Volta al puig Tomir pel pas del Diable

Pas del Diable

Per acomiadar l'any, avui en proposem realitzar un itinerari circular que envolta el puig Tomir, ascendint per l'espectacular pas del Diable.

Itinerari: Cases de Menut - Cases de Binifaldó - alzina d'en Pere - font de Muntanya - desviació al pas del Diable - pas del Diable - coll de Fartàritx - clot de l'Arena - immediacions de les cases d'Alcanella - coll Pelat - cases de Menut.

A les 8,30 h iniciem la caminada per la pista asfaltada que du a les cases de Menut (WP-01).

En arribar a les cases, voltem a l'esquerra pel camí vell de Lluc a Pollença, en sentit nord-est. Amb uns vint minuts i per pista asfaltada arribem a les cases de Binifaldó, situades al peu del puig Tomir i envoltades per altes alzines.

Després de les cases, ens hem de desviar a l'esquerra seguint el camí Vell ara senyalitzat com a GR-221 corresponent al tram Lluc Pollença.

En uns minuts, fem una breu aturada per admirar l'Alzina d'en Pere, catalogada com a arbre singular (WP-02).

Seguim en sua baixada fins a una barrera que marca la partió entre la finca pública i Muntanya. A partir d'aquí la baixada és més pronunciada, fent algunes dreceres, prenem les restes del camí empedrat que ens permet arribar a la font de Muntanya.

Continuem descendint per la pista fins arribar a una mena d'estret després d’un balma situada a la dreta anomenada de ses Covasses. Just després, també a la dreta i, enfilada al marge, trobem una fita que indica el principi del sender que ens conduirà al Pas del Diable. Aquí fem una breu aturada per fer un mos i agafar energia per la dura pujada que ens espera (WP-02).

A les 9,50 h reiniciem la marxa deixant la pista. Ens enfilem per aquest marge i agafem un tirany, no massa evident i amb algunes fites, que puja molt empinat pel bell mig de l’alzinar en direcció sud i més amunt cap a sud-est (esquerra pujant).

Després d’una esgotadora pujada, sortim del bosc i seguim mantenint la direcció sud-est flanquejant la falda de la muntanya. Avancem entre carritxeres i roques per un inclinat pendent seguint les fites que ens condueixen al peu del pas (WP-03) quan són les 10,25 h.

El Pas del Diable és una empinada canal que es guanya per la dreta per una estreta cornisa bastant aèria. No presenta massa dificultat.

Uns pocs metres més amunt, seguint la mateixa direcció, passem per una altra canal amb càrritx sense cap contratemps.

Continuem la nostre ascensió per un sender més marcat pel mig del càrritx i en direcció est.

Ara les fites ens fan virar a la dreta (sud) en clar ascens per un terreny rocós i escarpat, passant per dins un petit tàlveg que ens dur fins al coll de Fartàritx que separa el Tomir i el puig de Ca després de franquejar un alt reixat per un botador de fusta (WP-05).

Des del coll baixem cap al sud per una pista de pedres i amb algun tram cimentada sota els cingles del Puig de Ca. Més avall, hem de tornar a salvar un portell per un botador i després d’unes corbes arribem a un entreforc de camins al Clot de l’Arena (WP-06).

La pista de l’esquerra ens duria a la carretera de Miner Petit, el nostre itinerari continua cap a la dreta (sud-oest) que ens mena al Camp Redó, una esplanada tancada de reixeta, que travessem salvant el filat per un nou i alt botador.

Panoràmica dels penya-segats del puig de Ca, realitzada per Biel Pomar a partir de tres fotografies.

Ara hem de seguir amb la mateixa direcció que portem, és a dir sud-oest, per un tirany mig tapat per les altes carritxeres on encara es poden veure petits trams empedrats de l’antic camí de ferradura i restes d’algun rotlle de sitja. Ens fiquem dins un tàlveg, en principi per l’esquerra i més endavant per dins la llera del torrentó. Passem per un redol de bells i grans exemplars d'aladerns i a les 13,15 h arribem als voltants de Alcanella salvant un altre i força deteriorat botador (WP-07).

