dimarts, 1 d’abril de 2014

Puig de n'Escuder

Sortida del pas des Caçadors
Aquest dissabte ens proposem una travessa curta i elegant però molt exigent. El nostre objectiu és ascendir al cim de n'Escuder de 574 m d'alçada. Aquest cim de parets verticals, vist des de qualsevol banda, sembla inexpugnable.
Sabem que no és una muntanya fàcil i que sols hi ha un recorregut, tant de pujada com de baixada apte pels caminants, per aquest motiu ens guiem amb les ressenyes dels amics: Llorenç Soler, Emilio Alonso i Manuel Barranco. Tota informació és bona per no errar la passa.
Itinerari: Camí Vell de Caimari a Lluc (Carretera Ma-2130) - camí del comellar dels Horts - pas des Caçadors - puig de n'Escuder - coll - camí vell de Lluc - Carretera Ma-2130.
Així doncs, a les 7,40 h iniciem la caminada en la corba de la carretera on arranca el camí Vell de Lluc, on prèviament hem estacionat el vehicle (WP-01).
El dia s'ofereix assolellat, cel clar i boirines matinals, ideal per fer aquesta esportiva matinal.
Retrocedim per la carretera direcció a Caimari i ens desviem a la dreta pel camí del comellar dels Horts.
Mentre avancem per aquest ample pista, localitzem el pas dels Caçadors, un marge inclinat a la paret del puig, que ens ha de permetre enfilar-nos pel vessant sud-est d'aquesta muntanya.
En pocs minuts arribem a un pont i, al costa dret, una caseta. Aquí hem de deixar la pista i desviar-nos a la dreta. Per no molestar les tasques de recollida del bestiar, el propietari ens cedeix el pas per una barrera situada a l'esquerra del camí que ens permet passar per sota el pont i arribar a l'altra banda.
Ara es tracta de pujar cap al nord, creuant les marjades d'oliverar, fins assolir la més alta situada als peus de la paret.
A les 8 h arribem a l'inici del pas dels Caçadors (WP-02). Es tracte d'un inestable marge inclinat aferrat a la paret. La part final, més estreta i aèria, és més exposada degut a la considerable timba que hi ha sota als peus, per tant exigeix una certa concentració. La cornisa acaba en una paret d'uns tres metres que es guanya amb una fàcil grimpada.
Un cop superat el pas, dirigim la passa cap a l'esquerra, fins gairebé arribar a un gran pi. Aquí les plaques llises de la paret calcària semblen que ens tanquin el pas sobre nostre.
No tenim clar per on segueix l'itinerari, no veiem cap fita. Uns volten cap la dreta (nord-est) i, més endavant, troben algunes fites que els situa sobre la vertical d'un altre pi (han encertat l'itinerari).
La resta, sense pensar-s'ho massa, ja hem partit pel dret (nord) per la paret rocosa. Ara ja no podem retrocedir, no ens queda més remei que seguir ascendint per aquesta vertical paret, amb una aèria i esportiva grimpada per la roca rugosa i punxent.
Les mans serveixen tant com els peus per aferrar-nos a la pedra.
Més amunt i, ja fora del buit, ens retrobem tota la cordada per seguir tot recte cap amunt. Un enfilall de fites ens condueixen cap al nord-oest amb forta pujada. En més d'una ocasió les mans serveixen tant com els peus per aferrar-nos a la pedra buscant el millor lloc entre roca i matoll. D'aquesta manera, superem diverses plaques rocoses bastant inclinades.
Ja hem guanyat força alçada i si mirem enrere, gaudim d'una sensacional vista de Caimari, Selva, el Pla de l'illa i el massís de Randa al fons.
Després d'una dura pujada, a les 9,34 h assolim una zona de grans pins on fem una breu aturada per recuperar l'alè.
Més amunt hem de vorejar uns ressalts rocosos per la dreta descendint una mica per un terreny amb molta vegetació. Seguint les fites ara una mica per l'esquerra del tall arribem a un collet i tot d'una al vèrtex del puig de n'Escuder (WP-03). Són les 9,50 h. Aquí aprofitem per fer un mos i descansar.
A les 10,23 h iniciem el descens baixant fins al petit coll que hem passat abans i voltem a la dreta cent vuitanta graus. Sabem que el descens no és bo de trobar, sols hi ha un itinerari possible pels senderistes.
Creuem un estret entre roques, al final del qual, una fita damunt una alzina ens indica per on hem de baixar. Salvem una baixa paret amb una petita desgrimpada que ens mena a una vertical canal. Hem de baixar uns pocs metres i, gairebé al límit de la timba, sortir per la dreta cap a un petit collet per l'altre costat amb una petita grimpada . En el collet, un altre desgrimpada, nova canal que cal creuar i cal sortir-ne grimpant novament per les roques de l'altre costat una mica més alt que el pas anterior. Per aquesta mena de laberint, anem trobant fites que ens confirmen que seguim el recorregut correcte.
Sortim així a un pendent de pins. Les fites ens menen baixant més o menys paral·lels a la carena rocosa que ara ens queda a l'esquerra.
Seguim nord-est per sota de les parets de l'Escuder, voltem cap a la dreta entrant a l'alzinar on el sender es perd. Derivant cap a l'esquerra, a les 11 h tocades arribem al coll entre n'Escuder i la serra de s'Esquerdar (WP-04).
Aquí voltem a la dreta i baixem per una pista entre marjades d'olivar, passem pel costat d'un bonic porxo. Un poc més avall creuem una barrera. Ara l'ampla pista marca diverses voltes i desemboca, obrint una altra barrera, al camí Vell de Lluc (WP-05).
Sols resta seguir aquest sender que ens mena en baixada al punt de la carretera on tenim el vehicle. Hi arribem a les 11,45 h.
Ha estat un itinerari molt curt, però molt emocionant i gratificant. Hem arribat sense cap contratemps, què és el més important.
Ruta circular amb 373 metres de pujada acumulada i 4,5 km de recorregut. Alçada màxima: 574 m.
Temps en moviment: 1,30 h. Temps parat: 2,35 h. Temps total: 4,05 h (segons el GPS).
Observacions: Itinerari majoritàriament fora camí per un territori abrupte i escarpat. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas dels Caçadors. Aquest pas és aeri i un xic exposat que exigeix concentració.
Excursió realitzada el dia 8 de març de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Agustí, Fernando i Josep.

4 comentaris :

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Uep Josep, fita aconseguida. Gràcies per citarme, però el merit és d'altres que em precediren. No t'estranya que essent un terreny públic (n'Escuder pertany a la comuna de Caimari), no hi ha hagi cap camí o caminoi "públic" per arribar-hi, com als Horts.
Aquesta muntanya és un bon lloc per passar la ITV del teu estat fisic.
Enhorabona i salut Josep.

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep.
Duro y algo expuesto itinerario. Pero bien vale la pena subirse al N'Escuder.
Gracias por el detalle de citarme.
Un fuerte abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola amic Llorenç,
És curiós, essent una muntanya de domini públic, està rodejada de finques privades.
Ja ho pots ben dir, què aquest itinerari és com passar la ITV, és exigent però et deixa molt satisfet.
Salutacions i molt agraït pels comentaris.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola amic Emilio,
És un itinerari que no et deixa indiferent, vàrem gaudir molt. No em faria res tornar-lo a repetir .
Salutacions i molt agraït pels comentaris.
Una aferrada.

anar a dalt