Del coll de la Botella a Os de Civis

Sender de GRP

Aquesta bonica i fàcil excursió parteix del Coll de la Botella i, per un bocí del Gran Recorregut del País (GRP ruta circular de senderisme que dóna la volta a Andorra), flanqueja el vessant est del cim Cap del Cubil per anar a trobar la collada fronterera de Muntaner. Ja dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu del Principat, es baixa per dins boscos i prats de pastura fins el poble d'Os de Civis (Alt Urgell). A Os de Civís, o Aós, es pot visitar l'església de Sant Pere, la farga d'Aós i el centre d'informació del Parc.

Aproximació: Per arribar al coll de la Botella s'ha de prendre la carretera CG4 que des del poble de Pal puja a l'estació d'esquí de Pal Setúria. En arribar al desviament de les pistes d'esquí, cal voltar a la dreta i seguir la carretera fins al Coll de la Botella (2.064 m) (WP-01). Des d'aquí es poden gaudir de boniques vistes i, amb un dia clar, es poden veure muntanyes i més muntanyes a la llunyania.

Sota una fina pluja, a les 9,55 h iniciem la passa en direcció sud per la carretera i, de seguida, prenem un sender que s'endinsa dins el bosc pujant a la dreta. Deixem a la dreta una edificació de serveis de les pistes i, a l'esquerra, un rètol que ens indica la direcció a seguir cap a la Collada de Muntaner.

Es tracta del GRP (Gran Recorregut del País) que discorre més o menys planer en lleugeres muntades i davallades per dins un humit bosc de pi negre. Flanqueja l'estació de Pal fins la collada de Muntaner (2082), al peu de la Serra d'Enclar (WP-02). Hi arribem a les 11,36 h.

Des de la collada de Muntaner, ja dins territori català, prenem una pista forestal que baixa en sentit nord-nord-oest i ens mena, al cap d'uns vint minuts aproximadament, a una altra pista de terra més ample.

Prosseguim, prenent aquesta nova pista en baixada cap a migjorn, fins arribar als prats de pastura de la borda Cremada des d'on es pot gaudir d'una bona panoràmica cap al Salòria i el coll de Conflent.

Després de veure la borda Cremada, continuem per la pista que baixa cap a l'oest, i transcorreguts uns vuitanta metres més endavant, prenem un tirany a l'esquerra que baixa fent diverses voltes per dins el bosc fins retrobar de nou la pista. Després de creuar-la, reprenem el camí seguint les marques de color groc en baixada ara cap al sud-oest. En retrobar un altre cop la pista forestal i després de creuar-la novament, el camí una mica més confós, discorre per prats de pastura fins arribar una altra vegada a la pista on voltem a l'esquerra i ara sense deixar-la, a les 13,40 h arribem poble d'Os de Civis, punt i final d'aquest bonic recorregut.

Os de Civis

Ruta lineal amb 196 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2.138 m.

Temps en moviment: 2,50 h. Temps parat: 1,01 h. Temps total: 3,51 h (segons el GPS).

Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. El camí és molt agradable i gairebé sense desnivell de pujada.

Excursió realitzada el dia 25 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau, Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Pere N, Isabel, Anselm, Pere V, Toni, Francisca P., Miquel, M. Antònia, Cesca i Josep

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Estanys de Juclà

Saltant d'aigua pujant als estanys de Juclà

Continuem amb els itineraris realitzats aquest estiu pels Pirineus, avui toca arribar-nos fins al principat d'Andorra.

L’excursió triada és una de les més boniques del país, ja que dóna l'oportunitat d'ascendir a l’estany de Juclà, de 21,3 ha, el més gran d’Andorra, situat a la Vall d’Incles i envoltat pel pic del Siscaró i el pic d’Escobes.

Juclar: Clar del llatí claru, "massís pelat", i el prefix ju-, que prové de l'arcaisme jus-, "sota". En efecte és tota la comarca que es troba sota el cim de Juclà.

Aproximació: arribem amb l'autocar al Pont d'Incles (Km 18,300 de la carretera CG2 d'Andorra al Pas de la Casa). Aquí parteix una pista asfaltada de tres quilòmetres que discorre per la bonica vall d'Incles fins al Pont de la Baladosa (1835 m), punt de sortida d'aquest itinerari (WP-01). A l'estiu aquesta carretera és tancada. En aquest cas, cal agafar un cotxe elèctric que puja fins al pont.