Des d’Alcanella seguim més o menys la pista cap a l’oest, deixem a la dreta el camí que puja al Bosc Gran i voltem a l’esquerra per una pista de pedres. Aquesta finalitza a una paret i es converteix en un tirany que s’endinsa dins un preciós comellar (WP-08). Seguim aquest bonic camí, ben fressat, en clara direcció nord-oest que ens condueix en pujada fins a prop del coll Pelat (WP-09).

Voltem a la dreta, però tot d’una hem de desviar-nos a l'esquerra (rètol indicador) pel camí que davalla a les Cases de Menut.

Camí endavant, a les 14,40 h arribem a les cases on aprofitem per dinar davall els magnífics i alts xiprers que l’envolten i tancar el cercle d’aquest llarg i preciós itinerari.

Ruta circular amb 791 metres de pujada acumulada i 14,5 km de recorregut. Des del Camí Vell de Lluc a Pollença, fins al Coll de Fartàritx, no hi ha camí, i cal salvar un fort desnivell. El Pas del Diable, encara que no és difícil de superar, té algun tram aeri.

Excursió realitzada el dia 28 de desembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Agustí, Biel Pomar, Fernando,Tomeu M. i Josep.

He consultat: Pas del Diable de n'Emilio Alonso.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Un Betlem a la Cuculla de Fartàritx

La Cuculla de Fartàritx

He pujat diverses vegades al cim de la Cuculla i per diversos indrets, avui hi tornem pel pas de la Moleta amb el grup excursionista de l’AAVV de Pòrtol per col·locar-hi un Betlemet de figures tipus siurell.

Recorregut: Can Huguet, cases de Fartàritx Gran, font de Fartàritx, pas de la Moleta, puig Cuculla, i retornada pel mateix camí.

Aproximació: Carretera Pollença – Lluc, a l’altura del km 2,900. En aquest punt, girem a l’esquerra i anem a parar al camí vell de Lluc. Prenem, novament, a l’esquerra en direcció a Pollença. Aviat l’abandonem i girem a la dreta per camí asfaltat. Just després travessem el torrent per un pont. Després del pont el camí vira a la dreta, seguim endavant amb el torrent a la nostra dreta fins arribar a l’alçada d’un tancat amb animals on just davant i davall unes alzines deixem el cotxe (WP-01).

Iniciem la passa pel camí asfaltat de can Romí. Després de passar per davant les cases de Can Huguet, s'inicia la pujada per un bonic camí de ferradura ben fressat i amb curts trams on es conserva l'empedrat. Aquest primer bocí discorre per dins un ombrívol alzinar, marca diverses llaçades i surt del bosc per entrar en un espai més obert de carritxeres i vegetació baixa.

Més amunt franquegem un portell amb barrera metàl·lica. Passada aquest, ja contemplem per primera vegada el cim de la Cuculla i a la dreta una bonica vista de la vall d'en Marc, els molins de Llinars i el bell salt del mateix nom que arran de les darreres pluges du aigua.

El camí marca una llarga recta, al final de la qual, gira a l'esquerra direcció a una paret amb un portell sense barrera que ens permet creuar-la.

Seguim el nostre camí que ara puja en més pendent i ens fa guanyar alçada ràpidament. Més endavant marca diverses voltes per un tram empedrat i ben conservat que ens condueix a una paret que voreja les velles cases de Fartàritx Gran (WP-02).

La masia es troba situada als peus de la penya de la muntanya i damunt un altiplà des d'on es guaita una bella vista. Darrera seu hi ha un extens prat verd amb algunes figueres sembrades i una era de batre.

Aquí aprofitem per berenar i descansar una mica davall uns grans ullastres.

