divendres, 23 gener de 2015

Cingle dels Cairats i es Coconar

Els Cingles dels Cairats des de l'altiplà des Coconar
Interessant itinerari que discorre per les dues vessants de la Coma dels Cairats. A través del pas de sa Regata de sa Coma (pas d'en Príam) accedim al penjat caminet que discorre pel bosquet dels cingles dels Cairats. Després del pas de sa Creu, recorrem l'altre vessant del comellar pel camí des Coconar. Finalment pel camí carreter de ses Basses retornem a Valldemossa.
Itinerari: Valldemossa - Pla dels Xots - Pas de sa Regata de sa Coma (Pas d'en Príam) - Rotlo de sitja - cingles dels Cairats - camí des Caragol - Font dels Polls - Pas de sa Creu - Rotlo de sitja - camí des Coconar - Camí de ses Basses - Valldemossa.
A les 8,15 h iniciem la marxa en el poble de Valldemossa (urbanització de s'Arxiduc) pel famós camí de la coma dels Cairats, ruta tradicional d'ascensió al Teix (WP-00). En uns dotze minuts travessem una segona barrera, i deixem el trencall que surt per la dreta. Més amunt deixem a la dreta la ruïnosa caseta de la font de na Rupit i a uns cinquanta metres, ens desviem a la dreta per una pista de terra. Un quart d'hora més tard, trobem una nova cruïlla de camins, agafem el de l’esquerra (est), superem un marge per uns escalons i a les 8,50 h arribem al Pla des Xots on hi ha una paret seca a la dreta que separa l’alzinar de les marjades i fa partió entre sa Coma i Pastoritx. Des d’aquí progressem recte (est/nord-est) paral·lel a la paret. Transcorreguts cinc minuts, hem d'ignorar un tirany que surt a la dreta i seguir, amb la mateixa direcció, per un viarany poc marcat que ens mena a una paret transversal amb uns esglaons que ens ajuden a franquejar-la. Després de creuar una sitja i barraca, enfilem coster amunt seguint un tirany fitat per dins l’alzinar que ens condueix als peus dels penya-segats. Per superar aquests, pugem per la segona canal que trobem, és el pas de la Regata de la Coma (també conegut com el pas d'en Príam) (WP-01). Una canal plena de fullaraca d'alzina molt rosta que supera un important desnivell. A la part final s'estreny i cal ajudar-se amb les mans per superar un petit esglaó de roca. Hi arribem a les 8,42 h.
Un cop superat el pas, les fites ens condueixen en sentit nord-est amb forta pujada i, transcorreguts uns deu minuts, arribem a un rotlo de sitja i una barraca (WP-02).
A partir d'aquí i fins al camí des Caragol (WP-07), flanquejarem per dins el bosquet dels Cingles dels Cairats. És un tram que desconeixem, per això, seguim les indicacions de l'amic Joan Carles Palos publicades a la premsa.
Des del rotlo de sitja (WP-02), deixem el camí que surt cap a l'est i seguim direcció nord-est per un difús viarany que, després d'un curt i suau descens, discorre per la vorera de l'escarpada paret. El tirany travessa diverses arestes, pels seus respectius collets i va fent lleugeres pujades i davallades mantenint més o menys la cota dels 700 m, sempre a prop dels penya-segats de la dreta. Seguim flanquejant per dins l'alzinar, sempre nord-est i, passats uns disset minuts aproximadament del rotlo de sitja, arribem a un nou esperó amb un pas per una cornisa aèria sense dificultat tècnica, prenen les oportunes precaucions (WP-03).
Superat el pas, seguim flanquejant per l'alzinar mantenint més o menys l'alçada. Tornem a ascendir una mica fins a un esperó, amb boniques vistes sobre els voltants de la Coma des Cairats i el poble de Valldemossa. Les fites ens condueixen a un obertura a la roca, amb un passet fàcil a la seva sortida (WP-04) i tot seguit arribem a una curiosa escletxa  que ens indica el final d'aquest tram pels cingles dels Cairats (WP-05). En sortir de la fesa, travessem una petita rosseguera i voltem a la dreta en pujada per dins un incòmode tàlveg fins arribar a un rotlo de sitja (WP-06). Pugem nord-est i tot d'una nord a un ample llom i seguint recte arribem al camí des Caragol al costat d'una petita bassa a la vora del mateix (WP-07). Són les 10,18 h. Aquí aprofitem per berenar. El dia és fred i força ennigulat. Després de vint minuts de descans, decidim seguir la nostra ruta davallant pel camí des Caragol que, en un tres i no res, ens mena al camí de la coma dels Cairats al costat de la font dels Polls (WP-08). Continuem per la dreta en forta pujada, i a la tercera corba, l'abandonem per l'esquerra (WP-09) per prendre un nou camí carreter força deteriorat pel pas del temps i que ens mena, transcorreguts uns deu minuts del darrer trencall, al pas de sa Creu, una petita bretxa excavada a la roca (WP10).
Del pas, abandonem el camí per l'esquerra (fita) i baixem a una clotada. Descendim sud-oest per dins un tàlveg, tot seguint les esporàdiques fites i les marques de pintura vermella. Creuem una petita torrentera i arribem a un rotlo de sitja i una barraca (WP-11). En aquest punt, també desemboca un camí carreter que ve de la pista dels Cairats i que hem d'ignorar. Aquí hem d'estar molt atents, perquè uns metres després i sobre el tronc d’una alzina hi ha una fita de pedres que ens indica l'inici del viarany del Coconar. Prenem el caminet que puja suaument en sentit sud-oest fins a una collada i travessa una paret per un portell (WP-12). L'altre costat, el caminoi es converteix en un bonic camí de ferradura, passa per un estret tàlveg i deixa a l'esquerra un rotllo de sitja i una barraca.
Pla des Coconar
Seguim el nostre camí, a estones no massa clar, però les fites ens ajuden a avançar, sempre en direcció sud-oest. Un poc més endavant, deixem a la dreta un camí (indicat amb fites) que ens duria al Pla des Aritges i arribem a l'altiplà des Coconar, un terreny pla i esplèndid mirador sobre la Coma dels Cairats.
El nostre itinerari continua franquejant aquest altiplà passem per un grup de pins i per dues enclotades de carritxeres. Deixem a l'esquerra el trencall que ens duria al pas de sa Cova i, més endavant, el del pas des Coconar, els quals davallen per l'accidentada vessant fins al camí del comellar dels Cairats i mantenint l'alçada trobem restes d'un remot camí. Petits marges de sosteniment i algun bocí empedrat ens ho confirmen.
Les fites ens ajuden a seguir aquest camí, que a estones es troba desaparegut del tot. Més endavant deriva cap a l'oest, s'endinsa dins un alzinar i travessa un primer xaragall. Ara el camí baixa, franqueja un petit tàlveg, una segona rosseguera i finalitza en el camí de ses Basses (WP-13).
Voltem cap a l'esquerra i dirigim la passa per aquest bonic camí que davalla suaument per dins un bell alzinar, creuant diversos tàlvegs i travessant el portell sense barrera de ses Basses. Més endavant, el sender baixa aferrat a les penyes i marca diverses giragonses fins a desembocar al clàssic i transitat camí de pujada al Pla des Pouet i per aquest camí baixem còmodament fins Valldemossa al carrer de les Oliveres, donant per finalitzada aquesta bonica excursió matinal. Són les 13,27 h quan arribem al vehicle.
Ruta circular amb 593 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 762 m.
Temps en moviment: 3,30 h. Temps parat: 1,47 h. Temps total: 5,17 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari que pot presentar dificultats de seguiment. Cal un bon sentit de l'orientació en muntanya. Sobre tot el tram comprés entre el (WP-01) al (WP-07), i el tram comprés entre els (WP-10) i (WP-13), el camí no es troba suficientment marcat i a estones es perd.
No s'ha de patir vertigen per avançar pel trama dels cingles dels Cairats , no és difícil tècnicament, però hi ha un parell de passos aeris que cal anar en compte.
Excursió realitzada el dia 17 de gener de 2015. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Fernando i Josep.

