Volta per na Costitxa

Pas de na Costitxa

Aquesta excursió discorre per remots i oblidats tiranys que envolten la Mola na Costitxa (Puigpunyent). Ens permetrà descobrir una sorprenent escletxa de considerables dimensions, una font enclavada en un bucòlic paratge i una original construcció que aprofita una gran balma.

Seguim la ressenya del bon amic Emilio Alonso publicada en el seu blog: "Mis días de Montana".

Itinerari: Pedrera - pas de na Costitxa - esquerda de na Costitxa - portell - coll des Senyors - font de sa Coma - corral de ses Cabres - pedrera.

El punt de sortida és una abandonada pedrera situada en la parcel·lació de Son Net. Per arribar-hi, sortint de Puigpunyent direcció a Galilea, agafarem el primer trencall a mà dreta i seguirem els rètols "Reserva des Galatzó". En arribar a un coll amb una cruïlla de tres carrers, seguirem el vial de la dreta que ens conduirà a l'antiga cantera, lloc on podem aparcar els vehicles (WP-01).

A les 8,20 h. d'aquest dissabte gris i molt ventós, iniciem la caminada reculant per on hem vingut. Al primer carrer, voltem a l'esquerra, baixem per asfalt, ignorem dos desviaments a la dreta i, tot d'una, desemboquem a un camí de terra (WP-02). Aquest sender carreter s'endinsa dins el bosc. Ben aviat l'hem d'abandonar per baixar cap a la dreta. Es tracta d'un sender que més avall s'esvaeix, però algunes fites ens condueixen cap a xaloc (sud-est) paral·lels a una paret que tenim a l'esquerra fins arribar al fons de la torrentera. Descendim sud-sud-oest per la seva llera, desgrimpem dos petits i fàcils bots i, ben prest l'abandonem pel seu marge esquerra (està indicat amb una fita). Just davant nostre localitzem una enderrocada paret, és el pas de na Costitxa (WP-03). Són les 8,52 h. Referent al nom d'aquest pas, l'amic Emilio diu: "batejat així, a falta d'un altre topònim conegut, per Pep Torrens el seu redescobridor".

Superat el pas, el qual no presenta cap tipus d'entrebanc, seguim nord-est durant uns quinze minuts aproximadament, i després sud-est durant quinze minuts més. Aquest tram és sense camí, per dins un bonic bosc. Les fites ens duen per la vorera dels penya-segats que tenim a la dreta. Si hi guaitem, es pot contemplar la clotada del comellar ses Someres amb unes impressionants parets envoltades de bosc.

A les 9,25 h arribem a una gran fita (WP-04). Ara hem de seguir les fites cap al nord-nord-est fins arribar, set minuts més tard, a l'esquerda de na Costitxa (WP-05). Es tracta d'una llarga, estreta i alta clivella molt espectacular que bé es mereix una aturada per baixar al seu interior.

Esquerda de na Costitxa

Deu minuts més tard, reprenem la marxa anant a cercar un tirany que passa al nord de la esquerda. És un sender fàcil, pla i senyalat amb fites, que ens condueix a una paret mitgera, volta a la dreta (est) i arriba a un rotlle de sitja. S'han fet prop de les 10 h i decidim aturar-nos per berenar.

A les 10,23 h, continuem pel tirany que planeja direcció sud per un territori més clar i molt pedregós. Tan sols quatre minuts del rotlle, hem d'ignorar les fites que segueixen tot dret i voltar a l'esquerra (nord-est) (WP-06) i seguir unes altres i curioses fites (d'una sola pedra en posició vertical), deixant un coll de caça a la dreta. Ara, progressivament, l'itinerari torna a canviar de direcció quasi cent vuitanta graus. Dirigim la passa cap al sud per un tirany més traçat que baixa marcant algunes voltes. No tardem gaire en passar per una curiosa i gran fita, a l'esquerra de la qual, albirem una paret amb un portell sense barrera (WP-07). Són les 10,43 quan el franquegem.

