 |
| Puig Tomir |
Iniciem aquest difícil i dur recorregut a la finca de Menut (wp 01) (Km 17,4 de la carretera MA-10 de Lluc a Pollença).
Agafem el camí asfaltat i amb uns vint minuts ens plantem a les cases de Binifaldó.
En aquest punt enllacem amb el camí vell de Lluc a Pollença pel GR 221 en direcció NE. Prest trobem, a l’esquerra del camí, l’alzina d’en Pere (arbre singular).
Seguim en sua baixada fins a una barrera que marca la partió entre la finca pública i Muntanya. A partir d'aquí la baixada és més pronunciada, fent algunes dreceres, prenem les restes del camí reial empedrat que ens permet arribar a la font de Muntanya.
Continuem descendint per la pista fins arribar a una mena d'estret després d’un balma situada a la dreta anomenada de ses Covasses. Just després, també a la dreta i, enfilada al marge, trobem una fita que indica el principi del sender que ens conduirà al Pas del Diable.
En aquest punt (wp 02) abandonem la pista, ens enfilem per aquest marge i agafem un tirany, poc evident i amb algunes fites, que puja molt empinat pel bell mig de l’alzinar en direcció SE.
Després d’una esgotadora pujada, sortim del bosc i seguim mantenint la direcció SE franquejant la falda de la muntanya per arribar al peu del pas.
El Pas del Diable és una empinada canal que se supera per la dreta per una estreta cornisa bastant aèria. No presenta molta dificultat.
Uns pocs metres més amunt, seguint la mateixa direcció, passem per una altra canal amb càrritx sense cap problema.
Continuem la nostre ascensió per un sender més marcat pel mig del càrritx i en direcció E.
Ara les fites ens fan virar a la dreta (SW) en clar ascens per un terreny rocós i escarpat.
Un poc més amunt trobem les restes del camí de nevaters que ens condueix al pou de neu del Tomir (wp 03). Des d’aquí, direcció W, es pot veure el vèrtex geodèsic del Tomir (1.104 m) al qual arribem fent un darrer esforç (wp 04).
El descens del puig l’iniciem per la via normal (SW) amb els penya-segats a la dreta. Al cap de deu minuts girem a la dreta (WP 05) i baixem per un coster sense camí en direcció W per anar a cercar les fites que ens duran al pas de la Paret.
En pocs metres les fites ens condueixen cap a la dreta (N) per un terreny molt vertical fins assolir el pas de sa Paret (esperó amb una xemeneia). Seguint les fites desgrimpem en direcció a la paret mitgera que tenim a baix nostre i que és la que li dóna nom al pas.
Un cop arribats a la paret, baixem a la rosseguera que tenim a la dreta i la descendim quasi fins al final. Després sortim cap a l’esquerra i passem per la font de ses Falgueres (wp 06).
Des d’aquí arrenca un corriol cap a l’esquerra tapat de càrritx que ens mena a la paret, la creuem i baixem seguint aquesta fins a la pista del GR221 a l'altura de la barrera que havíem passat al matí.
Ara voltem a l’esquerra, en direcció a Binifaldó, i en arribar, cap a la dreta per l’asfalt fins a Menut, tancant així el cercle d’aquest dur i apassionant itinerari.
Ruta circular amb 838 metres de pujada acumulada i 12,5 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 25 de febrer de 2012. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Tomeu M. i Josep.
