diumenge, 23 novembre de 2014

L'ermita de Betlem

Caloscamps
Ruta senzilla i familiar, ideal per fer a principis de tardor quan encara fa una mica de calor i aprofitar per nedar a una de les boniques cales del nord-est de la badia d'Alcúdia, després de pujar pel camí del GR-222 a l'ermita de Betlem.
El punt de partida d'aquesta excursió es situa a la carretera que va de la Colònia de Sant Pere a Caloscamps (Artà), a l'alçada de la destruïda Naveta de s'Arenalet de Son Colom, hi ha una aparcament per deixar els vehicles (WP-01).
A les 9,10 h, prenem el tirany que discorre arran de mar, deixem la petita cala sa Banyera des Ermitans i sortim de nou a la carretera, per la qual avancem fins arribar a la bonica cala Caloscamps (WP-02). És una platja verge formada per la combinació de la desembocadura de torrent dels Cocons i de l’erosió marina. Destaquen la presència de tamarells propers a la vorera i, en el seu talús, la presència de diversos escars, així com un niu defensiu de metralladores de la Guerra Civil.
Després de la cala, la nostra ruta continua nord-est pel tirany que discorre per la vorera de la mar. Ara la costa es mostra més pelada i molt retallada. A devers deu minuts de la cala, arribem al sepulcre megalític de s’Aigo Dolça, una de les troballes arquitectòniques més antigues de Mallorca (WP-03). Continuem caminant uns set minuts més, i després de passar per la Banyera dels Soldats, prenem un camí direcció sud-est (WP-04). L'ample camí s'endinsa dins la pineda dels Canons (topònim referent a les restes de la bateria de costa de s'Aigua Dolça) i, en un tres i no res, ens mena en el punt quilomètric 7,5 de la carretera Ma-3332 de la Colònia de Sant Pere a la urbanització de Betlem (WP-05). Són les 10 h.
En aquest punt prenem sud-est el camí carreter del GR-222 (rètol indicador), salvem una barrera per un botador de fusta i , en pocs minuts, arribem a les ruïnoses cases de Betlem, situades a l'esquerra del camí. Aquí és el punt escollit per fer una aturada per berenar (WP-06).
A les 10,27 h, ens posem de nou en marxa pel mateix camí, el qual travessa un portell i volta a l'esquerra. El camí de carro dóna pas a un tirany marcat el qual va guanyant alçada ràpidament ampliant les vistes sobre el torrent de la nostra dreta i, més a munt, franqueja una paret per un portell. És la zona del Grau, dita així pel desnivell que es guanya. El tirany continua per l'esquerra i marca diverses voltes, franqueja un nou portell i segueix serpentejant fins arribar al Coll de l'Ermita.
Des del coll continuem cap a l'esquerra , deixant un portell a la dreta, i arribem a la font de l'Ermita, deixant abans un camí que ens duria a s'Alqueria Vella (pal indicador).
Ermita de Betlem
La font de l'Ermita està situada en un pla amb grans plataners i pins. En un costat de l'esplanada hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes (WP-07).
Des de la font continuem per l'ample camí, deixant a la nostra dreta, els camps de conreu i el safareig que els rega, fins arribar davant la barrera de l'Ermita, la qual un cop franquejada, ens mena per un camí asfaltat entre xiprers fins a l'Ermita de Betlem (WP-08).
L'ermita s'aixeca sobre les ruïnes de l'antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Al segle XIV aquesta finca depenia de la Devesa de Ferrutx, zona de caça dels reis de Mallorca.
La tornada la fem pel mateix camí, arribant als vehicles a les 13,25 h. Tot seguit retornem a la petita cala sa Banyera des Ermitans, on nedem per refrescar-nos de la calor impròpia d'aquest diumenge d'octubre, i a continuació, dinem i compartim queviures com a bons germans.
Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 453 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 291 m.
Temps en moviment: 3,08 h. Temps parat: 1,09 h. Temps total: 4,17 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari fàcil que discorre tot ell per camí marcat.
Excursió realitzada el dia 19 d'octubre de 2014 amb el grup excursionista de l'associació de veïnats de Pòrtol.
Referències: Gabriel Rodas. La Ermita de Betlem. Diario de Mallorca.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

dissabte, 15 novembre de 2014

Volta per Valldemossa: camí de ses Basses, camí de ses Fontanelles, Talaia Vella.