A l'altre cantó del portell, no hem de fer cas del sender que davalla per l'esquerra, i voltar a la dreta avançant paral·lels a la paret. Baixem per la carena, en direcció sud, franquegem un parell de colls de caça i, a les 11 h arribem al coll des Senyors on hi ha una caseta (WP-08).

Després d'una breu aturada, seguim el corriol, planer i fressat, que tomba a la dreta (nord-nord-oest). No tardem gaire en travessar un portell sense barrera, després d'obviar un trencall a l'esquerra, a les 11,15 h arribem a una cruïlla de camins (WP-09). El que baixa a l'esquerra ens menarà fins a la font de sa Coma (WP-10). Per arribar-hi, el camí ens deixarà a un barranc, per on continuarem a l'esquerra desgrimpant un parell de fàcils bots.

Després de visitar aquest joliu indret, retornem al camí (WP-09) que seguim nord-oest per dins la coma de ses Someres. Al cap d'un parell de minuts, creuem el torrent, passem per una balma i, després de travessar el torrent un parell de vegades més, arribem a l'alçada del pas de na Costitxa (WP-03), tancant el primer cercle d'aquest itinerari.

Retornem un bocí pel camí que hem fet de bon matí, fins a la paret que tanca el barranc (WP-11), la qual hem de travessar. Progressem, primer pel jaç i més tard per la vorera del torrent, finalment el deixem per la dreta. Ara el tirany s'enfila amb forta pujada per dins el bosc i mor a una esplanada, sa Rota des Soldat. A les 12,17 h arribem a un camí ample que prenem per la dreta (nord) (WP-12). Deu minuts més tard, assolim un encreuament de camins per on hem de voltar de nou per la dreta (WP-13). Aquest ample camí es dirigeix a les cases de sa Muntanya, però nosaltres, en arribar a un portell, voltem a l'esquerra per un altre caminoi que en pocs minuts ens mena al Corral de ses Cabres, situat a la dreta del camí on fem una breu aturada (WP-14).

Ara retornem fins la cruïlla (WP-13) i agafem el camí de la dreta que ens condueix a un bonic pou (WP-16). Des d'aquí baixem sud-est fins desembocar al camí ample que fa poc hem passat. Voltem a la dreta fins a la Rota des Soldat (WP-12). Aquí seguim recte (sud-oest), el senderó es perd una mica, marca algunes voltes en pujada i arriba a una paret que creuem per un ensorrament.

Anem a parar al camí per on hem baixat al torrent de bon matí. Ara sols resta seguir el mateix camí fins arribar de bell nou a la cantera, donant per finalitzada la nostra ruta d'avui. Hi arribem a les 13,15 h.

Finalment ha estat una volta força agradable per uns indrets solitaris que ens ha permès conèixer i gaudir belles raconades.

Ruta circular amb 558 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Alçada màxima: 507 m.

Temps en moviment: 3,25 h. Temps parat: 1,30 h. Temps total: 4,55 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari en general bo de fer però d'orientació complicada. Per baixar fins a la font de sa Coma, cal desgrimpar dos petits bots del torrent i creuar una cornisa un poc aèria.

Excursió realitzada el dia 29 de març de 2014. El grup ha estat format per: Fernando, Tomeu C. i Josep.

Un altre itinerari molt semblant a la Mola de na Costitxa.
Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Pas d'en Príam o de sa Regata

Fa estona que l'amic i company de cordada Biel m'havia parlat de pujar al puig de Sant Pere (851 m), situat a l'est del coll de Pastoritx dins el terme municipal de Bunyola. Ell ja fa un grapat d'anys hi va estar i té ganes de tornar-hi. A més a més volem fer l'aproximació pel pas d'en Príam, tant en Biel com n'Agustí no el coneixen. Avui era el dia, les previsions meteorològiques eren de pluges febles a partir de l'horabaixa, per tant volem intentar fer cim durant aquest matí de dissabte. No ha estat possible, la boira baixa i la brusca ens han obligat a deixar-ho anar.