A les 9,50 h iniciem la caminada cap a llevant per la pista forestal que s'endinsa en el bosc de pi negre. Discorre paral•lela al riu en lleugera pujada. No tardem gaire en arribar a una intersecció de camins on hi ha diversos rètols i un banc de fusta (WP-02). L'itinerari continua tot dret deixant a la dreta el camí cap als estanys i refugi de Siscaró. Tot d'una, el camí creua el riu per un pont de pedra i deixa a la dreta l'àrea recreativa de la font del Travenc. Seguim cap a llevant remuntant la vall del riu Juclà rodejats d'una flora increïble. La pista es converteix en corriol i comença a guanyar alçada realitzant diverses llaçades entre mig de blocs de pedra i, a la nostra dreta, el riu formant un bonic saltant d'aigua. A continuació, franquegem novament el riu per una passarel•la de fusta i continuem "amunt que fa pujada". El corriol passa per un espai boscós amb mates de neret. A la nostra esquerra albirem un nou i refrescant bot d'aigua. El pendent no fa més que augmentar fins arribar a la pleta de Juclà, on el sender planeja i volta a l'esquerra. A les 11,40 h som al mirador de la Pleta (WP-03) després de desviar-nos del camí principal. Fem una breu aturada per descansar i recuperar les forces fent un mos.

Més tard, reprenem la marxa seguint el sender que torna a travessar el riu, passa al costat d'una estació meteorològica i s'enfila fort per un indret encaixonat de blocs de granit que ens mena a la petita paret de la pressa. A pocs metres en direcció sud, hi ha el refugi de Juclà (2.320 m) (WP-04). Hi arribem a les 12,30 h.

Primer estany de Juclà

A partir del refugi, continuem cap a llevant vorejant l'estany Primer i seguint amb atenció el tirany marcat amb punts de pintura groga. Després de franquejar l'estany, el camí descendeix per una zona encaixonada de roques amb l'ajuda d'un passamans de corda molt útil en cas que el terreny estigui banyat. Travessem un curt tram de rosseguera (tartera) de grans blocs de roca i baixem fins al Segon Estany de Juclà (2.300 m) (WP-05). Grandiós ambient d'alta muntanya envoltat d'alts cims: Pic de Noé, Pic d'Escobes, Cilindre d'Escobes, Pic del Ciscaró.

Retornem al pont de la Baladosa per la mateixa ruta.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 536 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2335m.

Temps en moviment: 3,57 h. Temps parat: 2,14 h. Temps total: 6,11 h (segons el GPS).

Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. Presenta un fort desnivell.

Excursió realitzada el dia 24 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Francisca, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Francisca P., Elisabet, Pere, Miquel, Pilar, M. Antònia, Cesca i Josep

Referències: ruta de senderisme: Estany de Juclar (Andorra). 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Del mirador del Gresolet a Gósol

Marxa nòrdica a recer del Pedraforca

L'excursió d'avui discorre a recer del Pedraforca, muntanya emblemàtica situada entre els termes municipals de Saldes i Gósol, al Berguedà.

A més de la seva silueta tan característica (formada per dues carenes paral•leles, els pollegons, unides per un coll, l'Enforcadura), la muntanya és un dels símbols de l’excursionisme del Principat.

Aproximació: Sortim amb l'autocar del petit poble de Saldes en direcció a Gósol. Devers un quilòmetre ens desviem a la dreta per una pista asfaltada que en tres quilòmetres més ens condueix a l'impressionant Mirador del Gresolet o del Pedraforca, punt de partida d'aquest itinerari (WP-01).

El mirador està situat a 1566 metres i queda literalment penjant d'un cingle. Si el dia és clar, la vista general del paisatge és espectacular: a baix de tot el Santuari del Gresolet, la vall del riu de Saldes, a més dels cims de la serra del Cadí i la serra Pedregosa i el proper cim del Pedraforca.

Després de rebre unes nocions bàsiques de marxa nòrdica pel nostre guia de muntanya Jordi Pau, a les 11,10 h emprenem la caminada, cap a ponent per la mateixa pista forestal que ens ha conduït fins al mirador. Aquesta pista discorre amb lleugera pujada per la falda de la impressionant paret nord del Pedraforca. Paret calcària de gairebé 600 metres d'altitud i important escola d'escalada catalana. Actualment, hi ha obertes més d'un centenar de vies repartides principalment entre la paret nord del Pollegó superior i la paret sud del Pollegó inferior.

