dissabte, 18 octubre de 2014

S'Algar i s'Algueret

Sa Torre Nova
Amb l'arribada de les pluges i de temperatures més agradables, aprofitem aquest darrer dissabte de setembre per posar-nos en marxa i gaudir d'una bonica excursió matinal per la vorera de la mar.
Podrem contemplar els efectes devastadors del gran incendi que va afectar aquesta zona l'estiu de l'any passat, gran quantitat de pins cremats, carbonitzats, negres, dempeus i ajaguts al terra. Però el més esperançador, com la natura s'obre pas i la vegetació es recupera d'aquest desastre. Espècies com la estepa, el càrritx, la mata, les esparregueres, l'aritja i els pins, ja broten i verdegen. Ens ha cridat especial atenció el garballó, les altes tiges negres, carbonitzades, ja tenen brots nous, fulles verdes i gran quantitat de llavors.
Itinerari: Km 102,5 carretera MA-10 de Pollença a Andratx, camí vell d'Estellencs, sa Torre Nova, platja de s'Algueret, punta de na Foradada, el camí de la Rota d'en Bielet, Km 102,5 carretera MA-10.
El nostre punt de sortida i arribada es situa al quilòmetre 102,5 de la carretera MA-10, a la sortida del segon de túnel (venint des de Banyalbufar) (WP-01). Túnels que es van construir per protegir la carretera dels despreniments procedents del Cingle d'en Barrina.
A les 9 h iniciem la passa per la carretera direcció nord, creuem els dos túnels i un poc més endavant, just passat el km 102, prenem la desviació que surt a l'esquerra que posa "camí de sa Torre Nova" (WP-02).
Tot d'una deixem una primera desviació que baixa a l'esquerra, per la qual retornarem més tard. Avancem pel camí Vell d'Andratx a Estellencs, una pista de terra ampla i planera que ens mena entre pins cap al nord-est. Quan ja portem uns divuit minuts caminant, arribem a una bifurcació (WP-03). Aquí abandonem la pista per l'esquerra i continuem en baixada per un nou sender direcció nord-oest. Transcorreguts uns tres minuts, el camí marca una corba a la dreta, punt on hem de deixar-lo (fita) i seguir tot dret per un confós tirany. Aquest corriol, més endavant es fa més evident i avança per la falda d'un turó entre pins socarrats i ens mena a sa torre Nova. Torre de defensa força ben conservada i enclavada dalt d'un penya-segat (WP-04). Hi arribem a les 9,25 h.
Les vistes són boniques, cap al sud la punta del cap Fabioler, punta de sa Llova, Penyal de sa Evangélica, Puig Ratjolí, i vers al nord s'arriba a veure sa Punta de Son Serralta. Desfem les passes fins arribar al camí principal i voltem a l'esquerra. El camí continua en sua descens marcant una ziga-zaga, passada la qual trobem a l'esquerra un caminoi que ens desvia cap a les cases de Can Rafelot on fem una breu aturada (WP-05). Retornem al camí que ara baixa en tendència nord-est, fins arribar a un altre bifurcació amb un rètol clavat a un abrasat pi que posa: "Al Mar" on voltem a l'esquerra. Seguint les fites, el corriol travessa una paret per un esbaldrec, on torna haver-hi un rètol que ens indica la direcció per anar a la mar. A partir d'aquí, el corriol inicia un ràpid descens per un rost coster, entre garballons i pins. Al començament, el trajecte es força clar, però aviat, el càrritx, els pins cremats tombats i esllavissades, l'han esborrat i només és possible seguir-lo gràcies a les fites. El pendent s'accentua en arribar a prop de la mar i és fa necessari aferrar-se a les roques per seguir descendint per un terreny cada cop més malmenat i descompost. A les 10,10 h arribem a ran de la mar on aprofitem per berenar damunt una gran roca.