A les 7,40 h iniciem la caminada en el poble de Valldemossa (urbanització de s'Arxiduc) pel famós camí dels Cairats, ruta tradicional d'ascensió al Teix (WP-01). En uns dotze minuts travessem una segona barrera, i deixem el trencall que surt per la dreta. Més amunt trobem a la dreta la ruïnosa caseta de la font de na Rupit i a uns cinquanta metres, deixem aquest camí i ens desviem a la dreta per una pista de terra (WP-02). Un quart d'hora més tard, trobem una nova cruïlla de camins (WP-03), agafem el de l’esquerra (est), superem un marge per uns escalons i a les 8,20 h arribem al Pla des Xots (WP-04) on hi ha una paret seca a la dreta que separa l’alzinar. Des d’aquí progressem recte (est-nord-est) paral·lel a la paret. Transcorreguts cinc minuts, hem d'ignorar un tirany que surt a la dreta (WP-05) i seguir amb la mateixa direcció per un de més confós que ens mena a una paret transversal amb graons (WP-06). Després de creuar una sitja, enfilem coster amunt seguint un tirany fitat per dins l’alzinar que ens condueix als peus dels penya-segats. Per superar aquests, pugem per la segona canal que trobem, és el pas d’en Príam (WP-07). Una canal plena de fullaraca d'alzina molt rosta que supera un important desnivell. A la part final s'estreny i cal ajudar-se amb les mans per pujar. Hi arribem a les 8,42 h.

Pas d'en Príam

Un cop superat el pas ens endinsem dins una espessa boira i notem algunes gotetes. Les fites ens condueixen amb forta pujada per dins l'alzinar. A les 9,15 h, desemboquem a un camí carreter per on voltem a l'esquerra (nord-nord-est) (WP-08). Després de set minuts arribem el camí des Caragol que ve de la font dels Polls (WP-09). Aquí comença a plovisquejar, decidim fer una aturada per berenar i veure com evoluciona el temps. S'atura de ploure i decidim continuar voltant cap a la dreta.

Aquest camí ascendeix fent revolts i mor a una sitja. A partir d’aquí pugem en tendència a la dreta per un comellar fins arribar a una paret seca (WP-10).

Arribats en aquest punt, arranca novament a ploure (ara sembla que va de veres), i la boira baixa cada vegada és més densa. Amb aquest panorama, decidim desistir i tirar cap avall pel camí des Caragol.

Arribem a les 11 h a la pista dels Cairats, a l'alçada de la font dels Polls. Ara baixem, tranquil·lament sota una fina brusca, per aquest ample sender que ens condueix novament a Valldemossa. Hi arribem a les 11,49 h.

Al final ha estat una bona manera d'estirar les cames un dissabte al matí sota la pluja.

 

Ruta circular amb  metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Alçada màxima: 916 m.

Temps en moviment: 2,46 h. Temps parat: 1,23 h. Temps total: 4,9 h (segons el GPS).

Observacions: Ruta que pot presentar algun problema d'orientació. El pas d'en Príam és fàcil.

Excursió realitzada el dia 22 de març de 2014. El grup ha estat format per: Biel Pomar, Agustí i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Pas de sa Cova - Pla des Cairats - Cova de ses dues Boques - Pas des robust marge

Cova de ses Dues Boques. Panoràmica realitzada per Biel Pomar.

Agradable passejada pels voltants de Valldemossa. A través del pas de sa Cova, ens situarem dalt el Pla des Cairats. Recorrerem un bonic tram del camí que travessa aquest Pla. Visitarem una curiosa i amagada cova enclavada en mig d'un penya-segat, i a través del "pas des robust marge" accedirem al camí de na Torta.

Itinerari: Valldemossa - pista de Son Moragues - pas de sa Cova - altiplà des Cairats (o des Coconar) - camí de ses Basses - Portell al camí des Pla des Pouet - Font de s'Abeurada - cova de ses Dues Boques - pas des robust marge - camí de na Torta - Pla des Pouet - Valldemossa.

