Comuna de Bunyola pel pas de son Creus

Una nova excursió passada per aigua, la quarta de la temporada. Les previsions meteorològiques ho anunciaven però, com que tenen un marge d’error, volem provar sort i ens animem a sortir.
El recorregut que teníem previst inicialment pujar a la part alta de sa Comuna de Bunyola pel pas de Son Creus, ascendir al penyal d'Honor i al puig de na Marit i davallar per la Coma d’en Buscante, ha quedat amb la pujada pel pas de son Creus i una davallada a corre-cuita sota la brusca per la Coma Gran fins arribar a la carretera de Santa Maria a Bunyola.
En aquest itinerari necessitem la combinació de vehicles, primer deixem un cotxe en l’aparcament del cementiri de Bunyola (Km 8 de la carretera de Santa Maria a Bunyola), després amb la resta ens dirigim a la carretera de Bunyola a Orient a l’alçada del punt quilomètric 3,2 on, en una corba tancada, hi ha un camí sense sortida que ens permet aparcar-los. (WP-01).
Bé, som hi, iniciem la passa per la carretera cap a Orient i, als pocs minuts la deixem per la dreta en el lloc on hi ha una fita (WP-02).
Per pujar fins a sa Comuna, tenim per davant un fort coster per dins un humit bosc mixt d’alzines i pins, sense cap traça de camí. Les fites i les petites fletxes vermelles ens guiaran fins trobar el pas i arribar al camí que condueix al Penyal d’Honor.
Comencem doncs l’ascens en sentit (SE) i, després de creuar una zona d'antigues marjades, entrem dins el bosc. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, ensopeguem amb un camí el qual travessem després de passar per un portell sense barrera (WP-03). Continuem l’ascens mantenint la mateixa direcció que portàvem, és a dir cap a Xaloc. Un poc més amunt, creuem una paret de pedra per un esbaldrec (fletxa i fita). Seguim pujant mantenint aquesta paret un bon rato a la nostra dreta fins assolir un rotlle de sitja (WP-04) (quinze minuts). Sis minuts més amunt tornem a travessar un altre camí de carro (WP-05).
El dia és ennigulat i a mesura que anem guanyant alçada ens endinsem dins una espessa boira que davalla de la cinglera. L’ascensió es fa feixuga i la elevada humitat de l’aire no ajuda gaire.
Ara les fites i les fletxetes ens condueixen, primer cap a la dreta per un indret de roques i després cap a l’esquerra per pujar damunt un ample esperó. En aquest punt avancem cap a Llevant (E) i, passats uns trenta minuts des del camí de carro, localitzem un curiós marge en mal estat (WP-06) ens trobem al principi del pas de son Creus. Un a un i, anant alerta en tirar pedres, pugem damunt la paret, ens desplacem a la dreta i amb una fàcil grimpada, ens situem a una paret seca de terme a la part alta de sa Comuna (WP-07).

Inici del pas de Son Creus

Després de creuar la paret, avancem planer en sentit (SE) i en pocs minuts enllacem amb una pista forestal (WP-08). Són a les 10 h en punt i la boira s’ha fet més densa.
Després de berenar, acomiadem el nostre amic Fernando que ens ha acompanyat aquest primer tram de l’itinerari. Nosaltres continuem per aquest ample sender (NE) que ens condueix a la cruïlla del Penyal d’Honor (WP-09). Decidim no pujar-hi i seguim tot dret ignorant també el camí de la dreta que du Cas Garriguer. Transcorreguts deu minuts, la pista marca una corba a la dreta, ignorem un tirany a l’esquerra i continuem en sentit (SE). Comença a ploure i ens equipem amb material impermeable (anàvem preparats). Deu minuts més avall girem a la dreta per un tirany de muntanya que ens mena, després de marcar diverses voltes, al comellar on està situada la caseta de Cas Garriguer. Passem de llis i baixem escapats per la Coma Gran, ca Na Moragues, es Cocons, la carretera fins arribar al cementiri de Bunyola on hem deixat un vehicle i donem per finalitzada aquesta volta. Una manera com qualsevol altra d'estirar les cames un dissabte al matí sota la pluja.

