpada, ens situem a una paret seca de terme a la part alta de sa Comuna (WP-07).

Inici del pas de Son Creus

Després de creuar la paret, avancem planer en sentit (SE) i en pocs minuts enllacem amb una pista forestal (WP-08). Són a les 10 h en punt i la boira s’ha fet més densa.
Després de berenar, acomiadem el nostre amic Fernando que ens ha acompanyat aquest primer tram de l’itinerari. Nosaltres continuem per aquest ample sender (NE) que ens condueix a la cruïlla del Penyal d’Honor (WP-09). Decidim no pujar-hi i seguim tot dret ignorant també el camí de la dreta que du Cas Garriguer. Transcorreguts deu minuts, la pista marca una corba a la dreta, ignorem un tirany a l’esquerra i continuem en sentit (SE). Comença a ploure i ens equipem amb material impermeable (anàvem preparats). Deu minuts més avall girem a la dreta per un tirany de muntanya que ens mena, després de marcar diverses voltes, al comellar on està situada la caseta de Cas Garriguer. Passem de llis i baixem escapats per la Coma Gran, ca Na Moragues, es Cocons, la carretera fins arribar al cementiri de Bunyola on hem deixat un vehicle i donem per finalitzada aquesta volta. Una manera com qualsevol altra d'estirar les cames un dissabte al matí sota la pluja.
Ruta no circular amb 466 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut. Per pujar pel pas de son Creus no hi ha camí i cal un bon sentit d’orientació en muntanya. El pas es supera amb una fàcil grimpada.
Excursió realitzada el dia 27 d’abril 2013. El grup ha estat format per: Pere, Fernando, Enric, Tomeu, Agustí i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.
He consultat:
Comuna de Bunyola, por el pas de Son Creus. Emilio Alonso.

Serra d’Amós

Síquia de Solleric

Avui ens proposem recórrer la serralada d’Amós composta per tres cims tots ells de més de 800 metres d’altitud: el puig de sa Coma des Carboners (842 m), el puig d´Amos (817 m) i el puig de sa Font Fresca (833 m), encara que aquest darrer quedarà sense assolir per mor del temps atmosfèric.

Són les 8:15 h quan iniciem la passa a Son Ordines (WP-01). Del petit aparcament i, després de superar la barrera per l’esquerra, prenem la pista que condueix al refugi dels Tossals Verds.

Es tracta d’una pista ampla, amb alguns trams cimentats, que discorre pel costat del torrent d’Almadrà. Més amunt i, després de travessar un pont, el rost s'accentua, passa pel costat d’una balma anomenada la cova de la mare de Déu i per l’Estret, punt on el congost s’estreny. 

Transcorreguts trenta minuts, deixem la pista asfaltada per voltar a l’esquerra. Travessem el torrent per un pontet de fusta i tot d’una creuem el portell de Solleric (WP-02). Un cop a l’altre cantó, ens topem amb una bifurcació de camins amb indicadors del GR.

Deixem el que segueix recte que du a Alaró, sender per on davallarem més tard, i continuem pel camí de la dreta en ascens cap a (W). Transcorreguts un dos minuts, deixem aquest camí per desviar-nos a la dreta (WP-03) i agafar una drecera que discorre per la canonada que baixa de l'embassament de Cúber. Localitzem entre carritxers una tapa de registre de la mencionada canonada i un poc més amunt ja divisem el primer túnel. Un cop travessat aquest, sols ens queda seguir la canonada cap amunt (NW) i, passats uns vint minuts de forta pujada, assolim la canaleta de Solleric (WP-04) que transporta l'aigua de la font des Pi.

Seguim a la dreta vorera la síquia que rodeja els penya-segats a força altura sobre el impressionant barranc d'Almadrà i, després d’uns deu minuts aproximadament, assolim un punt marcat per fites on abandonem la canaleta cap a l’esquerra (WP-05). Pugem sense camí per un fort coster, les fites ens condueixen al peu dels penya-segats, baixem uns metres i assolim el pas de caçadors sense nom.