divendres, 16 gener de 2015

Puig de Santa Eugènia i puig de Son Seguí

Puig de Son Mascaró
Aquesta volta cultural surt del poble de Santa Eugènia i ascendeix al puig homònim, el de Son Mascaró i el de Son Seguí o d'en Marron. El descens el fem pel vessant sud d'aquest darrer i, per la carretera de ses Olleries, retornem al poble.
Itinerari: Santa Eugènia (S'Aljub) - desviament camí des Puig - Puig de Santa Eugènia - paret seca - Puig de Son Mascaró - camí de ses Coves - barraca de Can Loi - Can Perol - cruïlla de camins- Puig de Son Seguí - carretera de ses Olleries - Cova de Lourdes - Santa Eugènia (S'Aljub).
El punt de sortida i arribada d'aquesta volta es situa en el poble de Santa Eugènia, al carrer de s'Aljub (Km 7,5 de la carretera Ma-3040 que enllaça les carreteres de Sencelles i Sineu) (WP-01). En aquest punt es localitza s'Aljub, que dóna nom al carrer, un dipòsit d'aigua de planta rectangular i de coberta molt rebaixada. Fins al 1950, subministrava bona part de l'aigua que consumia la població.
A les 8,39 h iniciem la caminada pujant pel carrer Major (oest), passem per davant les cases de Son Bosso, també conegudes amb el nom de sa casa Paterna. Segons la tradició aquestes cases podrien constituir el nucli de l'alqueria islàmica de Benibazari. A continuació, deixem a l'esquerra la plaça de Bernat de Santa Eugènia on es troba la casa de la Vila i seguim pel carrer des Puig, un carrer cimentat i molt rost que desemboca a un altre transversal, que prenem cap a la dreta (nord/nord-oest). De seguida, a l'esquerra deixem un pou, dit el pou des Puigdalt; de base circular i coberta plana. Continuem avançant fins arribar al final del vial, on a l'esquerra parteix un tirany, de nom també camí des Puig (WP-02) (Hem tardat uns quinze minuts des de s'Aljub).
Aquest viarany puja entre parets de pedra seca. Després d'un tram sense paret i, transcorreguts uns onze minuts, arribem al puig de Santa Eugènia de 243 m d'alçada on hi ha el fuselatge d'un estrany aparell (WP-03).
Del puig de Santa Eugènia, retrocedim pel mateix camí. A pocs metres, trobem una desviació a l'esquerra per on hem de seguir direcció al coll del Portell Estret, on hi arribem amb pocs minuts (WP-04). Deixem a l'esquerra el pas tallat a la roca, conegut com el Portell Estret, i creuem una paret seca transversal per un esbaldrec i, seguint el marcat tirany (nord-oest), en pocs minuts assolim el puig de Son Mascaró on es troba el monument al Sagrat Cor (WP-05). Són les 9,20 h. Aquest monument és un projecte de l'escultor Amorós i sembla que és una rèplica del Sagrat Cor del Cerro de los Angeles (Madrid). Les obres foren patrocinades per Maria Ignàsia d'España i Descatlar, la propietària de Son Mascaró.
Del puig desfem el caminet, franquegem la paret transversal i tornem al coll (WP-04). En aquest punt voltem a la dreta (oest/sud-oest) i passem pel tall artificial de la roca anomenat, Portell Estret, que ens mena en dotze minuts, al camí de ses Coves (WP-06). En aquest tram, el tirany discorre per dins un pinar i, posteriorment, pel costat d'una reixeta metàl·lica. Travessa un camp, entre mig de dues cases i desemboca al camí abans esmentat, dins el comellar des Rafal.
Portell Estret