 
Ruta no circular amb 466 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut. Per pujar pel pas de son Creus no hi ha camí i cal un bon sentit d’orientació en muntanya. El pas es supera amb una fàcil grimpada.
Excursió realitzada el dia 27 d’abril 2013. El grup ha estat format per: Pere, Fernando, Enric, Tomeu, Agustí i Josep.
Referències: Emilio Alonso. Comuna de Bunyola, por el pas de Son Creus.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Serra d’Amós

Síquia de Solleric

Avui ens proposem recórrer la serralada d’Amós composta per tres cims tots ells de més de 800 metres d’altitud: el puig de sa Cova des Carboners (842 m), el puig d´Amos (817 m) i el puig de sa Font Fresca (833 m), encara que aquest darrer quedarà sense assolir per mor del temps atmosfèric.

Són les 8:15 h quan iniciem la passa a Son Ordines (WP-01). Del petit aparcament i, després de superar la barrera per l’esquerra, prenem la pista que condueix al refugi dels Tossals Verds.

Es tracta d’una pista ampla, amb alguns trams cimentats, que discorre pel costat del torrent d’Almadrà. Més amunt i, després de travessar un pont, el rost s'accentua, passa pel costat d’una balma anomenada la cova de la mare de Déu i per l’Estret, punt on el congost s’estreny. 

Transcorreguts trenta minuts, deixem la pista asfaltada per voltar a l’esquerra. Travessem el torrent per un pontet de fusta i tot d’una creuem el portell de Solleric (WP-02). Un cop a l’altre cantó, ens topem amb una bifurcació de camins amb indicadors del GR.

Deixem el que segueix recte que du a Alaró, sender per on davallarem més tard, i continuem pel camí de la dreta en ascens cap a (W). Transcorreguts un dos minuts, deixem aquest camí per desviar-nos a la dreta (WP-03) i agafar una drecera que discorre per la canonada que baixa de l'embassament de Cúber. Localitzem entre carritxers una tapa de registre de la mencionada canonada i un poc més amunt ja divisem el primer túnel. Un cop travessat aquest, sols ens queda seguir la canonada cap amunt (NW) i, passats uns vint minuts de forta pujada, assolim la canaleta de Solleric (WP-04) que transporta l'aigua de la font des Pi.

Seguim a la dreta vorera la síquia que rodeja els penya-segats a força altura sobre el impressionant barranc d'Almadrà i, després d’uns deu minuts aproximadament, assolim un punt marcat per fites on abandonem la canaleta cap a l’esquerra (WP-05). Pugem sense camí per un fort coster, les fites ens condueixen al peu dels penya-segats, baixem uns metres i assolim el pas de caçadors sense nom.

Pas de caçadors

Es tracta d’una estreta cornisa picada a la roca que puja en diagonal esquerra i equipada amb una corda que serveix de passamà. No presenta cap dificultat tècnica i si la roca és seca no és fa necessari la utilització de la corda, això sí, el tram és força aeri amb una considerable timba a l’esquerra.

Superat el pas, ens enfilem sense camí pel vessant rocós del puig de sa Coma dels Carboners. Passem per devora de tres colls de tords, un darrera l’altre, tots ells construïts amb materials artificials que fan mal a la vista. Després de passar el tercer coll, trobem una horrorosa barraca d’uralita verda. Uns minuts més amunt enllacem amb les restes d’un antic camí que ens mena a la runes del porxo de sa Rota, al costa del qual, hi ha una bassa (WP-06) (Hem tardat uns trenta-cinc minuts des que hem deixat la canaleta).