Pas dins la coma de pujada cap al camí de ses Fontanelles
Itinerari: Valldemossa, Portell de ses Basses, Desviació (WP-03), Camí de ses Fontanelles, Miradors, Pas d'en Miquel, Desviació (WP-07), Corral dels Bous, Cova de s'Ermità Guillem, Coll de Son Gallard, Refugi Arxiduc, Talaia Vella, Mirador de Can Costa, Pla des Pouet, Valldemossa.
A les 8,17 h, iniciem la passa en Valldemossa pel conegut camí que puja al Pla des Pouet i que comença al final del carrer de les Oliveres (WP-01).
En principi el sender puja amb suau pendent per dins l’alzinar, franqueja un portell sense barrera i arriba a un nou portell, on abans hi havia una barrera metàl•lica amb un botador de fusta (WP-02). Continuem a la dreta (sud-est) pel camí de ses Basses. Aquest camí de carboners es troba força malmès i discorre per dins un bonic bosc d’alzines. Iniciem la pujada i molt aviat se’ns obren bones vistes sobre Valldemossa. A devers un vint minuts, travessem el portell de ses Basses, partió de Son Moragues i Son Gual. Continuem pel camí, el qual travessa dos tàlvegs i, en arribar a un tercer, l'abandonem per l'esquerra (WP-03). Arran d'un itinerari publicat pels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner, sabem que podem pujar per dins aquesta coma i que trobarem restes d'un antic camí de ferradura. Així a les 9 h en punt, emprenem la pujada direcció nord-nord-est per un camí carreter força tapat per la fullaraca que ens condueix als peus d'una rosseguera, desprès de passar per dos rotlles de sitja. Un cop superat el xaragall, localitzem les restes de l'antic camí de ferradura, el qual un poc més amunt salva un desnivell amb dos revolts sostinguts per un petit marge de sosteniment. Continuem pel tirany, que ara és més fressat i ascendeix marcant diverses ziga-zagues, fins arribar a la part alta del comellar on el camí volta cap a l'esquerra s'esvaeix i es perd (o no el sabem seguir).
Ens trobem a prop del camí de ses Fontanelles, sols hem de prendre cap al nord i, camp a través per un territori més obert i pedregós, hi arribem sense cap dificultat (WP-04). Són les 9,45 h, ja s'ha fet l'hora de berenar i recuperar forces.
Refugi de l'Arxiduc
A les 10,05 h reprenem la marxa en direcció sud-oest per aquest bonic camí. Es tracta d’un sender que va fer construir l’Arxiduc. Baixant suaument sense cap dificultat de seguiment, assolim el mirador de ses Basses. Per arribar-hi, ens hem de desviar del camí uns deu metres cap a l'esquerra. Aquí hi fem una breu aturada per contemplar la vista panoràmica (WP-05). Un poc més avall hi ha un segon mirador de nom la regata de les Onze amb bones vistes de Valldemossa i la muntanya de sa Comuna (WP-06). Continuem el camí el qual supera un considerable desnivell marcant revolts sostinguts per un marge lateral de grans dimensions. Aquest indret, és conegut amb el nom de pas d'en Miquel. Superat el pas assolim un trencall de camins amb pal indicador (WP-07) on voltem a la dreta. Es tracta d'un senderó molt endreçat que planeja per dins l'alzinar (nord-nord-est) amb restes de l'activitat del calciners i carboners (forn de pa, rotlles, barraques, forn de calç) i desemboca al tàlveg del Torrent de sa Noguera ? o del Corral dels Bous ?. Aquí s'hi localitza una baixa paret transversal amb un portell. El nostre camí segueix cap a la dreta (nord-est) per dins l'estret comellar, franqueja una nova paret (WP-08) i arriba a la part alta on el camí volta cap a l'esquerra, marca diverses ziga-zagues en forta pujada i ens condueix a la Cova de l'ermita Guillem (WP-09). Després d'una breu aturada, seguim el camí direcció nord fins al Coll de Son Gallard, cruïlla important de camins (WP-10). Són les 11,15 h.
Deixem el camí de la dreta que ens menaria a l'Estret de Son Gallard, i el de l'esquerra al Pla des Pouet i seguim tot dret nord-oest. Després de quinze minuts de pujada per un camí ampla i pedregós, arribem al refugi de l'Arxiduc situat a 868 m d'alçada i que constitueix un esplèndid mirador (WP-11).
Aquí ensopeguem amb tres excursionistes molt simpàtics que ens reconeixen per la camiseta (Viaranys) que portem: en Toni, en Berto i en Julio. Després de saludar-los i intercanviar uns mots, ens acomiadem per seguir cada grup el seu camí.
Del refugi, tornem al camí i el seguim direcció sud-oest. No tardem gaire en passar pel vèrtex geodèsic que senyala el cim de sa Talaia Vella (WP-12) i, poc després, comencem a perdre alçada per arribar, en uns quinze minuts, al mirador de ses Puntes o de Can Costa des d'on es domina tot el pla del Rei i l'ermita de Valldemossa (WP-13).
Iniciem el descens final, per a això tornem al camí de sa Talaia Vella. Traçant suaus corbes baixem per l'alzinar i arribem en pocs minuts al pla des Pouet (WP-14). Passem pel costat del famós pou i continuem recte, fins a trobar, a l'altre extrem, el camí de carro que baixa sense cap dificultat fins Valldemossa, donant per finalitzada aquesta bonica excursió matinal. Són les 13 h quan arribem al carrer de les Oliveres on tenim el vehicle.
Ruta circular amb 678 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 868 m.
Temps en moviment: 3,12 h. Temps parat: 1,31 h. Temps total: 4,43 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari que discorre quasi tot ell per camí, sols pot presentar alguna dificultat de seguiment el tram comprés entre el (WP-03) al (WP-04), el camí no es troba suficientment marcat.
Excursió realitzada el dia 18 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Agustí i Josep.

dimecres, 12 novembre de 2014

Resum meteorològic octubre 2014

AEMET. Avanç climatològic mensual del mes d'octubre a les Balears.