Voltem a la dreta (nord/nord-oest) pel camí de ses Coves, però passats pocs minuts, l'hem de deixar per l'esquerra, franquejar pel costat d'una barrera metàl·lica (WP-07) i emprendre la pujada pel camí del puig de Son Seguí o d'en Marron. Es tracta d'una pista asfaltada que puja amb fort rost per dins un pinar. Després de dues corbes, deixem a l'esquerra la casa de Can Sineu, i seguidament, també a l'esquerra del camí, un pou amb coberta i dues piques, una a cada costat. Seguim ascendit per asfalt i, transcorreguts uns quinze minuts, arribem a la barraca de Can Loi, al costat esquerra del camí (WP-08). És una interessant mostra de l'arquitectura popular, similar a les barraques de roter. Seguim, i tot d'una trobem a la dreta del camí i, un poc separada d'aquest, la casa de Can Perol, de planta rectangular i d'un enrunat aiguavés (WP-09). Després d'una breu aturada, continuem i, a dos minuts, arribem a una cruïlla de camins(WP-10). Deixem de banda el de l'esquerra, el camí del coster d'en Tòfol, per on fem comptes davallar més tard i prenem el de la dreta direcció al puig de Son Seguí o d'en Marron (WP-11), on hi arribem en onze minuts, tot seguint el camí principal, ara de terra, i ignorat diversos trencalls a cada banda.
Aquest cim es troba en una gran esplanada i la part més alta està a 319 m. S'hi localitza una torre de observació i un vèrtex geodèsic, anomenat "sa Farola".
Des del cim, seguint la pista cap al oest i creuant una paret de terme, es pot arribar a l'ermita de Son Seguí situada dins el terme de Santa Maria. Val la pena arribar-hi, el lloc és molt bonic i tranquil.
El descens el realitzem pel mateix camí fins arribar a l'encreuament del (WP-10) on hem de voltar cap a la dreta pel camí del Puig a ses Olleries o del coster d'en Tòfol. L'ample camí de terra pren direcció sud-est per dins el pinar, franqueja un portell sense barrera, deixa dues casetes a l'esquerra i, després de deu minuts escassos de la cruïlla de camins, desemboca a una pista en una petita rotonda (WP-12). El nostre itinerari volta a l'esquerra (sud/sud-est) pel coster d'en Tòfol, descriu una marcada ziga-zaga i desemboca al camí de Son Tano.
En aquest tram del coster d'en Tòfol el camí presenta un rost molt pronunciat, discorre entre diverses cases a cada banda i es troba cimentat fins a la part final de la baixada que és asfaltat. Abans d'arribar al camí de Son Tano, haurem de salvar, sense dificultats, una baixa barrera que impedeix el pas dels vehicles. És una llàstima que no hi hagi un pas condicionat pels senderistes, els quals es veuen obligats a botar la mencionada tanca.
Des del camí de Son Tano, el vial volta a l'esquerra i tot seguit a la dreta i enllaça amb la carretera de ses Olleries, on voltem a l'esquerra direcció a santa Eugènia (WP-13). La carretera pren direcció nord/nord-est i, transcorreguts pocs minuts, trobem a l'esquerra el portell i la llarga i rosta escala d'accés a la cova de Lourdes (abans cova des Coloms), la qual hi arribem a les 11,22 h. Un bonic lloc, tranquil i amb bones vistes, bé es mereix una aturada.
Retrocedim fins el portell i continuem per la carretera, en direcció a Santa Eugènia, on hi arribem pel carrer de l'Església. Deixem el temple i pel carrer del Sol, arribem al carrer Major i finalment a s'Aljub, tancant el cercle d'aquesta agradable volta. Són les 11,56 h.
Ruta circular amb 377 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 319 m.
Temps en moviment: 2,13 h. Temps parat: 1,05 h. Temps total: 3,18 h (segons el GPS)
Observacions: Itinerari bo de fer, tot ell discorre per còmodes i marcats camins.
Excursió realitzada el dia 24 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Josep.
Referències: Santa Eugènia. Guia dels pobles de Mallorca, 1999 Gaspar Valero i Martí.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

dijous, 8 gener de 2015

Resum meteorològic desembre 2014 i resum pluviomètric de l'any 2014 a Pòrtol

AEMET. Avanç climatològic mensual del mes de desembre a les Balears.

Resum de les dades meteorològiques del mes de desembre a Pòrtol (Marratxí):
Temperatura màxima: 17,2 ºC el dia 19
Temperatura mínima: 4,4 ºC el dia 26
Temperatura mitja: 10,7 ºC
Precipitació: 10 dies amb  49 mm.
Acumulats any:  444,2 mm.
Cop de vent màxim: 68 km/h el dia 9
Veure el resum diari.