Després de berenar, a les 10:18 h reprenem la marxa per un antic camí de carboners marcat amb fites i petites fletxes vermelles. Passem pel costat d’un forn, deu minuts més amunt per un rotlle de sitja (WP-07) i, amb uns altres deu minuts més, assolim una mena de collet des d’on es divisa una bonica panoràmica (WP-08). Seguim el sender que passa pel costat d’una balma, superem un penyal rocós per un tram de camí de ferradura empedrat que marca diverses ziga-zagues i més amunt s’acaba el camí. Ara les fites ens condueixen per una zona rocosa. Una petita grimpada ens mena a una paret de pedra que tanca el coll. A l’altre cantó ascendim amb fort pendent cap a (NNW) fins a un coll de caça situat al coll de sa Genebrisa. A partir d’aquí, per ascendir al puig de sa Cova dels Carboners (WP-09), girem a la dreta (NE) i, després de passar per una estreta encletxa, voltem a l'esquerra. Les fites ens guien pel coster rocós fins assolir el cim de 842 m. a les 11:15 h. Corre un vent fresquet i el cel s’ha cobert de cúmulus. Després de contemplar les vistes i de realitzar les fotos de rigor, davallem pel mateix camí fins al coll de sa Genebrisa un altre cop.

Puig de sa Cova dels Carboners

A partir d’aquí continuem en sentit (SW), creuem l’alzinar i enfilem la cresta del puig d’Amós per un curt tram de roca amb graons formats per pedres i argamassa.

Ja damunt la carena avancem (SW) realitzant alguna petita grimpada. Es tracta d’un territori inhòspit de roques escardades i afilades que ens obliga avançar lentament. Baixem de la cresta amb una petita desgrimpada i ja per un terreny més còmode entre el bosc assolim el puig d’Amós de 817 m, situat enmig d’una explanada de pins i difícil de percebre (WP-11).

Continuem la nostra ruta amb la mateixa direcció que portàvem, és a dir (SW) paral·lels a una paret seca de partió que ens queda a la nostra dreta, més endavant la creuem per un esbaldrec (WP-12). Després de rodejar el puig de sa Font Fresca, tornem a creuar la paret (WP-13) i descendim cap a (E) amb fort pendent. Transcorreguts uns vint-i-cinc minuts, assolim una nova paret de terme (WP-14). A partir d’aquí ja trobem restes d’un antic camí de carboners que ens davallarà sense complicacions al camí del GR (WP-16).

Ara ja sols ens queda arribar de nou al camí del refugi dels Tossals Verds, després de caminar uns vint minuts i en baixada. Pel camí del refugi retornem al punt d’inici donant per finalitzada la ruta d’avui, són les 14 h en punt quan arribem a l'aparcament situat a prop de les cases de son Ordines.

Ruta circular amb 748 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut. Presenta trams sense camí i per terreny molt carstificat. No és de fàcil orientació. El pas de caçadors no presenta dificultat tècnica però no és apta per persones que pateixin vertigen.

Excursió realitzada el dia 20 d’abril de 2013. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.

Referències: Joan Riera. La serra d'Amós.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.
.

Mirador de ses Puntes

Itinerari: Valldemossa - pla des Pouet - mirador de ses Puntes - Talaia Vella - caseta refugi - coll de son Gallard - cova ermità Guillem - coll de son Gallard - pla des Pouet - Valldemossa.

Iniciem la passa a Valldemossa al final del carrer de ses Oliveres. Al costat esquerra d’un portell, parteix un caminoi que ascendeix en direcció (N). Amb les primeres alzines creuem un primer portell sense barrera, i un poc més endavant, un altre per un botador de fusta.

Després d’aquest segon portell assolim una desviació, el camí de l’esquerra du a la font de s’Abeurada i a son Moragues, nosaltres continuem pel camí de la dreta. És un ample i clar camí de carro que puja amb fort rost, marca successius revolts fins assolir un portell sense barrera que dona accés al pla des Pouet (WP-01).