Pas de caçadors

Es tracta d’una estreta cornisa picada a la roca que puja en diagonal esquerra i equipada amb una corda que serveix de passamà. No presenta cap dificultat tècnica i si la roca és seca no és fa necessari la utilització de la corda, això sí, el tram és força aeri amb una considerable timba a l’esquerra.

Superat el pas, ens enfilem sense camí pel vessant rocós del puig de sa Coma dels Carboners. Passem per devora de tres colls de tords, un darrera l’altre, tots ells construïts amb materials artificials que fan mal a la vista. Després de passar el tercer coll, trobem una horrorosa barraca d’uralita verda. Uns minuts més amunt enllacem amb les restes d’un antic camí que ens mena a la runes del porxo de sa Rota, al costa del qual, hi ha una bassa (WP-06) (Hem tardat uns trenta-cinc minuts des que hem deixat la canaleta).

Després de berenar, a les 10:18 h reprenem la marxa per un antic camí de carboners marcat amb fites i petites fletxes vermelles. Passem pel costat d’un forn, deu minuts més amunt per un rotlle de sitja (WP-07) i, amb uns altres deu minuts més, assolim una mena de collet des d’on es divisa una bonica panoràmica (WP-08). Seguim el sender que passa pel costat d’una balma, superem un penyal rocós per un tram de camí de ferradura empedrat que marca diverses ziga-zagues i més amunt s’acaba el camí. Ara les fites ens condueixen per una zona rocosa. Una petita grimpada ens mena a una paret de pedra que tanca el coll. A l’altre cantó ascendim amb fort pendent cap a (NNW) fins a un coll de caça situat al coll de sa Genebrisa. A partir d’aquí, per ascendir al puig de sa Coma dels Carboners (WP-09), girem a la dreta (NE) i, després de passar per una estreta encletxa, voltem a l'esquerra. Les fites ens guien pel coster rocós fins assolir el cim de 842 m. a les 11:15 h. Corre un vent fresquet i el cel s’ha cobert de cúmulus. Després de contemplar les vistes i de realitzar les fotos de rigor, davallem pel mateix camí fins al coll de sa Genebrisa un altre cop.

Puig de sa Coma dels Carboners

A partir d’aquí continuem en sentit (SW), creuem l’alzinar i enfilem la cresta del puig d’Amós per un curt tram de roca amb graons formats per pedres i argamassa.

Ja damunt la carena avancem (SW) realitzant alguna petita grimpada. Es tracta d’un territori inhòspit de roques escardades i afilades que ens obliga avançar lentament. Baixem de la cresta amb una petita desgrimpada i ja per un terreny més còmode entre el bosc assolim el puig d’Amós de 817 m, situat enmig d’una explanada de pins i difícil de percebre (WP-11).

Continuem la nostra ruta amb la mateixa direcció que portàvem, és a dir (SW) paral·lels a una paret seca de partió que ens queda a la nostra dreta, més endavant la creuem per un esbaldrec (WP-12). Després de rodejar el puig de sa Font Fresca, tornem a creuar la paret (WP-13) i descendim cap a (E) amb fort pendent. Transcorreguts uns vint-i-cinc minuts, assolim una nova paret de terme (WP-14). A partir d’aquí ja trobem restes d’un antic camí de carboners que ens davallarà sense complicacions al camí del GR (WP-16).

Ara ja sols ens queda arribar de nou al camí del refugi dels Tossals Verds, després de caminar uns vint minuts i en baixada. Pel camí del refugi retornem al punt d’inici donant per finalitzada la ruta d’avui, són les 14 h en punt quan arribem a l'aparcament situat a prop de les cases de son Ordines.

Ruta circular amb 748 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut. Presenta trams sense camí i per terreny molt carstificat. No és de fàcil orientació. El pas de caçadors no presenta dificultat tècnica però no és apta per persones que pateixin vertigen.