En continuar la marxa, seguim oest-sud-oest fins que la paret acaba i ens permet accedir al prat. Ara hem de creuar aquest, que el trobem tot negat d'aigua, seguint la mateixa direcció fins arribar a una altra paret que dóna accés a l'alzinar. Ja dins aquest i sota la paret, recentment restaurada, localitzem la font del Poll de Fartàritx que aboca l'aigua a un aljub (WP-03).

El betlem

Des de la font franquegem el bosc amb bells i enormes exemplars d'alzines en direcció sud. Podem comprovar que alguna cosa es mou en aquest entorn, les parets que limiten el bosc es troben arranjades i en aquest s'hi fan tasques de neteja i poda.

En sortir del boscam ens dirigim per la falda de la muntanya cap al pas de la Moleta, l'únic accés possible des d'aquesta vessant. Avancem entre carritxeres i roques per una inclinada pendent en direcció al penya-segat seguint les marques de pintura i algunes fites.

Aviat ja veiem una gran rampa de roca molt inclinada que es dirigeix a una petita paret de pedres a la part alta de la penya, és el pas de la Moleta (WP-04). No ens estranya trobar la roca banyada per la rosada i les abundants pluges del dia anterior. Això complica encara més travessar aquesta ampla placa, però amb seny i cercant les esquerdes de terra, la superem sense cap contratemps.

Un cop vençut el pas, cal girar a mà dreta i ascendir entre carritxeres direcció nord-oest. En uns vint minuts arribem al cim de la Cuculla de Fartàritx de 711 m d'altura, des d'on es pot contemplar una espectacular vista si el dia és clar (WP-05). Cerquem un bon lloc per col·locar el betlem i després d'aferrar-lo i cantar una Nadala, emprenem el descens pel mateix camí que hem fet per la pujada.

En arribar a les cases de Fartàritx dinem. El dia ha empitjorat, les boires i el fred ens fan davallar ràpidament un altre pic pel mateix camí fins arribar de nou al punt que hem partit aquest matí.

Ruta no circular, d'anada i tornada pel mateix camí, amb 693 metres de pujada acumulada i 9,5 km  de recorregut. Itinerari moderat, cal anar alerta en creuar el pas de la Moleta i més si la roca és banyada llaneja molt. El tram des de la font (WP-03) fins dalt el cim (WP-05), pot resultar una mica complicat, no hi ha sender definit i està poc marcat.
Excursió realitzada el dia 22 de desembre de 2013 amb l'AAVV de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la  ruta a Wikiloc.

Puig de Bàlitx

Vista de s'Illeta des del cim de Bàlitx

Recorregut: Port de Sóller - coll de s'Illa - portell de Can Bardí - pas d’en Barona - cova des Migdia - puig de Bàlitx - portell Bàlitx d’Amunt - font des Salt - porxo esbucat - cases de sa Coma - Port de Sóller.

A les 8,20 h iniciem la caminada al Port de Sóller en el carrer de Bélgica (WP-01). Just abans de la primera corba agafem una desviació del camí que segueix recte. És el camí de s’Illeta, asfaltat en el primer tram i de fort pendent.

Transcorreguts uns 15 minuts del punt de partida arribem al coll de s’Illa. Seguim caminant i aviat ens topem amb l’espectacular penyal Bernat a la dreta. Més amunt, pugem per restes de l’antic camí empedrat que ens deixa al costat de les cases de can Joan de sa Dida.

Continuem pel camí de carro i, després d'uns revolts arribem al portell de Can Bardí, indret on hem de deixar la pista (WP-02). A les 9 h en punt, voltem a la dreta per una nova i cimentada pista que discorre per un olivar.

