Viaranys: 2014

Puig de Santa Eugènia i puig de Son Seguí

Puig de Son Mascaró

Aquesta volta cultural surt del poble de Santa Eugènia i ascendeix al puig homònim, el de Son Mascaró i el de Son Seguí o d'en Marron. El descens el fem pel vessant sud d'aquest darrer i, per la carretera de ses Olleries, retornem al poble.
Itinerari: Santa Eugènia (S'Aljub) - desviament camí des Puig - Puig de Santa Eugènia - paret seca - Puig de Son Mascaró - camí de ses Coves - barraca de Can Loi - Can Perol - cruïlla de camins- Puig de Son Seguí - carretera de ses Olleries - Cova de Lourdes - Santa Eugènia (S'Aljub).
El punt de sortida i arribada d'aquesta volta es situa en el poble de Santa Eugènia, al carrer de s'Aljub (Km 7,5 de la carretera Ma-3040 que enllaça les carreteres de Sencelles i Sineu) (WP-01). En aquest punt es localitza s'Aljub, que dóna nom al carrer, un dipòsit d'aigua de planta rectangular i de coberta molt rebaixada. Fins al 1950, subministrava bona part de l'aigua que consumia la població.
A les 8,39 h iniciem la caminada pujant pel carrer Major (oest), passem per davant les cases de Son Bosso, també conegudes amb el nom de sa casa Paterna. Segons la tradició aquestes cases podrien constituir el nucli de l'alqueria islàmica de Benibazari. A continuació, deixem a l'esquerra la plaça de Bernat de Santa Eugènia on es troba la casa de la Vila i seguim pel carrer des Puig, un carrer cimentat i molt rost que desemboca a un altre transversal, que prenem cap a la dreta (nord/nord-oest). De seguida, a l'esquerra deixem un pou, dit el pou des Puigdalt; de base circular i coberta plana. Continuem avançant fins arribar al final del vial, on a l'esquerra parteix un tirany, de nom també camí des Puig (WP-02) (Hem tardat uns quinze minuts des de s'Aljub).
Aquest viarany puja entre parets de pedra seca. Després d'un tram sense paret i, transcorreguts uns onze minuts, arribem al puig de Santa Eugènia de 243 m d'alçada on hi ha el fuselatge d'un estrany aparell (WP-03).
Del puig de Santa Eugènia, retrocedim pel mateix camí. A pocs metres, trobem una desviació a l'esquerra per on hem de seguir direcció al coll del Portell Estret, on hi arribem amb pocs minuts (WP-04). Deixem a l'esquerra el pas tallat a la roca, conegut com el Portell Estret, i creuem una paret seca transversal per un esbaldrec i, seguint el marcat tirany (nord-oest), en pocs minuts assolim el puig de Son Mascaró on es troba el monument al Sagrat Cor (WP-05). Són les 9,20 h. Aquest monument és un projecte de l'escultor Amorós i sembla que és una rèplica del Sagrat Cor del Cerro de los Angeles (Madrid). Les obres foren patrocinades per Maria Ignàsia d'España i Descatlar, la propietària de Son Mascaró.
Del puig desfem el caminet, franquegem la paret transversal i tornem al coll (WP-04). En aquest punt voltem a la dreta (oest/sud-oest) i passem pel tall artificial de la roca anomenat, Portell Estret, que ens mena en dotze minuts, al camí de ses Coves (WP-06). En aquest tram, el tirany discorre per dins un pinar i, posteriorment, pel costat d'una reixeta metàl·lica. Travessa un camp, entre mig de dues cases i desemboca al camí abans esmentat, dins el comellar des Rafal.

Portell Estret

Voltem a la dreta (nord/nord-oest) pel camí de ses Coves, però passats pocs minuts, l'hem de deixar per l'esquerra, franquejar pel costat d'una barrera metàl·lica (WP-07) i emprendre la pujada pel camí del puig de Son Seguí o d'en Marron. Es tracta d'una pista asfaltada que puja amb fort rost per dins un pinar. Després de dues corbes, deixem a l'esquerra la casa de Can Sineu, i seguidament, també a l'esquerra del camí, un pou amb coberta i dues piques, una a cada costat. Seguim ascendit per asfalt i, transcorreguts uns quinze minuts, arribem a la barraca de Can Loi, al costat esquerra del camí (WP-08). És una interessant mostra de l'arquitectura popular, similar a les barraques de roter. Seguim, i tot d'una trobem a la dreta del camí i, un poc separada d'aquest, la casa de Can Perol, de planta rectangular i d'un enrunat aiguavés (WP-09). Després d'una breu aturada, continuem i, a dos minuts, arribem a una cruïlla de camins(WP-10). Deixem de banda el de l'esquerra, el camí del coster d'en Tòfol, per on fem comptes davallar més tard i prenem el de la dreta direcció al puig de Son Seguí o d'en Marron (WP-11), on hi arribem en onze minuts, tot seguint el camí principal, ara de terra, i ignorat diversos trencalls a cada banda.
Aquest cim es troba en una gran esplanada i la part més alta està a 319 m. S'hi localitza una torre de observació i un vèrtex geodèsic, anomenat "sa Farola".
Des del cim, seguint la pista cap al oest i creuant una paret de terme, es pot arribar a l'ermita de Son Seguí situada dins el terme de Santa Maria. Val la pena arribar-hi, el lloc és molt bonic i tranquil.
El descens el realitzem pel mateix camí fins arribar a l'encreuament del (WP-10) on hem de voltar cap a la dreta pel camí del Puig a ses Olleries o del coster d'en Tòfol. L'ample camí de terra pren direcció sud-est per dins el pinar, franqueja un portell sense barrera, deixa dues casetes a l'esquerra i, després de deu minuts escassos de la cruïlla de camins, desemboca a una pista en una petita rotonda (WP-12). El nostre itinerari volta a l'esquerra (sud/sud-est) pel coster d'en Tòfol, descriu una marcada ziga-zaga i desemboca al camí de Son Tano.
En aquest tram del coster d'en Tòfol el camí presenta un rost molt pronunciat, discorre entre diverses cases a cada banda i es troba cimentat fins a la part final de la baixada que és asfaltat. Abans d'arribar al camí de Son Tano, haurem de salvar, sense dificultats, una baixa barrera que impedeix el pas dels vehicles. És una llàstima que no hi hagi un pas condicionat pels senderistes, els quals es veuen obligats a botar la mencionada tanca.