Excursió realitzada el dia 20 d’abril de 2013. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.
He consultat:
La serra d'Amós. Joan Riera.
Serra d'Amós i puig de sa Coma dels Carboners. Toni Sureda.
Volta  a la Serra d'Amós. Pep Torrens.

Mirador de ses Puntes

Itinerari: Valldemossa - pla des Pouet - mirador de ses Puntes - Talaia Vella - caseta refugi - coll de son Gallard - cova ermità Guillem - coll de son Gallard - pla des Pouet - Valldemossa.

Iniciem la passa a Valldemossa al final del carrer de ses Oliveres. Al costat esquerra d’un portell, parteix un caminoi que ascendeix en direcció (N). Amb les primeres alzines creuem un primer portell sense barrera, i un poc més endavant, un altre per un botador de fusta.

Després d’aquest segon portell assolim una desviació, el camí de l’esquerra du a la font de s’Abeurada i a son Moragues, nosaltres continuem pel camí de la dreta. És un ample i clar camí de carro que puja amb fort rost, marca successius revolts fins assolir un portell sense barrera que dona accés al pla des Pouet (WP-01).

Travessem l’esplanada coberta d’alzines amb el pou que dóna nom al planiol.

Continuem tot dret i, uns metres més amunt, deixem a la dreta el camí que puja al coll de son Gallard, sender per on davallarem més tard. Ara continuem a l’esquerra en sentit (NW) per un camí que ens condueix al mirador de Can Costa o de ses Puntes (WP-02).

Retornem unes metres enrere per recuperar el camí que continua cap a l’esquerra. Aquest sender és ben fressat i bo de seguir fins arribar a un punt on es desdibuixa un poc, però seguint les fites de pedra cap a la dreta direcció a unes roques, assolim el vèrtex geodèsic de la Talaia Vella de 856 m (WP-03).

El sender continua en sentit (E) per damunt la carena i, al cap de pocs minuts, ens mena a la caseta refugi a 868 m d'altitud (WP-04).

Gaudim d’un esplèndid dia primaveral que ens permet contemplar una bonica panoràmica, també aprofitem per fer la foto de grup.

Davallem de la caseta per un bonic camí cap a Gregal (NE). Un poc més avall marca una corba a la dreta canviant el sentit de la marxa (SE) i, amb parell de corbes més, ens deixa al coll de son Gallard, cruïlla important de camins (WP-05).

Nosaltres continuem tot dret amb la mateixa direcció que portàvem, és a dir (SSE) pel camí de l’Arxiduc amb forta pujada i, transcorreguts uns pocs minuts, agafem un tirany a la dreta que ens mena a la cova de l'Ermità Guillem (WP-06) després de creuar un portell.

Una vegada visitada la cova i el seu tranquil entorn, retornem de nou al coll de Son Gallard pel mateix camí que hem utilitzat per la pujada.

Ara agafem el sender que surt a l’esquerra en sentit (SSW) que ens baixa, sense cap problema, al Pla des Pouet lloc que aprofitem per dinar.

Des d’aquí ja sols ens resta retornar cap a Valldemossa seguint a la inversa el camí que hem emprat de bon matí.

Ruta circular amb 546 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 14 d’abril de 2013 amb l’AAVV de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

Resum meteorològic Abril 2013. Pòrtol

Imatge del Meteosat del dia 25/04/2013 a les 21:45 h.

Resum de les dades meteorològiques del mes d'abril a Pòrtol:
Temperatura màxima: 24,9 ºC el dia15
Temperatura mínima: 6,9 ºC el dia 6
Temperatura mitja: 13,9 ºC
Precipitació: 10 dies amb  75,2 L/m2
Acumulats any: 176,8 L/m2
Veure el resum diari.

La Trapa. Pas de sa Xarxa

El mirador de la Trapa

Avui és un dia molt especial, a la fi ens podem retrobar la majoria dels components del grup, feia estona que no ens veiem. Enric i Agustí, ja us enyoràvem!