Després d'unes corbes (nou minuts) hem de deixar la pista que du a les cases de s'illeta de Can Gordo per voltar per un caminet de terra que surt a la nostra dreta (WP-03). Aquest nou camí arriba a un porxo. Després de passar pel seu darrera, enfilem rost amunt creuant diverses marjades. Les poques fites ens condueixen als peus dels penya-segats on localitzem, a les 9,25 h, el començament del pas d'en Barona (WP-04).

Ara toca fer un curt franqueig per damunt la roca banyada per la rosada i vèncer un graó rocós amb una petita grimpada. Cal anar alerta, doncs la timba que tenim als nostres peus és considerable.

Un cop superat el pas, anem voltant progressivament cap al nord per un territori cobert de carritxeres i roques. L'ascensió és feixuga i l'elevada humitat no ajuda gaire. Una mica més amunt ja podem veure les restes del marge d'un camí, al qual hi arribem a les 9,45 h (WP-05). El dia és gris i amb calitja, malgrat tot les vistes són d'escàndol.

Aquí arrecerats del vent del sud, aprofitem per fer una mossegada i agafar forces, doncs encara ens queda una bona pujada fins al cim.

Un cop superat aquest pas, que no presenta cap dificultat, les fites ens condueixen clarament cap a l'est per un sender entre el rocam i les carritxeres. A les 10,30 h arribem a la immensa cova des Migdia (WP-06).

Descendim "per uns graons picats a la roca, i després per damunt un alt marge el qual facilitava l'accés del bestiar per refugiar-se al seu interior. Però també per poder extreure-hi els excrements d'aus, molts útils com a adob al camp (Joan Carles Palos. El puig de Bàlitx)."

Cova des Migdia

Ja ens queda poc per arribar al puig. El corriol, ben fitat, segueix per la dreta de la cova cap a Gregal (nord-est). El darrer tram és aspre i costerut, i en algun moment ens hem d'ajudar amb les mans per seguir progressant. Cal anar alerta en arribar a la carena en no acostar-se massa a la timba.

A les 11 h tocades arribem al cim de Bàlitx coronat pel típic vèrtex geodèsic (WP-07).

Als nostres peus podem contemplar la Illeta i les cases de Can Gordo. Boniques vistes del port de Sòller, el puig Major i del massís central de la Serralada.

A les 11,16 h, iniciem el descens del puig camp a través en direcció est per anar a buscar un camí. Localitzem algunes fites per un terreny agrest, inhòspit de roques, pedres, càrritx, ... però no les sabem seguir. Aquest tram se'ns fa especialment complicat i inacabable. A la fi, a les 12 h en punt assolim el camí que marca el mapa de l'Alpina (WP-08). Aquest nou camí carreter ens condueix ràpidament al portell de les cases de Bàlitx d'Amunt (WP-09).

Seguint la pista de terra cap a la dreta, que davalla marcant diverses llaçades entre olivars abandonats, arribem a les 12,40 h a la font des Salt (WP-10). Desprès de les darreres i abundants precipitacions, la font dur un cabal d'aigua que fa goig.

A partir d'aquí la cosa torna a complicar-se una mica. Es tracta d'anar a cercar l'antic camí que rodeja el cingle de s’Olla i que ens ha de menar a les cases de sa Coma.

Des de la font, continuem cap a la nostra dreta (nord-oest) per damunt una feixa, al final de la qual ja topem amb la primera dificultat. Un reixat amb rètols de Coto privat de caça ens barra el pas. Per franquejar-lo ens enfilem damunt un marge situat a la nostra dreta per baixar-lo més endavant per l'esquerra. Seguim una canalització en desús cap al nord-nord-oest per unes feixes plenes de pins. En aquest tram ens alentim molt ja que constantment hem de mirar el mapa i el GPS i ens veiem obligats a tornar sobre els nostres passos diverses vegades.

Finalment, després d'anades i vingudes, localitzem el camí que passa pel costat d'un porxo esbocat (WP-11).