Pluviometria de l'any 2014 a Pòrtol:
Gener: 48 mm
Febrer: 30,8 mm.
Març: 16,4 mm.
Abril: 37 mm.
Maig: 45,4 mm.
Juny: 15,8 mm.
Juliol: 0 mm.
Agost: 10,8 mm.
Setembre: 56,4 mm.
Octubre: 15 mm.
Novembre: 119,6 mm.
Desembre: 49 mm.
TOTAL: 444,2 litres per metre quadrat
Veure el resum de l'any 2014 a Pòrtol.

dilluns, 5 gener de 2015

Puig des Tossals Verds

Panoràmica nord des del puig dels Tossals: el puig de Massanella
Clàssica pujada des de la font des Noguer al cim des Tossals Verds de 1118 m d'alçada, des d'on es gaudeixen unes de les millors vistes de gran part de la Serra i el Pla. Els seus vessants de tramuntana i migjorn plens de vegetació, són l'origen del qualificatiu "verds" d'aquest puig.
Itinerari: font des Noguer - coll dels Coloms - Pla des Clot de sa Neu - Puig dels Tossals Verds - Pla des Clot de sa Neu - Coll dels Coloms - font des Noguer.
A les 9,50 h iniciem la nostra excursió a la font des Noguer situada en el Km. 33,8 de la carretera MA-10 de Lluc a Sóller (WP-01). Al costat de la carretera parteix, en sentit nord-est, el camí del GR 221 que discorre paral·lel a la canal de transvasament de l'aigua del Gorg Blau a Cúber i que ens acompanyarà durant el primer tram d'aquest itinerari. És un camí planer i còmode. No tardem gaire en gaudir d’espectaculars vistes del pla d’Almallutx amb l’embassament del Gorg Blau, dominat pel massís del puig Major i el puig de ses Vinyes. Més a l’est el puig de Massanella i la serra des Teixos.
Transcorreguts aproximadament uns quaranta minuts, assolim el pontet de ciment que travessa la canal i enllacem per la dreta amb el camí de la font des Prat (sud-est) (WP-02).
El sender, amb trossos empedrats, puja suaument entre alzines i, amb deu minuts ens situa al coll des Coloms i cruïlla de camins (808 m) (WP-03). Aquí aprofitem per berenar. A les 11,06 h reprenem la marxa pel camí que surt cap a la dreta seguint les indicacions. El fitat tirany ascendeix sud-oest per dins un frondós alzinar. El pendent és força pronunciat. Quinze minuts més amunt, deixem a la nostra dreta un penyal de color clar anomenat es Frare o es Pa de Figa.
Quan el bosc finalitza, assolim l'altiplà des Clot de sa Neu, a la dreta del qual, es localitza la casa de neu dels Tossals situada a 955 m d'altitud i, en l'actualitat, en procés de restauració (WP-04). Darrera el pou de neu es troba la casa dels nevaters en estat ruïnós. Són les 11,30 h.
Després de la visita a la zona, continuem el nostre itinerari prenem el tirany que, en sentit sud-oest, remunta la falda del puig entre carritxeres. Passats uns quinze minuts arribem a un collet on el viarany volta cap al nord-est ascendint la pedregosa vessant de la muntanya. Així, a les 12,10 h arribem al cim dels Tossals Verds de 1.118 m (WP-05). El dia és esplèndid i clar i les vistes són immillorables.
La baixada la fem pel mateix camí que hem emprat a la pujada i a la casa de neu ens aturem per dinar.  Finalment, a les 15,35 h arribem de nou a la font des Noguer on acaba aquest fàcil recorregut.
Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 461 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1.118 m.
Temps en moviment: 3,06 h. Temps parat: 2,41 h. Temps total: 5,47 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari fàcil que discorre tot ell per camí i tiranys marcats.
Excursió realitzada el dia 21 de desembre de 2014 amb el grup excursionista de l'associació de veïnats de Pòrtol.

dissabte, 3 gener de 2015

Na Blanca des de Cala Pi de la Posada

Panoràmica des del cim de Na Blanca realitzada per Biel Pomar.
Partint de la bonica Cala Pi de la Posada ascendirem al puig de na Blanca de 327 m d'alçada des d'on es gaudeix una bonica panoràmica de la península de Formentor.
Itinerari: aparcament de Cala Pi de la Posada (platja de Formentor) - barrera (inici tirany) - Na Blanca - pista - coll de l'Olivardar - aparcament.
El punt de sortida i arribada d'aquesta excursió es situa en l'aparcament de la platja de Formentor (KM 8,8 de la carretera Ma-2210 del Port de Pollença al Cap de Formentor) (WP-01).
A les 8,36 h prenem un curt tirany que surt de l'aparcament direcció sud i que ens mena, després de creuar la carretera de l'hotel, a Cala Pi de la Posada (Platja de Formentor).
El nostre itinerari continua, est-sud-est, per la platja. Després de caminar uns quinze minuts vorera de la mar, arribem al final de la tanca de l'hotel.
Voltem a l'esquerra (est) per un vial asfaltat, el qual una mica més amunt gira a la dreta i continua fins que finalitza a una barrera metàl·lica (WP-02). Són les 9,08 h.
Al costat esquerra de la tanca s'enfila un rost tirany per on continuem. Es tracta d'un viarany fitat i estret que serpentejant ascendeix, primer direcció est, per voltar al cap de poc, al nord. Transcorreguts uns trenta minuts de forta pujada, arribem una cruïlla, en la qual optem pel corriol de l'esquerra per pujar a na Blanca (WP-03). El viarany pren direcció cap a mestral amb suau pujada per dins un pinar poc frondós i per un terreny cada cop més aspre i rocós. A mesura que anem pujant les vistes es tornen més maques. Per fi, a les 10,12 h, arribem al cim de na Blanca de 327 m d'alçada des d'on es gaudeixen boniques panoràmiques de la badia de Pollença, de la península d'Alcúdia i, als nostres peus la platja i la illa de Formentor (WP-04).
L'illa de Formentor

