diumenge, 13 juliol de 2014

Puig des Castellot

Puig des Castellot
Itinerari: Coll de sa Batalla - Pas d’en Bartomeu - coll de sa Rota - puig des Castellot - portell des Vent - font de sa Rota - pou de neu - coll de sa Rota - pas d’en Bartomeu - coll de sa Batalla.
Itinerari publicat pels amics Llorenç Soler i Joan Ponce. Ells el feren amb la col•laboració del nostre també bon amic Pep Torrens
A les 7,53 h iniciem la caminada en el Coll de sa Batalla (WP-01) pel camí carreter que surt del costat del restaurant en direcció est. Creuem una barrera i, al cap de set minuts, trobem un trencall de camins per on hem de seguir pel sender de l’esquerra que puja lleugerament. La pista acaba a l’alçada d’un coll de tords. Avancem recte (est) per un tirany de muntanya marcat amb fites que ens du al pas d’en Bartomeu, portell obert en una paret seca (WP-02).
L'altre cantó de la paret, seguim avançant cap a la dreta atents a les fites que ens indiquen l'itinerari a seguir. El sender serpenteja per una zona carstificada i baixa fins assolir el coll de sa Rota (paret molt derruïda que separa el puig del Castellot a la dreta, del Puig de ses Covasses a l’esquerra). Tot d’una passat el coll, a ma dreta trobem dues fites que ens indiquen el tirany que puja al cim del Castellot (WP-03).
Es tracte d'un corriol molt tapat per les carritxeres i amb algunes fites i marques de pintura vermella. Puja en fermesa direcció sud-est i ens mena a la base de la paret del cim. Després el rodeja cap a l'est pels peus de les penyes fins localitzar una costeruda canal a ma dreta. Ascendint per aquesta canal direcció sud arribem a la part alta del cim. Continuant oest amb lleugera pujada, a les 8,53 h assolim el puig des Castellot de 694 m (WP-04). El cim esta assenyalat amb una creu de ferro i entre les roques hi ha una placa col•locada pel grup “Els Voltors”.
Després de gaudir de les vistes, desfem el recorregut uns metres deixant la sortida de la canal que hem servit per la pujada a la nostra esquerra i continuem amb la mateixa direcció est-sud-est pel llom de la muntanya. És un descens sense camí, amb fites i algunes fletxetes vermelles. Discorre entre pins, mates i carritxeres per un terreny rocós. Més avall l'itinerari passa pel vessant sud d'un turó (619 m) que deixem a l'esquerra.
Seguim davallant guiats per les fites, fins arribar a un camí de ferradura a l'alçada del Portell des Vent (WP-05) quan són les 9,52 h. Aquí aprofitem per berenar i descansar un poc.
A les 10,12 h reprenem la marxa per aquest nou camí. És un antic senderó molt perdut i de difícil seguiment ja que es troba molt tapat per l'alta vegetació. És un tram un poc incòmode però amb l'ajuda de les fites i alguna fletxeta vermella, a les 10,40 h arribem a la font de sa Rota on enllacem amb el camí de ses Figueroles (WP-06).
Voltem a l'esquerra cap a munt que fa pujada i, transcorreguts uns vint-i-dos minuts aproximadament, deixem el camí per l'esquerra i, camp a través entre una espessa vegetació, arribem en pocs minuts, a la casa de neu des Castellot en un lloc molt humit i ombrívol i a tant sols 592 m damunt el mar. (WP-07). Desfem les passes per on ens sembla millor i tornem al camí principal el seguim i, en un tres i no res, passem de nou pel coll de sa Rota on tanquem el cercle (WP-03). Ara sols resta desfer el camí que hem fet de bon matí que passa una altra vegada pel pas d'en Bartomeu, després de quinze minuts de forta pujada des del coll de sa Rota. Baixem i per la pista arribem novament al punt d'inici, el coll de sa Batalla.
A les 11,50 h donem per finalitzat aquest curt però agraït recorregut.
Ruta circular amb 396 metres de pujada acumulada i 6,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 694 m.
Temps en moviment: 2,43 h. Temps parat: 1,20 h. Temps total: 4,03 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari que presenta un tram important sense camí (del WP-04 al WP-06). Hi ha pujades i baixades fortes amb un pendent pronunciat.
Excursió realitzada el dia 21 de juny de 2014. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.

diumenge, 6 juliol de 2014

Resum meteorològic juny 2014

AEMET. Avanç climatològic mensual del mes de juny a les Balears.