Resum de les dades meteorològiques del mes d'octubre a Pòrtol (Marratxí):
Temperatura màxima: 30,6 ºC el dia 19
Temperatura mínima: 13 ºC el dia 29
Temperatura mitja: 20,3 ºC
Precipitació: 8 dies amb  15 mm.
Acumulats any:  275,6 mm.
Cop de vent màxim: 12 km/h el dia 22

diumenge, 2 novembre de 2014

Cala ses Ortigues i Cova de na Beneta

Cala ses Ortigues
Aquest itinerari és el recorregut de costa que va quedar pendent de l'excursió de fa quinze dies per la costa d'Andratx: S'Algar i s'Algueret. Avui pel camí del torrent de sa Lloba baixarem fins a la cala de ses Artigues i resseguint l'accidentada costa cap al nord, intentarem arribar-nos a la cova de na Beneta. De tornada ens desviarem pel camí Vell d'Estellencs fins a sa Torre Nova.
Després de deixar el vehicle a la petita esplanada situada a l'entrada del camí de sa Torre Nova (quilòmetre 101,9 de la carretera MA-10) (WP-01), a les 7,50 h iniciem el nostre caminar per la carretera direcció sud (cap a Andratx). Poc després de creuar el segon túnel que protegeix la carretera dels despreniments del Cingle d'en Barrina, prenem la desviació que surt a la dreta per una baixant cimentada. Es tracta d'un camí carreter que davalla (nord-oest) pel costat esquerra de la coma que el torrent de sa Llova s'obre fins a la mar. És una baixada força còmode entre pins verds que el foc ha respectat. El camí marca diverses voltes, creua el jaç del torrentó, deixa un enorme forn de calç a la dreta i continua pel seu cantó dret fins que finalitza ben damunt de la cala. Ara baixem nord-oest seguint les fites per un coster amb fort desnivell cobert de pinassa, entre pedres i terra. A les 8,30 h arribem a Cala ses Ortigues, formada per grans roques, pedres i còdols arrodonits (WP-02).
Després de la cala, la nostra ruta continua vorera de la mar en sentit nord resseguint l'accidentada costa de grans roques que s'han anat desprenent de la muntanya fins arribar al petit escar de nom l’Alcova des Torrer, situat just al davant de la pedra de Sa Galera (WP-03). Aquí és el lloc escollit per berenar en aquest dia de mar plana i cel blau.
Cova de na Beneta
Sabem l'existència (segons el mapa) d'un corriol amb escalons i barana de corda, que s'agafa abans d'arribar a l'escar i que munta fins dalt l'espadat enllaçant amb el camí de la Rota d'en Bielet. És una bona opció per continuar aquest itinerari si un no es vol complicar la vida.
Nosaltres però, volem donar un cop d'ull a un coval que es troba a prop de l'escar. Per això a les 9,10 h, ens posem de nou en marxa cap al nord, salvem una roca llisa i inclinada sense masses complicacions, passem per davall unes formacions de roques estratificades de vius colors fins veure la Cova. Aquesta està situada al fons d’una estreta entrada de la mar. Després de realitzar un flanqueig per una estreta i aèria cornisa arribem molt a prop de la Cova de na Beneta però sense possibilitat d'accedir-hi, ens trobem tallats. Retrocedim fins passar les roques estratificades i ens enfilem per una mena de canal molt dreta de terra i petit pedreny que ens situa damunt la timba de la cova. Continuem cap a la dreta i per un coster molt inclinat, inestable i de poca adherència, arribem a dalt de la cinglera molt a prop del camí de la rota d'en Bielet (WP-04).
Per no ascendir per la pista que remunta el vessant dret del comellar, que ja la coneixem, decidim muntar pel vessant esquerra que sembla que hi ha un camí. Per això, ascendim uns metres per dins la llera del petit torrent i ens decantem directa cap al nord fora camí (el què ens semblava que era un camí, són feixes abandonades) fins assolir una construcció. Ara continuem per la pista que surt d'aquesta casa que puja vers el sud-est i enllaça amb l'ample camí de la Rota d'en Bielet, per on continuem, i en forta pujada i sota un bon sol, arribem al camí vell d'Estellencs, molt a prop d'on hem deixat el cotxe. Com és prest, decidim arribar-nos fins a la Torre Nova pel tram de camí que ja coneixem de l'excursió anterior. Anem i venim pel mateix camí i, a les 11,10 h som de nou al vehicle. Punt i final d'aquest curt, però gratificant itinerari.
Ruta circular amb 305 metres de pujada acumulada i 6,6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 226 m.
Temps en moviment: 2,14 h. Temps parat: 1,05 h. Temps total: 3,19 h (segons el GPS).
Observacions: aquest itinerari no es aconsellable fer si hi ha mala mar. El tram costaner és sense camí per un laberint de còdols i roques. Cal anar alerta a la pujada des de la cova de na Beneta fins al camí de sa Rota d'en Bielet, el terreny és molt descompost i vertical. Aquest tram és pot estalviar i pujar pel camí escalonat que parteix de devora l'escar.
Excursió realitzada el dia 11 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Enric i Josep.