Travessem l’esplanada coberta d’alzines amb el pou que dóna nom al planiol.

Continuem tot dret i, uns metres més amunt, deixem a la dreta el camí que puja al coll de son Gallard, sender per on davallarem més tard. Ara continuem a l’esquerra en sentit (NW) per un camí que ens condueix al mirador de Can Costa o de ses Puntes (WP-02).

Retornem unes metres enrere per recuperar el camí que continua cap a l’esquerra. Aquest sender és ben fressat i bo de seguir fins arribar a un punt on es desdibuixa un poc, però seguint les fites de pedra cap a la dreta direcció a unes roques, assolim el vèrtex geodèsic de la Talaia Vella de 856 m (WP-03).

El sender continua en sentit (E) per damunt la carena i, al cap de pocs minuts, ens mena a la caseta refugi a 868 m d'altitud (WP-04).

Gaudim d’un esplèndid dia primaveral que ens permet contemplar una bonica panoràmica, també aprofitem per fer la foto de grup.

Davallem de la caseta per un bonic camí cap a Gregal (NE). Un poc més avall marca una corba a la dreta canviant el sentit de la marxa (SE) i, amb parell de corbes més, ens deixa al coll de son Gallard, cruïlla important de camins (WP-05).

Nosaltres continuem tot dret amb la mateixa direcció que portàvem, és a dir (SSE) pel camí de l’Arxiduc amb forta pujada i, transcorreguts uns pocs minuts, agafem un tirany a la dreta que ens mena a la cova de l'Ermità Guillem (WP-06) després de creuar un portell.

Una vegada visitada la cova i el seu tranquil entorn, retornem de nou al coll de Son Gallard pel mateix camí que hem utilitzat per la pujada.

Ara agafem el sender que surt a l’esquerra en sentit (SSW) que ens baixa, sense cap problema, al Pla des Pouet lloc que aprofitem per dinar.

Des d’aquí ja sols ens resta retornar cap a Valldemossa seguint a la inversa el camí que hem emprat de bon matí.

Ruta circular amb 546 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 14 d’abril de 2013 amb l’AAVV de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

La Trapa. Pas de sa Xarxa

El mirador de la Trapa

Avui és un dia molt especial, a la fi ens podem retrobar la majoria dels components del grup, feia estona que no ens veiem. Enric i Agustí, ja us enyoràvem!

La ruta d’avui consisteix en pujar a la Trapa per un itinerari clàssic, des de Sant Elm pel camí de can Tomeví, i davallar pel pas de sa Xarxa. És una baixada directa i agosarada des del mirador de la Trapa fins al camí de la cala d’en Basset. Posteriorment ens arribem fins a la Torre homònima i retornem a Sant Elm pel pas des Grau. Seguim les indicacions de l’amic Pep Torrens.

Som hi ! A les 8:15 h iniciem la passa a Sant Elm a la plaça de Mossèn Sebastià Grau (WP-01). Des de la mencionada plaça, prenem per l’avinguda de la Trapa que més amunt es converteix en el camí de terra de can Tomeví el qual discorre planer per un frondós pinar.

Transcorreguts uns quinze minuts, assolim l’entreforc de camins situat al costat de les cases de can Tomeví (WP-02). Seguim dret amb la mateixa direcció que portem, és a dir en sentit (N).

En quatre minuts més, assolim una altra bifurcació on hi ha dos pilons de ciment (WP-03) (si seguíssim recte baixaríem a la cala d’en Basset) continuem pel desviament de la dreta en direcció (NE).

Ara el fitat i fressat camí puja amb fort rost per antigues marjades envaïdes de pins. A mesura que guanyem alçada i sortim del bosc, podem contemplar sa Dragonera i l’antiga torre de defensa de la cala.

El camí avança en direcció (N) i ens mena a un pas entre roques on hi ha esglaons picats i alguns construïts amb ciment (WP-04) (38’).