Des del camí de Son Tano, el vial volta a l'esquerra i tot seguit a la dreta i enllaça amb la carretera de ses Olleries, on voltem a l'esquerra direcció a santa Eugènia (WP-13). La carretera pren direcció nord/nord-est i, transcorreguts pocs minuts, trobem a l'esquerra el portell i la llarga i rosta escala d'accés a la cova de Lourdes (abans cova des Coloms), la qual hi arribem a les 11,22 h. Un bonic lloc, tranquil i amb bones vistes, bé es mereix una aturada.
Retrocedim fins el portell i continuem per la carretera, en direcció a Santa Eugènia, on hi arribem pel carrer de l'Església. Deixem el temple i pel carrer del Sol, arribem al carrer Major i finalment a s'Aljub, tancant el cercle d'aquesta agradable volta. Són les 11,56 h.

Ruta circular amb 377 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 319 m.
Temps en moviment: 2,13 h. Temps parat: 1,05 h. Temps total: 3,18 h (segons el GPS)
Observacions: Itinerari bo de fer, tot ell discorre per còmodes i marcats camins.

Excursió realitzada el dia 24 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Josep.

Referències: Santa Eugènia. Guia dels pobles de Mallorca, 1999 Gaspar Valero i Martí.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

diumenge, 21 de desembre del 2014

Puig des Tossals Verds

Panoràmica nord des del puig dels Tossals: el puig de Massanella

Clàssica pujada des de la font des Noguer al cim des Tossals Verds de 1118 m d'alçada, des d'on es gaudeixen unes de les millors vistes de gran part de la Serra i el Pla. Els seus vessants de tramuntana i migjorn plens de vegetació, són l'origen del qualificatiu "verds" d'aquest puig.

Itinerari: font des Noguer - coll dels Coloms - Pla des Clot de sa Neu - Puig dels Tossals Verds - Pla des Clot de sa Neu - Coll dels Coloms - font des Noguer.

A les 9,50 h iniciem la nostra excursió a la font des Noguer situada en el Km. 33,8 de la carretera MA-10 de Lluc a Sóller (WP-01). Al costat de la carretera parteix, en sentit nord-est, el camí del GR 221 que discorre paral·lel a la canal de transvasament de l'aigua del Gorg Blau a Cúber i que ens acompanyarà durant el primer tram d'aquest itinerari. És un camí planer i còmode. No tardem gaire en gaudir d’espectaculars vistes del pla d’Almallutx amb l’embassament del Gorg Blau, dominat pel massís del puig Major i el puig de ses Vinyes. Més a l’est el puig de Massanella i la serra des Teixos.

Transcorreguts aproximadament uns quaranta minuts, assolim el pontet de ciment que travessa la canal i enllacem per la dreta amb el camí de la font des Prat (sud-est) (WP-02).

El sender, amb trossos empedrats, puja suaument entre alzines i, amb deu minuts ens situa al coll des Coloms i cruïlla de camins (808 m) (WP-03). Aquí aprofitem per berenar. A les 11,06 h reprenem la marxa pel camí que surt cap a la dreta seguint les indicacions. El fitat tirany ascendeix sud-oest per dins un frondós alzinar. El pendent és força pronunciat. Quinze minuts més amunt, deixem a la nostra dreta un penyal de color clar anomenat es Frare o es Pa de Figa.

Quan el bosc finalitza, assolim l'altiplà des Clot de sa Neu, a la dreta del qual, es localitza la casa de neu dels Tossals situada a 955 m d'altitud i, en l'actualitat, en procés de restauració (WP-04). Darrera el pou de neu es troba la casa dels nevaters en estat ruïnós. Són les 11,30 h.

Després de la visita a la zona, continuem el nostre itinerari prenem el tirany que, en sentit sud-oest, remunta la falda del puig entre carritxeres. Passats uns quinze minuts arribem a un collet on el viarany volta cap al nord-est ascendint la pedregosa vessant de la muntanya. Així, a les 12,10 h arribem al cim dels Tossals Verds de 1.118 m (WP-05). El dia és esplèndid i clar i les vistes són immillorables.

La baixada la fem pel mateix camí que hem emprat a la pujada i a la casa de neu ens aturem per dinar. Finalment, a les 15,35 h arribem de nou a la font des Noguer on acaba aquest fàcil recorregut.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 461 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1.118 m.

Temps en moviment: 3,06 h. Temps parat: 2,41 h. Temps total: 5,47 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari fàcil que discorre tot ell per camí i tiranys marcats.

Excursió realitzada el dia 21 de desembre de 2014 amb el grup excursionista de l'associació de veïnats de Pòrtol.

dissabte, 13 de desembre del 2014

Na Blanca des de Cala Pi de la Posada

Panoràmica des del cim de Na Blanca realitzada per Biel Pomar.

Partint de la bonica Cala Pi de la Posada ascendirem al puig de na Blanca de 327 m d'alçada des d'on es gaudeix una bonica panoràmica de la península de Formentor.

Itinerari: aparcament de Cala Pi de la Posada (platja de Formentor) - barrera (inici tirany) - Na Blanca - pista - coll de l'Olivardar - aparcament.

El punt de sortida i arribada d'aquesta excursió es situa en l'aparcament de la platja de Formentor (KM 8,8 de la carretera Ma-2210 del Port de Pollença al Cap de Formentor) (WP-01).

A les 8,36 h prenem un curt tirany que surt de l'aparcament direcció sud i que ens mena, després de creuar la carretera de l'hotel, a Cala Pi de la Posada (Platja de Formentor).

El nostre itinerari continua, est-sud-est, per la platja. Després de caminar uns quinze minuts vorera de la mar, arribem al final de la tanca de l'hotel.

Voltem a l'esquerra (est) per un vial asfaltat, el qual una mica més amunt gira a la dreta i continua fins que finalitza a una barrera metàl·lica (WP-02). Són les 9,08 h.

Al costat esquerra de la tanca s'enfila un rost tirany per on continuem. Es tracta d'un viarany fitat i estret que serpentejant ascendeix, primer direcció est, per voltar al cap de poc, al nord. Transcorreguts uns trenta minuts de forta pujada, arribem una cruïlla, en la qual optem pel corriol de l'esquerra per pujar a na Blanca (WP-03). El viarany pren direcció cap a mestral amb suau pujada per dins un pinar poc frondós i per un terreny cada cop més aspre i rocós. A mesura que anem pujant les vistes es tornen més maques. Per fi, a les 10,12 h, arribem al cim de na Blanca de 327 m d'alçada des d'on es gaudeixen boniques panoràmiques de la badia de Pollença, de la península d'Alcúdia i, als nostres peus la platja i la illa de Formentor (WP-04).