Platja de s'Algueret
A les 10,30 h reprenem la marxa iniciant la part més salvatge de l'excursió. Ja no hi ha camí ni fites que ens guiïn. Haurem de botar entre un laberint roques que s'han anat desprenent de la muntanya per l'erosió de l'embat de la mar.
Avancem lentament cap al sud-oest, sempre buscant la millor passa, esquivant grans blocs de roca, a vegades pujant per damunt d'ells i d'altres caminant tan devora la mar que les ones ens banyen les botes. Així a les 10,50 h arribem a les platges de s'Algar primer i de s'Algueret més tard (WP-07). Dues platges de grans còdols arrodonits i d'aigües cristal•lines que conviden a un bany.
Després de la platja, continuem avançant entre còdols i roques, no hi ha altre opció, direcció a la punta de na Foradada. A devers cinc minuts de la platja de s'Algueret, arribem a un punt molt estret entre la mar i el penya-segat que per superar-lo hi ha dues opcions, o bé per la paret fent una petita i arriscada desgrimpada amb la roca humida, o bé descalçar-se i travessar aquest estret per dins l'aigua. Nosaltres decidim tirar pedres i més pedres per fer un petit pas i evitar banyar-nos. En aquest punt si hi ha mala mar, pot resultar perillós i la xopada està assegurada.
Després de superar aquest entrebanc, continuem avançant i, amb pocs minuts, arribem a l'esperó que forma la punta de na Foradada on se'ns presenta un nou repte a superar.
Després de deixar la Foradada a la nostra dreta, arribem a un punt on localitzem una deteriorada corda lligada a la roca que salva una vertical per damunt la mar. No ens dóna gens de confiança i davant el dubte no ens arrisquem a passar. Donem la volta i pugem per un caos de roques fins dalt l'esperó. El descens per l'altre vessant, no és gens fàcil. Després de baixar uns metres molt inclinats, realitzem un flanqueig cap a l'esquerra aferrar-nos a una mata i a un petit pi fins arribar a una canal molt inclinada de terra i roca molt descomposta que ens mena de nou vorera de la mar.
Un cop superada aquesta nova dificultat, trobem una petita cala i, a poc a poc, ascendim cap a la dreta deixant la vorera de la mar fins arribar a dalt el penya-segat en un indret anomenat sa Rota d'en Bielet on s'hi localitzen restes de barraques i rotlles de sitja.
Veient que el temps se'ns ha tirat al damunt, decidim abandonar el traçat previst i deixar per una altra excursió el tram que ens queda fins la Cala ses Ortigues.
Seguint les fites cap al sud, assolim l'ample camí de la Rota d'en Bielet (WP-08), per on continuem, i en forta pujada i sota un bon sol, arribem al camí vell d'Estellencs i, posteriorment a la carretera. Ara sols resta seguir-la i, creuant de nou els túnels, a les 13,15 h arribem al vehicle.
Al final a resultat un itinerari força entretingut i d'una gran bellesa. No ha estat gens malament per ser la primera activitat muntanyenca d'aquesta nova temporada.
Ruta circular amb 399 metres de pujada acumulada i 6,7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 221 m.
Temps en moviment: 2,24 h. Temps parat: 1,53 h. Temps total: 4,17 h (segons el GPS).
Observacions: aquest itinerari no es aconsellable fer si hi ha mala mar. El tram costaner és sense camí per un laberint de còdols i roques. Cal anar alerta per creuar la punta de na Foradada, el terreny és molt descompost i vertical.
Excursió realitzada el dia 27 de setembre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