divendres, 24 octubre de 2014

Cova Tancada del Cap de Menorca

Graons picats a la roca del camí de baixada a la cova
Aproximació: Sortim amb cotxe d'Alcúdia i ens dirigim cap a la Victòria fins a la cruïlla en què es troba el Bar la Celler del Sol on voltem a la dreta prenent el camí fins la barrera del Coll Baix. Continuem pel camí de la Muntanya fins arribar a Sa Caragola Negra on podem deixar els vehicles.
A les 8,40 h iniciem l'excursió a l'indret anomenat Sa Caragola Negra (segons el mapa Alpina) del camí de la Muntanya que puja fins al coll Baix (WP-01). Deixem a la dreta un trencall, per on baixarem més tard, i seguim la pista de terra direcció nord. Transcorreguts tants sols cinc minuts, prenem la desviació que surt a la dreta (cadena) (WP-02). Es tracta d'una pista forestal ampla i senzilla que ascendeix entre pins i, que ens mena en deu minuts, a un collet on ja s'albira el mar (WP-03). Deixem la pista i prenem un tirany que en descens travessa un petit torrent (Segon Torrent) i, posteriorment puja suaument direcció sud-est fins arribar a una espècie de plana.
El nostre itinerari continua per un tirany tapat pel càrritx i en descens cap a una canal oberta al mar, anomenada canal de sa Figuera Blanca, segons informe l'amic Joan Riera al seu bloc Aires de la Serra Mallorquina, on molts de pins caigueren degut al virulent temporal de l'11 de novembre de 2001. Un cop creuat el torrentó, el tirany es precipita coster avall pel penya-segat, passa per uns graons picats a la roca amb restes d'una barana, de la qual sols queden les piquetes de ferro i, un poc més avall, per un tram molt inclinat on una cadena ajuda a superar-lo. D'aquesta manera i amb seny, a les 9,27 h arribem a l'entrada de la cova on aprofitem per berenar i descansar (WP-04).
Cova Tancada del Cap de Menorca
Ens endinsem a la cova amb frontals i llanternes seguint el recorregut que es troba, en molts de trams, marcat amb graons picats a la roca. Degut a l'alta humitat, cal avançar amb molta cura per evitar llenegades.
Després de visitar la cova, a les 10,50 h iniciem la tornada pel mateix camí, ara en forta pujada. Transcorreguts trenta - cinc minut som de nou al collet (WP-03) i en comptes de baixar pel mateix camí, prenem la pista que es dirigeix per la falda sud del puig Negre i que ens mena al camí de sa Muntanya on tenim els vehicle. Són les 11,45 h quan hi arribem.
Ruta semi circular amb 266 metres de pujada acumulada i 4 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 139 m.
Temps en moviment: 1,15 h. Temps parat: 1,50 h. Temps total: 3,05 h (segons el GPS).
Observacions: Cal anar molt alerta en la baixada pel penya-segat d'accés a la cova, és molt dret i es fa necessari ajudar-se amb les mans. No es recomanable fer si hi ha mala mar, ha plogut o hi ha risc de pluja. Imprescindible dur frontals o llanternes.
Excursió realitzada el dia 4 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando, Agustí, Aina, Tomeu C., Tomeu M., Mercedes, Pilar, Miquel, Cesca i Josep.