L'illa de Formentor

Després de berenar, a les 10,40 h, iniciem el descens cap a gregal sense camí, per on ens indiquen les fites i entre roques i carritxeres. Així, transcorreguts uns vint minuts des del cim, desemboquem a una pista forestal (WP-05). El sender baixa direcció gregal, enfilant l'estrident cim del Fumat, passa pel coll de la Geneta i més avall arriba al coll de l'Olivardar, deixant abans un camí a la dreta que es dirigeix a cala Murta.

Des del coll, el camí carreter volta a l'esquerra i continua cap a ponent. Un poc més endavant deixa un trencall a la dreta i posteriorment uns camps de conreu també a la dreta. La pista és ampla i discorre pel Pla del Pujol paral·lela a la carretera MA-2210 a certa distància. A la nostra esquerra podem observar els espadats blanquinosos de na Blanca. Així, arribem a una gran esplanada al fons de la qual, el camí es divideix en tres branques. Optem pel camí més estret de la dreta, que prest deixa una cova a l'esquerra (WP-06). Més endavant el camí es torna a dividir, nosaltres seguim pel de la dreta que va paral·lel a la carretera i ens condueix al final de l'aparcament de la platja de Formentor, on amb un botador accedim al seu interior. Així a les 13,10 h tanquem el cercle d'aquesta agradable i fàcil volta.

Ruta circular amb 396 metres de pujada acumulada i 8,7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 327 m.

Temps en moviment: 2,30 h. Temps parat: 1,10 h. Temps total: 3,40 h (segons el GPS)

Observacions: Itinerari en general bo de fer. La pujada a na Blanca i la baixada estan senyalitzades amb fites. La resta discorre per còmodes senders.

Excursió realitzada el dia 13 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Enric, Biel Pomar, Tomeu C. i Josep.

dissabte, 6 de desembre del 2014

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Puig des Grau i Caragoler des Guix

Puig Caragoler des Guix

Itinerari: Coll de sa Batalla - Bretxa Vella - deixem camí Vell - pas de n'Arbona - puig des Grau - puig Caragoler des Guix - camí Vell - coll de sa Batalla.

Són les 8,30 h en sortir del coll de sa Batalla situat al tram final de la carretera Ma-2130 al terme municipal d'Escorca (WP-01). Un cop passat el pont sobre el torrent de Comafreda, prenem el camí del GR-222, per la dreta. Es tracta del camí Vell de Lluc direcció a Caimari, el qual discorre per dins un clap d'alzines, en suau ascens. Deixem a la dreta la font des Guix i, un poc més amunt, el camí que du al coll de la Línia i al Massanella, fins arribar a la Bretxa Vella, i tot seguit el mirador del Salt de la Bella Dona (hem tardat uns vint minuts des de l'inici).

Seguim, en suau descens, l'empedrat camí de "sa Llangonissa", dit així per la forma que té el seu traçat. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, deixem un trencall a l'esquerra i, en suau pujada, arribem al coll de sa Volta. Després del coll, el sender baixa amb fort pendent marcant diversos revolts, els qual es troben cimentats, i en finalitzar aquests, deixem el camí del GR per desviar-nos per la pista de la dreta, oest (WP-02). A continuació, seguim aquest nou camí carreter i, transcorreguts uns set minuts aproximadament, també l'hem de deixar per prendre un tirany a la dreta direcció nord-oest (WP-03). El tirany, fressat i fitat, s'enfila fort per dins un alzinar on es localitzen diversos rotlos de sitja i barraques de carboner.

A les 9,45 h arribem a una paret de partió, és el pas de n'Arbona (WP-04), la travessem i prosseguim el tirany que en lleuger descens, ens mena al llit del torrent de la Coveta Negre (WP-05). A partir d'aquí, ja sense camí, seguim les fites que ens condueixen cap al nord-est. Es tracta de pujar cercant la millor passa entre roques i garriga espessa. Després de salvar un graó rocallós amb una petita grimpada, arribem a la base dels espadats que envolten el cim. Flanquegem a l'esquerra per damunt una roca inclinada i travessem una baixa paret de terme. Tot seguit, envoltem els penya-segats, per acabar pujant per la cara sud i assolir el vèrtex del puig des Grau (WP-06). Són les 11 h en punt. Per mestral s'atraquen espessos núvols i surt l'arc de Sant Martí.

Cresta del puig Caragoler des Guix

Després d'una breu aturada per gaudir de la vista, descendim del cim retrocedint uns metres pel mateix camí fins redreçar cap al nord-est direcció al puig Caragoler des Guix. Travessem una zona de pinar i els núvols que es decideixen a descarregar una curta ruixada acompanyada de calabruix. Tot seguit, ens enfrontem a la inhòspita cresta formada per grans blocs de roques esquerdades i afilades, ara banyades, on encara és fa més complicat progressar. En molt de compte i, seguint les fites, anem pujant i davallant, a estones per dalt l'aresta i d'altres per sota d'aquesta cercant els seus punts febles.

Passem prop d'una roca amb un forat, que queda a l'esquerra i, un poc més tard, per una petita plataforma amb matolls. A partir d'aquí, les fites ens condueixen, donant una mica de volta per la dreta i per un caos de penyes trencades, al cimal del puig Caragoler des Guix de 913 m (WP-07). El cim esta assenyalat amb una creu amb una placa col·locada pel grup “Els Voltors”. Són les 12,18 h.

Descendim del cim uns metres en direcció nord-est i de seguida les fites ens deriven cap a la dreta per una gran pala molt vertical i per un terreny càrstic, rocós i molt fragmentat per l’erosió. La progressió és molt lenta i hem d'emprar sovint les mans i l'equilibri per seguir baixant. D'aquesta manera, transcorreguts uns quaranta-cinc minuts, arribem a un rotlo de sitja on finalitza aquest complicat tram.

A continuació seguim descendint, ara vers est-sud-est, per dins la garriga de pins i mates. Perdem les fites però, seguint la mateixa direcció que portàvem, arribem al camí Vell de Lluc al costat del mirador, poc abans del Salt de la Bella Dona (WP-09). Prenem cap a l'esquerra, nord, i desfent la pista que hem fet de bon matí, arribem a la carretera i al coll de sa Batalla. Són prop de les 14 h quan donem per finalitzada aquesta curta però exigent excursió.

Ruta circular amb 620 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 913 m.
Temps en moviment: 2,55 h. Temps parat: 2,40 h. Temps total: 5,36 h (segons el GPS)

Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta i un tram de baixada del cim Caragoler des Guix, format per grans blocs de roques esquerdades i afilades.