Superat el pas, el qual no presenta cap tipus de dificultat, ja albirem la vall de Sant Josep amb el seu conjunt de marjades i les cases del monestir. També podem observar el barranc que ens ha de conduir al pas de sa Xarxa.

Davallem pel sender, més avall salvem un reixat per un botador de fusta, i en pocs minuts més, assolim la pista que ve de les Basses. Voltem a l’esquerra i, en un tres i no res, arribem al primitiu convent (WP-05) (15’), amb les seves ruïnoses construccions, el restaurat molí de sang, la gran era i el bonic mirador sobre cala en Basset i Sa Dragonera.

Després de berenar, iniciem la forta davallada pel tram més espectacular, atractiu i salvatge d’aquest recorregut. Situats en el mirador, voltem a l’esquerra en sentit (E) i avancem sense camí seguint algunes fites que ens condueixen al barranc que davalla del monestir. Aquí localitzem les restes d’un forn de calç (WP-06) (7’).

Pas de sa Xarxa

Voltem bruscament a la dreta, deixem el forn de calç a la nostra esquerra i avancem per dins el torrentó en sentit (SW) tot seguint les fites de pedra i les petites fletxes vermelles que ens guiaran tota la baixada.

El terreny és incòmode: un poc descompost, vegetació i pins morts entravessats ens obliguen extremar les precaucions i avançar lentament. Un poc més avall, les fites ens treuen del barranc i ens condueixen a l’esquerra pel peu d'unes parets escarpades fins anar a parar a la part més delicada de l'itinerari: el pas de sa Xarxa (WP-07) (15’).

L'amic Pep Torrens en fa la següent descripció: “Només té un punt d'atenció, en el caire de la caiguda del torrent cap a Cala en Basset. Es un pas rocós, no aeri, per tant es perill és mínim, si be és cert, que el terreny es irregular i arenós, lo qual dona sensació de poca adherència. És, per altra banda, un pas curt on no cal badar gens.”

Un a un anem davallant amb precaució, el terreny és vertical i no disposem de masses punts on aferrar-nos, l’opció més segura es ajupir-se i aferrar-se a la roca com podem.

A l'altra cantó del barranc s'alcen els espadats, a d'alt dels quals hi ha el mirador on hem estat fa poc.

Després de superar el pas voltem a l’esquerra i continuem el vertiginós descens, sempre per un pronunciat pendent, en direcció (SSW). És un descens que discorre entre carritxeres, garballons i alguns pins per un terreny de roques i descompost. Les vistes són espectaculars, sa Dragonera, la torre de defensa i al fons la cala de còdols amb les seves aigües blau turquesa.

En un moment donat perdem el seguiment de les fites davallant massa d’altitud i no podem seguir. Optem per retrocedir i rectificar l’itinerari, sempre amb la direcció resultant de (SSW).

Un cop retrobades les fites i les fletxetes vermelles no tardem gaire en desembocar a un perdut corriol que baixa amb suavitat i ens condueix a una pista. Des d’aquí seguim a la dreta (N). El camí ample marca diversos revolts i arriba a una esplanada on si continuéssim recta ens duria a la bonica cala. Però nosaltres voltem a l’esquerra creuem el tàlveg o centre de la vall de la cala i ens enfilem en sentit (W) per un tirany fitat que discorre rost amunt, entre pins i mates, ben fressat.

Tretze minuts més amunt, assolim un planiol on hi ha una gran fletxa de pedres (WP-08). Voltem a la dreta i avancem per un sender ben marcat que en pocs minuts en condueix a la talaia d’en Basset (WP-09).

Torre de cala en Basset

Aquesta torre és cilíndrica, amb una cambra principal i una terrassa, va ser edificada al segle XVI i forma part del conjunt de torres de defensa que servien per vigilar la costa i protegir l'illa de les incursions pirates.