Després de berenar, a les 10,40 h, iniciem el descens cap a gregal sense camí, per on ens indiquen les fites i entre roques i carritxeres. Així, transcorreguts uns vint minuts des del cim, desemboquem a una pista forestal (WP-05). El sender baixa direcció gregal, enfilant l'estrident cim del Fumat, passa pel coll de la Geneta i més avall arriba al coll de l'Olivardar, deixant abans un camí a la dreta que es dirigeix a cala Murta.
Des del coll, el camí carreter volta a l'esquerra i continua cap a ponent. Un poc més endavant deixa un trencall a la dreta i posteriorment uns camps de conreu també a la dreta. La pista és ampla i discorre pel Pla del Pujol paral·lela a la carretera MA-2210 a certa distància. A la nostra esquerra podem observar els espadats blanquinosos de na Blanca. Així, arribem a una gran esplanada al fons de la qual, el camí es divideix en tres branques. Optem pel camí més estret de la dreta, que prest deixa una cova a l'esquerra (WP-06). Més endavant el camí es torna a dividir, nosaltres seguim pel de la dreta que va paral·lel a la carretera i ens condueix al final de l'aparcament de la platja de Formentor, on amb un botador accedim al seu interior. Així a les 13,10 h tanquem el cercle d'aquesta agradable i fàcil volta.
Ruta circular amb 396 metres de pujada acumulada i 8,7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 327 m.
Temps en moviment: 2,30 h. Temps parat: 1,10 h. Temps total: 3,40 h (segons el GPS)
Observacions: Itinerari en general bo de fer. La pujada a na Blanca i la baixada estan senyalitzades amb fites. La resta discorre per còmodes senders.
Excursió realitzada el dia 13 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Enric, Biel Pomar, Tomeu C. i Josep.

diumenge, 28 desembre de 2014

Puig des Grau i Caragoler des Guix

Puig Caragoler des Guix
Itinerari: Coll de sa Batalla - Bretxa Vella - deixem camí Vell - pas de n'Arbona - puig des Grau - puig Caragoler des Guix - camí Vell - coll de sa Batalla.
Són les 8,30 h en sortir del coll de sa Batalla situat al tram final de la carretera Ma-2130 al terme municipal d'Escorca (WP-01). Un cop passat el pont sobre el torrent de Comafreda, prenem el camí del GR-222, per la dreta. Es tracta del camí Vell de Lluc direcció a Caimari, el qual discorre per dins un clap d'alzines, en suau ascens. Deixem a la dreta la font des Guix i, un poc més amunt, el camí que du al coll de la Línia i al Massanella, fins arribar a la Bretxa Vella, i tot seguit el mirador del Salt de la Bella Dona (hem tardat uns vint minuts des de l'inici).
Seguim, en suau descens, l'empedrat camí de "sa Llangonissa", dit així per la forma que té el seu traçat. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, deixem un trencall a l'esquerra i, en suau pujada, arribem al coll de sa Volta. Després del coll, el sender baixa amb fort pendent marcant diversos revolts, els qual es troben cimentats, i en finalitzar aquests, deixem el camí del GR per desviar-nos per la pista de la dreta, oest (WP-02). A continuació, seguim aquest nou camí carreter i, transcorreguts uns set minuts aproximadament, també l'hem de deixar per prendre un tirany a la dreta direcció nord-oest (WP-03). El tirany, fressat i fitat, s'enfila fort per dins un alzinar on es localitzen diversos rotlos de sitja i barraques de carboner.
A les 9,45 h arribem a una paret de partió, és el pas de n'Arbona (WP-04), la travessem i prosseguim el tirany que en lleuger descens, ens mena al llit del torrent de la Coveta Negre (WP-05). A partir d'aquí, ja sense camí, seguim les fites que ens condueixen cap al nord-est. Es tracta de pujar cercant la millor passa entre roques i garriga espessa. Després de salvar un graó rocallós amb una petita grimpada, arribem a la base dels espadats que envolten el cim. Flanquegem a l'esquerra per damunt una roca inclinada i travessem una baixa paret de terme. Tot seguit, envoltem els penya-segats, per acabar pujant per la cara sud i assolir el vèrtex del puig des Grau (WP-06). Són les 11 h en punt. Per mestral s'atraquen espessos núvols i surt l'arc de Sant Martí.
Cresta del puig Caragoler des Guix
Després d'una breu aturada per gaudir de la vista, descendim del cim retrocedint uns metres pel mateix camí fins redreçar cap al nord-est direcció al puig Caragoler des Guix. Travessem una zona de pinar i els núvols que es decideixen a descarregar una curta ruixada acompanyada de calabruix. Tot seguit, ens enfrontem a la inhòspita cresta formada per grans blocs de roques esquerdades i afilades, ara banyades, on encara és fa més complicat progressar. En molt de compte i, seguint les fites, anem pujant i davallant, a estones per dalt l'aresta i d'altres per sota d'aquesta cercant els seus punts febles.
Passem prop d'una roca amb un forat, que queda a l'esquerra i, un poc més tard, per una petita plataforma amb matolls. A partir d'aquí, les fites ens condueixen, donant una mica de volta per la dreta i per un caos de penyes trencades, al cimal del puig Caragoler des Guix de 913 m (WP-07). El cim esta assenyalat amb una creu amb una placa col·locada pel grup “Els Voltors”. Són les 12,18 h.
Descendim del cim uns metres en direcció nord-est i de seguida les fites ens deriven cap a la dreta per una gran pala molt vertical i per un terreny càrstic, rocós i molt fragmentat per l’erosió. La progressió és molt lenta i hem d'emprar sovint les mans i l'equilibri per seguir baixant. D'aquesta manera, transcorreguts uns quaranta-cinc minuts, arribem a un rotlo de sitja on finalitza aquest complicat tram.
A continuació seguim descendint, ara vers est-sud-est, per dins la garriga de pins i mates. Perdem les fites però, seguint la mateixa direcció que portàvem, arribem al camí Vell de Lluc al costat del mirador, poc abans del Salt de la Bella Dona (WP-09). Prenem cap a l'esquerra, nord, i desfent la pista que hem fet de bon matí, arribem a la carretera i al coll de sa Batalla. Són prop de les 14 h quan donem per finalitzada aquesta curta però exigent excursió.
Ruta circular amb 620 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 913 m.
Temps en moviment: 2,55 h. Temps parat: 2,40 h. Temps total: 5,36 h (segons el GPS)
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta i un tram de baixada del cim Caragoler des Guix, format per grans blocs de roques esquerdades i afilades.
Excursió realitzada el dia 6 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Fernando, Pere i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

