 |
| Panoràmica de la vall de la coma de Son Torrella i la cresta del mateix nom, realitzada per Biel Pomar. |
Una llarga i impressionant travessia per la carena de la serra de Cúber, des de la paret de partió "Cúber-Son Torrella" fins al darrer cim a la cota 943 m, baixant després cap a la base militar.
La serra de Cúber està formada per diversos cims, entre els 995 i els 937 m d'alçada. Al principi és fàcil i força ampla, però més endavant es va estrenyent i afilant. Grimpades i desgrimpades es van succeint durant al llarg de tot el seu recorregut. En definitiva un itinerari apassionant, exigent i molt entretingut pels amants de la serra de Tramuntana més salvatge.
Itinerari: Portell de Cúber - coll de Lofra - paret partió Cúber-Son Torrella - cim Serra de Cúber (995 m) - canal de baixada a la Coma de Son Torrella - pas de n’Alou - carretera km 35,4 - portell de Cúber.
Seguim l'itinerari publicat pels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner.
El punt de sortida d'aquest espectacular itinerari es situa al portell de l'embassament de Cúber en el punt quilomètric 34 de la carretera entre Lluc i Sóller (WP-01).
A les 8,20 h comencem a caminar a l'entrada de l'embassament de Cúber. Un cop passada la barrera, seguim l'indicador del GR que ens porta pel camí planer que voreja l'embassament per la riba nord. Sa Rateta i Lofra s'emmirallen a les aigües tranquil·les del pantà. Vint-i-cinc minuts més tard traspassem el torrent de Binimorat. Una mica més amunt hem de franquejar una barrera que dóna pas a l'ampla pista que ve del coll de Lofra. Ens envolta un gran paisatge. Al nord-oest la llarga serralada de Cúber, el nostre objectiu d'avui, amb els seus alts penya-segats. Al sud-est, les elevacions de na Franquesa i sa Rateta.
Passades les cases de Binimorat i, fent cas dels indicadors del GR, deixem la pista per la dreta i prenem la drecera que discorre per dins el pinar amb algun tram empedrat.
A les 9,30 h arribem al coll de Lofra (WP-02) on fem una breu aturada. Aquí deixem el camí del GR i agafem el tirany que surt a la dreta pujant. Aquest fitat senderó volta cap al nord i, a uns disset minuts del coll, travessa una paret seca (WP-03). En arribar-hi deixem el tirany i voltem a gregal (NE). Ascendim fora camí paral·lels a la paret per enfilar el crestall de la serra. A les 10,30 h arribem al primer cim de 995 m d'alçada, el més elevat de tota la carena. Fem una breu aturada per gaudir de les espectaculars vistes: al nord-oest la vall de la Coma de Son Torrella i la seva alta i retallada serralada, al sud-est la vall de Cúber, i els cims de Lofra, na Franquesa i sa Rateta.
El dia es presenta calmat amb pinzellades de núvols alts que enteranyinen el cel però amb bona visibilitat, ideal per fer aquesta esportiva matinal.
Seguim crestejant, pujant i baixant per les roques sense masses dificultats. A les 11,05 h arribem a un alt i escarpat cingle que l'evitem voltant per la dreta, però tot d'una que podem, recuperem altre cop la carena.
Ben aviat, amb una fàcil grimpada, passem pel cim de la cota 963 m. Quinze minuts més tard, topem amb un altre afilat cingle (cota 969 m) a la base del qual, hi ha una bonica alzina. El salvem per la dreta, fent un franqueig per damunt una placa de roca força inclinada però sense perill. A baix al sud ens queda el camí del GR i les cases de Binimorat, també s'entreveu part del pantà.
Un cop superat aquest petit entrebanc, recuperem de bell nou la cresta voltant a l'esquerra fins arribar a un collet on s'hi localitza una petit forat que guaita a la coma de Son Torrella.
Ens trobem en el tram més escarpat de la cresta on les possibilitats d'abandó són més escasses.
Seguim avançant nord-est per damunt l'afilada cresta i ens atraquem a la timba on a baix es situa el pas de n'Alou. No podem continuar!
Segons les informacions de què disposem, hem de retrocedir i cercar una canal que ens ha de permetre baixar dins la coma de Son Torrella.
Localitzat aquest suposat punt, deixem la cresta i baixem, amb una petita desgrimpada, cap al nord fins a un petit replà. Aquí hi localitzem dues canals, una a la dreta i l'altre a l'esquerra. No tenim gens clar per on baixar, ja se senten veus de retrocedir i abandonar . Després d'explorar les dues opcions, ens decantem per baixar per la xemeneia de l'esquerra que sembla menys exposada, de fet el company Pere ja quasi ha arribat a baix sense masses dificultats. La primera xemeneia ens situa damunt un tallat, però seguint tot dret per una cornisa arribem a una segona xemeneia que baixa en sentit oest. Un cop superada, voltem a la dreta i descendim per un coster entre alzines fins als peus dels penya-segats dins la Coma de Son Torrella. Aquí hi localitzem una petita cova.
Hem perdut molt de temps cercant el descens, però ha valgut la pena, hem trobat un pas factible i gens exposat.
Ara avancem nord-est aferrats als penya-segats, passem pel costat d'una una petita bassa per abeurar el animals, creuem l'esquerda (a la nostra dreta) on es troba el pas de n'Alou i, després de franquejar una paret (WP-05), ens enfilem de nou al llom de la serralada.
Segueixen les grimpades i desgrimpades, però ja més espaiades i, a les 13,15 h assolim el cim de la cota 955 m (WP-06). Aquí fem una breu aturada per recuperar forces, doncs cada vegada que mirem cap endavant, ens adonem de la llargada d'aquesta serralada que sembla no tenir fi.
Continuem avançant pel llom de la serra, cada cop més ampla i, a les 13,36 h, passem pel cim de la cota 979 m. Més avall creuem un replà amb alzines que convida a fer una aturada. A partir d'aquí la serra es transforma novament en un ampla llom facilitant enormement la passa. Ens trobem damunt el petit embassament militar i també gaudim d'una fabulosa perspectiva sobre l’embassament de Cúber, que ens queda als nostres peus, amb un aspecte fantàstic quasi ple al cent per cent.
 |
| Embassament de Cúber |
El darrer tram s'estreny una mica però avancem sense dificultats. Així a les 14,26 h assolim el darrer cim d'aquest serralada, la cota 943 m des d'on ja albirem la base militar. Ja falta poc!
Més endavant, abandonem la serra i dirigim la passa en tendència a l'esquerra cap a un alzinar. De seguida trobem restes d'un sender (o això sembla) que ens mena a una paret seca transversal que hem de creuar. A l'altre cantó de la paret localitzem marques de pintura vermella, les seguim en direcció a la reixeta de la base militar, descendim al torrent i arribem a la carretera justa al costat d'aquestes instal·lacions.
Ara sols resta caminar, un poc més d'un quilòmetre direcció a Lluc. A les 15 h tocades, arribem sans i estalvis al vehicle, després d’un matí molt intens i emocionant. Finalment ha resultat una travessia més llarga del que semblava a primera vista.
Ruta circular amb 491 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 995 m.
Temps en moviment: 3,53 h. Temps parat: 2,53 h. Temps total: 6,46 h (segons el GPS).
Observacions: ruta exigent apte per persones sense vertigen. Cal estar avesats a fer grimpades i desgrimpades.
Excursió realitzada el dia 12 d'abril de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Fernando, Agustí i Josep.