Resum de les dades meteorològiques del mes de juny a Pòrtol (Marratxí):
Temperatura màxima: 33,3 ºC el dia 7
Temperatura mínima: 13,5 ºC el dia 18
Temperatura mitja: 22,6 ºC
Precipitació: 4 dies amb  15,8 mm.
Acumulats any:  193,4 mm.
Cop de vent màxim: 45 km/h el dia 18

dimecres, 2 juliol de 2014

Cresta de na Ferrandell

L'illot des Colomer
Recorregut carener amb pujada a na Ferrandell, cim modest de 309 m però molt panoràmic i eclipsat per la presència del proper i escarpat puig Pal.
A les 8 h en punt emprenem l'itinerari en el punt quilomètric 9 de la carretera MA-2210 de Port de Pollença al far de Formentor (WP-01). Retrocedim per la carretera deixant l'aparcament de la platja de Formentor a l'esquerra. Al cap de deu minuts, abandonem l'asfalt i prenem un trencall a la dreta. Aquest sender discorre paral·lel a la carretera i ens mena molt a prop d'una corba en el Km 8 (WP-02). Aquí voltem a la dreta i tot d'una deixem un petit forn de calç i una cabana de pedres. Continuem cap al nord, en suau ascens, pel camí de la Coma d'en Pere que travessant una pineda ens porta a la vora del penya-segat (WP-03). Hi arribem a les 8,25 h. Ens trobem a sa Cuina des Moro, un mirador natural que permet contemplar, cap a la dreta l'illot des Colomer. A l'esquerra els impressionants cingles de la serra del Cavall Bernat i la serra de Cornavaques.
A partir d'aquí hem de seguir la carena dels espadats vers al nord-est. És una pujada forta sense camí per un vessant amb rossegueres i trams rocosos.
Així, entre pins i mates, a les 8,50 h assolim la cota de 191 m (WP-04). El nostre camp de visió s'amplia: cap al sud-oest podem observar la Talaia d'Albercutx i el puig de la Pinoa.
Seguint la carena baixem a un primer collet i tot seguit pugem al següent cim de 181 m (WP-05). Des d'aquí ja podem contemplar l'illot des Colomer als nostres peus.
Baixem i travessem el següent collet per emprendre una nova pujada. Seguint les indicacions de les fites, l'itinerari es desvia una mica cap a llevant i grimpa entre les roques i les pedres soltes. Poc abans d'arribar al següent cim, ens aturem davall l'ombra d'una gran mata per berenar gaudint d'espectaculars vistes per tots els cantons. Després de recuperar forces, a les 9,56 h assolim el cim de 269 m (WP-06). Baixem cap a l'est per un passet rocallós fins al següent collet, a la dreta del qual, davalla un important tàlveg per un fem comptes baixar més tard. Ara seguint novament la carena i, a les 10,16 h, assolim el cim de na Farrandell de 309 m d'alçada (WP-07). Després de contemplar les amples i gratificats vistes, retrocedim pel mateix camí fins al coll. En direcció sud se'ns obre l'ampla coma per on hem de baixar. Primer caldrà creuar un xaragall de pedres grosses que presenta un pendent força pronunciat, per tant tirem avall cap al sud-sud-oest sense camí ni fites per on ens sembla millor. Transcorreguts vint-i-tres minuts del collet arribem a un camí carreter (WP-08). Ara es tracte de seguir aquest nou camí que davalla suaument per dins la pineda. Passa pel costat d'algun rotlle de sitja i, més avall, pel costat d'uns enormes dipòsits d'aigua construïts aprofitant unes canteres de marès (Cal Garriguer). Finalment desemboca a la carretera asfaltada, després de salvar un baix filat sense complicacions. Voltem a la dreta i en pocs minuts tornem a ser al punt d'inici. Són les 11,05 h quan arribem al vehicle.
El puig Pal vist des de na Ferrandell
Finalment ha resultat una volta molt gratificant, ens ha sorprès!
Ruta circular amb 371 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 309 m.
Temps en moviment: 1,59 h. Temps parat: 1,10 h. Temps total: 3,09 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari que presenta un tram important sense camí (del WP-03 al WP-08) per un terreny rocós i abrupte. Hi ha pujades i baixades fortes amb un pendent molt pronunciat. En alguns moments ens hem d'ajudar amb les mans per seguir progressant.
Excursió realitzada el dia 14 de juny de 2014. El grup ha estat format per: Pere i Josep.