dimarts, 14 octubre de 2014

Resum meteorològic setembre 2014

AEMET. Avanç climatològic mensual del mes de setembre a les Balears.

Resum de les dades meteorològiques del mes de setembre a Pòrtol (Marratxí):
Temperatura màxima: 31,4 ºC el dia 9
Temperatura mínima: 14 ºC el dia 27
Temperatura mitja: 23,2 ºC
Precipitació: 9 dies amb  56,4 mm.
Acumulats any:  260,6 mm.
Cop de vent màxim: 39 km/h el dia 5

dilluns, 13 octubre de 2014

Pujol del Llobet - Sesta Foréstega - Pujol de la Mata

Sesta Foréstega
Excursió matinal que ens permetrà gaudir de bonics paratges, no massa transitats, de Sant Llorenç del Munt. Seguirem un bocí de l'antic camí de la Costa que va de la Mata a Mura. Ascendirem als pujols del Llobet i de la Mata, des d'on si el dia és clar, ens permetrà gaudir de boniques vistes panoràmiques. La tornada la farem pel camí de la Carena del Muronell fent una parada a la cova del Plana, també anomenada, cova del Muronell o dels Moros.
Itinerari: coll d'Estenalles, collet de la Sabatera, Pujol del Llobet, Sesta Foréstega, Pujol de la Mata, roure del Parrac, cova del Plana, bassa del coll de Bofí, coll d'Estenalles.
A les 8,15 h iniciem l'excursió al quilòmetre 15,1 de la carretera de Terrassa a Talamanca, al coll d'Estenalles (873 m) (WP-01). Pugem per unes escales de pedra i, tot d'una deixem el camí de l'esquerra que ens conduiria a les cases de la Mata. Seguim tot dret fora camí, direcció nor-nord-oest per un clap de pins, fins arribar al corriol de la Serra de la Mata. Aquí prenem aquest bonic camí carener en sentit nord que davalla marcant algunes voltes, s'endinsa dins un espès alzinar tot girant cap a llevant i arriba molt a prop de la carretera a l'alçada del punt quilomètric 16, tocant la Falconera (WP-02).
Continuem pel clap d'alzines de la nostra esquerra, sortim a un roquissar, deixem un camí a l'esquerra (WP-03) i, en descens suau direcció nord-oest, arribem al collet de la Sabatera. Gran clap de roques (WP-04)
Del collet baixem pel roquissar sense cap dificultat fins arribar a una nova cruïlla. Ignorem el tirany de l'esquerra i continuem pel camí de la dreta, per dalt la carena (nord). Les vistes s'han ampliant força: la Falconera, el Montcau, les Roques de la Coca i més enllà la carena dels Emprius.
El camí continua en suau ascens, sempre seguint la carena, passa per una roureda i, un poc més endavant, per un confós trencall (WP-05), on girem a l'esquerra (nord-oest). Aquest corriol ens condueix al Pujol del Llobet (WP-06), al qual hi arribem a les 9,38 h. Molt bona talaia, amb bonica vista per tots els costats.
Aquí dalt aprofitem per esmorzar i agafar forces.
A les 10 h, iniciem de nou la marxa desfent el corriol fins a la zona de la roureda on hi ha una bifurcació (WP-07). Voltem a la dreta direcció sud-oest. Es tracta d'un nou corriol que discorre per dins un atapeït alzinar en suau baixada fins a la font Foréstega. Passada la font, el sender franqueja el torrent de la Roureda i, transcorreguts uns deu minuts de pujada, ens mena a un indret conegut com la sesta Foréstega (WP-08). Les sestes eren paratges on s’hi feia descansar el bestiar a l’estiu, per protegir-lo de la forta calor. Aquesta sesta està molt ben conservada i protegida per unes roques. És un lloc molt bonic que convida a fer una aturada.
El camí continua cap a ponent tot planejant entremig de boixos fins arribar al coll del Pujol de la Mata (WP-09). Cruïlla de camins. Seguim tot dret en la mateixa direcció que portàvem i, amb una forta però curta pujada, arribem als peus del turó.
Pujol de la Mata
El Pujol de la Mata (771 m) està format per grans blocs de conglomerat (WP-10). Per pujar-hi cal superar dos graus de roca d'uns 4-5 metres cada un equipats amb anelles metàl•liques clavades a la roca. Des de dalt, es gaudeixen bones vistes per tots els cantons.
Després de la desgrimpada, visitem la Foradada del Pujol de la Mata. És una cavitat integrada per dues galeries que travessen en dos sentits diferents el turó. Per això cal flanquejar per la base del turó cap a l'esquerra i grimpar uns metres fins trobar el forat.
La galeria més gran (d'oest a est), fa prop de dos metres d'alçada i un metre i mig d'amplada, fet que permet travessar-la a peu. L'obertura més petita (de nord-est al sud-oest) es pot franquejar a quatre grapes i s'ajunta amb l'altre galeria.
Baixem del turó pel mateix camí fins arribar de nou al collet (WP-09) i agafem el camí que surt a l'esquerra. Es tracta d'un corriol que inicia un ràpid descens per una canal amb molt de pendent per dins un espès alzinar i que ens mena a la llera del torrent del Roure del Parrac (WP-11). Voltem a la dreta i avancem uns metres per dins el torrent i posteriorment per un roquissar fins arribar al què en queda del roure del Parrac (WP-12). El roure és mort però encara queda la soca dempeus per donar-nos fe de com devia ser en la seva plenitud.
Desfem el camí fins retornar de nou a la llera del torrent (WP-11), i emprenem una forta pujada direcció sud que més amunt passa per la carena del Muronell. Després de trenta minuts, ens desviem del camí per donar un cop d'ull a la cova del Muronell, dita també cova del Plana, o dels Moros (WP-13).
Continuem pel camí ben fressat direcció sud-est, sempre en pujada. Més amunt volta cap sud i ens mena a la bassa del coll de Bofí, molt a prop de les cases de la Mata. Nosaltres agafem la pista ampla de cedres, que surt direcció nord-est i que, en suau baixada ens condueix al coll d'Estenalles on tanquem el cercle d'aquest itinerari.
Ruta circular amb 587 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 917 m.
Temps en moviment: 3,30 h. Temps parat: 1,40 h. Temps total: 5,10 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari que discorre per camins o tiranys. Algun tram de camí és confós. Cal tenir bon sentit de l'orientació. Si es vol ascendir dalt el Pujol de la Mata, cal estar avesats a fer petites grimpades.
Excursió realitzada el dia 12 d'agost de 2014. El grup ha estat format per: Montse, Toni, Ferran, Rosa, Lluís, Dolors, Cesca i Josep.