Ara el camí és mes clar i es converteix en un bonic sender empedrat que davalla marcant diverses voltes i ens mena a les cases de sa Coma. Passades aquestes trobem l'encarregat de la finca amb cara de pocs amics. Després d'intercanviar uns mots i disculpar-nos, continuem el nostre final de ruta passant per davant les cases de ca s'Hereu, el llogaret de sa Figuera i per asfalt arribem al Port de Sóller, donant per finalitza aquest itinerari a les 14,15 h.

Malgrat les dificultats, ens sentim satisfets d'aquesta volta que ens ha dut per indrets espectaculars i desconeguts per nosaltres.

Ruta circular amb 668 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut. Cal estar avesat a petites grimpades per superar el pas d'en Barona. Presenta trams sense camí, cal bon sentit d'orientació en muntanya. Travessa un vedat privat de caça, a partir del WP-10. Es recomana evitar aquest tram i seguir per la carretera que passa per cas Bernats.
Excursió realitzada el dia 14 de desembre de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

Referències: Llorenç Soler. Puig de Bàlitx.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Camí des Barranc. De Son Marroig a Miramar

Mirador de sa Ferradura

Avui ens proposem realitzar un itinerari que ja vaig fer a l'estiu passat amb l'amic i company Biel Pomar. En aquesta ocasió el grup està format pels companys: Pere, Fernando, Agustí, Biel Pomar i Josep.

Seguim pràcticament el mateix recorregut de l'estiu, menys al principi que anem a cercar el camí des Barranc passant pels miradors de sa Trona i de s'Ull.

Itinerari: ca Madó Pilla - Son Marroig i mirador des Galliner - mirador de sa Trona i de s'Ull - camí des Barranc - mirador des Barranc - mirador de sa Ferradura i des Guix - coves de Ponent - mirador des Pi - ca Madó Pilla.

Després de passar pel costat de les cases de Son Marroig, agafem la pista que baixa a la Foradada. Transcorreguts setze minuts des de les cases,  localitzem a mà esquerra les coves de Son Marroig. En aquest punt sortim del camí i, per unes deteriorats graons, i una estreta i banyada cornisa pugem al mirador de sa Trona amb restes d'un deteriorat i oxidat arrambador. Més amunt i, per uns escalons picats a la roca, accedim al petit mirador de s'Ull de forma trapezoïdal (WP-05), des d'on es veu el forat de la Foradada darrera les parets de les coves de Son Marroig.

Un altre tram de graons ens puja a unes marjades. Pugem cap a nord amb una reixeta a la nostra esquerra. Paral·lels a la reixeta, cap a la dreta, pugem a una marjada d'oliveres. Ara planegem cap a l'est i franquegem el torrent per un pontet cap a la dreta.

A partir d'aquí seguim el mateix recorregut que férem a l'estiu (Veure la descripció).

També cal tenir en compte que les condicions de pas per aquest camí malauradament han estat modificades dificultant el seu trànsit.
Abans d'arribar al torrent de ses Òlibes, hem de creuar un petit portell que en el mes de juliol es podia passar fàcilment. Avui el trobem totalment tapiat i amb una alta reixeta damunt la paret. Nosaltres seguim cap a la dreta uns metres paral·lels a la paret fins localitzar un punt on acaba aquesta (WP-07).
L'altre modificació es troba després de visitar el mirador des Barranc. Seguint el camí cal superar un portell tancat amb una barrera de fusta què el trobem igual (WP-11). Més endavant a la paret han col·locat filat enrotllat d'espines damunt d'aquesta i damunt el reixat. Nosaltres passem pel lloc del (WP-12) franquegem el torrentó i ens enfilem a l'esquerra per on la paret finalitza.

La resta de l'itinerari el trobem igual.

Ruta circular amb 397 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. El camí des Barranc presenta trams que no són bons de seguir, cal un bon sentit d'orientació en la muntanya.
Excursió realitzada el dia 7 de desembre de 2013.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la riuta a Wikiloc.