dijous, 26 juny de 2014

La Mola de Planícia pel pas de Son Sanutges

Pas de Son Sanutges
Agradable volta que discorre per frondosos alzinars, molt adequada per fer aquests dies de calor.
Itinerari: Km 80,700 de la carretera d'Esporles a Banyalbufar, camí des Correu, pas de Son Sanutges, puig de la Mola, comellar de ses Rotasses, camí des Correu, carretera.
El nostre punt de sortida i arribada es situa abans del punt quilomètric 81 de la carretera que va a Banyalbufar, a l’esquerra surt una pista de terra que condueix a les cases abandonades de Son Santges (WP-01).
Després de deixar el vehicle un poc més avall, a les 8,09 h. iniciem la passa pujant per la mencionada pista, però a penes hem fet uns pocs metres, l'abandonem per prendre un camí que surt a l'esquerra. Aquest nou sender, puja fort i presenta un profund reguerot obert per l’aigua, dóna un parell de voltes i gira vers migjorn. Més amunt volta cap a mestral i desemboca al camí des Correu (WP-02).
Ara toca caminar per aquesta antiga via de comunicació que unia Esporles amb Banyalbufar. Quan ja portem uns vint minuts caminant arribem a un corriol, marcat amb una fita de pedres, que es dirigeix a l’esquerra cap dins l’alzinar (WP-03). Avancem sud-oest per un camí carreter. Després de deixar una zona de ranxos de carboners, arribem als peus d’una ampla i inclinada rosseguera. La travessem i ascendim pel costat dret. A mesura que pugem se’ns comencen a fer visible els alts cingles de Son Sanutges.
En finalitzar el xaragall, seguim les fites, sempre pujant, mentre ens acostem a les parets dels cingles. Ara avancem en tendència a l'esquerra seguint algunes fites i restes d'un antic camí de ferradura. A les 9,43 h arribem a l'inici del pas de Son Sanutges (WP-04). Es tracta d'una escletxa entre les roques amb parets de sosteniment que permet salvar els penya-segats.
Superat aquest pas, el corriol avança per la dreta, per sobre d'una aèria cornisa amb marges de sosteniment. Continuem sud, ja sense camí, per dins l'alzinar i, més endavant creuem una paret.
A l'altre cantó deixem a la dreta la boca d'un avenc. A partir d'aquí podríem anar a cercar el sender que puja de ses Rotasses, per fer-ho hauríem de seguir sud-est, però nosaltres volem fer servir aquesta via per la davallada, per tant seguim sense camí direcció a migjorn. A les 10 h fem una aturada davall una alzina per fer un mos.
A les 10,25 h reprenem la marxa voltant progressivament cap a la dreta per agafar definitivament la direcció sud-oest. La idea és arribar a la carena de la Mola just al costat del camí des Carro el qual ens ha de conduir fins al cim. La pujada és rosta, sense camí, sols amb les indicacions d'algunes fites que no tenen massa continuïtat o no les sabem trobar.
A les 10,50 h, arribem al punt on conflueixen les parets de partió del tres termes, Banyalbufar, Esporles i Puigpunyent. Seguim pujant mantenint la direcció oest fins assolir la línia de la carena i, tot seguit, enllaçar amb el camí des Carro que en pocs minuts ens mena a un coll entre els dos cims. Voltem a la dreta i, tot d'una, pugem al primer cim, on s'hi localitza la caseta des Puig (WP-05). Des d'aquí, ens permet contemplar el comellar dels Teixos, situat als nostres peus. Més enllà veiem com s'enlaira la majestuosa silueta del Galatzó i de sa Mola de s'Esclop. Retornem al collet i enfilem el darrer coster que ens mena al vèrtex del puig de la Mola de 941 m a les 11,30 h on ens fem la escaient foto de grup.
Baixem del cim direcció est i, en un tres i no res, arribem al camí des Carro. Sols l'hem de creuar i seguir tot recte per prendre el camí de ses Rotasses (WP-06). Aquest nou camí es troba més fressat i marcat amb fites. Un poc més avall travessa una primera paret seca per un esbaldrec, després volta cap a la dreta i davalla per dins un estret comellar amb fort pendent. Deixem aquest tàlveg, el caminet vira cap a llevant i torna a franquejar una nova paret seca (WP-07). Transcorreguts uns dos o tres minuts de la paret, el camí fa un gir de noranta graus cap a xaloc, passa per un rotlle de sitja i flanqueja una clariana de l'alzinar per un terreny molt rocós. Situats en aquest punt, el tirany torna a voltar, aquest cop direcció a tramuntana i, en pocs minuts ens mena en a un ranxo de carboners amb sitja, barraca i pou (WP-08). Ens trobem a prop de l'itinerari que hem utilitzat a la pujada, un cop superat el pas de Son Sanutges.
Després d'una breu aturada, el paratge bé s'ho mereix, seguim en tendència a llevant i, en quatre minuts deixem a l'esquerra una curiosa barraca, es tracte de la cabana d'en Camotes (WP-09). Continuem cap a llevant. Més endavant el camí baixa marcant diverses voltes, flanqueja la paret on arranca la pujada al Moletó de sa Granja (WP-10) i, més avall, ens mena al comellar de ses Rotasses. Ara el camí és de carro, parteix cap a llevant en suau descens per un frondós alzinar amb magnífics exemplars d'arboç. Al cap d'una estona sortim al camí des Correu que enllaça Banyalbufar amb Espòrles (WP-11). Seguim direcció a Banyalbufar (mestral) però tot d'una l'hem d'abandonar per la dreta per un corriol que enllaça amb el caminet que hem passat de bon matí. Desfem aquest curt tram i tornem a la pista i tot seguit a la carretera. A les 13,20 h arribem on tenim estacionat el vehicle. 
Ruta circular amb 705 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 941 m. Temps en moviment: 3,28 h. Temps parat: 1,48 h. Temps total: 5,16 h (segons el GPS).
Observacions. Itinerari que pot presentar dificultats d’orientació. També cal superar un fort desnivell. Des del WP-03 fins al WP-05 no hi ha camí. Superar el pas de Son Sanutges no presenta cap dificultat tècnica, de moment.
Excursió realitzada el dia 24 de maig de 2014. El grup ha estat format per: Tomeu C., Fernando i Josep.