dimarts, 7 octubre de 2014

La Mola des de Can Robert passant per Can Pobla

Monestir de Sant Llorenç del Munt.
La Mola, amb els seus 1.104m d'altitud, és el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A l'ample cim es troba el monestir de Sant Llorenç, un exemple de romànic llombard. Des d’aquest punt es poden gaudir d’unes vistes fantàstiques.
Avui, festivitat de Sant Llorenç, decidim fer el peregrinant fins dalt la Mola per participar dels actes que s'hi celebren i gaudir d'un bon matí de natura i muntanya.
Itinerari: aparcament de Can Robert - Tombes de Can Robert - Can Pobla - Camí dels Monjos - La Mola - Morral del Drac - Canal de l'Abella - Can Robert.
Aproximació: Per arribar a l'aparcament de Can Robert, des de Terrassa, cal prendre la carretera BV-1221 a Matadepera i seguir direcció al coll d'Estenalles i Talamanca. Al km. 6 cal prendre un desviament senyalitzat a la dreta cap a can Robert. Seguirem per l'avinguda de can Marcet fins arribar al carrer de Boixaderes, que seguirem amunt a la dreta. Cal estar atents per prendre una pista a l'esquerra (carrer de can Robert) fins a l'aparcament (WP-01).
A les 8,30 h sortim de l'aparcament de Can Robert per un camí senyalitzat (color blanc i verd i SL-C50) que en pocs munts ens deixa a la pista forestal que puja de Can Robert a Can Pobla. La creuem i prenem un corriol que, més amunt, passa per les tombes de Can Robert i ens condueix, transcorreguts quinze minuts de forta pujada, en un revolt de la pista forestal. És una drecera que ens estalvia un bocí de pista. La seguim cap a la dreta i, sense dificultats, a les 9,15 h arribem a les cases de Can Pobla.
Des de Can Pobla, seguim la pista que s’enfila per rodejar les cases per darrere. Passem una porta metàl•lica i trobem un rètol que ens indica cap a la Mola. Ascendim per un corriol fins a un encreuament. Continuem amunt a l’esquerra fins a enllaçar amb el camí dels Monjos on hem de voltar també a l'esquerra (WP-02). Es tracte d'un camí que puja per la carena molt ben senyalitzat (PRC-31). Presenta curts trams empedrat, s'endinsa dins un bosc i passa per l’hort dels monjos. Després de voltar la Roca Colom, sols resta una última i rosta pujada per arribar a l’esplanada que ens du fins a la Mola (WP-03). Hi arribem a les 10,15 h.
Cada 10 d’agost es celebra la Festa de Sant Llorenç. A les 11 es diu una Missa. Un cop acabada, la tradicional processó del Sant al voltant del Monestir. La volta acaba en direcció a Montserrat mentre els presents canten El Virolai. Per acabar es reparteix coca i vi dolç per a tothom.
A les 12,20 h iniciem el descens de la Mola direcció nord-oest. Aviat el sender baixa per dins una fosca i humida canal, marca una ziga-zaga i deixa a l'esquerra la cova de la Sargantana. Pocs minuts després, el camí volta cap al nord, surt del bosc i, tot franquejant un roquissar, arriba al Morral del Drac. Important cruïlla de camins (WP-04).
Morral del Drac

Deixem el Morral del Drac enrere direcció sud-oest pel corriol que baixa per la canal de l'Abella. Es tracta d'un tirany que inicia un ràpid descens per un freu amb molt de pendent, per dins un espès alzinar. No tardem gaire en passar pel costat de la boca l’avenc de la canal de l’abella i uns metres més avall un antic forn de calç. La canal finalitza a un sender més ample que discorre planer per dins el bosc fins arribar a una cruïlla de camins (pal indicador) (WP-05). Aquí voltem a la dreta direcció sud. El camí avança progressivament cap al sud-oest i desemboca a la pista de Can Robert. Ara es tracta de baixar pel mateix sender de pujada, o bé per la pista o per les dues dreceres, fins arribar de nou a l'aparcament de can Robert.
Ruta circular amb 505 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1.107 m.
Temps en moviment: 2,34 h. Temps parat: 2,31 h. Temps total: 5,05 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari bo de fer, discorre tot ell per camins o tiranys marcats.
Excursió realitzada el dia 10 d'agost de 2014. El grup ha estat format per: Montse, Toni, Cesca i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc

dijous, 2 octubre de 2014

Del coll de la Botella a Os de Civis

Sender de GRP
Aquesta bonica i fàcil excursió parteix del Coll de la Botella i, per un bocí del Gran Recorregut del País (GRP ruta circular de senderisme que dóna la volta a Andorra), flanqueja el vessant est del cim Cap del Cubil per anar a trobar la collada fronterera de Muntaner. Ja dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu del Principat, es baixa per dins boscos i prats de pastura fins el poble d'Os de Civis (Alt Urgell). A Os de Civís, o Aós, es pot visitar l'església de Sant Pere, la farga d'Aós i el centre d'informació del Parc.
Aproximació: Per arribar al coll de la Botella s'ha de prendre la carretera CG4 que des del poble de Pal puja a l'estació d'esquí de Pal Setúria. En arribar al desviament de les pistes d'esquí, cal voltar a la dreta i seguir la carretera fins al Coll de la Botella (2.064 m) (WP-01). Des d'aquí es poden gaudir de boniques vistes i, amb un dia clar, es poden veure muntanyes i més muntanyes a la llunyania.
Sota una fina pluja, a les 9,55 h iniciem la passa en direcció sud per la carretera i, de seguida, prenem un sender que s'endinsa dins el bosc pujant a la dreta. Deixem a la dreta una edificació de serveis de les pistes i, a l'esquerra, un rètol que ens indica la direcció a seguir cap a la Collada de Muntaner.
Es tracta del GRP (Gran Recorregut del País) que discorre més o menys planer en lleugeres muntades i davallades per dins un humit bosc de pi negre. Flanqueja l'estació de Pal fins la collada de Muntaner (2082), al peu de la Serra d'Enclar (WP-02). Hi arribem a les 11,36 h.
Des de la collada de Muntaner, ja dins territori català, prenem una pista forestal que baixa en sentit nord-nord-oest i ens mena, al cap d'uns vint minuts aproximadament, a una altra pista de terra més ample.
Prosseguim, prenent aquesta nova pista en baixada cap a migjorn, fins arribar als prats de pastura de la borda Cremada des d'on es pot gaudir d'una bona panoràmica cap al Salòria i el coll de Conflent.
Després de veure la borda Cremada, continuem per la pista que baixa cap a l'oest, i transcorreguts uns vuitanta metres més endavant, prenem un tirany a l'esquerra que baixa fent diverses voltes per dins el bosc fins retrobar de nou la pista. Després de creuar-la, reprenem el camí seguint les marques de color groc en baixada ara cap al sud-oest. En retrobar un altre cop la pista forestal i després de creuar-la novament, el camí una mica més confós, discorre per prats de pastura fins arribar una altra vegada a la pista on voltem a l'esquerra i ara sense deixar-la, a les 13,40 h arribem poble d'Os de Civis, punt i final d'aquest bonic recorregut.
Os de Civis
Ruta lineal amb 196 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2.138 m.
Temps en moviment: 2,50 h. Temps parat: 1,01 h. Temps total: 3,51 h (segons el GPS).
Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. El camí és molt agradable i gairebé sense desnivell de pujada.
Excursió realitzada el dia 25 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau, Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Pere N, Isabel, Anselm, Pere V, Toni, Francisca P., Miquel, M. Antònia, Cesca i Josep

dimecres, 17 setembre de 2014

Estanys de Juclà

Saltant d'aigua pujant als estanys de Juclà
Continuem amb els itineraris realitzats aquest estiu pels Pirineus, avui toca arribar-nos fins al principat d'Andorra.
L’excursió triada és una de les més boniques del país, ja que dóna l'oportunitat d'ascendir a l’estany de Juclà, de 21,3 ha, el més gran d’Andorra, situat a la Vall d’Incles i envoltat pel pic del Siscaró i el pic d’Escobes.
Juclar: Clar del llatí claru, "massís pelat", i el prefix ju-, que prové de l'arcaisme jus-, "sota". En efecte és tota la comarca que es troba sota el cim de Juclà.
Aproximació: arribem amb l'autocar al Pont d'Incles (Km 18,300 de la carretera CG2 d'Andorra al Pas de la Casa). Aquí parteix una pista asfaltada de tres quilòmetres que discorre per la bonica vall d'Incles fins al Pont de la Baladosa (1835 m), punt de sortida d'aquest itinerari (WP-01). A l'estiu aquesta carretera és tancada. En aquest cas, cal agafar un cotxe elèctric que puja fins al pont.
A les 9,50 h iniciem la caminada cap a llevant per la pista forestal que s'endinsa en el bosc de pi negre. Discorre paral•lela al riu en lleugera pujada. No tardem gaire en arribar a una intersecció de camins on hi ha diversos rètols i un banc de fusta (WP-02). L'itinerari continua tot dret deixant a la dreta el camí cap als estanys i refugi de Siscaró. Tot d'una, el camí creua el riu per un pont de pedra i deixa a la dreta l'àrea recreativa de la font del Travenc. Seguim cap a llevant remuntant la vall del riu Juclà rodejats d'una flora increïble. La pista es converteix en corriol i comença a guanyar alçada realitzant diverses llaçades entre mig de blocs de pedra i, a la nostra dreta, el riu formant un bonic saltant d'aigua. A continuació, franquegem novament el riu per una passarel•la de fusta i continuem "amunt que fa pujada". El corriol passa per un espai boscós amb mates de neret. A la nostra esquerra albirem un nou i refrescant bot d'aigua. El pendent no fa més que augmentar fins arribar a la pleta de Juclà, on el sender planeja i volta a l'esquerra. A les 11,40 h som al mirador de la Pleta (WP-03) després de desviar-nos del camí principal. Fem una breu aturada per descansar i recuperar les forces fent un mos.
Més tard, reprenem la marxa seguint el sender que torna a travessar el riu, passa al costat d'una estació meteorològica i s'enfila fort per un indret encaixonat de blocs de granit que ens mena a la petita paret de la pressa. A pocs metres en direcció sud, hi ha el refugi de Juclà (2.320 m) (WP-04). Hi arribem a les 12,30 h.
Primer estany de Juclà
A partir del refugi, continuem cap a llevant vorejant l'estany Primer i seguint amb atenció el tirany marcat amb punts de pintura groga. Després de franquejar l'estany, el camí descendeix per una zona encaixonada de roques amb l'ajuda d'un passamans de corda molt útil en cas que el terreny estigui banyat. Travessem un curt tram de rosseguera (tartera) de grans blocs de roca i baixem fins al Segon Estany de Juclà (2.300 m) (WP-05). Grandiós ambient d'alta muntanya envoltat d'alts cims: Pic de Noé, Pic d'Escobes, Cilindre d'Escobes, Pic del Ciscaró.
Retornem al pont de la Baladosa per la mateixa ruta.
Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 536 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2335m.
Temps en moviment: 3,57 h. Temps parat: 2,14 h. Temps total: 6,11 h (segons el GPS).
Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. Presenta un fort desnivell.
Excursió realitzada el dia 24 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Francisca, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Francisca P., Elisabet, Pere, Miquel, Pilar, M. Antònia, Cesca i Josep