dijous, 18 desembre de 2014

El sostre de l'illa: Penyal des Migdia

Per la cresta direcció al cim
Tornem al sostre de l'illa amb una variant que estalvia la zona militar i assoleix, amb una grimpada, la carena pel costa esquerra de la muntanya. Després, seguint la cresta cap a gregal assolirem el cim de la segona muntanya més alta de Mallorca. La baixada la realitzem pel mateix camí.
A les 8,40 h iniciem la nostra excursió pel camí de neveters que ascendeix per la coma de n'Arbona (veure descripció).
Després de caminar uns deu minuts des de la darrera casa de neu, la superior de n'Arbona (WP-04), a una corba tancada a la dreta (un poc abans d'arribar al coll de sa Volta), deixem el sender per l'esquerra (WP-05). Dirigim les passes (nord) fora camí direcció a una petita rosseguera. Després de creuar-la en direcció nord-nord-est, arribem a un petit marge de pedra en sec que es salva amb una fàcil grimpada i ens situa per damunt de la carretera militar (WP-06).
A les 10,33 h, després de berenar i recuperar forces, iniciem l'ascensió per la inclinada vessant de la muntanya, primer en sentit nord per anar voltant progressivament cap a l'oest. La pujada és molt forta, sense camí, i es fa mig caminant mig grimpant cercant els millors llocs on posar els peus. Les fites ens condueixen cap a l'oest fent una llarga diagonal que discorre per sota el cim fins arribar a la carena després d'una vertical grimpada (nord). Voltem a la dreta (nord-est) i, per l'aèria cresta envoltada de boira, assolim la cúspide del Penyal des Migdia (1.398 m) (WP-07). Són les 11,20 h. i ens trobem damunt un mar de núvols.
La tornada la fem pel mateix camí, posant molt d'atenció per la carena i en la desgrimpada un cop deixada aquesta.
Arribem als vehicles a les 13 h bastant cansats i molt satisfets pel repte superat.
Ruta d'anada i tornada pel mateix camí amb 619 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1398 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta aèria i estreta.
Excursió realitzada el dia 8 de novembre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Marta Pomar, Tomeu M., Tomeu C., Agustí, Enric, i Josep.

dijous, 11 desembre de 2014

Resum meteorològic novembre 2014

AEMET. Avanç climatològic mensual del mes de novembre a les Balears.

Resum de les dades meteorològiques del mes de novembre a Pòrtol (Marratxí):
Temperatura màxima: 24,4 ºC el dia 23
Temperatura mínima: 7,8 ºC el dia 6
Temperatura mitja: 15,5 ºC
Precipitació: 20 dies amb  119,6 mm.
Acumulats any:  395,2 mm.
Cop de vent màxim: 58 km/h el dia 4

dilluns, 8 desembre de 2014

Pas de Son Creus, es Fraguel i cova des Moros

Pas de Son Creus
La major part d'aquest recorregut discorre per camins prou coneguts i transitats de la comuna de Bunyola. A través del pas de Son Creus accedirem a la part alta d'aquesta muntanya. Després de passar per Cas Garriguer, baixarem per la coma Gran i ens desviarem per pujar i conèixer el pas des Fraguel. Finalment, pel camí des Grau, ens desviarem per conèixer un nou camí i un encisador racó, el de la cova des Moro.
Seguim les passes dels nostres amics Joan Riera i Toni Sureda.
Itinerari: Carretera d'Orient MA-210 km 3,2 - pas de Son Creus - Cas Garriguer - pas Fraguel - carretera de sa Comuna - camí des Grau - Desviació (WP-15) - Cova des Moros - carretera d'Orient.
Aproximació: El punt de partida es situa en el punt quilomètric 3,2 de la carretera de Bunyola a Orient. En una corba tancada a la dreta, hi ha un camí sense sortida que ens permet aparcar el vehicle (WP-01).
A les 8,45 h iniciem la passa per la carretera cap a Orient i, tot d'una, la deixem per la dreta en el lloc on hi ha una fita.
Per pujar fins a sa Comuna, tenim per davant un fort coster per dins un humit bosc mixt d’alzines i pins, sense cap traça de camí. Les fites i les petites fletxes vermelles ens guiaran fins trobar el pas i arribar al camí que condueix al Penyal d’Honor.
Comencem doncs l’ascens en sentit sud-est i, després de creuar una zona d'antigues marjades, entrem dins el bosc. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, ensopeguem amb un camí el qual travessem després de passar per un portell sense barrera (WP-02). Continuem l’ascens mantenint la mateixa direcció que portàvem, és a dir cap a Xaloc. Un poc més amunt, creuem una paret de pedra per un esbaldrec (fletxa i fita). Seguim pujant mantenint aquesta paret a la nostra dreta fins assolir un rotlle de sitja (WP-03) (quinze minuts). Sis minuts més amunt tornem a travessar un altre camí de carro (WP-04).
Ara les fites ens condueixen, primer cap a la dreta per un indret de roques i després cap a l’esquerra per pujar damunt un ample esperó. A partir d'aquí avancem cap a Llevant i, passats uns trenta minuts des del camí de carro, localitzem un curiós marge en mal estat. Ens trobem al principi del pas de son Creus (WP-06). Superem el marge esbaldregat, ens desplacem a la dreta i amb una fàcil grimpada, ens situem a una paret seca a la part alta de sa Comuna (WP-06).
Després de creuar la paret, avancem planer en sentit sud-est per dins el bosc i enllacem amb una pista forestal (WP-07). Són a les 10,05 h.
Seguim en suau pujada per aquest ample sender direcció nord-est i, no tardem gaire en arribar a una cruïlla de camins (WP-08). El tirany de l'esquerra ens conduiria al Penyal d’Honor (808 m), la cota més alta de la Comuna de Bunyola. Nosaltres seguim pel sender de la dreta a través del camí de s'Arboçar. Un camí estret dóna pas a un camí carreter que discorre per dins un preciós comellar amb restes de la indústria del carbó (sitges, barraques, forns de pa,...) i que ens mena a la zona d’esbarjo de cas Garriguer.
Després de berenar, a les 10,50 h, reprenem la marxa pel bonic comellar de sa Coma Gran. Traçant suaus corbes baixem sud-oest per l'alzinar i, transcorreguts uns vint-i-tres minuts, deixem el camí per la dreta (WP-09). Travessem la torrentera i ens enfilem per l'altre vessant per un fort coster que ens mena a la base de la cinglera. Avancem pocs metres cap a la dreta, fins ensopegar amb l'inici del pas, el qual puja per la part baixa de la paret des Fraguel (WP-10). És un pas equipat amb una vella corda amb nusos i grapes d'acer clavades a la roca que faciliten la grimpada per la paret. És bo de fer i gens tècnic.

