diumenge, 8 de desembre de 2013

Pas des Gat

Torre de sa Pedrissa
Realitzem aquest itinerari amb la informació de les publicacions dels amics Toni Sureda, Manuel Barranco, Joan Riera i Emilio Alonso.
A les 8 h en punt, iniciem aquest bonic recorregut a Son Marroig, en la carretera Ma-10 de Valldemossa a Deià (WP-01). Després de donar un cop d'ull a sa Foradada des del mirador des Galliner, passem pel costat de les cases i botem la barrera que dóna accés a la pista que davalla a sa Foradada. Un poc més avall, fem una breu aturada al mirador de sa Foradada localitzat a la dreta del camí (WP-02).
Seguim la pista, ara de terra, fins trobar a mà esquerra, les coves de Son Marroig. En aquest punt sortim del camí i, per unes deteriorats graons, pugem al mirador de sa Trona amb restes d'un arrambador oxidat. Més amunt i, per uns escalons picats a la roca, accedim al petit mirador de s'Ull de forma trapezoïdal (WP-03), des d'on es veu el morro de na Foradada darrera les parets de les coves de Son Marroig.
Retornem de nou a la pista de terra i més avall ens aturem al mirador del Rotlo Gros amb la seva llarga escala per accedir-hi (WP-04).
A les 8,39 h arribem a una corba tancada (WP-05). En aquest punt, marcat per una fita, deixem la pista i voltem a la dreta. Agafem un un tirany marcat amb fites i petites fletxes vermelles. Passats uns dotze minuts de forta pujada, creuem una paret per un esbaldrec (WP-06).
Ara el viarany baixa una mica per tornar a pujar més tard per una zona rocosa on localitzem una paret seca la qual hem de botar (WP-07).
Continuem direcció nord vorera dels penya-segats i de seguida veiem el mirador del Cingle d'en Visc (WP-08). En aquest polit mirador hi fem una breu aturada per gaudir de les bones vistes de la costa i de la Foradada.
Sortim del mirador pel camí que tenim davant en direcció sud-est fins arribar molt a prop de la carretera. Ara continuem cap al nord-oest, baixant entre marjades d'oliverar, fins enllaçar amb l'antic camí de sa Pedrissa (fletxa blava) pel qual seguim guiats per fites i marques de pintura. No tardem gaire en localitzar una pedra en el paviment amb dues fletxes vermelles, nosaltres seguim a l'esquerra fins arribar a una antiga bassa coberta (WP-09).
El camí, ben marcat, continua per darrera l'edificació, creu un portell sense barrera i baixa pel vessant dret d'un tàlveg. Després de deixar un forn de calç a l'esquerra, trobem un encreuament de camins marcat amb fites (WP-10). Agafem el camí de l'esquerra que en pocs minuts ens condueix al racó costaner anomenat des Banc, on antigament es descarregava contraban (WP-11). El fort temporal marítim no ens permet baixar arran d'aigua.
Després de gaudir de l'impressionant espectacle de les ones impactant a les roques, retornem de nou a la cruïlla de camins (WP-10) i voltem a l'esquerra. Seguim les fites per dins un pinar fins topar amb una alta paret seca de cabra. La salvem per un punt on no té filat. Seguim nor-nord-est fins arribar a la torre de sa Pedrissa (WP-12) on aprofitem aquest bell paratge per fer una breu aturada.
Des de la torre continuem per un marcat tirany direcció sud-est. Botem una barrera i arribem a la pista asfaltada que ens condueix a la carretera de cala Deià. Voltem a la dreta per la carretera vorejant el torrent Major fins arribar al pont de fusta (pal indicador) que creua el torrent.
Un cop travessat el torrent, enllacem amb el bonic Camí dels Ribassos fins a la cruïlla amb el camí del Pi de sa Pedrissa senyalitzada amb un pal indicador (WP-13). Voltem a la dreta amb forta pujada direcció oest i, transcorreguts uns quinze minuts, trobem un nou pal indicador per on hem de voltar a l'esquerra direcció sud. A les 11,45 h arribem a la carretera de Deià.
Girem a l'esquerra direcció a Deià i, als dos minuts prenem el desviament a la dreta , direcció a Can Quet. Passem per darrera de les edificacions, franquegem una barrera i arribem a una cruïlla on la pista principal va cap a l'esquerra, nosaltres voltem a mà dreta.
Es tracta d'un camí que puja en forta pendent en sentit sud-oest, té un tram recte i després de girar a l'esquerra, marca diverses ziga-zagues. Les fites de pedra i algunes petites fletxes vermelles, ens ajuden a seguir aquest tram que no és bo de trobar.
A les 12 h tocades franquegem un portell amb una barrereta de branques, un poc més amunt deixem a la dreta una antiga barraca i després arribem a una casa. Ara trobem fletxes grogues que ens duen a una pista de ciment.
A la pista voltem a l'esquerra, per deixar-la de seguida, també per l'esquerra, per un camí que surt en pujada aferrat a una paret (WP-14).
Entrem a un nou tram de l'itinerari difícil de trobar. Seguim amb atenció les fites i les petites fletxes vermelles en sentit sud-oest i, al cap de vint-i-tres minuts de forta pujada, assolim una paret mitgera que vencem per un botador (WP-15).
L'altre cantó de la paret, entrem en un oliverar. Una petita fletxa en una olivera ens indica cap a la dreta fora camí. No tardem gaire en topar amb una altra paret seca que hem de salvar com podem. L'altre cantó de la paret, baixem sense cap traça de camí per dins un espès i ombrívol bosc mixt de pins i alzines. Algunes fites ens guien direcció nord fins a desembocar a una pista. Voltem a l'esquerra (nord-nord-oest) i seguint aquesta pista de terra sense cap pèrdua, arribem a la carretera Ma -10, prop del km 66 (WP-16).
Ara sols resta seguir per la carretera, cap a la dreta, fins a l'aparcament de Son Marroig on hem deixat el cotxe a primera hora del matí donant per tancat el cercle d'aquest bonic i entretingut itinerari quan són les 13 h tocades.
Finalment ha resultat una excursió més llarga del què ens imaginàvem, però l'esforç ha valgut la pena.
Ruta circular amb 711 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut. Presenta trams sense camí per aquest motiu cal bon sentit d'orientació i cal superar un fort desnivell acumulat.
Excursió realitzada el dia 4 de novembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C. Enric i Josep.

