Puig de s’Alcadena

Puig de s'Alcadena

L’objectiu d’avui és ascendir al Puig d'Alcadena, de s'Alcadena o de Son Cadena, de 815 m d’alçada situat al terme municipal d' Alaró. És una muntanya rodejada d’alts i drets cingles de color rogenc que sembla infranquejable.

Són les 8 h de matí quan iniciem la passa devora les cases d’es Filicomís per la carretera que du al Clot d’Almadrà (WP-01). Uns dos-cents metres més endavant, localitzem una barrera i un botador que ens permet salvar el reixat. L'altre cantó, seguim l'ample camí en suau ascens que travessa camps de conreu i ens mena a una altra barrera amb un botador de fusta a la dreta.

Un cop franquejada, continuem per una ampla pista que s'endinsa dins el bosc fins arribar a una cruïlla senyalada amb una fita (WP-02). Prenem un corriol que surt a ma esquerra i que aviat ens deixa a una nova pista, tot just després de creuar una petita barrera metàl·lica (WP-03).

Continuem cap a la dreta i tot d'una deixem l'ampla camí per anar a cercar un viaró de carboners, en principi molt confós i difícil de trobar, que discorre pel dins un bell alzinar. Avancem, en principi cap al nord i després cap a l'oest. Durant la pujada el tirany passa per diversos rotlles de sitges i segueix la vorera d'una petita torrentera. Més amunt arribem a un camí carreter que sols l'hem de creuar per agafar un carrerany que s'enfila amb fort pendent cap a l'oest, deixant a la nostra esquerra un seguit de colls de caça i que ens mena a un nou camí de carro que ve de les cases de Son Cadena (WP-04).

A prop de les 9 h prenem aquest nou camí cap a la dreta en ascens. Transcorreguts quinze minuts, arribem a un portell amb teuladell i barreres que es poden obrir (WP-05). Passades aquestes, el mal menat camí de bístia, ascendeix serpentejant amb fort pendent fins a una rosseguera. Ascendim sense camí per aquest dret xaragall, al final del qual i als peus de les altes penyes, torna aparèixer el sender. Aquest continua amb fort rost, marcant diverses voltes. A les 9,30 h arribem a un punt on el marge de sosteniment del camí s'ha ensorrat. Una corda serveix com a passamà i ajuda a salvar aquest curt tram que no presenta cap tipus de dificultat tècnica però és bastant aeri i cal anar amb bones (WP-06). 

Segueix la forta pujada un parell de voltes més fins assolir un collet des d'on es gaudeixen bones panoràmiques.

A partir d'aquí el camí continua amb l'ajuda de fites, creua un rotlle de sitja, i avança, entre carritxeres per dins una pineda, en tendència nord-oest. Més endavant arribem a la bases d'uns petits cingles que els rodegem per l'esquerra.

Les fites ens condueixen a una estreta canal de terra i pedreny solt que ens mena dalt del cim de s'Alcadena de 815 m i coronat pel típic vèrtex geodèsic quan són les 10,20 h (WP-07).

Tram del camí que s'ha ensorrat

Després del merescut descans i de fer un mos, reprenem la marxa baixant en sentit nord per un corriol mig amagat per la vegetació. Uns minuts més endavant, creuem unes enrunades construccions de pedra i, seguint la mateixa direcció, arribem a l'entrada de la cova de s'Alfàbia o font de s'Alcadena (WP-08). Es pot baixar al seu interior i amb l'ajuda d'un frontal seguir cap a la dreta on hi ha una sala amb una alfàbia que recull l'aigua dels degotissos.

Per la retornada, baixem pel major part del recorregut realitzat a la pujada amb una petita variant. Després de baixar pel tirany dels colls de caça, voltem a la dreta (sud-sud-oest) i avancem per un marcat camí durant aproximadament uns deu minuts, per després voltar a l'esquerra en una cruïlla de camins (WP-09). Aquest nou senderó baixa en sentit nord-est fins desembocar a una pista més ampla (WP-10) que discorre per camps d'ametllers i garrovers i ens mena a la petita barrera metàl·lica (WP-03) que hem creuat de bon matí, passant abans per un bonic talaiot ben conservat on hi fem una breu aturada (WP-11).

A les 13 h en punt arribem al cotxe estacionat a prop metres de les cases des Filicomís donant per finalitzat aquest bonic itinerari.

Ruta circular amb 684 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. És un itinerari que no presenta masses dificultats, discorre la major part per camins. Sols hi ha un pas una mica aeri on el camí s'ha ensorrat però hi ha una corda que serveix de passamà per donar seguretat a la passa.
Excursió realitzada el dia 25 de gener de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Puig d'en Costurer i comellar de sa font de sa Pega

Puig d'en Costurer

El punt de partida de l'excursió d'avui es situa en la cruïlla de la carretera de Campanet a les finques de Monnàber (Nou i Vell), prop de l'Oratori de Sant Miquel (WP-01).