Amb la torre a l’esquena, agafem a la dreta un confós corriol que parteix cap Llebeig (SW). És un tirany senyalitzat amb algunes fites que discorre rost avall, entre pins, direcció a la mar, però prest gira a la dreta, després a l’esquerra i recupera la direcció (SW) novament. Després de quinze minuts, arribem a unes roques que semblen que ens tallin el pas. És el pas d’en Grau (WP-10) travessar-lo no presenta cap tipus de dificultat.

Pocs minuts del pas, el caminoi desemboca a un vial per on prenem a l’esquerra i en tretze minuts més ens condueix a Sant Elm, són les 13,10 h quan tanquem el cercle d’aquest recorregut.

Ruta circular amb 469 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut. Ruta per muntanyencs avesats a circular per territoris dificultosos i amb fort pendent. Des del mirador de la Trapa fins al camí de la cala en Basset, no hi ha camí i cal seguir les fites i les petites fletxes vermelles, el contrari pot resultar perillós. Compta amb extraordinàries vistes del litoral de Tramuntana.

Excursió realitzada el dia 13 d’abril de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Agustí, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Pla des Aritges pel pas de sa Cova i el camí de s'Arxiduc

Inici: Camí des Cairats situat a la urbanització de s'Arxiduc (Valldemossa). S’hi accedeix pel carrer d'Àustria (Km 17,200 de la carretera Ma-1110).

(WP-01) Camí des Cairats - 0,0 km - 0 minuts - 433 m d'altitud.
A les 7:50 h iniciem la passa cap al nord-est per la pista des Cairats. El camí discorre horitzontalment entre camps de conreu a la dreta i el bosc a l'esquerra. Devers uns deu minuts, franquegem una barrera per un pas lateral i, tot d'una després, travessem un portell amb un pas canadenc. Seguim recte en suau ascens, passem vora la caseta ensorrada de la font na Ropit i, uns metres més amunt, ignorem el trencall que puja al Pla dels Xots. Seguim tot dret, fins arribar a una corba tancada a la dreta.

(WP-02) Desviament - 1,5 km - 20 minuts - 485 m d'altitud.
Aquí deixem el camí principal per agafar un altre que segueix recta, fins trobar una una baixa paret de terme.

(WP-03) Paret - 1,7 km - 23 minuts - 501 m d'altitud.
La franquegem, voltem noranta graus a l'esquerra i iniciem una forta pujada cap a l'altiplà dels Cairats.
Anem pujant orientats a l'oest per un pronunciat coster rocallós. Devers quinze minuts des de la paret, assolim la base de les penyes on hi ha una petita enfonsada d'uns quatre metres situada a baix d'una balma. És la petita balma què dóna nom al pas.
Girem a l'esquerra (sud-oest) i per darrera d'una alzina de tres branques, ascendim per una curta xemeneia amb l'ajuda de les mans. Un cop superada, voltem a la dreta (nord-oest) cap als peus de les penyes i amb una petita grimpada assolim un esperó que ens deixa damunt la cova.

(WP-04) Pas de sa Cova - 1,9 km - 38 minuts - 583 m d'altitud.
Seguim pujant, en diagonal esquerra (oest) per una ampla cornisa amb força vegetació. Ben aviat, passem pel costat d'una fita (WP-05) i uns metres més endavant girem a la dreta (nord-oest) en direcció a un pi solitari.

(WP-06) Pi 01 - 2,2 km - 55 minuts - 677 m d'altitud.
En aquest punt voltem de nou a la dreta (nord-est) i, transcorreguts uns minuts, arribem al que el mestre Emilio Alonso anomena el Pla des Cairats, un terreny pla en aquesta accidentada vessant. Avancem entre les carritxeres orientats a nord-est, i després de travessar un clap de pins, ens desviem a l'esquerra. Avancem cap al nord per un terreny incòmode direcció a uns gran pins que veiem davant nostre, els qual assolim en uns quinze minuts.

