dimarts, 13 de maig de 2014

Cingle de ses Bufaranyes

El cingle de ses Bufaranyes, és un itinerari espectacular i molt exigent. Haurem de baixar per forts i inclinats costers, travessar per la base de dos llargs penya-segats i pujar per una llarga i vertical canal. És una ruta encisadora que no et deixa indiferent i que m'agradaria repetir si la salut m'ho permet.
Des que va ser publicada per l'amic Emilio Alonso el novembre de 2011, l'hi teníem l'ull ficat, però per diversos motius l'hem anada posposat. Avui és el dia escollit, malgrat únicament som tres components del grup. En aquesta ocasió i, després d'una llarga absència, ens acompanya l'amic i company de cordada Enric. Completem el grup el company Fernando i un servidor.
Ruta circular i curta amb 433 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 338 m.
Temps en moviment: 3,19 h. Temps parat: 1,19 h. Temps total: 4,38 h (segons el GPS).
Observacions: ruta sense camí que discorre pels peus de impressionants penya-segats. Per les seves característiques, és apte per a senderistes sense vertigen, avesats a caminar per terrenys abruptes i amb experiència en enfilar-se per trams força verticals amb l'ajuda de les mans.
Excursió realitzada el dia 26 d'abril de 2014. El grup ha estat format per: Enric, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

4 comentaris :

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Que bonitas las peonias, reflejadas en esas hermosas fotos.
Muchas gracias por mencionarme.
Un afectuoso abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Uepp! amic Emilio,
Sí és un espectacle les peònies en flor, val la pena l'esforç a fer. Un itinerari difícil d'oblidar.
Una abraçada

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep
Des de la seva publicació vaig veure que era un itinerari espectacular, i ara amb les teves informacions i fotos més. Encara que sembla un itinerari difícil i delicat... Com be diu n'Emilio, les peonies una passada. Enhorabona Josep per aquesta ruta i i per la seva perfecte publicació. Salut

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Tens raó, amic Llorenç,
És un itinerari sensacional, i si ensopegues la floració de les peònies, tot un espectacle natural, sembla un jardí!
El tram més delicat és la pujada final a l'altiplà als peus del puig Pal, però té bones preses i és graonat, et permet fer petites aturades sense cap sensació de perill.
Molt amable pels teus comentaris.
Salut, amic!

anar a dalt