La ruta d’avui consisteix en pujar a la Trapa per un itinerari clàssic, des de Sant Elm pel camí de can Tomeví, i davallar pel pas de sa Xarxa. És una baixada directa i agosarada des del mirador de la Trapa fins al camí de la cala d’en Basset. Posteriorment ens arribem fins a la Torre homònima i retornem a Sant Elm pel pas des Grau. Seguim les indicacions de l’amic Pep Torrens.

Som hi ! A les 8:15 h iniciem la passa a Sant Elm a la plaça de Mossèn Sebastià Grau (WP-01). Des de la mencionada plaça, prenem per l’avinguda de la Trapa que més amunt es converteix en el camí de terra de can Tomeví el qual discorre planer per un frondós pinar.

Transcorreguts uns quinze minuts, assolim l’entreforc de camins situat al costat de les cases de can Tomeví (WP-02). Seguim dret amb la mateixa direcció que portem, és a dir en sentit (N).

En quatre minuts més, assolim una altra bifurcació on hi ha dos pilons de ciment (WP-03) (si seguíssim recte baixaríem a la cala d’en Basset) continuem pel desviament de la dreta en direcció (NE).

Ara el fitat i fressat camí puja amb fort rost per antigues marjades envaïdes de pins. A mesura que guanyem alçada i sortim del bosc, podem contemplar sa Dragonera i l’antiga torre de defensa de la cala.

El camí avança en direcció (N) i ens mena a un pas entre roques on hi ha esglaons picats i alguns construïts amb ciment (WP-04) (38’).

Superat el pas, el qual no presenta cap tipus de dificultat, ja albirem la vall de Sant Josep amb el seu conjunt de marjades i les cases del monestir. També podem observar el barranc que ens ha de conduir al pas de sa Xarxa.

Davallem pel sender, més avall salvem un reixat per un botador de fusta, i en pocs minuts més, assolim la pista que ve de les Basses. Voltem a l’esquerra i, en un tres i no res, arribem al primitiu convent (WP-05) (15’), amb les seves ruïnoses construccions, el restaurat molí de sang, la gran era i el bonic mirador sobre cala en Basset i Sa Dragonera.

Després de berenar, iniciem la forta davallada pel tram més espectacular, atractiu i salvatge d’aquest recorregut. Situats en el mirador, voltem a l’esquerra en sentit (E) i avancem sense camí seguint algunes fites que ens condueixen al barranc que davalla del monestir. Aquí localitzem les restes d’un forn de calç (WP-06) (7’).

Pas de sa Xarxa

Voltem bruscament a la dreta, deixem el forn de calç a la nostra esquerra i avancem per dins el torrentó en sentit (SW) tot seguint les fites de pedra i les petites fletxes vermelles que ens guiaran tota la baixada.

El terreny és incòmode: un poc descompost, vegetació i pins morts entravessats ens obliguen extremar les precaucions i avançar lentament. Un poc més avall, les fites ens treuen del barranc i ens condueixen a l’esquerra pel peu d'unes parets escarpades fins anar a parar a la part més delicada de l'itinerari: el pas de sa Xarxa (WP-07) (15’).

L'amic Pep Torrens en fa la següent descripció: “Només té un punt d'atenció, en el caire de la caiguda del torrent cap a Cala en Basset. Es un pas rocós, no aeri, per tant es perill és mínim, si be és cert, que el terreny es irregular i arenós, lo qual dona sensació de poca adherència. És, per altra banda, un pas curt on no cal badar gens.”

Un a un anem davallant amb precaució, el terreny és vertical i no disposem de masses punts on aferrar-nos, l’opció més segura es ajupir-se i aferrar-se a la roca com podem.

A l'altra cantó del barranc s'alcen els espadats, a d'alt dels quals hi ha el mirador on hem estat fa poc.