4 comentaris :

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Me encanta esa ruta que discurre, en gran parte, por las tierras que fueron del Archiduque.
Gran labor la que llevó a cabo, ese ilustre predecesor de los ecologistas. Lástima que su obra se esté perdiendo, sin que nuestras instituciones hagan nada por conservarla. En fin.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Si ja ho pots ben dir, és una pena deixar perdre tot e llegat que ens va deixar l'Arxiduc. Quina llàstima.
Sense anar més lluny, el dissabte passat vaig tornar al camí des Barranc (de Son Marroig a Ca Madó Pilla)i sorpresa, el portell abans del torrent de ses Òlibes, l'ha tapiat i han col·locat un alt filat i la darrera reixeta, abans del mirador de sa Ferradura, han col·locat filferro enrodillat d'espines. Cada vegada ho tenim més difícil per seguir les petjades que ens va deixar l'Arxiduc.
Moltes mercès pel teu cometari.
Una cordial salutació.

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep
Quina ruta més guapa. La tenim en cartera, i la teva publicadió ens ajudarà força. Acab de llegir el teu comentari i em preocupa molt. Darrerament sembla que no som benvinguts a massa llocs. Perfecta la fotografia i les explicacions. Salut Josep

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Estic content que estiguis interessat amb aquesta ruta, si la fas esper que t'agradi i en gaudeixis tant com nosaltres.
Sí noi, cada vegada tenim més impediments per trescar per les nostres estimades muntanyes. Hi ha rutes que semblen verdaderes curses d'obstacles. Què hi farem!
Una cordial salutació, amic.


anar a dalt