Pared nord del Pedraforca. El Gat.

La pista és molt agradable i adequada per practicar la marxa nòrdica, travessa diverses canals o torrenteres i arriba al coll anomenat el Collell situat a 1845 m d'altitud (WP-02). Hi arribem a les 12,40 h i aprofitem per agrupar-nos i descansar.

Reprenem la marxa pel camí del pas dels Gosolans que vira tot d'una direcció a llebeig. No tardem gaire en passar per la font de la Roca, com el seu nom indica, raja d'una esquerda a les roques (WP-03). El sender continua descendint entre verds prats amb el riu Cerneres a baix a la dreta, passa pel Cap de la Portella i més endavant, ja per dins el bosc de pi roig, arriba a una cruïlla de camins on hi ha un pal indicador. Deixem el camí de la coma dels Caners a l'esquerra i prenem el de la dreta vers migjorn per dins el bosc. Més avall, el camí passa per l'àrea recreativa de la font Terrers (WP-04) i, seguint una bona estona, arribem finalment al poble de Gósol (WP-05) quan són les 14,30 h tocades.

Ruta lineal amb 286 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1845 m.

Temps en moviment: 2,39 h. Temps parat: 0,52 h. Temps total: 3,31 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari bo de fer, discorre tot ell per camins o tiranys marcats.

Excursió realitzada el dia 23 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau (guia de muntanya) Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Francisca, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Francisca P., Elisabet, Pere, Miquel, Pilar, M. Antònia, Cesca i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la  ruta a Wikiloc

Puigmal des de Núria

Amb els seus 2911 metres, el Puigmal d’Er és la quarta muntanya més elevada de la Cerdanya i, juntament amb el Carlit, del Pirineu oriental.

Itinerari clàssic d'ascensió, des del santuari de Núria, al cim més alt dels que rodegen la vall.
A les 10,15 h, comencem a caminar des del santuari de Núria (1967 m). El dia és clar, però ens acompanya un molest vent força fresc.
Després de travessar el riu Finestrelles, prenem la senda que surt a la dreta entre verds prats direcció a ponent. Aquesta senda s'endinsa dins el bosc de pi negre de Sant Gil i, amb forta pujada, ens mena fins a un coll herbat amb un petit turó rocós a la dreta: el Pla de l'Ortigar també dit collet Verd (2.210 m). Del pla, el sender planeja cap a ponent per sobre l'estret barranc i l'impressionant forat de l’Embut pel qual circula el cabalós torrent reapareixent metres més avall desprès d’un recorregut subterrani. El fressat sender flanqueja el torrent i s'enfila pel vessant oposat en curtes llaçades, volta a l'esquerra cap al jaç de la torrentera, fins que l'hem de tornar a travessar. Ara el camí ascendeix per la Jaça dels Bandolers cobert de prats amb mates de neret i roques. El camí segueix avançant amb el barranc de l'Embut, ara a la nostra dreta, i salva una petita gorja formant bonics salts d'aigua. El nostre itinerari continua planer direcció a sud-sud-oest fins arribar al llit del torrent, punt on l'hem de travessar novament. Dirigim la passa, sempre en pujada, per uns lloms herbosos del mig de la coma de l'Embut, travessem un clap de neu i arribem al peu d'un turó cobert de pedres on hi ha un pluviòmetre. Són les 12,15 h el cel s'ha cobert de núvols grisos i la intensitat del vent ha augmentat considerablement.
Aquí decidim fer un descans i reposar forces per emprendre la dura pujada que encara ens resta per assolir el cim.
Així, la es 12,40 h reprenem la marxa pel marcat corriol que torna a creuar el torrent per uns aiguamolls i s'enfila fort cap a llebeig. A partir d'aquí el camí es torna més rocós i va guanyant alçada marcant petites llaçades per una feixuga i rosta rosseguera (tartera). Les vistes sobre l’Olla de Núria es van fent mes complertes. El pendent és molt fort i ens obliga a realitzar petites aturades per recuperar l'alè.
Entre fosques boires i un terrible vent, a les 13,40 h assolim l'ample cim del Puigmal de 2911 m després de fer pràcticament 1000 metres de desnivell des de Núria.
El cim està assenyalat amb un vèrtex geodèsic, una fita i l’antiga creu. L’any 2007 se’n hi va instal•lar una de nova, metàl•lica i de considerables dimensions, amb els símbols de l’olla i la campana al peu forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar".
Aquí dalt no hi fa bon estar, el fort vent fa augmentar considerablement la sensació de fred. En prou feines podem romandre drets per fer-nos la típica foto de grup, però ens sentim satisfets d'haver superat aquest repte, avui la muntanya ens ha deixat pujar, hem d'estar agraïts.