Pas des Fraguel
Després del pas seguim sense camí en direcció oest per un terreny rocós i brut de vegetació fins desembocar a la carretera de sa Comuna on voltem a la dreta (WP-11). Avancem per la carretera en lleuger ascens fins arribar a una cruïlla de camins (WP-12). Girem a l'esquerra, deixem un modern dipòsit d'aigua, i un camí a la dreta i continuem per l'ample camí carreter que volta cap a sud-oest fins arribar, en pocs minuts, a una altre desviament on hi ha un pal indicador (WP-13). Hem de seguir a la dreta pel conegut camí des Grau que baixa al poble de Bunyola.
El camí, ben fressat i sense cap problema de seguiment, baixa marcant diverses voltes. Transcorreguts uns cinc minuts, arribem a una cruïlla on un senyal a la dreta ens indica el mirador de sa Màquina Vella. Val la pena desviar-se per arribar-hi, les vistes s'ho valen (WP-14).
Des del mirador, tornem al camí des Grau i continuem descendint. Ara el camí, més estret descriu ziga-zagues contínues per salvar un fort desnivell. A uns vint minuts del mirador i, després de passar per un forn de calç, deixem el camí per la dreta (WP-15). Aquest punt no es troba indicat. Prenem direcció nord-oest per dins la garriga i aviat ja trobem fites, les quals ens condueixen amb una forta pujada, a una paret de pedra. L'altre cantó, seguim en tendència nord-est per un bonic corriol fitat, a estones tapat per les altes carritxeres. Poc després travessem una paret mitgera (WP-16) i prosseguim pel tirany el qual ens mena a un replà on es localitza un antic bancal a prop del estimball (WP-17). El redol és bonic i fa ganes fer una breu aturada per contemplar la panoràmica de Bunyola.
El sender, ara més evident i amb marge de sosteniment, continua darrere el mirador i puja en direcció a la penya, segueix paral•lel a aquesta i arriba a la cova dels Moros o balma dels Nans (WP-18). Són les 13,22 h.
Cova des Moros
En aquest bonic indret, es localitza una curiosa i destrossada taula rodona de pedra. Uns metres més avall hi ha una bassa i, un poc més a l'esquerra, el bufador des Bassol amb un pedrís per seure.
Des del coval, retornant enrere uns metres però seguint la base dels penya-segats, no el camí que ens ha conduït fins aquí, arribem al pas de Can Grau (WP-19).
Continuem pel tirany que passa per damunt la bassa en sentit nord-nord-est. De moment és bo de seguir, però poc desprès es perd per damunt unes marjades brutes de vegetació, travessa un portell sense barrera (WP-20) i arriba a una paret transversal. A l'altre cantó, enllacem amb un tirany fitat que baixa en fort pendent cap al nord-oest i ens mena a un camí ample (WP-21). Voltem a l'esquerra i , en un tres i no res, arribem a la carretera (WP-22).
Ara sols resta caminar un quilòmetre i mig per l'asfalt, arribant al punt de partida a les 14,20 h.
Ruta circular amb 845 metres de pujada acumulada i 11,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 744 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí i amb fortes pujades. Cal estar avesat a realitzar petites grimpades per superar els dos passos. El darrer tram és necessari bon sentit de l'orientació.
Excursió realitzada el dia 1 de novembre de 2014. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