(WP-07) Pi 02 - 2,6 km - 1 hora i 20 minuts - 744 m d'altitud.
Iniciem l'ascens per l'interior d'un estret tàlveg. Al principi pel costat dret (esquerra orogràfic) i al cap d'uns minuts per l'altre vessant per salvar mitjançant una ziga-zaga, i per una cornisa, un salt del torrent.
Continuem pujant per la llera del mateix i, passats uns vint-i-cinc minuts des dels pins, arribem a un altiplà on hi ha una alzina solitària.

(WP-08) Alzina - 3 km - 1 hora i 45 minuts - 880 m d'altitud.
Des de l'azina, girem a l'esquerra i anem direcció nord-oest cap un ample coll. Llavors, continuant amb la mateixa direcció, assolim sense cap dificultat, el camí de s'Arxiduc en el punt anomenat Pla des Aritges.

(WP-09) Pla des Aritges - 3,4 km - 2 hores i 20 minuts - 907 m d'altitud.
Seguim a l’esquerra (nord-oest) pel camí de s’Arxiduc en lleugera pujada. Transcorreguts uns nou minuts, deixem a la dreta el puig Caragolí i, un poc més endavant, deixem també a la dreta el camí que davalla cap a Deià. Ara el camí va canviant de direcció en sentit sud-oest i transcorre en davallada per damunt els cingles de son Rul·lan. Aquest camí és una balconada natural amb vistes espectaculars que en trenta minuts ens situa a la cova de s’Ermità Guillem.

(WP-10) Cova ermità - 5,5 km - 2 hores i 58 minuts - 794 m d'altitud.
Des de la cova, agafem un tirany que en sentit sud es precipita rosseguera avall i ens deixa al fons del comellar el Corral des Bous. Ara voltem a la dreta (sud-oest) i en pocs minuts assolim el portell d'entrada al pla des Pouet.
Creuem el portell i davallem pel camí de carro, fins arribar al carrer de les Oliveres. Carrer avall, girem a l'esquerra pel carrer Ametllers, el qual ens mena al principi de la ruta.

(WP-01) Camí des Cairats - 8,6 km - 3 hores i 51 minuts - 433 m d'altitud.
A les 11:41 h donem per finalitzada l'excursió.

Fitxa:

Ruta: Circular.
Inici/ Final: Urbanització de s'Arxiduc (Valldemossa)

Distància aproximada: 8,6 quilòmetres

Pujada acumulada:  552 metres

Alçada mínima - màxima: 430 - 939 metres

Temps efectiu sense parades: 2 hores i 55 minuts (Total: 3 hores i 51 minuts)

Excursió realitzada el dia: 5 d'abril de 2013

Components del grup: Pere i Josep

Cartografia: Mapa Alpina Tramuntana Central (Escala: 1:25.000)

Observacions:  La pujada pel pas de sa Cova és la part més espectacular i salvatge d’aquest itinerari. No hi ha camí i el desnivell a superar és considerable.

Track de la ruta a Wikiloc.
Clica la següent imatge per veure l'àlbum de fotografies:

Fonts Ufanes i pas d’en Bisquerra

Camí a ses fonts Ufanes

Itinerari: Barrera d’entrada a sa Finca de Gabellí Petit - ses fonts Ufanes - camí Alcanalleta - font de sa Mina - plana d’Alcanelleta - pas d’en Bisquerra - pla de sa Bassa – coll Coma Llarga – font de sa Pega - comellar de sa Pega – Monnàber Vell – Ermita de Sant Miquel.

Són les 8 en punt quan iniciem la passa en la barrera d’entrada a la Finca de Gabellí Petit, situada molt a prop de l’ermita de Sant Miquel (WP-01). La barrera és tancada fins a les 10 h, però en aquest mateix moment entra l’encarregat de la finca pública, en Llorenç que molt amablement ens deixa passar.