Pujant al Puigmal per la rosseguera

Malgrat la boira, gaudim d'una vista panoràmica grandiosa, és un balcó excel•lent de la Cerdanya i el Ripollès.
El descens el realitzem pel mateix camí. Tot baixant podem contemplar la vall de Núria i, al fons de tot, entre comes i suaus pendents, el santuari d'on en destaca el seu estany.
Cansats però molt satisfets, a les 16 h arribem al santuari donant per finalitzada aquesta excursió, la primera del viatge de senderisme pels Pirineus 2014.
Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 946 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2911m.
Temps en moviment: 4,15 h. Temps parat: 1,55 h. Temps total: 6,10 h (segons el GPS).
Observacions: l'ascensió al Puigmal és senzilla si les condicions meteorològiques no són adverses. Amb boira és fàcil desorientar-se. La principal dificultat es troba en el fort desnivell a superar.
Excursió realitzada el dia 21 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau (guia de muntanya) Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Cesca i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

El Cor de Jesús i el Castellet

El Cor de Jesús

Avui proposem una curta excursió que es pot fer en un matí o una horabaixa d'estiu ja que discorre tota ella per dins alzinars del municipi d'Esporles. Ens permetrà visitar dues boniques fonts i una cavitat, el refrescador de sa Granja. Les vistes des del monument al Cor de Jesús i des de la roca des Castellet, ofereixen varietat al recorregut.

Itinerari: Esporles, font de Son Tries de Dalt, àrea recreativa de Son Tries, monument al Cor de Jesús, Es Castellet, refrescador de sa Granja, font des Rafal, Esporles.

El nostre punt de sortida i arribada es situa al poble d'Esporles. Així doncs, a les 17,30 h partim de la costa de Sant Pere (WP-01), deixant a la dreta la façana de l'església parroquial, dedicada a aquest sant. Prenem el camí des Correu (GR-221), antiga via de comunicació entre Esporles i Banyalbufar.

El camí mostra graons empedrats i, després d’una forta pujada, es replana i discorre paral·lel a una paret seca. En arribar a un esbaldrec, (uns deu minuts des del punt de partida), podem desviar-nos a l'esquerra per visitar dos safareigs (WP-02) i WP-03). Desfem el corriol i tornem al camí del GR. No tardem gaire en franquejar una barrera de fusta (WP-04) i poc després en arribar a un portell situat a la paret de l’esquerra. En aquest punt, hem de deixar el camí des Correu per l’esquerra (sud-oest).

Franquejat el portell, emprenem una forta pujada per un tirany que supera diverses marjades esbaldregades.

Transcorreguts uns deu minuts, deixem el camí per l’esquerra salvant una paret per un esbaldrec (WP-05).

L’altre cantó, seguim un caminoi en lleuger descens vers xaloc que ens condueix a la font de Son Tries de Dalt on fem una breu aturada (WP-06). Recuperem el camí principal seguint la mateixa direcció que portàvem i, en pocs minuts arribem a l’àrea recreativa de Son Tries (WP- 07). Són les 18,25 h.

Font de Son Tries de Dalt

A la dreta de l’àrea recreativa surt un sender per on cal continuar. Es tracta d’un camí ampla i pedregós que en pujada va marcant diverses voltes per dins el bosc. Més amunt s’estreny, franqueja un portell sense barrera i arriba a una bassa coberta (WP-08).

Ara, el camí, ben marcat i amb margets de sosteniment, continua direcció mestral sempre amb pujada. Més amunt, passa pel costat d’un rotllo de sitja i, després de creuar un nou portell (WP-09), entra en una zona rocosa on es desdibuixa força. El tirany fa unes quantes voltes i desemboca a un corriol. Voltem a l'esquerra i, tot seguint les fites, arribem al monument del Cor de Jesús. Des d'aquest lloc s'obtenen unes bones vistes de la vila d'Esporles (WP-10).