Moleta de Binifaldó

Moleta de Binifaldó

Avui ens proposem, després de tres setmanes sense poder sortir per mor de les condicions atmosfèriques adverses, una ruta circular per les rodalies de Lluc, amb una ascensió poc freqüent, amb un desnivell no gaire sever.
Les darreres i abundants precipitacions han regat tot el territori. A la Serra han fet reviure els torrents que baixen plens de vida i les fonts que ragen a cor que vols.
Sa Moltea de Binifaldó és un cim situat a més de vuit-cents metres d'alçada que ens ofereix bones panoràmiques sobre la vall de Lluc i les muntanyes dels voltants.
A les 10 h tocades iniciem la caminada a través de la pista asfaltada que ens condueix a les cases de Menut, deixant a la dreta un restaurat forn de calç i a l'esquerra la creu de Menut, aixecada entre els segles XV i XVI (WP-01).
En arribar a les barreres de la possessió, les franquegem per la dreta per una barrera lateral de fusta. Creuem les cases i tot seguit passem un botador de fusta que ens deixa en el camí ample, de carro, que discorre per l’interior d’un cuidat alzinar. Després d’un vint minuts de pujada des de les cases, arribem al coll Pelat, amb un planiol gran amb pins i alzines i un gran rotlo de sitja.
Uns pocs metres més endavant, deixem el GR i voltem a l'esquerra per iniciar l'ascensió a la moleta de Binifaldó (WP-02). En direcció nord, sense camí, amb alguna esporàdica fita, ascendim alzinar amunt. A uns vuit minuts del coll, passem una pareteta, amb un rovellat filferro obert (WP-03).
Ascendim per la carena evitant acostar-nos a l'espadat que ens queda a la nostra esquerra.
A mesura que guanyem alçada, la panoràmica es va ampliant: la vall de Lluc, el puig Caragoler des Guix, es Grau, n'Ali, es Frontó, es Massanella, es Galileu...
Minuts més amunt, esquivem a l'esquerra un esperó i progressem més cap a la dreta, per un coster més suau.
Rost amunt per un terreny rocós i escarpat, la carena ens deixa al cim de la Moleta de Binifaldó (837m) coronat per una antena (WP-04) quan són les 11,37 h.
L’indret és magnífic, amb el dia clar i tranquil veiem el puig de Massanella, el puig Major que guaita, el puig Roig, el puig Caragoler de Femenia, i el gegant, el puig Tomir.
Des del cim, baixem est-sud-est direcció a un grup de pins, per voltar progressivament al nord i anar a cercar una rosseguera. La baixada és molt dreta, camp a través, sense camí ni senyes de cap tipus. Anem descendint pel llindar d'aquest xaragall, on és més fàcil avançar i, passats uns tretze minuts, desemboquem altra vegada al camí del GR-221, tram Pollença a Lluc quan són les 12,15 h. (WP-05).
Voltem a l'esquerra i, amb un tres i no res, arribem al coll del Pedregaret. Deixem a la dreta una pista forestal, continuem per l’esquerra i, per uns graons superem la barrera del coll.
Des del coll, avancem per la pista asfaltada i, transcorreguts deu minuts, arribem a les cases Binifaldó, situades al peu del puig Tomir, envoltades per altes alzines (WP-06). L'entorn no pot ser més bonic, i més ara, amb l'aigua corrent per la torrentera.
Voltem a l'esquerra pel camí vell de Pollença a Lluc, en sentit sud-oest, cap a les cases de Menut, amb pista asfaltada. Minuts després localitzem un safareig a la dreta i la font des Cossi a l’esquerra de la pista.
Camí endavant, arribem al portell de Menut i, tot seguit al forn de calç on tenim el vehicle, donant per finalitzada aquesta curta però interessant ruta.

Ruta circular amb 325 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 6 de desembre de 2013. El grup ha estat format per: Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruita a Wikiloc.