Deixem el cotxe a Valldemossa al final del carrer de les Oliveres, on arranca el famós camí des Pla des Pouet, pel qual fem comptes finalitzar aquest itinerari.

A les 8 h iniciem la passa per asfalt. Del carrer de les Oliveres voltem a l'esquerra pel carrer Ametlers, després Hongria i finalment Xesc Forteza, al final del qual surt la pista de Son Moragues i per on continuem.

En uns dotze minuts travessem una segona barrera, i deixem el trencall que surt per la dreta. Més amunt trobem a la dreta la ruïnosa caseta de la font de na Rupit i, a uns metres més endavant, deixem a la dreta una pista de terra.

A les 8,28 h arribem a una corba a la dreta, on hem deixar el camí principal per agafar un altre que segueix recta cap a nord-est (WP-01). Tot d'una arribem a una paret de terme (WP-02), la travessem i comencem la pujada girant a l'esquerra en sentit oest i paral•lels a la paret.

Pugem sense camí per un pronunciat coster entre roques i matolls i, transcorreguts uns quinze minuts des de la paret, assolim la base dels espadats on hi ha una petita enfonsada, és la petita balma què dóna nom al pas.

Uns metres abans d'arribar a la cavitat, voltem a l'esquerra (sud-oest) i salvem una curta xemeneia. Després tot d'una virem a la dreta (nord-oest) fins assolir els peus de les penyes per on hem de voltar novament a la dreta.

Pas de sa Cova

Són les 8,54 h i ens trobem davant el pas de sa Cova (WP-03) el qual ens permet, amb una petita grimpada, assolir un esperó que ens deixa damunt la cavitat.

Un cop superat el pas, continuem la pujada en diagonal a l'esquerra (oest) per un terreny amb força vegetació i bastant incòmode. Seguim amb la mateixa direcció, paral·lels a les roques de la dreta, passem per un rotlle de sitja i, a uns quinze minuts del pas, hem de voltar cap a l'oest-nord-oest. Així, a les 9,15 h arribem al que n'Emilio Alonso anomena el Pla des Cairats (WP-04), un altiplà en aquesta accidentada vessant.

Aquí hem de voltar a l'esquerra (sud-oest) i mantenint l'alçada trobem restes d'un remot camí, petits marges de sosteniment i algun bocí empedrat ens ho confirmen.

Les fites ens ajuden a seguir aquest camí, que a estones es troba desaparegut del tot. Més endavant deriva cap a l'oest, s'endinsa dins un alzinar i travessa un primer xaragall. Ara el camí baixa, franqueja un petit tàlveg, una segona rosseguera i finalitza en el camí de ses Basses (WP-05). Ja ens acostem a les 10 h i decidim fer una aturada per berenar i descansar.

Uns vint minuts més tard, continuem cap a l'esquerra i dirigim la passa per aquest bonic camí que davalla suaument per dins un bell alzinar. A les 10,29 h, franquegem el portell sense barrera de ses Basses. Més endavant, el sender baixa aferrat a les penyes i marca diverses giragonses fins a desembocar al clàssic i transitat camí de pujada al Pla des Pouet (WP-06).

Voltem a la dreta i franquegem una barrera de metall per un botador de fusta. Transcorreguts uns metres, el camí marca un revolt a la dreta, punt on hem d'abandonar l'ample sender i voltar a l'esquerra passant tot d'una pel costat de la font de S'Abeurada.

Passada la font, continuem sud-oest per un ampla camí que discorre planer per dins el bosc i, després de creuar dues barreres de fusta, ens situa a una zona de feixes d'oliverar molt ben endreçades de la finca de Son Moragues. Des d'aquí es divisa una bona panoràmica del poble de Valldemossa.

Pas des robust marge.