Retrocedim pel mateix camí (nord), deixem a la dreta el camí que hem utilitzat de pujada, fins arribar a un portell sense barrera. Un cop passat el portell, girem a la dreta i descendim per un camí carreter fins a un planiol amb restes de l'activitat dels carboners. Al final de la plana deixem el camí principal i, passats uns rotllos de sitja, girem a l'esquerra fins a la roca del Castellet, on una escala de pedra ens permetrà accedir al cim. Aquí també hi ha unes vistes precioses: Esporles, la mola de Planícia, la Granja, la mola de Son Pacs, ...

Retrocedim per on hem vingut fins arribar de nou a la cruïlla de camins. Seguim el de la dreta. Es tracta del camí del refrescador, un antic camí de ferradura que amb baixada, supera un important desnivell fent un seguit de ziga-zagues direcció a mestral. En finalitzar les voltes, trobarem a ma esquerra la cova del refrescador de sa Granja (cavitat que s'utilitzava per guardar aliments durant l'estiu) (WP-12). Després d'una breu aturada i comprovar l'aire fresc que surt de les esquerdes de l'interior de la cavitat, prosseguim el descens per aquest bonic camí que presenta margets de sosteniment i discorre per dins l'ombrívol alzinar. El camí desemboca a un de més ample en una zona de marjades d'olivar. Voltem a la dreta, cap al nord, amb baixada i , poc després, cap a llevant fins arribar a la font des Rafal (WP-13) on fem una breu parada per visitar aquest bucòlic indret.

Fon des Rafal

El camí continua amb la mateixa direcció que portàvem, és dir cap a llevant, fins a enllaçar amb el tirany que hem emprat de pujada molt a prop del camí des Correu. A les 20,17 h hi arribem després de franquejar el portell. Ara sols ens resta desfer aquest tram del camí del GR per arribar, a les 20,25 h al poble d'Esporles.

Ruta circular amb 418 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 502 m.

Temps en moviment: 2,05 h. Temps parat: 0,53 h. Temps total: 2,58 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari bo de fer, discorre tot ell per camins o tiranys marcats. Cal anar alerta per la gran quantitat de camins que hi ha per la zona que ens poden despistar.

Excursió realitzada el dia 16 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc

Sa Comuna de Valldemossa

Bonica passejada per la Comuna de Valldemossa. Discorre per frondosos alzinars, molt adequada per fer aquests dies de calor.
Avui gaudim d'una agradable temperatura, el dia és net i clar, l'oratge de nord s'ha encarregat de netejar l'ambient.
Itinerari: Valldemossa, Molí de sa Beata, Sa Comuna, Pou-Bassa, Fesa de Son Bauçà, Coll de Sant Jordi, Garriga Plana, Sa Talaia, Valldemossa.