dissabte, 18 octubre de 2014

S'Algar i s'Algueret

Sa Torre Nova
Amb l'arribada de les pluges i de temperatures més agradables, aprofitem aquest darrer dissabte de setembre per posar-nos en marxa i gaudir d'una bonica excursió matinal per la vorera de la mar.
Podrem contemplar els efectes devastadors del gran incendi que va afectar aquesta zona l'estiu de l'any passat, gran quantitat de pins cremats, carbonitzats, negres, dempeus i ajaguts al terra. Però el més esperançador, com la natura s'obre pas i la vegetació es recupera d'aquest desastre. Espècies com la estepa, el càrritx, la mata, les esparregueres, l'aritja i els pins, ja broten i verdegen. Ens ha cridat especial atenció el garballó, les altes tiges negres, carbonitzades, ja tenen brots nous, fulles verdes i gran quantitat de llavors.
Itinerari: Km 102,5 carretera MA-10 de Pollença a Andratx, camí vell d'Estellencs, sa Torre Nova, platja de s'Algueret, punta de na Foradada, el camí de la Rota d'en Bielet, Km 102,5 carretera MA-10.
El nostre punt de sortida i arribada es situa al quilòmetre 102,5 de la carretera MA-10, a la sortida del segon de túnel (venint des de Banyalbufar) (WP-01). Túnels que es van construir per protegir la carretera dels despreniments procedents del Cingle d'en Barrina.
A les 9 h iniciem la passa per la carretera direcció nord, creuem els dos túnels i un poc més endavant, just passat el km 102, prenem la desviació que surt a l'esquerra que posa "camí de sa Torre Nova" (WP-02).
Tot d'una deixem una primera desviació que baixa a l'esquerra, per la qual retornarem més tard. Avancem pel camí Vell d'Andratx a Estellencs, una pista de terra ampla i planera que ens mena entre pins cap al nord-est. Quan ja portem uns divuit minuts caminant, arribem a una bifurcació (WP-03). Aquí abandonem la pista per l'esquerra i continuem en baixada per un nou sender direcció nord-oest. Transcorreguts uns tres minuts, el camí marca una corba a la dreta, punt on hem de deixar-lo (fita) i seguir tot dret per un confós tirany. Aquest corriol, més endavant es fa més evident i avança per la falda d'un turó entre pins socarrats i ens mena a sa torre Nova. Torre de defensa força ben conservada i enclavada dalt d'un penya-segat (WP-04). Hi arribem a les 9,25 h.
Les vistes són boniques, cap al sud la punta del cap Fabioler, punta de sa Llova, Penyal de sa Evangélica, Puig Ratjolí, i vers al nord s'arriba a veure sa Punta de Son Serralta. Desfem les passes fins arribar al camí principal i voltem a l'esquerra. El camí continua en sua descens marcant una ziga-zaga, passada la qual trobem a l'esquerra un caminoi que ens desvia cap a les cases de Can Rafelot on fem una breu aturada (WP-05). Retornem al camí que ara baixa en tendència nord-est, fins arribar a un altre bifurcació amb un rètol clavat a un abrasat pi que posa: "Al Mar" on voltem a l'esquerra. Seguint les fites, el corriol travessa una paret per un esbaldrec, on torna haver-hi un rètol que ens indica la direcció per anar a la mar. A partir d'aquí, el corriol inicia un ràpid descens per un rost coster, entre garballons i pins. Al començament, el trajecte es força clar, però aviat, el càrritx, els pins cremats tombats i esllavissades, l'han esborrat i només és possible seguir-lo gràcies a les fites. El pendent s'accentua en arribar a prop de la mar i és fa necessari aferrar-se a les roques per seguir descendint per un terreny cada cop més malmenat i descompost. A les 10,10 h arribem a ran de la mar on aprofitem per berenar damunt una gran roca.
Platja de s'Algueret
A les 10,30 h reprenem la marxa iniciant la part més salvatge de l'excursió. Ja no hi ha camí ni fites que ens guiïn. Haurem de botar entre un laberint roques que s'han anat desprenent de la muntanya per l'erosió de l'embat de la mar.
Avancem lentament cap al sud-oest, sempre buscant la millor passa, esquivant grans blocs de roca, a vegades pujant per damunt d'ells i d'altres caminant tan devora la mar que les ones ens banyen les botes. Així a les 10,50 h arribem a les platges de s'Algar primer i de s'Algueret més tard (WP-07). Dues platges de grans còdols arrodonits i d'aigües cristal•lines que conviden a un bany.
Després de la platja, continuem avançant entre còdols i roques, no hi ha altre opció, direcció a la punta de na Foradada. A devers cinc minuts de la platja de s'Algueret, arribem a un punt molt estret entre la mar i el penya-segat que per superar-lo hi ha dues opcions, o bé per la paret fent una petita i arriscada desgrimpada amb la roca humida, o bé descalçar-se i travessar aquest estret per dins l'aigua. Nosaltres decidim tirar pedres i més pedres per fer un petit pas i evitar banyar-nos. En aquest punt si hi ha mala mar, pot resultar perillós i la xopada està assegurada.
Després de superar aquest entrebanc, continuem avançant i, amb pocs minuts, arribem a l'esperó que forma la punta de na Foradada on se'ns presenta un nou repte a superar.
Després de deixar la Foradada a la nostra dreta, arribem a un punt on localitzem una deteriorada corda lligada a la roca que salva una vertical per damunt la mar. No ens dóna gens de confiança i davant el dubte no ens arrisquem a passar. Donem la volta i pugem per un caos de roques fins dalt l'esperó. El descens per l'altre vessant, no és gens fàcil. Després de baixar uns metres molt inclinats, realitzem un flanqueig cap a l'esquerra aferrar-nos a una mata i a un petit pi fins arribar a una canal molt inclinada de terra i roca molt descomposta que ens mena de nou vorera de la mar.
Un cop superada aquesta nova dificultat, trobem una petita cala i, a poc a poc, ascendim cap a la dreta deixant la vorera de la mar fins arribar a dalt el penya-segat en un indret anomenat sa Rota d'en Bielet on s'hi localitzen restes de barraques i rotlles de sitja.
Veient que el temps se'ns ha tirat al damunt, decidim abandonar el traçat previst i deixar per una altra excursió el tram que ens queda fins la Cala ses Ortigues.
Seguint les fites cap al sud, assolim l'ample camí de la Rota d'en Bielet (WP-08), per on continuem, i en forta pujada i sota un bon sol, arribem al camí vell d'Estellencs i, posteriorment a la carretera. Ara sols resta seguir-la i, creuant de nou els túnels, a les 13,15 h arribem al vehicle.
Al final ha resultat un itinerari força entretingut i d'una gran bellesa. No ha estat gens malament per ser la primera activitat muntanyenca d'aquesta nova temporada.
Ruta circular amb 399 metres de pujada acumulada i 6,7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 221 m.
Temps en moviment: 2,24 h. Temps parat: 1,53 h. Temps total: 4,17 h (segons el GPS).
Observacions: aquest itinerari no es aconsellable fer si hi ha mala mar. El tram costaner és sense camí per un laberint de còdols i roques. Cal anar alerta per creuar la punta de na Foradada, el terreny és molt descompost i vertical.
Excursió realitzada el dia 27 de setembre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