diumenge, 15 juny de 2014

Serra del Cavall Bernat (sud-oest)

La Serra del Cavall Bernat des de la vall de Bòquer. Panoràmica realitzada per Biel Pomar.
La vertiginosa serra del Cavall Bernat és una carena d'entre 300 i 360 m d'altitud que es troba a l'extrem nord-est de la Serra de Tramuntana al terme municipal de Pollença. S'estén des del Coll de Siller fins a la Punta de la Salada, que al límit septentrional, forma la cala de Sant Vicenç. Cap a ponent, una esborronadora timba vertical de 300 metres es precipita dins la mar. A l'altra banda, un pronunciat coster baixa a la vall de Bóquer. Avui ens proposem recórrer el seu sector sud-oest, des de la talaia Vella al coll de la Capellassa.
És una travessia curta però molt exigent, tampoc és de les habituals en senderisme. Les característiques d'un terreny molt dur i esquerp, ens obligarà a fer un intensiu ús de mans i peus, ja que en tota la carena hi trobarem passos força aeris i exposats no aptes per gent amb vertigen. La recompensa a tot l'esforç, és un dels paisatges més bonics que podrem gaudir al llarg de la nostra Serra. En definitiva, una travessa extraordinària i emblemàtica que no ens deixarà indiferents.
Itinerari: Urbanització de Cal Pesso (Port de Pollença), Talaia Vella, Forat Gros, Coll de la Capellassa, Coll des Moro, Bóquer, Cal Peso.
El nostre punt de sortida i arribada es situa a la rodona de "l'hidroavió" de la ronda de circumval•lació del Port de Pollença.
A les 8,10 h comencem a caminar. Després de passar per l'esmentada rodona, cal voltar a l'esquerra pel segon vial. A la primera bifurcació, girar a la dreta i en la segona, a l'esquerra (WP-01). El carrer finalitza vora un xalet de la urbanització de Cal Pesso, a la dreta del qual, comença un caminoi per on hem de prendre.
Aquest carrerany puja entre roques i carritxeres en sentit nord-nord-oest i ens mena, al cap de pocs minuts, a l'entrada de la cova de cal Pesso, una cavitat avenc amb interès espeleològic (WP-02).
Després d'una breu aturada, continuem amb la mateixa direcció que portàvem. No hi ha camí, però tenim clar el nostre primer destí, assolir el coll al costat esquerra de la Talaia Vella que ens queda ben davant nostre. La pujada es rosta i poc a poc es va accentuant. Seguint les fites, arribem a la primera de les muralles defensiva, des d'on es gaudeix una gratificant panoràmica del Port de Pollença i la seva badia (WP-03).
L'itinerari volta cap a l'est i, uns metres més amunt, passa per la segona muralla, encara més llarga i elevada que la primera (WP-04).
A les 9,35 h arribem el coll que flanqueja la Talaia Vella. Aquí fem una aturada per berenar i descansar.
A les 9,57 h reprenem la marxa deixant a la dreta el puig de la Talaia Vella. Avancem direcció nord-est en suau descens per dins un petit tàlveg que ens mena a un primer collet.
A partir d'aquí iniciem la travessa per aquesta afilada serralada. Decidim seguir les fites, que no passen ben per damunt el tall de la carena, sinó per sota d'aquesta cercant els seus punts febles, del contrari pot resultar més perillós. Així, ascendim al primer cim de 286 m sense masses complicacions.
El cim més alt del sector central de la serra.
Continuem seguint les fites pujant i baixant per verticals i aspres rocams. La passa cada vegada és més lenta i sovint ens hem d'enfrontar, amb l'ajuda de les mans, a aèries cornises que exigeixen certa concentració.
A les 11 h arribem a un alt i escarpat ressalt, el segon cim de 274 m d'alçada que les fites l'eviten per la dreta. Després de passar per diversos passos en travessia, arribem als peus del cim més alt del sector central de la serra. Ens enfrontem a un dels bocins delicats de l'excursió, una vertical paret que cal superar amb una aèria i esportiva grimpada per l'abrasiva roca kàrstica (WP-05). Després de l'ascensió, girem a l'esquerra i assolim el cim de 327 m. Les vistes són de somni: cala Bóquer i la resta de sa serra del Cavall Bernat. Cap a l’oest, la cala Sant Vicenç i la Punta de les Coves Blanques.
Baixem del cim, ens atraquem a un dels punts claus del recorregut, el Forat Gran. Aquí s'ens presenten dues opcions per continuar. Si seguim les indicacions de les fites, ens guiaran bastant per sota d'aquest pont de roca i el podrem evitar. Després caldrà flanquejar una delicada timba per assolir el coll de la Capellassa.
Si volem passar per l'esmentat forat, no ho tenim gens fàcil. Hem de seguir sense perdre massa alçada per un boci de cresta bastant complicat i al final salvar un agosarat pas en desgrimpada.
Decidim la segona opció i, a les 12,20 h arribem al famós Forat Gran. Una obertura a la penya que guaita a la cala de Sant Vicenç (WP-06). Aquí aprofitem per fer una breu aturada i assaborir aquest paisatge únic.
El famós Forat Gran.
Després de fer les fotos de rigor, continuem en lleuger ascens evitant el cinquè cim de 316 m passant uns metres per sota fins arribar al tall de la carena (WP-07). Aquesta es precipita vertiginosament cap al següent coll, el coll de la Capellassa.
És una baixada que imposa respecte. Es tracta de descendir per una canal graonada molt vertical que en alguns moments s'acosta a la timba del penya-segat de la cara nord.
Un cop situats al coll de la Capellassa (257 m), iniciem el descens cap a la vall de Bóquer. Seguim un tirany marcat amb fites que baixa per un inclinat coster en direcció est-sud-est, entre roques, carritxeres i algun petit xaragall. A les 13,30 h, arribem sense cap contra temps, al coll del Moro (WP-08).
Tot seguit utilitzem el camí de la cala per dirigir-nos fins a les cases de Bòquer, passant abans per la font del Sementer (WP-09) i un forn de calç.
Des de les cases sortim de nou a la ronda de circumval•lació del Port de Pollença fins al punt on hem deixat el vehicle. Són les 14,30 h. quan donem per finalitzada aquesta excepcional excursió.
Una cerveseta ben fresca a una terrassa del Port de Pollença, és la digna recompensa d'un extraordinari matí de muntanya.
Ruta circular amb 453 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 337 m. Temps en moviment: 2,47 h. Temps parat: 3,38 h. Temps total: 6,25 h (segons el GPS).
Observacions. Itinerari amb passos exposats i aeris per un terreny escarpat i dur. S'ha de fer un ús intensiu de les mans per progressar. És un dels itineraris més bells de Mallorca.
Excursió realitzada el dia 17 de maig de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Tomeu M., Agustí, Enric i Josep.

