dimecres, 17 de setembre de 2014

Estanys de Juclà

Saltant d'aigua pujant als estanys de Juclà
Continuem amb els itineraris realitzats aquest estiu pels Pirineus, avui toca arribar-nos fins al principat d'Andorra.
L’excursió triada és una de les més boniques del país, ja que dóna l'oportunitat d'ascendir a l’estany de Juclà, de 21,3 ha, el més gran d’Andorra, situat a la Vall d’Incles i envoltat pel pic del Siscaró i el pic d’Escobes.
Juclar: Clar del llatí claru, "massís pelat", i el prefix ju-, que prové de l'arcaisme jus-, "sota". En efecte és tota la comarca que es troba sota el cim de Juclà.
Aproximació: arribem amb l'autocar al Pont d'Incles (Km 18,300 de la carretera CG2 d'Andorra al Pas de la Casa). Aquí parteix una pista asfaltada de tres quilòmetres que discorre per la bonica vall d'Incles fins al Pont de la Baladosa (1835 m), punt de sortida d'aquest itinerari (WP-01). A l'estiu aquesta carretera és tancada. En aquest cas, cal agafar un cotxe elèctric que puja fins al pont.
A les 9,50 h iniciem la caminada cap a llevant per la pista forestal que s'endinsa en el bosc de pi negre. Discorre paral•lela al riu en lleugera pujada. No tardem gaire en arribar a una intersecció de camins on hi ha diversos rètols i un banc de fusta (WP-02). L'itinerari continua tot dret deixant a la dreta el camí cap als estanys i refugi de Siscaró. Tot d'una, el camí creua el riu per un pont de pedra i deixa a la dreta l'àrea recreativa de la font del Travenc. Seguim cap a llevant remuntant la vall del riu Juclà rodejats d'una flora increïble. La pista es converteix en corriol i comença a guanyar alçada realitzant diverses llaçades entre mig de blocs de pedra i, a la nostra dreta, el riu formant un bonic saltant d'aigua. A continuació, franquegem novament el riu per una passarel•la de fusta i continuem "amunt que fa pujada". El corriol passa per un espai boscós amb mates de neret. A la nostra esquerra albirem un nou i refrescant bot d'aigua. El pendent no fa més que augmentar fins arribar a la pleta de Juclà, on el sender planeja i volta a l'esquerra. A les 11,40 h som al mirador de la Pleta (WP-03) després de desviar-nos del camí principal. Fem una breu aturada per descansar i recuperar les forces fent un mos.
Més tard, reprenem la marxa seguint el sender que torna a travessar el riu, passa al costat d'una estació meteorològica i s'enfila fort per un indret encaixonat de blocs de granit que ens mena a la petita paret de la pressa. A pocs metres en direcció sud, hi ha el refugi de Juclà (2.320 m) (WP-04). Hi arribem a les 12,30 h.
Primer estany de Juclà
A partir del refugi, continuem cap a llevant vorejant l'estany Primer i seguint amb atenció el tirany marcat amb punts de pintura groga. Després de franquejar l'estany, el camí descendeix per una zona encaixonada de roques amb l'ajuda d'un passamans de corda molt útil en cas que el terreny estigui banyat. Travessem un curt tram de rosseguera (tartera) de grans blocs de roca i baixem fins al Segon Estany de Juclà (2.300 m) (WP-05). Grandiós ambient d'alta muntanya envoltat d'alts cims: Pic de Noé, Pic d'Escobes, Cilindre d'Escobes, Pic del Ciscaró.
Retornem al pont de la Baladosa per la mateixa ruta.
Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 536 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2335m.
Temps en moviment: 3,57 h. Temps parat: 2,14 h. Temps total: 6,11 h (segons el GPS).
Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. Presenta un fort desnivell.
Excursió realitzada el dia 24 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Francisca, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Francisca P., Elisabet, Pere, Miquel, Pilar, M. Antònia, Cesca i Josep

4 comentaris :

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Sólo he estado un par de veces en Andorra, y las dos esquiando.
Saqué la impresión de que sus montañas, también debían ser un maravilla en verano.
Pero me han quedado como una más de las asignaturas pendientes.
Mil gracias por ponerlas a nuestro alcance, aunque sólo sea visual.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola amic Emilio,
Andorra no sols són tendes, hi ha recorreguts molt interessants i bonics, com tot el Pirineus.
Agraït per comentar.
Una aferrada.

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep
Molt guapa aquesta sortida per Andorra, i espectaculars les plantes i les flors. Ens fas una enveja sana amb aquests recorreguts pels Pirineus. He estat dos cops a Andorra, però sempre com a turista de cotxe i neu. Gràcies per compartir-ho i salut Josep.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

De res amic Llorenç, estic content que t'hagin agradat les fotografies.
Vaig viure quatre anys a Andorra i en aquest temps vaig aprofitar per realitzar diversos recorreguts per aquestes muntanyes, fora del renou de la capital.
Moltes mercès pel teu comentari.
Una cordials salutació.

anar a dalt