Excursió realitzada el dia 6 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Fernando, Pere i Josep.

dimarts, 11 de novembre del 2014

VIARANYS amb Tira tira al Penyal des Migdia

Penyal des Migdia

Doncs sí, qui ho hauria de dir! VIARANYS acompanyà a l'equip del programa Tira tira al sostre de Mallorca per participar en el rodatge d'un capítol on, la muntanya és la principal protagonista.
Tot va començar quan els de Tira tira cercàven muntanyencs que els acompanyessin a fer l’ascensió del Penyal des Migdia i, mira per on, van pensar en el nostre grup. Es posaren en contacte amb en Fernando el qual ho va comunicar a la resta. A tots ens va emocionar la idea, tothom estava disposat a participar, malgrat fos entre setmana i amb els dubtes lògics d'una activitat d'aquest tipus: Què haurem de fer? Què haurem de dir? Ens quedarem tallats? Farem el ridícul?... molts interrogants.
Finalment, acceptàrem la proposta amb il·lusió. Aleshores començàrem a preparar els possibles itineraris d'ascensió. El que teníem clar era que havíem de fer el cim més alt, la cota 1398 m. Malgrat alguns components del grup ja havien fet aquest cim anys enrere, ens va semblar convenient realitzar dues sortides de preparació del recorregut per anar més tranquils i segurs el dia de la gravació. (El Penyal des Migdia) (El sostre de l'illa: Penyal des Migdia).
Així doncs, a les 7,30 h del dimarts, dia 11 de novembre de 2014, ens trobàrem amb Robert Marcé (redacció), Albert Martín (càmera), Xim Terrassa (so), Diego Villalonga (càmera i dron) i Rafel Gómez de can Renou (presentador) en el mirador situat a l'entrada del túnel de Monnàber a la carretera Ma-10 que va de Sóller a Pollença. Ens sentíem expectants i un poc nerviosos, però al mateix temps engrescats de participar en l’enregistrament televisiu sobre una activitat que a tots ens apassiona, la muntanya.
A les 8 h iniciàrem l'ascensió partint del pontet situat en el Km 37,80 de la mencionada carretera (800 m), pel deteriorat camí de nevaters que puja per la rosta Coma de Narbona, passant per la font dels Coloms i les cases de neu fins arribar al coll de sa Volta (1.189 m).
A diversos indrets del recorregut ens aturàrem per fer les respectives filmacions i, a poc a poc, agafàrem més confiança, gràcies al bon clima creat per aquest grup de professionals que ens ajudaren a oblidar que ens trobàvem davant una càmera.
Passat el coll de sa Volta, continuàrem per la part més escarpada i exposada de l'ascensió: la pujada per l’inclinadíssim vessant sud-est de la muntanya.

En Rafel de Can Renou arribant al cim, Guaaaaaaaaapo això !!!!

Mentrestant, a mesura que guanyàvem alçada, el cel començà a tapar-se de núvols baixos reduint la visibilitat i el vent, cada cop més violent, augmentà considerablement la sensació de fredor.
Finalment, per l'estreta i aèria cresta envoltada d’espessa boira i amb fortíssimes ràfegues de vent, assolírem el cim del Penyal des Migdia de 1.398 m devers les 14 h.
Cansats, però molt satisfets del repte aconseguit, amb aquelles condicions atmosfèriques tant adverses. La muntanya ens havia deixat pujar i li agraírem. Tinguérem un record pels nostres companys de VIARANYS que no ens havien pogut acompanyar: Tomeu Colom, Tomeu Mateu i Enric Carreras que els hagués agradat ser allà dalt.
Dalt del cim no poguérem romandre massa estona, la visibilitat era escassa i el gelat oratge que corria no hi feia bon estar. Després de realitzà els darrers enregistraments, iniciàrem el descens pel mateix camí de pujada, més relaxats, sense la pressió de les càmeres.
A les 15,20 h arribàrem sense cap novetat ni incident, al punt on havíem iniciat l’itinerari.
Finalment, tot resultà més fàcil del que ens havíem imaginat, va ser una experiència molt agradable i positiva.
Volem agrair a Rafel, Albert, Diego, Xim i Robert, els bons moments compartits a la muntanya i, que juntament amb n'Aina Llauger de la productora MiraPrim, fan possible aquest gran programa de divulgació del muntanyisme. També per donar-nos l’oportunitat de participar en un dels programes de Tira tira. Va ser tot un plaer col·laborar amb ells.
Els representants del grup VIARANYS:

Pere Nigorra, Gabriel Pomar, Fernando de Angulo, Agustí García i Josep Ferrer.
Adéu-siau!!

dissabte, 8 de novembre del 2014

Un altre itinerari al Penyal des Migdia.
Veure l'àlbum de fotografies.

El sostre de l'illa: Penyal des Migdia

Per la cresta direcció al cim

Tornem al sostre de l'illa amb una variant que estalvia la zona militar i assoleix, amb una grimpada, la carena pel costa esquerra de la muntanya. Després, seguint la cresta cap a gregal assolirem el cim de la segona muntanya més alta de Mallorca. La baixada la realitzem pel mateix camí.

A les 8,40 h iniciem la nostra excursió pel camí de neveters que ascendeix per la coma de n'Arbona (veure descripció).

Després de caminar uns deu minuts des de la darrera casa de neu, la superior de n'Arbona (WP-04), a una corba tancada a la dreta (un poc abans d'arribar al coll de sa Volta), deixem el sender per l'esquerra (WP-05). Dirigim les passes (nord) fora camí direcció a una petita rosseguera. Després de creuar-la en direcció nord-nord-est, arribem a un petit marge de pedra en sec que es salva amb una fàcil grimpada i ens situa per damunt de la carretera militar (WP-06).

A les 10,33 h, després de berenar i recuperar forces, iniciem l'ascensió per la inclinada vessant de la muntanya, primer en sentit nord per anar voltant progressivament cap a l'oest. La pujada és molt forta, sense camí, i es fa mig caminant mig grimpant cercant els millors llocs on posar els peus. Les fites ens condueixen cap a l'oest fent una llarga diagonal que discorre per sota el cim fins arribar a la carena després d'una vertical grimpada (nord). Voltem a la dreta (nord-est) i, per l'aèria cresta envoltada de boira, assolim la cúspide del Penyal des Migdia (1.398 m) (WP-07). Són les 11,20 h. i ens trobem damunt un mar de núvols.

La tornada la fem pel mateix camí, posant molt d'atenció per la carena i en la desgrimpada un cop deixada aquesta.

Arribem als vehicles a les 13 h bastant cansats i molt satisfets pel repte superat.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí amb 619 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1398 m.

Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta aèria i estreta.
L'itinerari discorre per una finca privada (Coto de caça major) per aquest motiu és convenient demanar permís a la propietat de Monnàber.

Excursió realitzada el dia 8 de novembre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Marta Pomar, Tomeu M., Tomeu C., Agustí, Enric, i Josep.

dissabte, 1 de novembre del 2014

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Pas de Son Creus, es Fraguel i cova des Moros

Pas de Son Creus

La major part d'aquest recorregut discorre per camins prou coneguts i transitats de la comuna de Bunyola. A través del pas de Son Creus accedirem a la part alta d'aquesta muntanya. Després de passar per Cas Garriguer, baixarem per la coma Gran i ens desviarem per pujar i conèixer el pas des Fraguel. Finalment, pel camí des Grau, ens desviarem per conèixer un nou camí i un encisador racó, el de la cova des Moro.
Seguim les passes dels nostres amics Joan Riera i Toni Sureda.
Itinerari: Carretera d'Orient MA-210 km 3,2 - pas de Son Creus - Cas Garriguer - pas Fraguel - carretera de sa Comuna - camí des Grau - Desviació (WP-15) - Cova des Moros - carretera d'Orient.
Aproximació: El punt de partida es situa en el punt quilomètric 3,2 de la carretera de Bunyola a Orient. En una corba tancada a la dreta, hi ha un camí sense sortida que ens permet aparcar el vehicle (WP-01).
A les 8,45 h iniciem la passa per la carretera cap a Orient i, tot d'una, la deixem per la dreta en el lloc on hi ha una fita.
Per pujar fins a sa Comuna, tenim per davant un fort coster per dins un humit bosc mixt d’alzines i pins, sense cap traça de camí. Les fites i les petites fletxes vermelles ens guiaran fins trobar el pas i arribar al camí que condueix al Penyal d’Honor.
Comencem doncs l’ascens en sentit sud-est i, després de creuar una zona d'antigues marjades, entrem dins el bosc. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, ensopeguem amb un camí el qual travessem després de passar per un portell sense barrera (WP-02). Continuem l’ascens mantenint la mateixa direcció que portàvem, és a dir cap a Xaloc. Un poc més amunt, creuem una paret de pedra per un esbaldrec (fletxa i fita). Seguim pujant mantenint aquesta paret a la nostra dreta fins assolir un rotlle de sitja (WP-03) (quinze minuts). Sis minuts més amunt tornem a travessar un altre camí de carro (WP-04).
Ara les fites ens condueixen, primer cap a la dreta per un indret de roques i després cap a l’esquerra per pujar damunt un ample esperó. A partir d'aquí avancem cap a Llevant i, passats uns trenta minuts des del camí de carro, localitzem un curiós marge en mal estat. Ens trobem al principi del pas de son Creus (WP-06). Superem el marge esbaldregat, ens desplacem a la dreta i amb una fàcil grimpada, ens situem a una paret seca a la part alta de sa Comuna (WP-06).
Després de creuar la paret, avancem planer en sentit sud-est per dins el bosc i enllacem amb una pista forestal (WP-07). Són a les 10,05 h.
Seguim en suau pujada per aquest ample sender direcció nord-est i, no tardem gaire en arribar a una cruïlla de camins (WP-08). El tirany de l'esquerra ens conduiria al Penyal d’Honor (808 m), la cota més alta de la Comuna de Bunyola. Nosaltres seguim pel sender de la dreta a través del camí de s'Arboçar. Un camí estret dóna pas a un camí carreter que discorre per dins un preciós comellar amb restes de la indústria del carbó (sitges, barraques, forns de pa,...) i que ens mena a la zona d’esbarjo de cas Garriguer.
Després de berenar, a les 10,50 h, reprenem la marxa pel bonic comellar de sa Coma Gran. Traçant suaus corbes baixem sud-oest per l'alzinar i, transcorreguts uns vint-i-tres minuts, deixem el camí per la dreta (WP-09). Travessem la torrentera i ens enfilem per l'altre vessant per un fort coster que ens mena a la base de la cinglera. Avancem pocs metres cap a la dreta, fins ensopegar amb l'inici del pas, el qual puja per la part baixa de la paret des Fraguel (WP-10). És un pas equipat amb una vella corda amb nusos i grapes d'acer clavades a la roca que faciliten la grimpada per la paret. És bo de fer i gens tècnic.

Pas des Fraguel

Després del pas seguim sense camí en direcció oest per un terreny rocós i brut de vegetació fins desembocar a la carretera de sa Comuna on voltem a la dreta (WP-11). Avancem per la carretera en lleuger ascens fins arribar a una cruïlla de camins (WP-12). Girem a l'esquerra, deixem un modern dipòsit d'aigua, i un camí a la dreta i continuem per l'ample camí carreter que volta cap a sud-oest fins arribar, en pocs minuts, a una altre desviament on hi ha un pal indicador (WP-13). Hem de seguir a la dreta pel conegut camí des Grau que baixa al poble de Bunyola.
El camí, ben fressat i sense cap problema de seguiment, baixa marcant diverses voltes. Transcorreguts uns cinc minuts, arribem a una cruïlla on un senyal a la dreta ens indica el mirador de sa Màquina Vella. Val la pena desviar-se per arribar-hi, les vistes s'ho valen (WP-14).
Des del mirador, tornem al camí des Grau i continuem descendint. Ara el camí, més estret descriu ziga-zagues contínues per salvar un fort desnivell. A uns vint minuts del mirador i, després de passar per un forn de calç, deixem el camí per la dreta (WP-15). Aquest punt no es troba indicat. Prenem direcció nord-oest per dins la garriga i aviat ja trobem fites, les quals ens condueixen amb una forta pujada, a una paret de pedra. L'altre cantó, seguim en tendència nord-est per un bonic corriol fitat, a estones tapat per les altes carritxeres. Poc després travessem una paret mitgera (WP-16) i prosseguim pel tirany el qual ens mena a un replà on es localitza un antic bancal a prop del estimball (WP-17). El redol és bonic i fa ganes fer una breu aturada per contemplar la panoràmica de Bunyola.
El sender, ara més evident i amb marge de sosteniment, continua darrere el mirador i puja en direcció a la penya, segueix paral•lel a aquesta i arriba a la cova dels Moros o balma dels Nans (WP-18). Són les 13,22 h.