Després de superar el pas voltem a l’esquerra i continuem el vertiginós descens, sempre per un pronunciat pendent, en direcció (SSW). És un descens que discorre entre carritxeres, garballons i alguns pins per un terreny de roques i descompost. Les vistes són espectaculars, sa Dragonera, la torre de defensa i al fons la cala de còdols amb les seves aigües blau turquesa.

En un moment donat perdem el seguiment de les fites davallant massa d’altitud i no podem seguir. Optem per retrocedir i rectificar l’itinerari, sempre amb la direcció resultant de (SSW).

Un cop retrobades les fites i les fletxetes vermelles no tardem gaire en desembocar a un perdut corriol que baixa amb suavitat i ens condueix a una pista. Des d’aquí seguim a la dreta (N). El camí ample marca diversos revolts i arriba a una esplanada on si continuéssim recta ens duria a la bonica cala. Però nosaltres voltem a l’esquerra creuem el tàlveg o centre de la vall de la cala i ens enfilem en sentit (W) per un tirany fitat que discorre rost amunt, entre pins i mates, ben fressat.

Tretze minuts més amunt, assolim un planiol on hi ha una gran fletxa de pedres (WP-08). Voltem a la dreta i avancem per un sender ben marcat que en pocs minuts en condueix a la talaia d’en Basset (WP-09).

Torre de cala en Basset

Aquesta torre és cilíndrica, amb una cambra principal i una terrassa, va ser edificada al segle XVI i forma part del conjunt de torres de defensa que servien per vigilar la costa i protegir l'illa de les incursions pirates.

Amb la torre a l’esquena, agafem a la dreta un confós corriol que parteix cap Llebeig (SW). És un tirany senyalitzat amb algunes fites que discorre rost avall, entre pins, direcció a la mar, però prest gira a la dreta, després a l’esquerra i recupera la direcció (SW) novament. Després de quinze minuts, arribem a unes roques que semblen que ens tallin el pas. És el pas d’en Grau (WP-10) travessar-lo no presenta cap tipus de dificultat.

Pocs minuts del pas, el caminoi desemboca a un vial per on prenem a l’esquerra i en tretze minuts més ens condueix a Sant Elm, són les 13,10 h quan tanquem el cercle d’aquest atrevit recorregut.

Ruta circular amb 469 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut. Ruta per muntanyencs avesats a circular per territoris dificultosos i amb fort pendent. Des del mirador de la Trapa fins al camí de la cala en Basset, no hi ha camí i cal seguir les fites i les petites fletxes vermelles, el contrari pot resultar perillós. Compta amb extraordinàries vistes del litoral de Tramuntana.

Excursió realitzada el dia 13 d’abril de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Agustí, Fernando i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

Fonts Ufanes i pas d’en Bisquerra

Camí a ses fonts Ufanes

Itinerari: Barrera d’entrada a sa Finca de Gabellí Petit - ses fonts Ufanes - camí Alcanalleta - font de sa Mina - plana d’Alcanelleta - pas d’en Bisquerra - pla de sa Bassa – coll Coma Llarga – font de sa Pega - comellar de sa Pega – Monnàber Vell – Ermita de Sant Miquel.

Seguim la ressenya de l’amic Manolo Barranco publicada en “Pasión por la Sierra de Tramuntana” però a l’inrevés, tal com la feren posteriorment els amics Llorenç Soler i Andreu Magraner.

Són les 8 en punt quan iniciem la passa en la barrera d’entrada a la Finca de Gabellí Petit, situada molt a prop de l’ermita de Sant Miquel (WP-01). La barrera és tancada fins a les 10 h, però en aquest mateix moment entra l’encarregat de la finca pública, en Llorenç que molt amablement ens deixa passar.

Després de caminar uns vint minuts pels bonics camps de la finca, arribem al monument natural de ses Fonts Ufanes situat dins un ombrívol alzinar (WP-02). Ja sabíem què no brollaven, però l’entorn no deixa de tenir el seu encant i bé es mereix una petita aturada.