A les 8,20 h voltem a la dreta per la pista asfaltada direcció a les cases de Monnàber. L'ampla camí avança planer en direcció oest-sud-oest. Passats divuit minuts deixem les cases de Monnàber Vell a l'esquerra. Prenem una pista a la dreta (nord) que passa per una barrera i, després de deixar uns estables a l'esquerra, volta cap a l'oest en suau pujada fins arribar al torrent d'en Carrós. Per la seva llera franquegem per davall un pont amb una barrera. Tot d'una després (WP-02), voltem a la dreta per una feixa que ens situa a una pista. L'ampla camí de terra avança nord amb fort pendent fent reiterades llaçades. A mesura que guanyem alçada, gaudim cada cop d'una vista més ampla: Campanet, Monnàber, Santiani Vell, ...

A les 9,30 h tocades, arribem a les runes de les cases de sa Plana (WP-03). Després d'una breu aturada per reagrupar-nos, seguim el nostre itinerari (nord-nord-est), ara pràcticament sense camí, per un terreny incòmode cobert d'altes carritxeres que tapen les roques i les fites. Trobem restes de petits marges de sosteniment que ens indiquen que seguim un antic camí de ferradura, actualment molt tapat per la vegetació. Després de vint minuts des de les cases, localitzem a l'esquerra una roca amb una fita al damunt (WP-05), aquí el camí marca una ziga-zaga per guanyar alçada i arriba dalt un collet, volta cap a Mestral i comença a davallar. En aquest punt fem una aturada per berenar i recuperar forces.

A les 10,42 h, deixem el camí i cap a través avancem per on ens sembla millor per un laberint de roques esquerdades i incòmodes. Seguint la cresta direcció sud-oest assolim el cim d'en Costurer de 529 m quan són les 11 h tocades (WP-06).

Després de gaudir de les vistes, uns baixem pel mateix traçat, i d'altres pel vessant nord del puig fins coincidir tots al coll des Vent (WP-07).

Passat el coll, el camí volta el puig de sa Font que ens queda a la nostra esquerra. Hi ha trams que es perd una mica. Més endavant passa pel costat d'una petita cavitat (WP-08) i volta cap a l'oest per dins un ombrívol comellar fins assolir el coll que separa el puig de sa Font i el Pla de sa Bassa (WP-09).

Continuem baixant sud-oest ja per dins el comellar de sa Font de sa Pega. El tirany és més fressat, passa per una abeurador pels animals (WP-10) i més avall per la font del mateix nom (WP-11) envoltada per alts marges. El sender segueix descendint per dins el bosc i a les 12,38 h arribem a un portell sense barrera on hi ha i un pal amb una fletxa groga al costat del torrent d'en Carrós (WP-12).

Continuem en direcció sud per un bonic camí de ferradura que baixa per la riba dreta del torrent fins arribar al seu llit on hi torna haver un nou pal indicador. Ara continuem per dins el torrent i, estones, pel seu marge esquerra.

A les 13,20 h hem de sobrepassar una pressa pel cantó esquerra i seguint el llit del torrent, arribem al pont per on hem passat de bon matí. A partir d'ara sols resta caminar per l'ampla pista de terra, entre guardes d'ovelles, passar de nou per la finca de Monnàber Vell fins a la carretera on tenim el vehicle. Hi arribem a les 14,20 h.

Ruta circular amb 679 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut. Des de sa Plana (WP-03) fins al coll que separa el puig de sa Font i el Pla de sa Bassa (WP-09), hi ha trams on el camí es perd i no és bo de seguir. L'ascensió al puig d'en Costurer es realitza sense camí ni fites per la cresta nord-est entre roques esquerdades i càrritxeres.

Excursió realitzada el dia 11 de gener de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Agustí, Fernando, Tomeu C. i Josep.

Hem seguit les indicacions dels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner. 

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Canal Nord d’en Galileu i el pas d’Escorca

Canal Nord d'en Galileu vista des de Lluc (Foto Jaume Tort)

Tornem al puig d’en Galileu pel seu vessant Nord. En el mes de desembre del 2012 ja vaig ascendir per aquest rost i escarpat passadís amb el company Tomeu Mateu. En aquella ocasió frisàvem i descendirem pel camí de ses Voltes.

Avui fem comptes d’anar a cercar l’inici de la canal pujant més recta des del camí del GR, tal com ressenya el bon amic Jaume Tort. El descens en aquesta ocasió serà seguint la carena per anar a cercar el pas d’Escorca seguint els passos del bon amic Manuel Barranco.