Després de caminar uns vint minuts pels bonics camps de la finca, arribem al monument natural de ses Fonts Ufanes situat dins un ombrívol alzinar (WP-02). Ja sabíem què no brollaven, però l’entorn no deixa de tenir el seu encant i bé es mereix una petita aturada.

El nostre itinerari segueix en sentit (N) per darrera les cases del centre d’interpretació, passa pel costat del talaiot des Claper des Doblers i entra dins el llit sec del torrent de Biniatró. Després d’avançar uns minuts per la llera del torrent, arribem a una pressa (WP-03) (10’) que superem pel marge esquerra. Seguim avançant per dins el torrent i, després de franquejar dues barreres metàl·liques, una per sota i l’altre per l’esquerra al costat de la paret, arribem a la pista que mena a les cases de Biniatró (WP-04) (30’).

Continuem amunt per la mateixa pista en sentit (NW) per dins un bonic alzinar, no tardem gaire en passar per una zona de sitges on hi ha un bonic pou (WP-05) (10’).

Després de caminar deu minuts més, creuem una barrera oberta (WP-06) que marca el canvi de terme, ara entrem dins Escorca, a la finca d’Alcanelleta (10’).

Continuem per aquest ample camí, què amb forta pujada marca diverses ziga-zagues (W), fins assolir la font de sa Mina (WP-07) (47’). La pista continua pujant en decisió tornant a fer algunes voltes i, transcorreguts uns vint minuts, ens mena als antics camps de conreu d’Alcanelleta. Nosaltres no arribem a les cases, si no que girem a l’esquerra i, després de creuar una paret seca, ens enfilem coster amunt en sentit (SE) per dins un alzinar ajudant-nos de les fites fins assolir el peus dels penya-segats. Ens trobem al pas d’en Bisquerra (WP-07) (20’) una encletxa a la roca equipat amb un cable d’acer que ajuda a superar-lo. No presenta cap dificultat tècnica però s’ha d’emprar les mans. Dalt del pas trobem una paret seca des d’on es divisa una bona panoràmica.

Pas d'en Bisquerra

Continuem ara en sentit (S) pràcticament sense camí per un terreny pedregós i amb l’ajuda de les fites de pedra i marques de pintura arribem al pla de sa Bassa (WP-09) (20’).

El nostre itinerari segueix (SW) i no tardem gaire en enllaçar amb un camí de carro que ens mena en baixada al coll de la Coma Llarga (WP-10) (21’).

Ara girem a l’esquerra cap a (E) per dins un bosc mixt i, uns quinze minuts més avall, assolim un portell sense barrera que creua una paret seca (pal indicador groc). A l’altre cantó del portell a l’esquerra i vorera de la paret parteix un confós caminoi per dins el bosc que en pocs minuts ens puja a la font de sa Pega situada a la dreta d’unes marjades (WP-11).

Retornem al portell (WP-12) i continuem el fressat camí en sentit (S) que baixa pel comellar de sa font de sa Pega fins arribar al llit del torrent d’en Carròs en el punt on hi ha un pal indicador amb una fletxa groga. Ara continuem per dins el torrent i, estones pel seu marge esquerra, superem una nova pressa pel cantó esquerra fins arribar al pont de sa Plana (WP-13) (55’). Passem pel seu ull, travessem una barrera metàl·lica i arribem a un ample camí de terra. Ara seguint aquest sender que discorre per camps de secà, arribem a la finca de Monnàber Vell (WP-14), transcorreguts vint minuts des del pont.

Encara ens queda de caminar gairebé un kilòmetre i mig, per asfalt, per arribar a l’ermita de Sant Miquel on tenim el cotxe i donar per finalitzada aquesta bonica ruta.

Ruta circular amb 863 metres de pujada acumulada i 16 km de recorregut. Itinerari llarg amb fort desnivell i amb trams sense camí que pot presentar problemes d'orientació. El pas d'en Bisquerra no és tècnic i es puja bé amb una grimpada.
Excursió realitzada el dia 04 d’abril de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.