dijous, 12 juny de 2014

Resum meteorològic maig 2014

AEMET. Avanç climatològic mensual del mes d'abril a les Balears.
Resum de les dades meteorològiques del mes de maig a Pòrtol (Marratxí):
Temperatura màxima: 25,3 ºC el dia 9
Temperatura mínima: 9,8 ºC el dia 17
Temperatura mitja: 17,2 ºC
Precipitació: 6 dies amb  45,4 mm.
Acumulats any:  177,6 mm.
Cop de vent màxim: 40 km/h el dia 21

dimarts, 3 juny de 2014

La Canaleta del Massanella

Aqüeducte de la Canaleta
La Canaleta del Massanella fou construïda l'any 1750 per Montserrat Fontanet per dur l'aigua de la font des Prat a la possessió de Massanella. Està considerada una obra mestre de la ingenieria popular. És un itinerari clàssic de les excursions Mallorquines. El tram que discorre per damunt la síquia és espectacular i es gaudeixen gratificants panoràmiques.
Itinerari: Font des Noguer - coll dels Coloms - font del Prat - la Canaleta - coll de la Canaleta - Cases del Bosc - Can Bajoca - Cases de Massanella - Mancor de la Vall.
Iniciem la nostre excursió a la font des Noguer (Km. 33,700 de la carretera MA-10). Al costat de la carretera esmentada parteix el camí del GR 221 en  entre els dos embassaments. És un camí planer i còmode. No tardem gaire en gaudir d’espectaculars vistes del pla d’Almallutx amb l’embassament del Gorg Blau, dominat pel massís del puig Major i el puig de ses Vinyes. Més a l’est el puig de Massanella i la serra des Teixos.
Transcorreguts aproximadament uns quaranta minuts, assolim el pontet de ciment que travessa la canal i enllacem per la dreta amb el camí de la font des Prat (sud-est).
El sender, amb trossos empedrats, puja suaument entre alzines i, amb deu minuts ens situa al coll des Coloms (808 m). Aquí aprofitem per berenar acompanyats per una fina brusca que ens ha agafat per sorpresa.
A uns cinc minuts del coll, arribem a la cruïlla que separa el camí de la font des Prat, a l'esquerra i el de les cases des Tossals, a la dreta. Seguim pel camí de l’esquerra que, en pocs minuts ens condueix a la font des Prat situada en un pla amb alzines. És una font de mina poc profunda i porta inscrit el nom de font de Massanella.
Des de la font, ens dirigim cap al sud, creuem el torrent i, per la vorera d'aquest, arribem a la canaleta que fins ara discorria enterrada.
Aquí comença el tram més espectacular i bonic de la ruta, es tracta d'avançar per damunt la séquia que sols és visible la part exterior, ja que l'aigua corre per dins una canonada tapada. No tardem gaire en deixar a la nostra dreta el què queda del Molinot (un molí d'aigua) en forma d'alta paret. Un poc més endavant passem per damunt l'impressionant aqüeducte, el qual salva una timba força considerable. Es troba separat de la roca i està format per quatre arcs.
Passat l'aqüeducte el camí avança per damunt alts marges de sosteniment i a força alçada del torrent del Corral Fals. No és molt ample però el suficient per seguir caminant en fila índia.
Més endavant la canal franqueja un petit túnel excavat a la roca que es supera amb l'ajuda d'uns aeris graons.
La Foradada
Des d'aquí fins al coll de la Canaleta, el camí continua molt aeri resseguint els penya-segats. Les vistes que gaudim són ben espectaculars.
Des del coll, el camí inicia una forta davallada per dins un espès alzinar fins a un punt en què hem d'abandonar la séquia per l'esquerra (es troba indicat amb fites).
Ara descendim per un tirany fitat, al final del qual s'eixampla i arriba a les Cases des Bosc.
Desprès de dinar, seguim el nostre itinerari voltant a la dreta per la pista que baixa a les cases de Massanella. El camí davalla lleugerament i s'engorja fins passar per l’Estret, part més estreta del congost de sa Replegada. Passats uns quinze minuts arribem a la casa des de can Bajoca. A partir d'aquí, el camí planeja paral·lel al torrent del Corral Fals i, entre marjades d'oliverar, ens mena a les cases de Massanella que ens queden a la nostra esquerra. La pista segueix cap a la dreta i desemboca a la carretera de Mancor a Caimari. Voltem a la dreta i, caminant per asfalt devers un quilòmetre llarg, arribem a Mancor on donem per finalitzada l'excursió d'avui.
Ruta no circular de 12,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 808 m (Coll dels Coloms). Temps en moviment: 3,53 h. Temps parat: 2,11 h. Temps total: 6,04 h (segons el GPS).
Observacions: tot l'itinerari discorre per camins bens marcats. El tram de la canaleta és aeri i pot presentar problemes a les persones que pateixen vertigen.
Excursió realitzada el dia 11 de maig de 2014 amb el grup de l'associació de veïnats de Pòrtol.