Continuem direcció a les cases en descens. El camí marca dues corbes tancades i segueix cap a nord-oest tot deixant les cases a ma esquerra bastant en fora de nosaltres. Ara hem de pujar nord en tendència a la dreta per anar a cercar un camí carreter que discorre al costat d'un forn de calç amb una figuera en el seu interior. Un poc més amunt franquegem un portell sense barrera, ens enfilem a una marjada superior de la dreta fins a una reixeta que separa el bosc de la zona de conreu. Progressem en sentit nord-oest vorera de la reixeta fins trobar un punt on ens permet obrir-la i creuar a l'altre cantó (WP-07). Seguim amunt nord-nord-oest sempre vorera del reixat amb forta pujada.

A les 11,14 h localitzem les restes d'una baixa paret (WP-08) que no l'hem de creuar. Voltem a la dreta (est) direcció als penya-segats, superant unes graonades rocalloses. Més amunt ens decantem cap a al dreta (sud-est) en forta pujada per dins una ampla xemeneia i damunt una cornisa dels penya-segats descobrim l'entrada de la cova de ses Dues Boques (WP-09).

Aquesta petita cavitat presenta dues entrades, una en la cornisa per la qual s'accedeix a dins, i l'altre s'obre el penya-segat, des d'on es gaudeixen bones vistes de tot el Pla del Rei.

Tornem enrere fins l'ampla comellar pel qual hem arribat a la cova, i continuem cap a l'esquerra travessant-lo. Si seguíssim recte ens conduiria al pas des Petit Pi. Aviat trobarem una cornisa on hi ha una balma que ens obliga a acotar-nos. Per aquest nou tirany, arribem a una costeruda pendent dins l'alzinar, que pugem cap a la dreta en direcció als penya-segats. En arribar als seus peus, voltem a l'esquerra fins a localitzar una feixa, es tracta del Pas del Robust Marge (WP-10). Superem amb facilitat el marge i, continuem nord serpentejant, grimpem per unes roques llises que ens menen a un collet. Des d'aquí voltem direcció nord-nord-est i, a les 11,57 h arribem al camí de na Torta (WP-11). Aquest bonic camí carreter, direcció est-nord-est, ens mena fins al Pla des Pouet (WP-12). Ara pel famós i transitat camí que puja al Pla, davallem sud. Arribem a les 12,28 h a Valldemossa, al carrer de les Oliveres, on hem deixat el vehicle de bon matí.

Ha estat una volta força agradable i interessant que ens ha permès conèixer i gaudir nous llocs desconeguts fins ara.

Ruta circular amb 605 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut. Alçada màxima: 703 m.

Temps en moviment: 3,06 h. Temps parat: 1,26 h. Temps total: 4,32 h (segons el GPS).

Observacions: Itinerari amb algun tram fora camí. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas de sa Cova.
La volta al puig de na Torta i el Pla del Pouet, és un itinerari restringit, és convenient demanar reserva de plaça a l'Associació Muntanya del Voltor, al telèfon 619.59.19.85 o per correu electrònic:info@muntanyadelvoltor.com

Excursió realitzada el dia 15 de març de 2014. El grup ha estat format per: Biel Pomar, Fernando, Tomeu C. i Josep.
Referències: seguim les passes de l'amic Emilio Alonso. 

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

 

Puig de n'Escuder

Sortida del pas des Caçadors

Aquest dissabte ens proposem una travessa curta i elegant però molt exigent. El nostre objectiu és ascendir al cim de n'Escuder de 574 m d'alçada. Aquest cim de parets verticals, vist des de qualsevol banda, sembla inexpugnable.

Sabem que no és una muntanya fàcil i que sols hi ha un recorregut, tant de pujada com de baixada apte pels caminants, per aquest motiu ens guiem amb les ressenyes dels amics: Llorenç Soler, Emilio Alonso i Manuel Barranco. Tota informació és bona per no errar la passa.

Itinerari: Camí Vell de Caimari a Lluc (Carretera Ma-2130) - camí del comellar dels Horts - pas des Caçadors - puig de n'Escuder - coll - camí vell de Lluc - Carretera Ma-2130.

Així doncs, a les 7,40 h iniciem la caminada en la corba de la carretera on arranca el camí Vell de Lluc, on prèviament hem estacionat el vehicle (WP-01).