dimarts, 14 octubre de 2014

Resum meteorològic setembre 2014

AEMET. Avanç climatològic mensual del mes de setembre a les Balears.

Resum de les dades meteorològiques del mes de setembre a Pòrtol (Marratxí):
Temperatura màxima: 31,4 ºC el dia 9
Temperatura mínima: 14 ºC el dia 27
Temperatura mitja: 23,2 ºC
Precipitació: 9 dies amb  56,4 mm.
Acumulats any:  260,6 mm.
Cop de vent màxim: 39 km/h el dia 5

dilluns, 13 octubre de 2014

Pujol del Llobet - Sesta Foréstega - Pujol de la Mata

Sesta Foréstega
Excursió matinal que ens permetrà gaudir de bonics paratges, no massa transitats, de Sant Llorenç del Munt. Seguirem un bocí de l'antic camí de la Costa que va de la Mata a Mura. Ascendirem als pujols del Llobet i de la Mata, des d'on si el dia és clar, ens permetrà gaudir de boniques vistes panoràmiques. La tornada la farem pel camí de la Carena del Muronell fent una parada a la cova del Plana, també anomenada, cova del Muronell o dels Moros.
Itinerari: coll d'Estenalles, collet de la Sabatera, Pujol del Llobet, Sesta Foréstega, Pujol de la Mata, roure del Parrac, cova del Plana, bassa del coll de Bofí, coll d'Estenalles.
A les 8,15 h iniciem l'excursió al quilòmetre 15,1 de la carretera de Terrassa a Talamanca, al coll d'Estenalles (873 m) (WP-01). Pugem per unes escales de pedra i, tot d'una deixem el camí de l'esquerra que ens conduiria a les cases de la Mata. Seguim tot dret fora camí, direcció nor-nord-oest per un clap de pins, fins arribar al corriol de la Serra de la Mata. Aquí prenem aquest bonic camí carener en sentit nord que davalla marcant algunes voltes, s'endinsa dins un espès alzinar tot girant cap a llevant i arriba molt a prop de la carretera a l'alçada del punt quilomètric 16, tocant la Falconera (WP-02).
Continuem pel clap d'alzines de la nostra esquerra, sortim a un roquissar, deixem un camí a l'esquerra (WP-03) i, en descens suau direcció nord-oest, arribem al collet de la Sabatera. Gran clap de roques (WP-04)
Del collet baixem pel roquissar sense cap dificultat fins arribar a una nova cruïlla. Ignorem el tirany de l'esquerra i continuem pel camí de la dreta, per dalt la carena (nord). Les vistes s'han ampliant força: la Falconera, el Montcau, les Roques de la Coca i més enllà la carena dels Emprius.
El camí continua en suau ascens, sempre seguint la carena, passa per una roureda i, un poc més endavant, per un confós trencall (WP-05), on girem a l'esquerra (nord-oest). Aquest corriol ens condueix al Pujol del Llobet (WP-06), al qual hi arribem a les 9,38 h. Molt bona talaia, amb bonica vista per tots els costats.
Aquí dalt aprofitem per esmorzar i agafar forces.
A les 10 h, iniciem de nou la marxa desfent el corriol fins a la zona de la roureda on hi ha una bifurcació (WP-07). Voltem a la dreta direcció sud-oest. Es tracta d'un nou corriol que discorre per dins un atapeït alzinar en suau baixada fins a la font Foréstega. Passada la font, el sender franqueja el torrent de la Roureda i, transcorreguts uns deu minuts de pujada, ens mena a un indret conegut com la sesta Foréstega (WP-08). Les sestes eren paratges on s’hi feia descansar el bestiar a l’estiu, per protegir-lo de la forta calor. Aquesta sesta està molt ben conservada i protegida per unes roques. És un lloc molt bonic que convida a fer una aturada.
El camí continua cap a ponent tot planejant entremig de boixos fins arribar al coll del Pujol de la Mata (WP-09). Cruïlla de camins. Seguim tot dret en la mateixa direcció que portàvem i, amb una forta però curta pujada, arribem als peus del turó.
Pujol de la Mata
El Pujol de la Mata (771 m) està format per grans blocs de conglomerat (WP-10). Per pujar-hi cal superar dos graus de roca d'uns 4-5 metres cada un equipats amb anelles metàl•liques clavades a la roca. Des de dalt, es gaudeixen bones vistes per tots els cantons.
Després de la desgrimpada, visitem la Foradada del Pujol de la Mata. És una cavitat integrada per dues galeries que travessen en dos sentits diferents el turó. Per això cal flanquejar per la base del turó cap a l'esquerra i grimpar uns metres fins trobar el forat.
La galeria més gran (d'oest a est), fa prop de dos metres d'alçada i un metre i mig d'amplada, fet que permet travessar-la a peu. L'obertura més petita (de nord-est al sud-oest) es pot franquejar a quatre grapes i s'ajunta amb l'altre galeria.
Baixem del turó pel mateix camí fins arribar de nou al collet (WP-09) i agafem el camí que surt a l'esquerra. Es tracta d'un corriol que inicia un ràpid descens per una canal amb molt de pendent per dins un espès alzinar i que ens mena a la llera del torrent del Roure del Parrac (WP-11). Voltem a la dreta i avancem uns metres per dins el torrent i posteriorment per un roquissar fins arribar al què en queda del roure del Parrac (WP-12). El roure és mort però encara queda la soca dempeus per donar-nos fe de com devia ser en la seva plenitud.
Desfem el camí fins retornar de nou a la llera del torrent (WP-11), i emprenem una forta pujada direcció sud que més amunt passa per la carena del Muronell. Després de trenta minuts, ens desviem del camí per donar un cop d'ull a la cova del Muronell, dita també cova del Plana, o dels Moros (WP-13).
Continuem pel camí ben fressat direcció sud-est, sempre en pujada. Més amunt volta cap sud i ens mena a la bassa del coll de Bofí, molt a prop de les cases de la Mata. Nosaltres agafem la pista ampla de cedres, que surt direcció nord-est i que, en suau baixada ens condueix al coll d'Estenalles on tanquem el cercle d'aquest itinerari.
Ruta circular amb 587 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 917 m.
Temps en moviment: 3,30 h. Temps parat: 1,40 h. Temps total: 5,10 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari que discorre per camins o tiranys. Algun tram de camí és confós. Cal tenir bon sentit de l'orientació. Si es vol ascendir dalt el Pujol de la Mata, cal estar avesats a fer petites grimpades.
Excursió realitzada el dia 12 d'agost de 2014. El grup ha estat format per: Montse, Toni, Ferran, Rosa, Lluís, Dolors, Cesca i Josep.

