divendres, 12 d’abril de 2013

La Serra des Teixos

L'embassament del Gorg Blau
Aquesta ruta l'hem posposada, setmana rere setmana, a l'espera d’un dia amb bon temps atmosfèric. Al transitar per damunt una carena sempre és millor realitzar-la en un dia assolellat, sense boira ni vent per poder gaudir del paisatge i tenir una bona travessia.
Sembla què aquest dijous sant les condicions són bastant favorables i amb il·lusió, en Pere, en Fernando i un servidor a les 9:15 h iniciem la caminada en la font des Noguer (Km. 33,700 de la carretera MA-10) (WP-01).
Al costat de la carretera esmentada parteix el camí del GR 221 (tram 6.6) en sentit NE vorejant la canonada del transvasament d’aigua entre els dos embassaments. És un camí planer i còmode però es fa una mica llarg i pesat. Observem pins i alzines amb branques rompudes pel pes de la darrera nevada, la canal va plena a vessar. No tardem gaire en gaudir d’espectaculars vistes del pla d’Almallutx amb l’embassament del Gorg Blau, dominat pel massís del puig Major i el puig de ses Vinyes. Més a l’est el puig de Massanella i la serra des Teixos el nostre objectiu d’avui. La meva mirada es dirigeix diverses vegades al puig de ses Vinyes que fa poc coronarem pel darrer tram de la carena de llebeig.
Transcorreguts aproximadament uns quaranta minuts, assolim el pontet de ciment que travessa la canal i enllacem per la dreta amb el camí de la font des Prat (SE).
El sender, amb trossos empedrats, puja suaument entre alzines i sitges de carboner i, amb deu minuts ens situa al coll des Coloms (808 m) (WP-02).
A uns cinc minuts del coll, i després d'un revolt a l'esquerra i un altre a la dreta, localitzem la cruïlla que separa el camí de la font des Prat, a l'esquerra i el de les cases des Tossals, a la dreta. Seguim pel camí de l’esquerra i en Pere ens comenta si volem anar a veure les cases des Prat (o millor dit el què en queden) situades uns metres més amunt a l’esquerra del camí i abans d’arribar a la font (WP-03). Decidim arribar-nos i donar-hi una ullada.
Recuperem el camí, deixem la font a l’esquerra i, per un pontet creuem el torrent des Prat. Un cartell ens indica: Coll Cases Neu 1 h 30 min. Passem vora una gran sitja. Deu minuts més amunt, entre alzines, creuem un portell sense barrera.
Ara el camí s’enfila força amb un rost continuat per dins un bosc mixt de pins i alzines. No tardem gaire en passar per la font de ses Tosses d’en Gallina la qual consta d’una petita mina per on s’aboca l’aigua a una pica damunt el mateix camí (WP-04).
Continuem amunt que fa pujada pel fressat camí. Més endavant podem observar a la dreta el pou de neu del Comellar des Prat (WP-05) on encara hi resta neu de la darrera nevada. Amb un últim esforç emprenem el darrer tram de pujada amb les parets altes del puig de Massanella a la dreta i la Serra des Teixos a l’esquerra fins assolir, a les 11:55 h el coll des Prat (1.210 m) (WP-06), ben marcat per una paret transversal que arriba fins al peu dels alts espadats del Massanella.
Després d’un petit descans prosseguim en sentit Nord, paral·lels a la paret per accedir a l'esperó rocós que configura l'extrem oriental de la Serra des Teixos.
Continuem la caminada crestejant en direcció (SW) per assolir el cim més elevat de tota la cresta, el cim Est (1.236 m) (WP-07) on ens fem la foto de rigor (hem tardat uns disset minuts des del coll). El dia és encalmat amb pinzellades de niguls alts i mitjans que enteranyinen el cel però amb bona visibilitat que ens permet gaudir d’espectaculars panoràmiques.
Seguim crestejant, ara pel tram més esmolat de tota la Serra, baixant i pujant, grimpant i desgrimpant per les roques, fins transcorreguts uns vint-i-cinc minuts assolir el cim Oest (1.236 m) (WP-08).
A partir d’aquí prosseguim sense camí en suau davallada arribant en pocs minuts a l’altiplà de la Serra des Teixos.
Serra des Teixos
Cercant sempre la millor opció possible avancem, en sentit (SW), per un carritxerar ample, rocós i inhòspit. Transcorreguts uns quaranta minuts, ascendim al puig des Prat (1.169 m) (WP-09), el darrer cim d’aquesta serralada.
Davallem del cim en sentit (S) per l’aresta havent d’emprar en més d’una ocasió les mans per seguir progressant fins arribar a la part alta d’una canal a l’esquerra de la qual ens queda un cim secundari. En aquest tram trobem fites que ens ajuden a seguir el recorregut més adequat. La canal és molt dreta i descomposta plena de petit pedreny que ens obliga a extremar les precaucions. En arribar al final estem situats a prop del coll que forma el puig de sa Trona amb aquest cim secundari. Ara continuem descendint (sempre en pronunciada pendent) sense camí en sentit (W) cap a una esponerosa alzina solitària (WP-10) (hem tardat uns quaranta minuts des del puig des Prat).
Des d’aquí baixem per la zona anomenada de s’Arreplegada seguint les esporàdiques fites de pedra fins trobar un pas entre roques (WP-11) què dóna accés a un perdut camí de ferradura el qual davalla per dins un alzinar. Un poc més avall travessa un portell. Girem cap a l’esquerra i no tardem gaire en creuar una nova paret per un esbaldrec. Des d’aquí ja divisem el pontet de ciment que ens permetrà creuar la canonada d’aigua del transvasament entre els embassaments (WP-12).
Arribats a la canonada, girem a l’esquerra i ja sols ens queda seguir-la fins arribar a les 15:25 h. a la font des Noguer i tancar el cercle d’aquest dur, exigent però molt agraït itinerari.
Ruta circular amb 693 metres de pujada acumulada i 14 km de recorregut. Presenta trams llargs sense camí, cal tenir bon sentit de l’orientació en muntanya. La cresta presenta trams força aeris i estrets sense ser tècnics.
Excursió realitzada el dia 28 de març de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

6 comentaris :

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Hermosa pero escarpada la Serra des Teixos.
Hace ya tiempo que no me la pateo. Habrá que volver pronto, pues vale la pena.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Sí Emilio és una serralada molt bonica i espectacular.
Moltes gràcies pel teu comentari.
Una aferrada.

arni ha dit...

Bonica i elevada ruta,mai s'esmenta quan parlem d'elevacions, sent una de les més altes de Mallorca.
la vaig fer fa uns anys i vaig gaudi de l'aresta i les seves vistes.

una salutació Arnau

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Arnau,
Tens tota la raó, és una de les serralades més altes de Mallorca amb esplèndides panoràmiques.
Moltes gràcies pel teu comentari.

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep, he gaudit molt amb les imatges d'aquest itinerari, no massa transitat, amb unes vistes impresionants. Llàstima del teix, que cada cop sembla més malmenat. Enhorabona al grup i gràcies a tu per compartir-ho. Salut

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Estic content saludar-te de nou.
Sí el pobre teix ho passa "pillo" deu tenir els seus anys.
Estic content que t'hagin agradat les fotografies, però tal com bé dius tu, el mèrit ès del lloc...
Una abraçada amic.

anar a dalt