El dia s'ofereix assolellat, cel clar i boirines matinals, ideal per fer aquesta esportiva matinal.

Retrocedim per la carretera direcció a Caimari i ens desviem a la dreta pel camí del comellar dels Horts.

Mentre avancem per aquest ample pista, localitzem el pas dels Caçadors, un marge inclinat a la paret del puig, que ens ha de permetre enfilar-nos pel vessant sud-est d'aquesta muntanya.

En pocs minuts arribem a un pont i, al costa dret, una caseta. Aquí hem de deixar la pista i desviar-nos a la dreta. Per no molestar les tasques de recollida del bestiar, el propietari ens cedeix el pas per una barrera situada a l'esquerra del camí que ens permet passar per sota el pont i arribar a l'altra banda.

Ara es tracta de pujar cap al nord, creuant les marjades d'oliverar, fins assolir la més alta situada als peus de la paret.

A les 8 h arribem a l'inici del pas dels Caçadors (WP-02). Es tracte d'un inestable marge inclinat aferrat a la paret. La part final, més estreta i aèria, és més exposada degut a la considerable timba que hi ha sota als peus, per tant exigeix una certa concentració. La cornisa acaba en una paret d'uns tres metres que es guanya amb una fàcil grimpada.

Un cop superat el pas, dirigim la passa cap a l'esquerra, fins gairebé arribar a un gran pi. Aquí les plaques llises de la paret calcària semblen que ens tanquin el pas sobre nostre.

No tenim clar per on segueix l'itinerari, no veiem cap fita. Uns volten cap la dreta (nord-est) i, més endavant, troben algunes fites que els situa sobre la vertical d'un altre pi (han encertat l'itinerari).

La resta, sense pensar-s'ho massa, ja hem partit pel dret (nord) per la paret rocosa. Ara ja no podem retrocedir, no ens queda més remei que seguir ascendint per aquesta vertical paret, amb una aèria i esportiva grimpada per la roca rugosa i punxent.

Les mans serveixen tant com els peus per aferrar-nos a la pedra.

Més amunt i, ja fora del buit, ens retrobem tota la cordada per seguir tot recte cap amunt. Un enfilall de fites ens condueixen cap al nord-oest amb forta pujada. En més d'una ocasió les mans serveixen tant com els peus per aferrar-nos a la pedra buscant el millor lloc entre roca i matoll. D'aquesta manera, superem diverses plaques rocoses bastant inclinades.

Ja hem guanyat força alçada i si mirem enrere, gaudim d'una sensacional vista de Caimari, Selva, el Pla de l'illa i el massís de Randa al fons.

Després d'una dura pujada, a les 9,34 h assolim una zona de grans pins on fem una breu aturada per recuperar l'alè.

Més amunt hem de vorejar uns ressalts rocosos per la dreta descendint una mica per un terreny amb molta vegetació. Seguint les fites ara una mica per l'esquerra del tall arribem a un collet i tot d'una al vèrtex del puig de n'Escuder (WP-03). Són les 9,50 h. Aquí aprofitem per fer un mos i descansar.

A les 10,23 h iniciem el descens baixant fins al petit coll que hem passat abans i voltem a la dreta cent vuitanta graus. Sabem que el descens no és bo de trobar, sols hi ha un itinerari possible pels senderistes.

Creuem un estret entre roques, al final del qual, una fita damunt una alzina ens indica per on hem de baixar. Salvem una baixa paret amb una petita desgrimpada que ens mena a una vertical canal. Hem de baixar uns pocs metres i, gairebé al límit de la timba, sortir per la dreta cap a un petit collet per l'altre costat amb una petita grimpada . En el collet, un altre desgrimpada, nova canal que cal creuar i cal sortir-ne grimpant novament per les roques de l'altre costat una mica més alt que el pas anterior. Per aquesta mena de laberint, anem trobant fites que ens confirmen que seguim el recorregut correcte.