dimarts, 7 octubre de 2014

La Mola des de Can Robert passant per Can Pobla

Monestir de Sant Llorenç del Munt.
La Mola, amb els seus 1.104m d'altitud, és el cim més alt del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. A l'ample cim es troba el monestir de Sant Llorenç, un exemple de romànic llombard. Des d’aquest punt es poden gaudir d’unes vistes fantàstiques.
Avui, festivitat de Sant Llorenç, decidim pujar dalt la Mola per participar dels actes que s'hi celebren i gaudir d'un bon matí de natura i muntanya.
Itinerari: aparcament de Can Robert - Tombes de Can Robert - Can Pobla - Camí dels Monjos - La Mola - Morral del Drac - Canal de l'Abella - Can Robert.
Aproximació: Per arribar a l'aparcament de Can Robert, des de Terrassa, cal prendre la carretera BV-1221 a Matadepera i seguir direcció al coll d'Estenalles i Talamanca. Al km. 6 cal prendre un desviament senyalitzat a la dreta cap a can Robert. Seguirem per l'avinguda de can Marcet fins arribar al carrer de Boixaderes, que seguirem amunt a la dreta. Cal estar atents per prendre una pista a l'esquerra (carrer de can Robert) fins a l'aparcament (WP-01).
A les 8,30 h sortim de l'aparcament de Can Robert per un camí senyalitzat (color blanc i verd i SL-C50) que en pocs munts ens deixa a la pista forestal que puja de Can Robert a Can Pobla. La creuem i prenem un corriol que, més amunt, passa per les tombes de Can Robert i ens condueix, transcorreguts quinze minuts de forta pujada, en un revolt de la pista forestal. És una drecera que ens estalvia un bocí de pista. La seguim cap a la dreta i, sense dificultats, a les 9,15 h arribem a les cases de Can Pobla.
Des de Can Pobla, seguim la pista que s’enfila per rodejar les cases per darrere. Passem una porta metàl•lica i trobem un rètol que ens indica cap a la Mola. Ascendim per un corriol fins a un encreuament. Continuem amunt a l’esquerra fins a enllaçar amb el camí dels Monjos on hem de voltar també a l'esquerra (WP-02). Es tracte d'un camí que puja per la carena molt ben senyalitzat (PRC-31). Presenta curts trams empedrat, s'endinsa dins un bosc i passa per l’hort dels monjos. Després de voltar la Roca Colom, sols resta una última i rosta pujada per arribar a l’esplanada que ens du fins a la Mola (WP-03). Hi arribem a les 10,15 h.
Cada 10 d’agost es celebra la Festa de Sant Llorenç. A les 11 es diu una Missa. Un cop acabada, la tradicional processó del Sant al voltant del Monestir. La volta acaba en direcció a Montserrat mentre els presents canten El Virolai. Per acabar es reparteix coca i vi dolç per a tothom.
A les 12,20 h iniciem el descens de la Mola direcció nord-oest. Aviat el sender baixa per dins una fosca i humida canal, marca una ziga-zaga i deixa a l'esquerra la cova de la Sargantana. Pocs minuts després, el camí volta cap al nord, surt del bosc i, tot franquejant un roquissar, arriba al Morral del Drac. Important cruïlla de camins (WP-04).
Morral del Drac