dijous, 27 novembre de 2014

El Penyal des Migdia

El Puig Major des del Penyal des Migdia
El Penyal des Migdia, és la cota més meridional del Puig Major. Amb els seus 1.398 m d'altitud és el segon cim més alt de Mallorca i el punt més alt que podem pujar, ja que el Puig Major amb 1.436 m és ocupat per la base militar de l'Exèrcit de l'Aire.
Itinerari: Carretera MA 10 km 37,8 - coll de la Volta - cim del Penyal des Migdia - Cim Oest - camí dels Cingles - Carretera MA 10.
Seguim la ressenya dels amics: Llorenç Soler i Andreu Magraner.
Punts i elements d'interès: cases de neu de la Coma de n'Arbona, de principis del segle XVII enllaçades per un sinuós camí de nevaters. Aquest és el camí de ferradura més alt de Mallorca que continuava fins al Puig Major, era la ruta habitual de pujada a aquest cim.
Aproximació: El punt de partida es situa en el pontet situat en el Km 37,80 de la carretera de Sóller a Lluc. El cotxe es pot deixar a l'aparcament que hi ha vora l'entrada del túnel de Monnàber.
Després de deixar els vehicles a l'aparcament, a les 8,45 h baixem per la carretera fins arribar al pontet mencionat i voltem a la dreta per un camí carreter que puja per dins l'alzinar. El camí dibuixa revolts cap dins el comellar fins que es converteix en un camí de ferradura, surt del bosc i travessa el torrent. A l'altra banda, a l'esquerra del sender i mig amagada, localitzem la casa de neu inferior de n'Arbona a 870 m d'altitud. És un dipòsit excavat al terra en el qual foren emprades algunes penyes com a parets laterals, es troba molt deteriorat i tapat per la vegetació (WP-01).
Casa de neu superior de n'Arbona
L'antic camí de nevaters, continua ascendint pel costat esquerra del torrent i, transcorreguts uns deu minuts des de la casa de neu, passa per la encantadora font dels Coloms situada davall d'una alta penya, on dues petites piques incrustades a la roca, arrepleguen els regalims d'aigua (WP-02).
Des de la font, continuem el camí, ara per l'altre costat de la coma. A les 9,20 h, arribem a la casa de neu de n'Arbona situada al peu dels penya-segats de la serra de Son Torrella a 1.025 m d'altitud (WP-03). El seu estat és bastant bo, malgrat hi ha una caire esbaldregat. Hi ha una gegantina heure que s'enfila per la penya. A pocs metres, al costat del camí, hi ha el porxo dels nevaters en estat ruïnós.
Seguim pel què queda del camí que ara es decanta de la paret de la muntanya i inicia un seguit de revolts guanyant alçada ràpidament. Deu minuts més tard, assolim l'encisadora i espectacular casa de neu superior de n'Arbona (WP-04). Es troba a 1.085 m d'altitud excavada en un pendent fortíssim, presenta una planta mixta, de laterals rectes i capçaleres corbes. També té porxo situat més al nord.
El tirany continua serpentejant i, amb més suavitat, ens mena al coll de sa Volta, després de creuar una paret mitgera (WP-05). Si ens desviem uns metres cap a l'esquerra, es gaudeix una vista panoràmic excel•lent.
Des del coll per l'esquerra desemboquem a la carretera militar. Sols hem de caminar uns pocs metres i deixar-la per l'esquerra per enfilar-nos al vessant sud-est de la muntanya.
La pujada és molt forta, sense camí, i es fa mig caminant mig grimpant, sempre en sentit nord-oest, cercant els millors llocs per avançar. Cal posar molta atenció on posem els peus per la inestabilitat de les pedres soltes. Alguna fita esporàdica ens indica que anem per bon camí.
Enfilem directa cap una esquerda que baixa de la part dreta del cim i iniciem una grimpada per l'interior del pas i després, per l'esquerra, una pujada en ziga-zaga que ens mena a l'estreta carena final. Voltem a l'esquerra i, a les 10,50 h, assolim el cim del Penyal des Migdia de 1.398 m d'alçada coronat per una placa en memòria de dos muntanyencs mallorquins i tres rotlles de bivac (WP-06). Si el dia acompanya, la vista és espectacular, amb la mar a sota i els cims més emblemàtics de la nostra Serra.
Aquí aprofitem el bon sol i la temperatura agradable per berenar i descansar.
A les 10,24 h, reprenem la marxa seguint la carena, direcció sud-oest, per arribar al següent cim. Aquest tram no és molt difícil però és estret i cal anar en molt de compte. Aquest cim està fitat amb una creu de ferro damunt les pedres (WP-07). A continuació, per la cresta desgrimpem una curta xemeneia, a la dreta, que ens mena a un coll (WP-08) (punt on s'inicia la ruta de descens habitual per rossegueres i que acaben al Racó de ses Pomeres Bordes).
Nosaltres continuem cap al següent cim, marcat en el mapa de l'Alpina com a Penyal des Migdia W (1.356 m) (WP-09). Són les 11,53 h. quan hi arribem.
Continuem en descens per la vorera dels penya-segats, entre roques i carritxeres, primer direcció oest, i més endavant cap al nord-oest, fins arribar a un punt que ens obliga a voltar cap a la dreta. Anem progressivament girant cap al nord-est fins enllaçar amb unes fites i marques de corriol per on seguim.
Les fites ens condueixen en descens per un territori inhòspit de pedres i càrritx força llenegadís i, algun tram vertical, fins arribar a una petita rosseguera. Descendim en diagonal cap a la dreta i després pel seu costat dret fins enllaçar amb el camí de baixada habitual del cim, on voltem a l'esquerra (WP-10). Després de caminar uns deu minuts entre càrritx i per dins el bosc, arribem a l'ample camí dels Cingles (WP-11).
Ha estat un descens llarg i feixuc i les nostres cames comencen a sentir els efectes del cansament i la tensió acumulada, però encara ens queda un bocí fàcil per finalitzar la nostra ruta.
Ara sols resta seguir aquest camí que puja cap a l'oest i passa primer pel coll dels Cards Colers i, després per la font de na Cavaió, (WP-13) fins arribar a la carretera. Voltem a l'esquerra i, seguint-la, arribem al punt on hem sortit aquest matí. Són les 13,45 h quan donem per finalitzada aquesta excursió.
Ruta circular amb 568 metres de pujada acumulada i 6,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1398 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta aèria i estreta.
Excursió realitzada el dia 25 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Xavier, Pere, Agustí, Tomeu C., Enric, Fernando i Josep.
Bibliografia consultada:
Lluís Valcaneras. Les Cases de neu i els seus itineraris.
Lluís Valcaneras. 20 itineraris alternatius per la serra de Tramuntana II. Itinerari 12.
Tomàs Vibot. A peu per Mallorca. Fitxa 52.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.
anar a dalt