Sortim així a un pendent de pins. Les fites ens menen baixant més o menys paral·lels a la carena rocosa que ara ens queda a l'esquerra.

Seguim nord-est per sota de les parets de l'Escuder, voltem cap a la dreta entrant a l'alzinar on el sender es perd. Derivant cap a l'esquerra, a les 11 h tocades arribem al coll entre n'Escuder i la serra de s'Esquerdar (WP-04).

Aquí voltem a la dreta i baixem per una pista entre marjades d'olivar, passem pel costat d'un bonic porxo. Un poc més avall creuem una barrera. Ara l'ampla pista marca diverses voltes i desemboca, obrint una altra barrera, al camí Vell de Lluc (WP-05).

Sols resta seguir aquest sender que ens mena en baixada al punt de la carretera on tenim el vehicle. Hi arribem a les 11,45 h.

Ha estat un itinerari molt curt, però molt emocionant i gratificant. Hem arribat sense cap contratemps, què és el més important.

Ruta circular amb 373 metres de pujada acumulada i 4,5 km de recorregut. Alçada màxima: 574 m.

Temps en moviment: 1,30 h. Temps parat: 2,35 h. Temps total: 4,05 h (segons el GPS).

Observacions: Itinerari majoritàriament fora camí per un territori abrupte i escarpat. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas dels Caçadors. Aquest pas és aeri i un xic exposat que exigeix concentració.

Excursió realitzada el dia 8 de març de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Agustí, Fernando i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Els Clots Carbons, pels passos de n'Argentó i de s'Estaca

Pas de n'Argentó

Dura travessa que es desenvolupa per un territori molt càrstic i ple de esponeroses carritxeres, el que unit a l'absència de camí, bona part del recorregut, fan un itinerari complicat que ens posarà a prova el sentit d'orientació i la resistència de les nostres cames.

Com a gratificació, el recorregut discorre per uns paratges solitaris, amb panoràmiques espectaculars de la zona de sa Calobra, cala Tuent i el puig Major. Hi ha l'atractiu d’un sensacional camí de ferradura (a trams empedrat i a estones desaparegut) entre el pas d’en Termes i els Clots Carbons.

Itinerari: Plataforma Funicular - Coll des Porxo Esbucat - Font Subauma - Pas de n'Argentó - Torrent des Gorg des Diners - Pas de s’Estaca - Coll de ses Mamelles - Clots Carbons - Camí des Binis - Coll des Porxo Esbucat -  Plataforma Funicular.

A les 8,30 h tocades, iniciem la caminada a la plataforma del Funicular al punt quilomètric 2,1 de la carretera MA-2141 direcció a Sa Calobra (WP-01).

El dia s’ha aixecat molt ennuvolat i la visibilitat no és gaire bona, a més a més ens acompanya un molest vent que augmenta la sensació de fred, que ja de per sí és bastant acusat. Ens espera un dur matí que no tenim gens clar com acabarà (meteorològicament parlant).

Al costat de la plataforma surt un camí de ferradura que puja marcant diverses giragonses fins assolir el coll des Porxo Esbucat (WP-02).

Iniciem ara el camí dels Cingles. A uns deu minuts del porxo arribem a un portell amb barrera que ens anuncia la finca de Bini Gran, a la nostra dreta ens queden les runes de les Cases Velles des Colls. Passat el portell el camí continua en sentit descendent. Un poc més endavant, a l'esquerra, apareix la coma del Ribell o coma Fosca que ascendeix entre la serra de na Rius i el morro d'en Pelut, avui completament tapat per la boira.

Seguim el camí sense dificultats. Passem primer per l’alzina Fumadora, després pel jaç del torrent del Gorg dels Diners i finalment per la font Subauma (WP-03).

Poc abans d’arribar a la cruïlla del camí de les cases de Bini i la continuació del camí dels Cingles (esquerra), abandonem aquest camí per la dreta (WP-04).

Seguim un tirany poc marcat amb l’ajuda d’algunes fites. Aviat les fites ens guien pel costat d’un reixat que delimita el pla d’en Gumbau. Passat aquest pla, l’itinerari fa un gir cap a la dreta (nord-est).