Cova des Moros

En aquest bonic indret, es localitza una curiosa i destrossada taula rodona de pedra. Uns metres més avall hi ha una bassa i, un poc més a l'esquerra, el bufador des Bassol amb un pedrís per seure.
Des del coval, retornant enrere uns metres però seguint la base dels penya-segats, no el camí que ens ha conduït fins aquí, arribem al pas de Can Grau (WP-19).
Continuem pel tirany que passa per damunt la bassa en sentit nord-nord-est. De moment és bo de seguir, però poc desprès es perd per damunt unes marjades brutes de vegetació, travessa un portell sense barrera (WP-20) i arriba a una paret transversal. A l'altre cantó, enllacem amb un tirany fitat que baixa en fort pendent cap al nord-oest i ens mena a un camí ample (WP-21). Voltem a l'esquerra i , en un tres i no res, arribem a la carretera (WP-22).
Ara sols resta caminar un quilòmetre i mig per l'asfalt, arribant al punt de partida a les 14,20 h.

Ruta circular amb 845 metres de pujada acumulada i 11,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 744 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí i amb fortes pujades. Cal estar avesat a realitzar petites grimpades per superar els dos passos. El darrer tram és necessari bon sentit de l'orientació.
Excursió realitzada el dia 1 de novembre de 2014. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.

dissabte, 25 d’octubre del 2014

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

El Penyal des Migdia

El Puig Major des del Penyal des Migdia

El Penyal des Migdia, és la cota més meridional del Puig Major. Amb els seus 1.398 m d'altitud és el segon cim més alt de Mallorca i el punt més alt que podem pujar, ja que el Puig Major amb 1.436 m és ocupat per la base militar de l'Exèrcit de l'Aire.
Itinerari: Carretera MA 10 km 37,8 - coll de la Volta - cim del Penyal des Migdia - Cim Oest - camí dels Cingles - Carretera MA 10.
Seguim la ressenya dels amics: Llorenç Soler i Andreu Magraner.
Punts i elements d'interès: cases de neu de la Coma de n'Arbona, de principis del segle XVII enllaçades per un sinuós camí de nevaters. Aquest és el camí de ferradura més alt de Mallorca que continuava fins al Puig Major, era la ruta habitual de pujada a aquest cim.
Aproximació: El punt de partida es situa en el pontet situat en el Km 37,80 de la carretera de Sóller a Lluc. El cotxe es pot deixar a l'aparcament que hi ha vora l'entrada del túnel de Monnàber.
Després de deixar els vehicles a l'aparcament, a les 8,45 h baixem per la carretera fins arribar al pontet mencionat i voltem a la dreta per un camí carreter que puja per dins l'alzinar. El camí dibuixa revolts cap dins el comellar fins que es converteix en un camí de ferradura, surt del bosc i travessa el torrent. A l'altra banda, a l'esquerra del sender i mig amagada, localitzem la casa de neu inferior de n'Arbona a 870 m d'altitud. És un dipòsit excavat al terra en el qual foren emprades algunes penyes com a parets laterals, es troba molt deteriorat i tapat per la vegetació (WP-01).

Casa de neu superior de n'Arbona

L'antic camí de nevaters, continua ascendint pel costat esquerra del torrent i, transcorreguts uns deu minuts des de la casa de neu, passa per la encantadora font dels Coloms situada davall d'una alta penya, on dues petites piques incrustades a la roca, arrepleguen els regalims d'aigua (WP-02).
Des de la font, continuem el camí, ara per l'altre costat de la coma. A les 9,20 h, arribem a la casa de neu de n'Arbona situada al peu dels penya-segats de la serra de Son Torrella a 1.025 m d'altitud (WP-03). El seu estat és bastant bo, malgrat hi ha una caire esbaldregat. Hi ha una gegantina heure que s'enfila per la penya. A pocs metres, al costat del camí, hi ha el porxo dels nevaters en estat ruïnós.
Seguim pel què queda del camí que ara es decanta de la paret de la muntanya i inicia un seguit de revolts guanyant alçada ràpidament. Deu minuts més tard, assolim l'encisadora i espectacular casa de neu superior de n'Arbona (WP-04). Es troba a 1.085 m d'altitud excavada en un pendent fortíssim, presenta una planta mixta, de laterals rectes i capçaleres corbes. També té porxo situat més al nord.
El tirany continua serpentejant i, amb més suavitat, ens mena al coll de sa Volta, després de creuar una paret mitgera (WP-05). Si ens desviem uns metres cap a l'esquerra, es gaudeix una vista panoràmic excel•lent.
Des del coll per l'esquerra desemboquem a la carretera militar. Sols hem de caminar uns pocs metres i deixar-la per l'esquerra per enfilar-nos al vessant sud-est de la muntanya.
La pujada és molt forta, sense camí, i es fa mig caminant mig grimpant, sempre en sentit nord-oest, cercant els millors llocs per avançar. Cal posar molta atenció on posem els peus per la inestabilitat de les pedres soltes. Alguna fita esporàdica ens indica que anem per bon camí.
Enfilem directa cap una esquerda que baixa de la part dreta del cim i iniciem una grimpada per l'interior del pas i després, per l'esquerra, una pujada en ziga-zaga que ens mena a l'estreta carena final. Voltem a l'esquerra i, a les 10,50 h, assolim el cim del Penyal des Migdia de 1.398 m d'alçada coronat per una placa en memòria de dos muntanyencs mallorquins i tres rotlles de bivac (WP-06). Si el dia acompanya, la vista és espectacular, amb la mar a sota i els cims més emblemàtics de la nostra Serra.
Aquí aprofitem el bon sol i la temperatura agradable per berenar i descansar.
A les 10,24 h, reprenem la marxa seguint la carena, direcció sud-oest, per arribar al següent cim. Aquest tram no és molt difícil però és estret i cal anar en molt de compte. Aquest cim està fitat amb una creu de ferro damunt les pedres (WP-07). A continuació, per la cresta desgrimpem una curta xemeneia, a la dreta, que ens mena a un coll (WP-08) (punt on s'inicia la ruta de descens habitual per rossegueres i que acaben al Racó de ses Pomeres Bordes).
Nosaltres continuem cap al següent cim, marcat en el mapa de l'Alpina com a Penyal des Migdia W (1.356 m) (WP-09). Són les 11,53 h. quan hi arribem.
Continuem en descens per la vorera dels penya-segats, entre roques i carritxeres, primer direcció oest, i més endavant cap al nord-oest, fins arribar a un punt que ens obliga a voltar cap a la dreta. Anem progressivament girant cap al nord-est fins enllaçar amb unes fites i marques de corriol per on seguim.
Les fites ens condueixen en descens per un territori inhòspit de pedres i càrritx força llenegadís i, algun tram vertical, fins arribar a una petita rosseguera. Descendim en diagonal cap a la dreta i després pel seu costat dret fins enllaçar amb el camí de baixada habitual del cim, on voltem a l'esquerra (WP-10). Després de caminar uns deu minuts entre càrritx i per dins el bosc, arribem a l'ample camí dels Cingles (WP-11).
Ha estat un descens llarg i feixuc i les nostres cames comencen a sentir els efectes del cansament i la tensió acumulada, però encara ens queda un bocí fàcil per finalitzar la nostra ruta.
Ara sols resta seguir aquest camí que puja cap a l'oest i passa primer pel coll dels Cards Colers i, després per la font de na Cavaió, (WP-13) fins arribar a la carretera. Voltem a l'esquerra i, seguint-la, arribem al punt on hem sortit aquest matí. Són les 13,45 h quan donem per finalitzada aquesta excursió.