A les 8,30 h tocades emprenem la marxa a la urbanització de Son Macip, situada a la carretera Pollença-Andratx (Ma-10) en el km 22,800.

Pugem pels vials asfaltats de la urbanització fins arribar al camí cimentat que puja molt costerut cap a l’est  on hi ha un plànol de la finca pública de la mola de Son Macip (WP-01). Uns minuts més amunt localitzem una barrera amb botador a l’esquerra i després una cruïlla de pistes per on voltem a la dreta (est). Cinc minuts més de pujada, el camí desemboca al sender del GR, voltem a la dreta i, atenció uns pocs metres més amunt (3 minuts), divisem a mà esquerra una fita damunt una roca i separada uns metres del camí. En aquest punt (WP-02) hem d’abandonar el sender i trencar a l’esquerra (sud) per anar a cercar la canal que ens conduirà al cim.

Passem per la roca amb la fita i una petita fletxa vermella de l’amic Pep Torrens i ens endinsem dins l’alzinar sense cap traça de camí. Vuit minuts més amunt, arribem a un rotlle de sitja. A partir d’aquí avancem en diagonal cap a l’esquerra (sud-sud-est) en forta pujada per damunt una catifa relliscosa de fullaraca. A les 9,15 h assolim els límits d’una rosta rosseguera (WP-03). Ascendim, seguint les fites, pel seu llindar dret en direcció a Llebeig (sud-oest) i, transcorreguts sis minuts, assolim la base de les escarpades parets. Seguint novament les fites cap a l’esquerra arribem a l’inici de la canal.

Es tracte d’un passadís molt vertical que puja en direcció sud-sud-oest on hi trobem algunes fites. De tant en tant realitzem breus aturades per recuperar l’alè i gaudir de la impressionant vista, malgrat el dia gris i rúfol que fa. En més d'una ocasió hem de fer servir les mans per seguir progressant. Vint-i-cinc minuts de forta pujada, assolim una altra vegada el peu de la paret, on localitzem una fita damunt una gran roca (WP-04).

A partir d'aquí hem d'anar alerta i agafar la canal bona que es situa en diagonal cap a l'esquerra damunt una esquena rocosa. Ara la canal poc a poc es va estrenyent fins sortir a un pendent de càrritx molt a prop del cim.

A la base del puig, busquem un recer del fort vent de Llebeig per berenar i fer una aturada i a les 10,43 h assolim el cim d'en Galileu de 1181 m d'alçada (WP-05).

No hi fa bon estar, la terrible ventada ens obliga a fer la foto de rigor i partir ben aviat.

Davallem del cim cap a l'oest seguint un tirany fitat fins enllaçar amb el camí del GR-221 situat al coll d’en Galileu (WP-06). Si seguíssim recta aniríem a les cases de neu i al camí de les voltes, però nosaltres abandonem el sender i avancem sense camí amb el mateix sentit, oest per damunt la carena. A les 11,17 h passem pel cim de la Mola (1182 m) a l'esquerra veiem el coll des Telègraf i a la dreta la casa dels nevaters.

Una mica més endavant, ja trobem fites que ens condueixen cap a Mestral (nord-oest) per un territori rocós i esquerdat direcció al puig des Frontó. En aquest tram perdem les fites i ens desviem un poc cap a l'oest, rectifiquem i seguim en descens cap al coll de carritxeres que veiem abans des Frontó, cercant la millor passa per aquest laberint de roques esquerdades. Voregem es Frontó (1022 m) per l'esquerra i de seguida girem a la dreta per localitzar l'inici del Pas d'Escorca a la vora dels penya-segats (WP-07). Hi arribem a les 12 h tocades.

Rosseguera al pas d'Escorca

El pas no és complicat prenent les oportunes precaucions, es tracta d'un fort descens per dins una ampla canal de terra i roques entre mig d'aïllades alzines. Aviat compareix una rosta rosseguera, que la voregem primer pel seu costat dret i un poc més avall la creuem i avancem pel seu costat esquerra pel peu de les altes penyes fins arribar a una paret seca transversal. Botem la paret pel cantó dret, en el sentit de la marxa, i seguim descendint pel costat dret de la rosseguera fins que entrem dins l'alzinar, sense deixar la direcció nord-nord-est. Deixem a l'esquerra dues Sitjes (WP-08), una darrera l'altre, i a les 12,43 h arribem a un camí carreter transversal. El prenem cap a la dreta (est) i transcorreguts uns tretze minuts on el camí fa una corba a l'esquerra, localitzem una canaleta (WP-09). Voltem a l'esquerra seguint la séquia uns quatre minuts i voltem a la dreta per arribar a la carretera després d'obrir un portell de ferro (WP-10).