El nostre itinerari segueix en sentit (N) per darrera les cases del centre d’interpretació, passa pel costat del talaiot des Claper des Doblers i entra dins el llit sec del torrent de Biniatró. Després d’avançar uns minuts per la llera del torrent, arribem a una pressa (WP-03) (10’) que superem pel marge esquerra. Seguim avançant per dins el torrent i, després de franquejar dues barreres metàl·liques, una per sota i l’altre per l’esquerra al costat de la paret, arribem a la pista que mena a les cases de Biniatró (WP-04) (30’).

Continuem amunt per la mateixa pista en sentit (NW) per dins un bonic alzinar, no tardem gaire en passar per una zona de sitges on hi ha un bonic pou (WP-05) (10’).

Després de caminar deu minuts més, creuem una barrera oberta (WP-06) que marca el canvi de terme, ara entrem dins Escorca, a la finca d’Alcanelleta (10’).

Continuem per aquest ample camí, què amb forta pujada marca diverses ziga-zagues (W), fins assolir la font de sa Mina (WP-07) (47’). La pista continua pujant en decisió tornant a fer algunes voltes i, transcorreguts uns vint minuts, ens mena als antics camps de conreu d’Alcanelleta. Nosaltres no arribem a les cases, si no que girem a l’esquerra i, després de creuar una paret seca, ens enfilem coster amunt en sentit (SE) per dins un alzinar ajudant-nos de les fites fins assolir el peus dels penya-segats. Ens trobem al pas d’en Bisquerra (WP-07) (20’) una encletxa a la roca equipat amb un cable d’acer que ajuda a superar-lo. No presenta cap dificultat tècnica però s’ha d’emprar les mans. Dalt del pas trobem una paret seca des d’on es divisa una bona panoràmica.

Pas d'en Bisquerra

Continuem ara en sentit (S) pràcticament sense camí per un terreny pedregós i amb l’ajuda de les fites de pedra i marques de pintura arribem al pla de sa Bassa (WP-09) (20’).

El nostre itinerari segueix (SW) i no tardem gaire en enllaçar amb un camí de carro que ens mena en baixada al coll de la Coma Llarga (WP-10) (21’).

Ara girem a l’esquerra cap a (E) per dins un bosc mixt i, uns quinze minuts més avall, assolim un portell sense barrera que creua una paret seca (pal indicador groc). A l’altre cantó del portell a l’esquerra i vorera de la paret parteix un confós caminoi per dins el bosc que en pocs minuts ens puja a la font de sa Pega situada a la dreta d’unes marjades (WP-11).

Retornem al portell (WP-12) i continuem el fressat camí en sentit (S) que baixa pel comellar de sa font de sa Pega fins arribar al llit del torrent d’en Carròs en el punt on hi ha un pal indicador amb una fletxa groga. Ara continuem per dins el torrent i, estones pel seu marge esquerra, superem una nova pressa pel cantó esquerra fins arribar al pont de sa Plana (WP-13) (55’). Passem pel seu ull, travessem una barrera metàl·lica i arribem a un ample camí de terra. Ara seguint aquest sender que discorre per camps de secà, arribem a la finca de Monnàber Vell (WP-14), transcorreguts vint minuts des del pont.

Encara ens queda de caminar gairebé un kilòmetre i mig, per asfaltat, per arribar a l’ermita de Sant Miquel on tenim el cotxe i donar per finalitzada aquesta bonica ruta.

Ruta circular amb 863 metres de pujada acumulada i 16 km de recorregut. Itinerari llarg amb fort desnivell i amb trams sense camí que pot presentar problemes d'orientació. El pas d'en Bisquerra no és tècnic i es puja bé amb una grimpada.
Excursió realitzada el dia 04 d’abril de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

Camí de Ses Basses - Pla des Aritges - Pas de sa Creu (Valldemossa)

Camí de ses Basses

Bonica i fàcil volta per Valldemossa que ascendeix al Pla des Aritges. El recorregut que hem triat, per variar una mica del clàssic, és pel Camí de Ses Basses passant per ses Fontanelles. Després ens apartarem del camí de s’Arxiduc per arribar-nos a l’amagada cova de s’Aigo i davallarem posteriorment per un tirany fins al fons d’un comellar. D’aquí per un camí de carro i pel Pas de sa Creu, enllaçarem amb el conegut camí dels Cairats el qual ens retornarà a Valldemossa.