dijous, 22 maig de 2014

Far des Cap Gros i Punta de Sóller

Far des Cap Gros
L’excursió d’avui ens permetrà conèixer un curt i interessant itinerari pels voltants de Muleta, al Port de Sóller.
Itinerari: Far des Cap Gros (refugi de Muleta) - Punta de Sóller - urbanització de Muleta - Far des Cap Gros.
Som-hi! A les 9,45 h, iniciem aquesta passejada a l'aparcament situat a l'entrada del refugi de Muleta (passat el Far des Cap Gros). Deixem el sender del GR a l'esquerra i prenem el camí que surt a mà dreta. Es tracta d'un camí carreter que davalla en sentit sud-oest entre carritxeres i ressegueix la línia de la costa. Més endavant entra en un clap de pins i, per una drecera fitada i senyalada amb fletxes vermelles, baixa al fons d'un comellar on finalitza (WP-02).
Aquí s'inicia un corriol que puja entre roques. Seguint les fites i marques de pintura, creuem una paret seca (WP-03), passem per la punta rocosa d'en Canet i, a les 10,25 h, assolim la Punta de Sóller, un espectacular penya-segat que cau vertical a la mar i des d'on es gaudeix d'una panoràmica de la costa de Deià fins a l'illa de sa Dragonera (WP-04).
Des del mirador, voltem cap a l'est baixant per un escarpat tram de roques on ens hem d'ajudar amb les mans. Després voltem a mà dreta (sud) i davallem cap al torrent del Salt d'en Moixina on s'hi localitza un bassol. Després de creuar el torrent, el fitat viarany ascendeix pel vessant oposat i ens condueix a un espai de marjades i dos porxos (WP-05). Passat aquest darrer, gira a l'esquerra i travessa una zona plana. Més endavant les fites ens duen per un territori rocós entre carritxeres i pins fins a desembocar a la urbanització de Muleta. Prenem l'ampla pista tot recte i, amb pocs minuts, arribem a la desviació amb el sender del GR221 on prenem a l'esquerra direcció al Port de Sóller (WP-06). Són les 11,40 h. quan iniciem aquest tram planer per l'ampla pista de terra. Al cap de pocs minuts, arribem a un altre desviament (WP-07) amb pal indicador. Voltem a l'esquerra direcció sud i en davallada, a les 12,30 h arribem al refugi de Muleta, després de creuar el torrent de s'Argentera.
Ruta circular amb 268 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 211 m. Temps en moviment: 2,05 h. Temps parat: 0,35 h. Temps total: 2,40 h (segons el GPS).
Observacions. Itinerari què presenta dos trams ben diferenciats. El primer tram des del refugi fins a la urbanització, no és senzill de seguir, cal estar atents a les fites i a les marques de pintura. Hi ha trams on el tirany es perd i és fàcil despistar-se. La segona part, discorre pel GR, és un camí ampla i bo de seguir. Si el dia acompanya, es gaudeixen de boniques panoràmiques.
Excursió realitzada el dia 4 de maig de 2014. El grup ha estat format per: Immaculada, Cesca, Tomeu C. i Josep.

dimarts, 20 maig de 2014

Resum meteorológic abril 2014

AEMET. Avanç climatològic mensual del mes d'abril a les Balears.
Resum de les dades meteorològiques del mes d'abril a Pòrtol (Marratxí):
Temperatura màxima: 25,2 ºC el dia 19
Temperatura mínima: 8,2 ºC el dia1
Temperatura mitja: 15,9 ºC
Precipitació: 5 dies amb  37 mm.
Acumulats any:  132,2 mm.
Cop de vent màxim: 55 km/h el dia 25