El nostre punt de sortida i arribada es situa al poble de Valldemossa (WP-01). A les 7,55 h partim dels jardins de la Cartoixa. Deixem a la dreta el molí de Son Mossènyer (el Molinet) i agafem el camí de la dreta que s'enfila per uns graons de pedra vers al sud-oest. Es tracta del camí vell de sa Comuna. Als set minuts, si volem visitar el Molí de sa Beata, trobarem una desviació a mà esquerra que puja per uns graons dalt del turó, on s'hi localitza el molí fariner dels cartoixans, un petit oratori i una creu (WP-02).
Desfem el caminet i tornem al camí principal on voltem a l'esquerra. Als pocs minuts arribem a la font de na Llambies, darrere les cases de sa Teulera. Aquí enllacem amb el camí del GR-221 que puja escalonat i costerut entre parets seques. Més amunt el sender serpenteja per dins un ombrívol alzinar i arriba a en Penyalot, un petit planiol on s'hi localitza una barraca i un aljub cobert (WP-03). El nostre itinerari segueix cap a ponent direcció a una paret seca amb un portell de ferro. Després de franquejar la paret, el sender continua pujant pel costat de la penya i arriba a un altre replà on hi ha un segon abeurador, aquest sense coberta (WP-04).
Des de la bassa, el corriol s'enfila per un estret comellar entre penyes (ses Mossetes), que salva amb unes ziga-zagues les voltes d'en Violí. Així arribem a la carena de sa Comuna. Passada una primera cabana de pedra, si es vol pujar al cim, cal passar pel darrera cap al nord-est fins assolir la cota de 704 m.
Nosaltres seguim tot dret pel camí del GR i, atenció, passada una segona barraca de pedra mig ensorrada, hem de deixar el camí per voltar a la dreta (WP-04). Continuem per camp a través, en direcció al nord, en arribar a unes fites, voltem cap a l'esquerra cap a l'oest, amb baixada fins assolir un planiol al bell mig d'un alzinar. Són les 9,08 h. Aquí s'hi localitza una bassa i un pou (WP-05), rotlles de sitja i barraques de carboner. També una magnífica talaia, si ens atansem a la vorera dels penya-segats, per contemplar la mar, el pla del Rei, sa Talaia Vella, les cases de Vistamar, ...
Des del pou, continuem sense camí cap a l'oest-sud-oest per la part baixa de la carena fins entrar a una estreta i rosta canal plena de fullaraca. Quan la canal s'eixampla i, abans d'arribar a una gran roca amb una fita al damunt, localitzem a l'esquerra al peu de la paret rocosa, una estreta cornisa graonada que puja en diagonal esquerra. Després de salvar aquesta cornisa amb l'ajuda de les mans, assolim la fesa de Son Bauçà, una estreta i alta esquerda que amb pujada ens condueix a la carena de la Mola de sa Comuna, a la cota 670 m per on tornem a enllaçar amb el camí del GR221 (WP-07).
A les 10 h, després del berenar, iniciem la baixada pel camí del GR sense cap dificultat de seguiment ja que es troba força senyalitzat amb fites i marques de pintura. A les 10,18 arribem al coll de Sant Jordi on es localitza una barrera de ferro (WP-08). L'altre cantó voltem a l'esquerra i creuem per un petit portell de fusta espanyat. El nou camí discorre planer per dins un bonic bosc mixt de pins i alzines, creua un rotlle de sitja i desemboca a una ampla pista, a la dreta de la qual, hi ha un forn de calç ben conservat (WP-09).
Prenem aquesta pista cap a l'esquerra per la contrada anomenada sa Garriga Plana i, al cap de set minuts del forn de calç, creuem una baixa paret mitgera (WP-10). L'altre cantó avancem per un confós tirany que enllaça a una nova pista. En aquesta nova bifurcació, hem de prendre el camí de la dreta (WP-11). Tot d'una deixem un forn de calç també a la dreta. És un camí carreter amb moltes pedres, baixa suaument marcant algunes voltes per dins el bosc. Transcorreguts dotze minuts de l'encreuament, franquegem un portell amb una barrera oberta (WP-12), i dos minuts més tard, deixem el camí per l'esquerra (WP-13).

Fesa de Son Bauçà

Iniciem un nou camí que puja suaument per antigues marjades envaïdes de pins. Tres minuta més tard, travessa una paret seca per un nou portell amb barrera de ferro (WP-14). A partir d'aquí, el sender més estret, continua aferrat a un alt marge de pedra en sec, creua el comellar de Son Salvat i un nou portell sense barrera (WP-15). Més avall s'estreny força i discorre, vers al nord, encaixonat entre parets seques a cada costat, travessa el llogaret de sa Talaia i desemboca a una pista asfaltada. Seguint aquesta pista amb baixada arribem a una corba de la carretera vella de Valldemossa (WP-16).
Deixem la carretera i voltem a l'esquerra per un carrer asfaltat que en pujada condueix a un casa. Abans d'arribar-hi, en una corba tancada a l'esquerra, deixem el carrer i voltem a la dreta (WP-17) per un confós tirany que amb tres minuts enllaça amb el GR. Passem sota l'aqüeducte (que du l'aigua de na Llambies a la Cartoixa) i a les 11,40 h arribem de nou al poble de Valldemossa tancat el cercle d'aquest bonic itinerari.

Ruta circular amb 536 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 700 m.
Temps en moviment: 2,47 h. Temps parat: 1,04 h. Temps total: 3,51 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari que discorre majoritàriament per camins bens marcats a excepció del curt tram que va del WP-05 al WP-07. La canal de baixada per arribar a la fesa de Son Bauzà presenta un pendent molt pronunciat.
Excursió realitzada el dia 8 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C. i Josep.
Referències: seguim les passes de l'amic Joan (Pouet685).

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.