Ruta circular amb 568 metres de pujada acumulada i 6,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1398 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta aèria i estreta.
L'itinerari discorre per una finca privada (Coto de caça major) per aquest motiu és convenient demanar permís a la propietat de Monnàber.
Excursió realitzada el dia 25 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Xavier, Pere, Agustí, Tomeu C., Enric, Fernando i Josep.
Referències:Lluís Valcaneras. 20 itineraris alternatius per la serra de Tramuntana II. Itinerari 12.
Tomàs Vibot. A peu per Mallorca. Fitxa 52.

diumenge, 19 d’octubre del 2014

Veure l'àlbum de fotografies.
Track del GPS a Wikiloc.

L'ermita de Betlem

Caloscamps

Ruta senzilla i familiar, ideal per fer a principis de tardor quan encara fa una mica de calor i aprofitar per nedar a una de les boniques cales del nord-est de la badia d'Alcúdia, després de pujar pel camí del GR-222 a l'ermita de Betlem.
El punt de partida d'aquesta excursió es situa a la carretera que va de la Colònia de Sant Pere a Caloscamps (Artà), a l'alçada de la destruïda Naveta de s'Arenalet de Son Colom, hi ha una aparcament per deixar els vehicles (WP-01).
A les 9,10 h, prenem el tirany que discorre arran de mar, deixem la petita cala sa Banyera des Ermitans i sortim de nou a la carretera, per la qual avancem fins arribar a la bonica cala Caloscamps (WP-02). És una platja verge formada per la combinació de la desembocadura de torrent dels Cocons i de l’erosió marina. Destaquen la presència de tamarells propers a la vorera i, en el seu talús, la presència de diversos escars, així com un niu defensiu de metralladores de la Guerra Civil.
Després de la cala, la nostra ruta continua nord-est pel tirany que discorre per la vorera de la mar. Ara la costa es mostra més pelada i molt retallada. A devers deu minuts de la cala, arribem al sepulcre megalític de s’Aigo Dolça, una de les troballes arquitectòniques més antigues de Mallorca (WP-03). Continuem caminant uns set minuts més, i després de passar per la Banyera dels Soldats, prenem un camí direcció sud-est (WP-04). L'ample camí s'endinsa dins la pineda dels Canons (topònim referent a les restes de la bateria de costa de s'Aigua Dolça) i, en un tres i no res, ens mena en el punt quilomètric 7,5 de la carretera Ma-3332 de la Colònia de Sant Pere a la urbanització de Betlem (WP-05). Són les 10 h.
En aquest punt prenem sud-est el camí carreter del GR-222 (rètol indicador), salvem una barrera per un botador de fusta i , en pocs minuts, arribem a les ruïnoses cases de Betlem, situades a l'esquerra del camí. Aquí és el punt escollit per fer una aturada per berenar (WP-06).
A les 10,27 h, ens posem de nou en marxa pel mateix camí, el qual travessa un portell i volta a l'esquerra. El camí de carro dóna pas a un tirany marcat el qual va guanyant alçada ràpidament ampliant les vistes sobre el torrent de la nostra dreta i, més a munt, franqueja una paret per un portell. És la zona del Grau, dita així pel desnivell que es guanya. El tirany continua per l'esquerra i marca diverses voltes, franqueja un nou portell i segueix serpentejant fins arribar al Coll de l'Ermita.
Des del coll continuem cap a l'esquerra , deixant un portell a la dreta, i arribem a la font de l'Ermita, deixant abans un camí que ens duria a s'Alqueria Vella (pal indicador).

Ermita de Betlem

La font de l'Ermita està situada en un pla amb grans plataners i pins. En un costat de l'esplanada hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes (WP-07).
Des de la font continuem per l'ample camí, deixant a la nostra dreta, els camps de conreu i el safareig que els rega, fins arribar davant la barrera de l'Ermita, la qual un cop franquejada, ens mena per un camí asfaltat entre xiprers fins a l'Ermita de Betlem (WP-08).
L'ermita s'aixeca sobre les ruïnes de l'antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Al segle XIV aquesta finca depenia de la Devesa de Ferrutx, zona de caça dels reis de Mallorca.
La tornada la fem pel mateix camí, arribant als vehicles a les 13,25 h. Tot seguit retornem a la petita cala sa Banyera des Ermitans, on nedem per refrescar-nos de la calor impròpia d'aquest diumenge d'octubre, i a continuació, dinem.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 453 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 291 m.
Temps en moviment: 3,08 h. Temps parat: 1,09 h. Temps total: 4,17 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari fàcil que discorre tot ell per camí marcat.
Excursió realitzada el dia 19 d'octubre de 2014 amb el grup excursionista de l'associació de veïnats de Pòrtol.
Referències: Gabriel Rodas. La Ermita de Betlem. Diario de Mallorca.

dissabte, 18 d’octubre del 2014

Volta per Valldemossa: camí de ses Basses, camí de ses Fontanelles, Talaia Vella.

Pas dins la coma de pujada cap al camí de ses Fontanelles

Itinerari: Valldemossa, Portell de ses Basses, Desviació (WP-03), Camí de ses Fontanelles, Miradors, Pas d'en Miquel, Desviació (WP-07), Corral dels Bous, Cova de s'Ermità Guillem, Coll de Son Gallard, Refugi Arxiduc, Talaia Vella, Mirador de Can Costa, Pla des Pouet, Valldemossa.

A les 8,17 h, iniciem la passa en Valldemossa pel conegut camí que puja al Pla des Pouet i que comença al final del carrer de les Oliveres (WP-01).