diumenge, 18 maig de 2014

Morro d'Almallutx i puig dels Tossals Verds

Morro d'Almallutx W
El Morro d'Almallutx està compost per tres cims de més de 1000 m: el Oest (1046 m), el Central (1055 m) i el Est (1055 m) i pertany al municipi d'Escorca. Rep el nom de la possessió d'Almallutx, situada a la seva falda i a la vora del Gorg Blau.
Avui presentem un recorregut que ascendeix al Morro d'Almallutx pel seu vessant nord, des de la canal de transvasament d'aigua entre els dos embassaments. També ascendirem al puig dels Tossals Verds per la via clàssica des del Pla des Clot de sa Neu. La baixada la realitzarem pel comellar de l'avenc des Benavenguts fins al sender de GR.
Itinerari: font des Noguer - tercer pont de ciment - coll oest - cim del Morro d'Almallutx Central - Morro d'Almallutx Est - Pla des Clot de sa Neu - Puig dels Tossals Verds - Camí del GR - Coll dels Coloms - font des Noguer..
A les 8,30 h iniciem la nostra excursió a la font des Noguer situada en el Km. 33,8 de la carretera MA-10 de Lluc a Sóller (WP-01). Al costat de la carretera parteix, en sentit nord-est, el camí del GR 221 que discorre paral•lel a la canal de transvasament del Gorg Blau a Cúber i que ens acompanyarà durant el primer tram d'aquest itinerari. Transcorreguts uns vint minuts, arribem al tercer pont de ciment que travessa la canal (uns 90 m després d'una gran roca coronada per una alzina), punt on hem de deixar el camí per la dreta (WP-02). No disposem informació d'aquest tram que estem a punt d'iniciar, però tenim clar el nostre objectiu, assolir el coll oest, al costat de la muntanya que tenim davant nostre, el Morro d'Almallutx W. Després de creuar la canal, enfilem coster amunt pel vessant esquerra del tàlveg, enmig d'un mar d'esponeroses carritxeres. Dirigim la passa, per on ens sembla millor, cap un grup de pins (sud-sud-est). Hi arribem passats deu minuts des que hem deixat el camí. Un poc més amunt, trobem una grossa fletxa vermella pintada a una aïllada roca (WP-03). És una fita clara que ens confirma el recorregut adequat. Passada la fita, seguim la mateixa direcció, és a dir sud-sud-est. La pujada és rosta i ens obliga a fer petites aturades per recuperar l'alè. Més amunt travessem un petit xaragall, i seguim, en tendència a la dreta, cap a un petit esperó rocós guiats per algunes marques de pintura vermella. Continuem directa a les altes penyes del Morro d'Almalllutx W (1046 m) que tenim ben davant nostre, arribant-hi poc després. Seguim per sota de les amenaçadores penyes cap a la dreta (sud) direcció a una paret mitgera que franquegem just pel seu extrem (cota 925 m) (WP-04). Uns poc més endavant trobem fites que ens condueixen, fent un gir cap a l'esquerra, als peus dels penya-segats (WP-05). Remuntem el cingle, en tendència cap a l'esquerra, per una cornisa que discorre per graons rocosos amb l'ajuda de les mans (fàcil). Després del pas, continuem cap a la dreta en pujada per una canal que ens mena al coll oest del Morro (cota 976 m) on fem una breu aturada per contemplar la vista (WP-06). Són les 9,47 h. Des d'aquí, seguim les fites direcció est, passem per sota del Morro d'Almallutx W i, fent diverses ziga-zagues per un terreny càrstic i esquerdat, a les 10 h tocades coronem el cim del Morro d'Almallutx Central de 1055 m (WP-07). Després