Deixem el Morral del Drac enrere direcció sud-oest pel corriol que baixa per la canal de l'Abella. Es tracta d'un tirany que inicia un ràpid descens per un freu amb molt de pendent, per dins un espès alzinar. No tardem gaire en passar pel costat de la boca l’avenc de la canal de l’abella i uns metres més avall un antic forn de calç. La canal finalitza a un sender més ample que discorre planer per dins el bosc fins arribar a una cruïlla de camins (pal indicador) (WP-05). Aquí voltem a la dreta direcció sud. El camí avança progressivament cap al sud-oest i desemboca a la pista de Can Robert. Ara es tracta de baixar pel mateix sender de pujada, o bé per la pista o per les dues dreceres, fins arribar de nou a l'aparcament de can Robert.
Ruta circular amb 505 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1.107 m.
Temps en moviment: 2,34 h. Temps parat: 2,31 h. Temps total: 5,05 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari bo de fer, discorre tot ell per camins o tiranys marcats.
Excursió realitzada el dia 10 d'agost de 2014. El grup ha estat format per: Montse, Toni, Cesca i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc

dijous, 2 octubre de 2014

Del coll de la Botella a Os de Civis

Sender de GRP
Aquesta bonica i fàcil excursió parteix del Coll de la Botella i, per un bocí del Gran Recorregut del País (GRP ruta circular de senderisme que dóna la volta a Andorra), flanqueja el vessant est del cim Cap del Cubil per anar a trobar la collada fronterera de Muntaner. Ja dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu del Principat, es baixa per dins boscos i prats de pastura fins el poble d'Os de Civis (Alt Urgell). A Os de Civís, o Aós, es pot visitar l'església de Sant Pere, la farga d'Aós i el centre d'informació del Parc.
Aproximació: Per arribar al coll de la Botella s'ha de prendre la carretera CG4 que des del poble de Pal puja a l'estació d'esquí de Pal Setúria. En arribar al desviament de les pistes d'esquí, cal voltar a la dreta i seguir la carretera fins al Coll de la Botella (2.064 m) (WP-01). Des d'aquí es poden gaudir de boniques vistes i, amb un dia clar, es poden veure muntanyes i més muntanyes a la llunyania.
Sota una fina pluja, a les 9,55 h iniciem la passa en direcció sud per la carretera i, de seguida, prenem un sender que s'endinsa dins el bosc pujant a la dreta. Deixem a la dreta una edificació de serveis de les pistes i, a l'esquerra, un rètol que ens indica la direcció a seguir cap a la Collada de Muntaner.
Es tracta del GRP (Gran Recorregut del País) que discorre més o menys planer en lleugeres muntades i davallades per dins un humit bosc de pi negre. Flanqueja l'estació de Pal fins la collada de Muntaner (2082), al peu de la Serra d'Enclar (WP-02). Hi arribem a les 11,36 h.
Des de la collada de Muntaner, ja dins territori català, prenem una pista forestal que baixa en sentit nord-nord-oest i ens mena, al cap d'uns vint minuts aproximadament, a una altra pista de terra més ample.
Prosseguim, prenent aquesta nova pista en baixada cap a migjorn, fins arribar als prats de pastura de la borda Cremada des d'on es pot gaudir d'una bona panoràmica cap al Salòria i el coll de Conflent.
Després de veure la borda Cremada, continuem per la pista que baixa cap a l'oest, i transcorreguts uns vuitanta metres més endavant, prenem un tirany a l'esquerra que baixa fent diverses voltes per dins el bosc fins retrobar de nou la pista. Després de creuar-la, reprenem el camí seguint les marques de color groc en baixada ara cap al sud-oest. En retrobar un altre cop la pista forestal i després de creuar-la novament, el camí una mica més confós, discorre per prats de pastura fins arribar una altra vegada a la pista on voltem a l'esquerra i ara sense deixar-la, a les 13,40 h arribem poble d'Os de Civis, punt i final d'aquest bonic recorregut.
Os de Civis
Ruta lineal amb 196 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2.138 m.
Temps en moviment: 2,50 h. Temps parat: 1,01 h. Temps total: 3,51 h (segons el GPS).
Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. El camí és molt agradable i gairebé sense desnivell de pujada.
Excursió realitzada el dia 25 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau, Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Pere N, Isabel, Anselm, Pere V, Toni, Francisca P., Miquel, M. Antònia, Cesca i Josep
anar a dalt