 |
| Pas de s'Estaca |
Excursió matinal i passada per aigua que discorre per camins de ferradura entre frondosos alzinars i dos interessants passos, el de s’Estaca i el de s’Escaleta.
Seguim les indicacions de l'amic i mestre Emilio Alonso publicades a la premsa local.
Iniciem doncs l’excursió d’avui en la plaça de Cabrit i Bassa de Los d’Amunt d’Alaró (WP-01).
Des de la plaça seguim pel carrer de Son Duran que ens condueix al tram asfaltat del camí vell d’Alaró a Orient. Aviat deixem a l’esquerra el portell de Can Corona. Continuem amb sua pujada i amb el torrent de l’Estret a la dreta que ens acompanya una bona estona. Transcorreguts deu minuts arribem a les cases de ses Artigues on està situada, a l’esquerra del camí, la mina de la font de la Vila o de les Artigues.
Seguim pel cimentat camí i, a uns deu o dotze minuts més amunt a l’alçada d’un pal d’electricitat, el deixem per voltar a la dreta (WP-02). A partir d’aquí iniciem un nou tram que ens ha de permetre pujar fins a les cases des Verger passant abans pel interessant i desconegut pas de s’Estaca.
Avancem per un camí de terra, deixem a l’esquerra un porxo d’olivar i pugem per un corriol que discorre per boniques marjades amb oliveres (E). Una mica més amunt localitzem una cisterna en una paret de pedra (WP-03). Envoltem la cisterna ara cap a Gregal (NE) i tot d’una botem un reixat per un primer botador metàl·lic. Més amunt trobem el segon botador que torna a salvar un reixat (WP-04). A partir d’aquí el camí es desdibuixa un poc, continua ascendint entre marjades amb l’ajuda de fites i petites fletxes vermelles seguint la direcció (NE) i, cinc minuts més amunt, arribem a un coll tancat per una paret que superem per un tercer i darrer botador metàl·lic (WP-05).
El fitat camí gira a l’esquerra per dins un frondós bosc de pins i ens condueix, transcorreguts uns deu minuts, al principi del Pas de s’Estaca (WP-06).
Aquest pas és un antic tram de camí de bístia que supera, amb diverses voltes, un important desnivell on encara s’entreveu un deteriorat empedrat.
 |
| Marge de sosteniment |
Continuem el nostre camí que ara gira a l’esquerra en direcció (NW), sempre amb l’ajuda de petites fletxes vermelles, més endavant creuem una zona de pedres llises i, deu minuts més amunt, localitzem el marge de sosteniment d’un camí (WP-07). L’amic Emilio Alonso creu que havia de ser en aquest mur, on hi va haver l'estaca que dóna nom al pas.
Un cop superat avancem cap a la dreta per un evident camí que ens condueix a un rotlle de sitja amb un gerro de ferro oxidat damunt (WP-08).
El nostre recorregut continua darrera un pi caigut transversalment al bell mig del camí. Uns minuts més endavant, el sender travessa una paret de pedra per un portell sense barrera, i en deu minuts més, assoleix un nou portell que desemboca a un camí ample (WP-09). Continuem a la dreta per aquesta pista que a pocs metres enllaça amb el camí que ve de les cases des Verger i que ascendeix al Castell d’Alaró (WP-10).
En aquest punt girem a l’esquerra i pugem fins al Pla des Pouet per les costerudes dreceres del camí vell tardant més o menys uns vint minuts.
Des d’aquí ignorem a la dreta l’empedrat camí que puja al Castell d’Alaró, i iniciem el descens pel camí de ferradura que baixa cap a Tramuntana per dins un humit alzinar fins travessar un portell que dóna accés a les marjades d'olivar.
A partir d’aquest moment i fins arribar de nou a Alaró, ens acompanya, primer una calabruixada i després una fina pluja que ens deixa ben banyats.
El camí continua cap a Ponent (W) en suau baixada i, després de passar pel costat de la font d’en Tries, ens deixa al punt quilomètric 11,800 de la carretera Ma-2100 d’Orient a Alaró (WP-11).
Girem a l’esquerra direcció a Orient i, passats uns 800 metres, localitzem un pal indicador “Alaró Pas de s’Escaleta” punt on deixem la carretera i voltem a l’esquerra per travessar una barrera de fusta i emprendre la forta pujada pel antic camí empedrat i esglaonat que unia Orient amb Alaró. Tardem uns tretze minuts en arribar al punt més alt, un ampla collet on es localitza el creuament a la dreta que ens duria al Pas de s’Estaló. Nosaltres continuem pel marcat senderó (SE) que ens mena, per dins un bonic alzinar, al Pas de s’Escaleta (WP-12), una petita pressa amb graons que té la funció de retenir l’aigua de la pluja.
Seguim el descens per un antic camí de ferradura el qual desemboca a una pista cimentada per on prosseguim a la dreta. Passem per s’Estret i més avall, a l’esquerra, deixem el camí que hem agafat de bon matí per pujar al pas de s’Estaca.
Ara sols resta retornar al poble pel mateix camí i donar per finalitzada aquesta bonica excursió.
Ruta circular amb 606 metres de pujada acumulada i 10,5 km de recorregut. Ruta que pot presentar alguns problemes d'orientació entre els WP-02 al
WP-10. La resta discorre per camins fàcils i ben senyalitzats.
Excursió realitzada el dia 02 de febrer de 2013. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.