divendres, 12 setembre de 2014

Del mirador del Gresolet a Gósol

Marxa nòrdica a recer del Pedraforca
L'excursió d'avui discorre a recer del Pedraforca, muntanya emblemàtica situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.
A més de la seva silueta tan característica (formada per dues carenes paral•leles, els pollegons, unides per un coll, l'Enforcadura), la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme del Principat.
Aproximació: Sortim amb l'autocar del petit poble de Saldes en direcció a Gósol. Devers un quilòmetre ens desviem a la dreta per una pista asfaltada que en tres quilòmetres més ens condueix a l'impressionant Mirador del Gresolet o del Pedraforca, punt de partida d'aquest itinerari (WP-01).
El mirador està situat a 1566 metres i queda literalment penjant d'un cingle. Si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular: a baix de tot el Santuari del Gresolet, la vall del riu de Saldes, a més dels cims de la serra del Cadí i la serra Pedregosa i el proper cim del Pedraforca.
Després de rebre unes nocions bàsiques de marxa nòrdica pel nostre guia de muntanya Jordi Pau, a les 11,10 h emprenem la caminada, cap a ponent per la mateixa pista forestal que ens ha conduït fins al mirador. Aquesta pista discorre amb lleugera pujada per la falda de la impressionant paret nord del Pedraforca. Paret calcària de gairebé 600 metres d'altitud i important escola d'escalada catalana. Actualment, hi ha obertes més d'un centenar de vies repartides principalment entre la paret nord del Pollegó superior i la paret sud del Pollegó inferior.
Pared nord del Pedraforca. El Gat.
La pista és molt agradable i adequada per practicar la marxa nòrdica, travessa diverses canals o torrenteres i arriba al coll anomenat el Collell situat a 1845 m d'altitud (WP-02). Hi arribem a les 12,40 h i aprofitem per agrupar-nos i descansar.
Reprenem la marxa pel camí del pas dels Gosolans que vira tot d'una direcció a llebeig. No tardem gaire en passar per la font de la Roca, com el seu nom indica, raja d'una esquerda a les roques (WP-03). El sender continua descendint entre verds prats amb el riu Cerneres a baix a la dreta, passa pel Cap de la Portella i més endavant, ja per dins el bosc de pi roig, arriba a una cruïlla de camins on hi ha un pal indicador. Deixem el camí de la coma dels Caners a l'esquerra i prenem el de la dreta vers migjorn per dins el bosc. Més avall, el camí passa per l'àrea recreativa de la font Terrers (WP-04) i, seguint una bona estona, arribem finalment al poble de Gósol (WP-05) quan són les 14,30 h tocades.
Ruta lineal amb 286 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1845 m.
Temps en moviment: 2,39 h. Temps parat: 0,52 h. Temps total: 3,31 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari bo de fer, discorre tot ell per camins o tiranys marcats.
Excursió realitzada el dia 23 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau (guia de muntanya) Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Francisca, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Francisca P., Elisabet, Pere, Miquel, Pilar, M. Antònia, Cesca i Josep.

dimecres, 10 setembre de 2014

Resum meteorològic agost 2014

AEMET. Avanç climatològic mensual del mes d'agost a les Balears.