Després de vint-i-cinc minuts d’avançar sense camí, entre mig d’afilades roques i exuberant vegetació, a les 10,10 h arribem a una barrera que ens indica l’inici del pas de n’Argentó (WP-05). No presenta cap dificultat tècnica és un tirany que baixa en diagonal pel mig del penya-segat.

Continua una baixada, incòmode amb acusat pendent i en direcció nord-nord-oest, que ens condueix fins a un pla de pins, prop del torrent del Gorg dels Diners. Són les 10,30 h, hora de berenar i recuperar forces.

A les 10,52 h reprenem la passa cap a Tramuntana. Tot d'una entrem al torrent dels Gorg des Diners (WP-06), pel jaç del qual, descendim botant de roca en roca. Al cap de pocs minuts, arribem a un salt que barra el pas als caminants. Just a mà dreta hi ha una estreta cornisa plena de carritxeres, és el Pas de s'Estaca (WP-07). Per ella hem deixar el barranc i ascendir amb una petita grimpada sense complicacions.

A partir d'aquí ens enfrontem a un territori sense corriol evident, aspre, desbaratat, ple de roques i carritxeres. Dirigim la passa en sentit nord, seguint amb atenció l'enfilall de fites que en un principi, ens allunyen del torrent, i ens menen al coll de ses Mamelles, al qual hi arribem a les 12 h tocades.

Des d'aquest coll, seguim avançant a Tramuntana durant uns quinze minuts aproximadament, fins que a l'esquerra advertim una paret mitgera amb un portell (Pas d'en Termes), i en la vessant de la dreta un gran pi, al costat del qual, les fites ens indiquen la direcció a seguir. Aviat trobem restes d'un remot i espectacular sender de bístia, el Camí des Clots Carbons.

Els Clots Carbons

Aquest camí, al principi molt perdut, avança cap al sud amb forta pujada per l'esquerra de la serralada amb vistes espectaculars de la serpentejant carretera de sa Calobra.

Algunes ullades de sol ens fan suar i llevar la roba d'abric.

Seguim aquest camí, que a estones es troba desaparegut i envaït per la vegetació, sempre en direcció sud-est. Més endavant, creuem pel seu centre, una plana de carritxeres, a la dreta de la qual, a la part alta d'una roca, hi ha una creu.

A les 13,15 h , assolim la zona dels Clots Carbons (Dolines).

Un cop envoltades aquestes dolines, ascendim per un preciós tram del camí de sa Barra (que enllaçava els Binis amb les cases del Bosc i el camí de sa Calobra passant pels Clots Carbons). Deixem a l'esquerra un camí que davalla a la carretera i, amb forta pujada creuem una paret per un portell sense barrera. Tornem a trobar trams empedrats i marges de sosteniment d'aquest bonic camí de ferradura. A les 14,18 h enllacem de nou amb el Camí des Cingles. Des d'aquí ja només ens queda desfer el sender que hem fet de bon matí i tornar a passar pel coll des Porxo Esbocat (WP-02) i davallar fins la plataforma del funicular. Satisfets i amb les cames destrossades, a les 14,43 h donem per finalitzada aquesta travessia d'avui.

 

Ruta circular amb 578 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Alçada màxima: 808 m.

Temps en moviment: 4,15 h. Temps parat: 1:56 h. Temps total: 6,11 h (segons el GPS).

Observacions: Itinerari majoritàriament fora camí per un territori abrupte, escarpat i inhòspit. Cal estar acostumats a caminar per terrenys complicats i fer servir les mans per ajudar-se a pujar, especialment en el pas de s’Estaca i el tram entre aquest i el coll de ses Mamelles, un glever molt dificultós ple de vegetació i roques. Per tant hi calen molta experiència, sentit de l'orientació i bones cames.
Excursió realitzada el dia 1 de març de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Fernando i Josep.

 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de a ruta a Wikiloc.