Ara sols ens resta seguir la carretera en lleugera pujada uns dos quilòmetres aproximadament fins arribar de nou a l'entrada de la urbanització de Son Macip. A les 13,25 h donem per finalitzat aquest interessant i agraït itinerari.

Ruta circular amb 580 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. Cal tenir en compte que haurem de fer servir sovint les mans per pujar per la canal Nord. Si no ens equivoquem de corredor, no presenta cap pas tècnic ni compromès. És sens dubte, un interessant recorregut pels amants de descobrir nous i agrestes racons.

Excursió realitzada el dia 4 de gener de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.
Una altra ruta que ascendeix al Galileu per la Canal Nord.

Puig de ses Bruixes (Llucmajor)

Puig de ses Bruixes

Comencem l'any amb un passejada curta i  bona de fer, l'ascensió al modest puig de ses Bruixes de 355 m d'alçada situat al terme municipal de Llucmajor.

Aquest cim es troba a l'extrem oriental de la serra de Galdent i és el més baix dels tres que la formen, juntament amb els de Son Roig (420 m) i d'en Claret (378 m). És rocallós i té un forma de formiguer.

La llegenda popular conta que el nom d'aquesta muntanya prové de les bruixes que habitaven en unes coves properes. Els habitants de Llucmajor i Algaida patien les seves bromes i atacs continus de camí al poble veí. El rei Jaume I va decidir expulsar-les en companyia de dos capellans i un escolà. Es va enfilar al cim i hi va plantar una creu. L'escolà, atemorit, va pujar al cim veí, i d'aquí el nom de Puig de s'Escolà. Des d'aleshores les bruixes van desaparèixer.

A les 10,15 h comencem la ruta al costat del cementiri de Llucmajor (WP-01) en direcció nord per l'asfaltat camí de Galdent. Devers uns tretze minuts, arribem al camí de Ferrutxelles on girem a la dreta (WP-02). Es tracta d'una pista rural que discorre cap a Gregal en suau ascens.

No tardem gaire en franquejar el camí del Puig (WP-03) (per on fem comptes davallar més tard) per continuar recta pel mateix camí, ara de terra. Des d'aquí tenim una bona vista del Puig de ses Bruixes, el nostre destí d'avui.

A les 10,40 h arribem a una altre cruïlla de camins on hem de voltar a la dreta (sud-est) en suau descens (WP-04) per anar a desembocar a un ampla camí de terra, el camí de Son Saleta, per on prenem cap a l'esquerra. Cal fixar-se amb l'antiga séquia a la dreta d'aquest camí, que duia aigua de la font de Randa cap al poble de Llucmajor. Un poc més endavant, obviarem una pista a la dreta, on es troba les runes d'una fàbrica de ciment (WP-05).

La pista continua direcció a Tramuntana, deixa les cases de Son Saleta situades al peu de la muntanya i passa entre un molí i unes cases. Entretant, gaudim de les vistes dels puigs de Son Reus i el de Randa a la nostra dreta.

Uns cinc minuts des del molí, localitzem a l'esquerra una fita que indica la pujada cap al puig. Nosaltres fem cas omís i seguim una mica més endavant fins arribar a un gros safareig situat a la dreta del camí (WP-06).

Aquí sí, deixem la pista i voltem a l'esquerra per un marcat tirany. Després de marcar una ziga-zaga, el sender franqueja un portell sense barrera (WP-07).

Ara pugem seguint un viarany marcat amb fites per dins la garriga. Després d'una curta però forta pujada arribem a un collet (WP-08), seguim cap a l'esquerra i aviat arribem a una gran fita de pedres que ens indica el camí que hem de seguir per la baixada (WP-09). Seguim per damunt la carena, anant molt alerta ja que la roca és banyada de la forta rosada, fins assolir al cim de ses Bruixes quan són les 11,45 h. Aquest darrer tram és força aeri, no és difícil però cal anar alerta i sense presses.

Les vistes del Migjorn de Mallorca són espectaculars: el massís de Randa, Llucmajor, ...

Retornem per la carena fins el gran curull de pedres que hem passat abans i voltem a l'esquerra per un camí de pedres soltes que baixa en fort pendent i ens mena al camí des Puig. Voltem a l'esquerra (sud-oest) i per asfalt arribem de nou a la intersecció amb el camí de Ferrutxelles (WP-03) on voltem a la dreta per agafar el camí de tornada fins al punt de partida. A les 12,50 h arribem a l'aparcament del cementiri. 

 

Ruta circular amb 223 metres de pujada acumulada i 7 km  de recorregut.

Excursió realitzada el dia 2 de gener de 2014. El grup ha estat format per: Cesca i Josep. 

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.