Deixem el cotxe a la urbanització de s’Arxiduc de Valldemossa, davant el camí dels Cairats, per on fem comptes davallar més tard (WP-01).

Caminen per asfalt en sentit (W) pels carrers Xesc Forteza, Hongria i Ametlers per anar a cercar el carrer Oliveres, al final del qual arranca el clàssic i transitat camí de pujada al Pla des Pouet.

Amb les primeres alzines creuem un portell sense barrera, i un poc més endavant, arribem a un botador de fusta proper a la font de s'Abeurada, que no hem de creuar (WP-02). Aquí parteix a la dreta en sentit (SE) el bonic camí de ses Basses

Aquest camí discorre, la primera part, per dins un bosc d’alzines i, ens menarà al camí de ses Fontanelles molt a prop del pla des Aritges. És un antic camí de carboners , força malmès i deteriorat pel pas del temps, que accedia a les sitges que es troben per tot el seu recorregut.

Iniciem la pujada i molt aviat se’ns obren bones vistes sobre Valldemossa. A devers un vint minuts d’anar per aquest camí, assolim el portell de ses Basses (WP-03).

El camí travessa diversos tàlvegs on és localitzen restes de l’explotació del carbó (rotlles, barraques, forns, basses,..) i transcorreguts uns deu minuts, trobem una bifurcació que prenem cap a l’esquerra (WP-04). Ara el sender puja marcant diverses voltes i acaba en un altre comellar vora una sitja (WP-05).

A partir d’aquí el camí es converteix en un tirany de muntanya senyalitzat per fites. Seguim en tendència a la dreta (NE), per dins el bosc d’alzines i superem un passet entre roques en pujada. Aviat sortim del bosc i seguim un tiranyet que ens mena al camí de ses Fontanelles (WP-06), que prenem cap a la dreta (NE).

Ja en el camí de ses Fontanelles, divisem uns pins, que ens indiquen la situació del Pla des Aritges (WP-07), al qual hi arribem després d’uns vuit minuts aproximadament.

Pla des Aritges

Enllacem amb el camí de l'Arxiduc seguint cap a la dreta, i aviat arribem a la zona de la cova de s'Aigo.

Per trobar-la, hem de sortir del camí cap a la dreta, en un lloc poblat per alguns pins. Localitzem una petita cova inundada, com una bassa que serveix d’abeurador pels animals (WP-08).

El dia és molt ventós, per aquest motiu ens arrecerem en el seu interior per berenar i descansar un poc.

A partir d’aquí iniciem un curt tram que no és bo de seguir. Cal cercar un confós tirany que ens mena de baixada per un terreny pedregós en sentit (E) tot anant alerta en trobar i seguir les esporàdiques fites. En sortir de la cova hem d’avançar paral·lels a unes penyes que ens queden a la nostra dreta, per després girar a la dreta travessant un esperó rocós (WP-09). A partir d’aquí ja trobem algunes fites que enes menen de baixada (ESE) al fons d’un tàlveg on hi localitzem algunes sitges (WP-10).

Ara per un ample camí de carro i després de passar pel pas de sa Creu (WP-11) enllacem amb el popular camí dels Cairats un poc abans de la font dels Polls.

Davallem per les cimentades i rostes corbes d’aquest tram de camí i transcorreguts uns quaranta minuts, arribem a Valldemossa tancant el cercle d’aquesta agradable passejada.

Ruta circular amb 572 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut. Pot presentar problemes de seguiment i d'orientació des del WP-08 al WP-10. La resta discorre per bons camins.

Excursió realitzada el dia 30 de març de  2013. En aquesta ocasió el grup ha estat format per: Pere i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.