Resum de les dades meteorològiques del mes d'agost a Pòrtol (Marratxí):
Temperatura màxima: 33,5 ºC el dia 9
Temperatura mínima: 16,4 ºC els dies 17 i 18
Temperatura mitja: 24,2 ºC
Precipitació: 2 dies amb  10,8 mm.
Acumulats any:  204,2 mm.
Cop de vent màxim: 52 km/h el dia 13

dimecres, 3 setembre de 2014

Puigmal des de Núria

Amb els seus 2911 metres, el Puigmal d’Er és la quarta muntanya més elevada de la Cerdanya i, juntament amb el Carlit, del Pirineu oriental.
Itinerari clàssic d'ascensió, des del santuari de Núria, al cim més alt dels que rodegen la vall.
A les 10,15 h, comencem a caminar des del santuari de Núria (1967 m). El dia és clar, però ens acompanya un molest vent força fresc.
Després de travessar el riu Finestrelles, prenem la senda que surt a la dreta entre verds prats direcció a ponent. Aquesta senda s'endinsa dins el bosc de pi negre de Sant Gil i, amb forta pujada, ens mena fins a un coll herbat amb un petit turó rocós a la dreta: el Pla de l'Ortigar també dit collet Verd (2.210 m). Del pla, el sender planeja cap a ponent per sobre l'estret barranc i l'impressionant forat de l’Embut pel qual circula el cabalós torrent reapareixent metres més avall desprès d’un recorregut subterrani. El fressat sender flanqueja el torrent i s'enfila pel vessant oposat en curtes llaçades, volta a l'esquerra cap al jaç de la torrentera, fins que l'hem de tornar a travessar. Ara el camí ascendeix per la Jaça dels Bandolers cobert de prats amb mates de neret i roques. El camí segueix avançant amb el barranc de l'Embut, ara a la nostra dreta, i salva una petita gorja formant bonics salts d'aigua. El nostre itinerari continua planer direcció a sud-sud-oest fins arribar al llit del torrent, punt on l'hem de travessar novament. Dirigim la passa, sempre en pujada, per uns lloms herbosos del mig de la coma de l'Embut, travessem un clap de neu i arribem al peu d'un turó cobert de pedres on hi ha un pluviòmetre. Són les 12,15 h el cel s'ha cobert de núvols grisos i la intensitat del vent ha augmentat considerablement.
Aquí decidim fer un descans i reposar forces per emprendre la dura pujada que encara ens resta per assolir el cim.
Així, la es 12,40 h reprenem la marxa pel marcat corriol que torna a creuar el torrent per uns aiguamolls i s'enfila fort cap a llebeig. A partir d'aquí el camí es torna més rocós i va guanyant alçada marcant petites llaçades per una feixuga i rosta rosseguera (tartera). Les vistes sobre l’Olla de Núria es van fent mes complertes. El pendent és molt fort i ens obliga a realitzar petites aturades per recuperar l'alè.
Entre fosques boires i un terrible vent, a les 13,40 h assolim l'ample cim del Puigmal de 2911 m després de fer pràcticament 1000 metres de desnivell des de Núria.
El cim està assenyalat amb un vèrtex geodèsic, una fita i l’antiga creu. L’any 2007 se’n hi va instal•lar una de nova, metàl•lica i de considerables dimensions, amb els símbols de l’olla i la campana al peu forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar".

Aquí dalt no hi fa bon estar, el fort vent fa augmentar considerablement la sensació de fred. En prou feines podem romandre drets per fer-nos la típica foto de grup, però ens sentim satisfets d'haver superat aquest repte, avui la muntanya ens ha deixat pujar, hem d'estar agraïts.
Pujant al Puigmal per la rosseguera
Malgrat la boira, gaudim d'una vista panoràmica grandiosa, és un balcó excel•lent de la Cerdanya i el Ripollès.
El descens el realitzem pel mateix camí. Tot baixant podem contemplar la vall de Núria i, al fons de tot, entre comes i suaus pendents, el santuari d'on en destaca el seu estany.
Cansats però molt satisfets, a les 16 h arribem al santuari donant per finalitzada aquesta excursió, la primera del viatge de senderisme pels Pirineus 2014.
Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 946 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2911m.
Temps en moviment: 4,15 h. Temps parat: 1,55 h. Temps total: 6,10 h (segons el GPS).
Observacions: l'ascensió al Puigmal és senzilla si les condicions meteorològiques no són adverses. Amb boira és fàcil desorientar-se. La principal dificultat es troba en el fort desnivell a superar.
Excursió realitzada el dia 21 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau (guia de muntanya) Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Cesca i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

