Turó Montcau – Roca Encavalcada

Turó del Montcau

Aquest itinerari ascendeix el turó Montcau el segon cim del Parc Natural de Sant Llorenç i la Serra de l’Obac. Amb una alçada de 1.056 m es troba al nord de la Mola i, es caracteritza pel seu aspecte rocallós i monolític.
Iniciem l’itinerari a les 16,40 h, a l’aparcament del coll d’Estenalles (Km 14,800 de la carretera de Terrassa a Navarcles) (WP-01).
Agafem el camí asfaltat que parteix al costat del Centre d’interpretació del Parc. Es tracta d’un camí que puja en fort pendent i que du al coll d’Eres. Passats uns pocs minuts, deixem aquest ample camí i ens desviem per un senderó que surt a l’esquerra (WP-02).
Ara sols hem de seguir aquest marcat camí cap a Gregal (NE) amb vistes directes al cim de forma piramidal i que ens queda davant nostre.
Un pedregós i rost ascens i, després de superar el tram final on el pendent s’aguditza a la roca viva conglomerada, assolim el turó del Montcau de 1.056 m d’alçada quan són prop de les 17,15 h (WP-03).
El cim està coronat per una nova taula d’orientació instal•lada el setembre de 2012 i construïda pel soci del Centre Excursionista de Terrassa, Josep M. Escoda.
Baixem del cim per damunt la roca nua en direcció a Xaloc (SE) fins arribar al coll d’Eres, cruïlla important de camins, rodejada de grans alzines (WP-04). Aquí hi localitzem un monòlit dedicat al poeta Joan Margall, amb uns preciosos versos que diuen: “Jo no sé lo que teniu que us estimi tant muntanyes”.
Continuem amb la mateixa direcció que portàvem, és a dir sud-est, pel camí de la Carena del Pagès i, a uns cinquanta metres aproximadament del monòlit, prenem una desviació a l’esquerra, per un caminoi que s’enfila i ens mena, amb pocs minuts, a una petita clariana, al costat dret de la qual es troben diverses sepultures de la necròpolis de coll d'Eres (WP-05).

Roca Encavalcada

Retornem al camí principal (la carena del Pagès) continuem direcció sud-est camí de la Mola. Passats uns quatre-cents cinquanta metres, localitzem un encreuament (WP-06) on girem a l’esquerra per un carrerany que baixa per dins un frondós alzinar fins arribar a un roquetar just damunt de les Fogueroses què és un mirador sobre la vall d’Horta (WP-07).
Des del mirador, decidim arribar-nos a la roca Encavalcada. Per això descendim direcció sud per un confós tirany per dins el bosc i voltar a l’esquerra (WP-08) (angle de 180 graus) per seguir nord i arribar a un petit balcó des d’on es divisa la Roca Encavalcada des de sobre (WP-09).
Després de gaudir de l’indret, pugem recta per damunt un roquissar força dret i assolim de nou el mirador sobre la vall d’Horta. Retornem al camí principal (la carena del Pagès) (WP-06) continuem direcció nord-oest camí de coll d’Eres. Passats uns vint-i-set metres, voltem a l’esquerra per un caminoi (WP-10). Aquest nou camí és poc transitat i baixa suaument per dins un atapeït bosc, passa per la bassa de la Calçada, franqueja la llera del torrent del Cellerot, continua cap a la dreta pel mig d’un roquissar. En aquest punt el camí es desdibuixa una mica i cal seguir les fites de pedres amb atenció. El camí travessa de nou la llera d’un torrent (naixement de la riera de les Arenes?) i surt a la carretera on voltem a la dreta i arribem a l'aparcament del Coll d'Estenalles quan són les 19,50 h.
Una excursió molt maca que ens ha permès gaudir de nous paratges desconeguts fins ara.

 
Ruta circular amb 471 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut. Tota ella discorre per camins ben marcats, sols hi pot haver-hi dificultats de seguiment en el tram d'accés a la roca Encavalcada (del WP-07 al WP-09) i cal anar molt alerta damunt el mirador de la esmentada penya ja que el replà és petit i fa rost cap a la timba.

Excursió realitzada el dia 12 d'agost de 2013. El grup ha estat format per: Toni, Montserrat, Lluís, Dolors i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruita a Wikiloc.

La Mola. Sant Llorenç del Munt pel canal de les Bruixes.

Roca Foradada de Can Pobla

Aprofitant l’estada d’uns dies a Terrassa (Barcelona), vaig realitzar dues sortides per les muntanyes del parc Natural de Sant Llorenç del Munt i la serra de l’Obac.

Aquestes són les muntanyes de la meva infantesa, on els pares i els escoltes, en van iniciar a l’excursionisme. També on vaig aprendre l’escalada en roca i la pràctica de l’espeleologia amb els monitors del Centre Excursionista de Terrassa i on vaig aprendre a estimar la natura.

Deixem el cotxe en un marcat revolt del carrer Granera de la urbanització Cavall Bernat de Matadepera (WP-01). Un pal indicador del Parc Natural ens marca el camí a agafar.

Així doncs a les 17 h en punt comencem la passa direcció nord-est. És una pujada amb fort pendent per dins el bosc on les arrels dels pins surten del terra com si fossin graons.

Transcorreguts uns vuit minuts, arribem als peus de la cinglera on localitzem a l’esquerra el canal de les Bruixes (WP-02). Canal estret que puja amb fort rost entre els arbres fins a un punt que hem de voltar a la dreta pe un tirany aferrat a la roca. En sortir del canal arribem a una clariana. Des d’aquí destaca la penya del Cavall Bernat a l’est i el Cingle dels Cavalls al nord.

Continuem per un corriol que ens mena a una pista de terra on voltem a la dreta i, sense deixar-la, a les 17,35 h passem per davant les edificacions de la masia de Can Pobla i de l'ermita de Sant Esteve. Uns metres més endavant, deixem la pista per agafar un corriol en pujada que parteix a l’esquerra (rètol indicador La Mola). De seguida franquegem un reixat per un portell i ens desviem momentàniament del camí per damunt un roquissar on les arrels dels pins queden al descobert. Així, a les 17,50 h assolim la roca Foradada de Can Pobla mig amagada per la vegetació (WP-04). Espectacular i curiosa formació rocallosa que des del seu interior es divisa la masia homònima.

Deixem la Foradada i retornem al corriol que, en pocs minuts, enllaça amb el famós camí carener dels Monjos (WP-05).

Ara sols ens queda seguir aquest camí (N) ben marcat, on encara resten bocins de l’antic empedrat. A les 18,18 h, sota una fina brusca, assolim la Mola de 1107 m d’alçada on hi ha el monestir de Sant Llorenç del Munt (WP-06).

Per no baixar pel mateix lloc, decidim fer-ho pel canal de Can Pobla. Llarg i dret canal que en alguns moments hem de fer us de les mans per seguir descendint. No es pot corre, la roca és humida i el plugim continua acompanyant-nos. Així, amb alguna llenegada, arribem de nou al mas de Can Pobla quan són les 19 h en punt.

Des de Can Pobla anem a cercar la pista fent una curta drecera. Ara ja sols ens resta seguir el mateix camí que hem utilitzat per pujar descendint de nou pel canal de ses Bruixes.

Tornem arribar al carrer de la Granera a les 19,20 h.

Ha estat una bonica caminada que m’ha dut molts bons records.

Ruta circular amb 456 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 07 d’agost de 2013.

El grup ha estat format per: Toni i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.