d'una breu aturada, baixem del cim uns pocs metres cap al sud, i seguint la carena cap a l'est. A les 10,10 h assolim el Morro d'Almallutx E de 1064 m (WP-08) que ofereix una panoràmica fascinadora, amb vistes del Puig dels Tossals Verds, el massís del Puig Major, l'embassament del Gorg Blau, el Puig de Massanella, el Puig de Ses Bassetes i la Serra dels Teixos. Aquí aprofitem per descansar i berenar. A les 10,45 h iniciem de nou la marxa baixant del puig direcció, primer sud-est i després sud, per un fort pendent rocós marcat amb fites. És un descens sense camí i lent per la dificultat d'un terreny molt fragmentat i càrstic. D'aquesta manera, passats quinze minuts des del cim, arribem a la casa de neu dels Tossals situada al pla des Clot de sa Neu a 955 m d'altitud i, en l'actualitat, en procés de restauració (WP-09).
Panoràmica oest des del puig dels Tossals Verds
Per ascendir al puig dels Tossals Verds, el nostre següent objectiu, prenem el tirany que, en sentit sud-oest, puja pel pendent del cim entre carritxeres. Passats uns tretze minuts arribem a un collet on el tirany volta cap al nord-est remuntant la pedregosa vessant. A les 11,27 h aconseguim el cim dels Tossals Verds de 1118 m (WP-10). Gaudim d'un matí esplèndid i clar. Les vistes són de somni. Per baixar del cim escollim un recorregut que no coneixem, el comellar de l'avenc des Benavenguts. Per tant dirigim la passa en sentit sud-est tot seguint les fites i marques antigues de pintura vermella. Tampoc hi ha camí i el terreny que trepitgem és força inhòspit. Transcorreguts quinze minuts, travessem una zona esquerpa de roques. Pocs minuts més avall, tornem a desgrimpar per un nou i rost coster de roques pelades i esquerdades amb l'ajuda de les mans.
Continuem el nostre recorregut que baixa de valent per dins la coma seguint les fites i, a estones un antic camí de ferradura. No tardem gaire en deixar a la dreta les runes d'una caseta. Caminem ara direcció sud-est i, finalment est, fins desembocar al camí del GR on voltem a l'esquerra (WP-11). Són les 12,50 h. Ara es tracta de seguir aquest sender ben fressat i sense complicacions. Més amunt, creua una barrera, travessa el torrent des Prat per sobre unes pedres, el torna a creuar, en sentit contrari, per un pontet de fusta, deixa a la dreta el desviament a la font des Prat i s'enfila, marcant algunes voltes, fins al coll dels Coloms (WP-12). Continuem de front en descens per dins un alzinar. Ara, el camí, presenta alguns trams empedrat i creua un portell de pedra fins arribar a la canal de transvasament d'aigua, després de franquejar un portell de fusta i el quart pont de ciment. Seguim a l'esquerra paral•lels a la canonada fins arribar al final del nostre itinerari, la font des Noguer. Ja són les 14 h en punt en arribar al vehicle.
Ruta circular amb 625 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 118 m. Temps en moviment: 3,35 h. Temps parat: 2 h. Temps total: 5,35 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari amb pujades i baixades fortes per terreny rocós i molt escarpat. Hi ha trams sense camí. Si el dia acompanya, les panoràmiques des dels cims, són extraordinàries.
 Excursió realitzada el dia 3 de maig de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando, Agustí, Tomeu C. i Josep.
anar a dalt