divendres, 22 agost de 2014

El Cor de Jesús i el Castellet

El Cor de Jesús
Avui proposem una curta excursió que es pot fer en un matí o una horabaixa d'estiu ja que discorre tota ella per dins alzinars del municipi d'Esporles. Ens permetrà visitar dues boniques fonts i una cavitat: els refrescador de sa Granja. Les vistes des del monument al Cor de Jesús i des de la roca des Castellet, ofereixen varietat al recorregut.
Itinerari: Esporles, font de Son Tries de Dalt, àrea recreativa de Son Tries, monument al Cor de Jesús, Es Castellet, refrescador de sa Granja, font des Rafal, Esporles.
El nostre punt de sortida i arribada es situa al poble d'Esporles. Així doncs, a les 17,30 h partim de la costa de Sant Pere (WP-01), deixant a la dreta la façana de l'església parroquial, dedicada a aquest sant. Prenem el camí des Correu (GR-221), antiga via de comunicació entre Esporles i Banyalbufar.
El camí mostra graons empedrats i, després d’una forta pujada, es replana i discorre paral•lel a una paret seca. En arribar a un esbaldrec, (uns deu minuts des del punt de partida), podem desviar-nos a l'esquerra per visitar dos safareigs (WP-02) i WP-03). Desfem el corriol i tornem al camí del GR. No tardem gaire en franquejar una barrera de fusta (WP-04) i poc després en arribar a un portell situat a la paret de l’esquerra. En aquest punt, hem de deixar el camí des Correu per l’esquerra (sud-oest).
Franquejat el portell, emprenem una forta pujada per un tirany que supera diverses marjades esbaldregades.
Transcorreguts uns deu minuts, deixem el camí per l’esquerra salvant una paret per un esbaldrec (WP-05).
L’altre cantó, seguim un caminoi en lleuger descens vers xaloc que ens condueix a la font de Son Tries de Dalt on fem una breu aturada (WP-06). Recuperem el camí principal seguint la mateixa direcció que portàvem i, en pocs minuts arribem a l’àrea recreativa de Son Tries (WP- 07). Són les 18,25 h.
Font de Son Tries de Dalt
A la dreta de l’àrea recreativa surt un sender per on cal continuar. Es tracta d’un camí ampla i pedregós que en pujada va marcant diverses voltes per dins el bosc. Més amunt s’estreny, franqueja un portell sense barrera i arriba a una bassa coberta (WP-08).
Ara, el camí, ben marcat i amb margets de sosteniment, continua direcció mestral sempre amb pujada. Més amunt, passa pel costat d’un rotlle de sitja i, després de creuar un nou portell (WP-09), entra en una zona rocosa on es desdibuixa força. El tirany fa unes quantes voltes i desemboca a un corriol. Voltem a l’esquerra i, tot seguint les fites, arribem al monument del Cor de Jesús. Des d'aquest lloc s'obtenen unes bones vistes de la vila d'Esporles (WP-10).
Retrocedim pel mateix camí i el seguim, ignorant el camí que hem utilitzat de pujada, fins arribar a un portell sense barrera. Un cop passat el portell, girem a la dreta i descendim per un camí carreter fins a un planiol amb restes de l’activitat dels carboners. Al final de la plana deixem el camí principal i, passats uns rotlles de sitja, girem a l’esquerra fins a la roca del Castellet, on una escala de pedra ens permetrà accedir al cim. Aquí també hi ha unes vistes precioses: Esporles, la mola de Planícia, la Granja, la mola de Son Pacs, ...
Retrocedim per on hem vingut fins arribar de nou a la cruïlla de camins. Seguim el de la dreta. Es tracta del camí del refrescador, un antic camí de ferradura que amb baixada, supera un important desnivell fent un seguit de ziga-zagues direcció a mestral. En finalitzar les voltes, trobarem a ma esquerra la cova del refrescador de sa Granja (cavitat que s'utilitzava per guardar aliments durant l'estiu) (WP-12). Després d'una breu aturada i comprovar l'aire fresc que surt de les esquerdes de l'interior de la cavitat, prosseguim el descens per aquest bonic camí que presenta margets de sosteniment i discorre per dins l'ombrívol alzinar. El camí desemboca a un de més ample en una zona de marjades d'olivar. Voltem a la dreta, cap al nord, amb baixada i , poc després, cap a llevant fins arribar a la font des Rafal (WP-13) on fem una breu parada per visitar aquest bucòlic indret.
Fon des Rafal
El camí continua amb la mateixa direcció que portàvem, és dir cap a llevant, fins a enllaçar amb el tirany que hem emprat de pujada molt a prop del camí des Correu. A les 20,17 h hi arribem després de franquejar el portell. Ara sols ens resta desfer aquest tram del camí del GR per arribar, a les 20,25 h al poble d'Esporles.
Ruta circular amb 418 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 502 m.
Temps en moviment: 2,05 h. Temps parat: 0,53 h. Temps total: 2,58 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari bo de fer, discorre tot ell per camins o tiranys marcats. Cal anar alerta per la gran quantitat de camins que hi ha per la zona que ens poden despistar.
Excursió realitzada el dia 16 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Fernando i Josep.
anar a dalt