En principi el sender puja amb suau pendent per dins l’alzinar, franqueja un portell sense barrera i arriba a un nou portell, on abans hi havia una barrera metàl•lica amb un botador de fusta (WP-02). Continuem a la dreta (sud-est) pel camí de ses Basses. Aquest camí de carboners es troba força malmès i discorre per dins un bonic bosc d’alzines. Iniciem la pujada i molt aviat se’ns obren bones vistes sobre Valldemossa. A devers un vint minuts, travessem el portell de ses Basses, partió de Son Moragues i Son Gual. Continuem pel camí, el qual travessa dos tàlvegs i, en arribar a un tercer, l'abandonem per l'esquerra (WP-03). Arran d'un itinerari publicat pels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner, sabem que podem pujar per dins aquesta coma i que trobarem restes d'un antic camí de ferradura. Així a les 9 h en punt, emprenem la pujada direcció nord-nord-est per un camí carreter força tapat per la fullaraca que ens condueix als peus d'una rosseguera, desprès de passar per dos rotlles de sitja. Un cop superat el xaragall, localitzem les restes de l'antic camí de ferradura, el qual un poc més amunt salva un desnivell amb dos revolts sostinguts per un petit marge de sosteniment. Continuem pel tirany, que ara és més fressat i ascendeix marcant diverses ziga-zagues, fins arribar a la part alta del comellar on el camí volta cap a l'esquerra s'esvaeix i es perd (o no el sabem seguir).

Ens trobem a prop del camí de ses Fontanelles, sols hem de prendre cap al nord i, camp a través per un territori més obert i pedregós, hi arribem sense cap dificultat (WP-04). Són les 9,45 h, ja s'ha fet l'hora de berenar i recuperar forces.

Refugi de l'Arxiduc

A les 10,05 h reprenem la marxa en direcció sud-oest per aquest bonic camí. Es tracta d’un sender que va fer construir l’Arxiduc. Baixant suaument sense cap dificultat de seguiment, assolim el mirador de ses Basses. Per arribar-hi, ens hem de desviar del camí uns deu metres cap a l'esquerra. Aquí hi fem una breu aturada per contemplar la vista panoràmica (WP-05). Un poc més avall hi ha el segon mirador el de Son Gual amb bones vistes de Valldemossa i la muntanya de sa Comuna (WP-06). Continuem el camí el qual supera un considerable desnivell marcant revolts sostinguts per un marge lateral de grans dimensions. Aquest indret, és conegut amb el nom de pas d'en Miquel. Superat el pas assolim un trencall de camins amb pal indicador (WP-07) on voltem a la dreta. Es tracta d'un senderó molt endreçat que planeja per dins l'alzinar (nord-nord-est) amb restes de l'activitat del calciners i carboners (forn de pa, rotlles, barraques, forn de calç) i desemboca al tàlveg del Corral dels Bous. Aquí s'hi localitza una baixa paret transversal amb un portell. El nostre camí segueix cap a la dreta (nord-est) per dins l'estret comellar, franqueja una nova paret (WP-08) i arriba a la part alta on el camí volta cap a l'esquerra, marca diverses ziga-zagues en forta pujada i ens condueix a la Cova de l'ermita Guillem (WP-09). Després d'una breu aturada, seguim el camí direcció nord fins al Coll de Son Gallard, cruïlla important de camins (WP-10). Són les 11,15 h.

Deixem el camí de la dreta que ens menaria a l'Estret de Son Gallard, i el de l'esquerra al Pla des Pouet i seguim tot dret nord-oest. Després de quinze minuts de pujada per un camí ampla i pedregós, arribem al refugi de l'Arxiduc situat a 868 m d'alçada i que constitueix un esplèndid mirador (WP-11).

Aquí ensopeguem amb tres excursionistes molt simpàtics que ens reconeixen per la camiseta (Viaranys) que portem: en Toni, en Berto i en Julio. Després de saludar-los i intercanviar uns mots, ens acomiadem per seguir cada grup el seu camí.

Del refugi, tornem al camí i el seguim direcció sud-oest. No tardem gaire en passar pel vèrtex geodèsic que senyala el cim de sa Talaia Vella (WP-12) i, poc després, comencem a perdre alçada per arribar, en uns quinze minuts, al mirador de ses Puntes o de Can Costa des d'on es domina tot el pla del Rei i l'ermita de Valldemossa (WP-13).

Iniciem el descens final, per a això tornem al camí de sa Talaia Vella. Traçant suaus corbes baixem per l'alzinar i arribem en pocs minuts al pla des Pouet (WP-14). Passem pel costat del famós pou i continuem recte, fins a trobar, a l'altre extrem, el camí de carro que baixa sense cap dificultat fins Valldemossa, donant per finalitzada aquesta bonica excursió matinal. Són les 13 h quan arribem al carrer de les Oliveres on tenim el vehicle.

Ruta circular amb 678 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 868 m.

Temps en moviment: 3,12 h. Temps parat: 1,31 h. Temps total: 4,43 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari que discorre quasi tot ell per camí, sols pot presentar alguna dificultat de seguiment el tram comprés entre el (WP-03) al (WP-04), el camí no es troba suficientment marcat.

Excursió realitzada el dia 18 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Agustí i Josep.

dissabte, 11 d’octubre del 2014

Cala ses Ortigues i Cova de na Beneta

Cala ses Ortigues

Aquest itinerari és el recorregut de costa que va quedar pendent de l'excursió de fa quinze dies per la costa d'Andratx: S'Algar i s'Algueret. Avui pel camí del torrent de sa Lloba baixarem fins a la cala de ses Artigues i resseguint l'accidentada costa cap al nord, intentarem arribar-nos a la cova de na Beneta. De tornada ens desviarem pel camí Vell d'Estellencs fins a sa Torre Nova.

Després de deixar el vehicle a la petita esplanada situada a l'entrada del camí de sa Torre Nova (quilòmetre 101,9 de la carretera MA-10) (WP-01), a les 7,50 h iniciem el nostre caminar per la carretera direcció sud (cap a Andratx). Poc després de creuar el segon túnel que protegeix la carretera dels despreniments del Cingle d'en Barrina, prenem la desviació que surt a la dreta per una baixant cimentada. Es tracta d'un camí carreter que davalla (nord-oest) pel costat esquerra de la coma que el torrent de sa Llova s'obre fins a la mar. És una baixada força còmode entre pins verds que el foc ha respectat. El camí marca diverses voltes, creua el jaç del torrentó, deixa un enorme forn de calç a la dreta i continua pel seu cantó dret fins que finalitza ben damunt de la cala. Ara baixem nord-oest seguint les fites per un coster amb fort desnivell cobert de pinassa, entre pedres i terra. A les 8,30 h arribem a Cala ses Ortigues, formada per grans roques, pedres i còdols arrodonits (WP-02).

Després de la cala, la nostra ruta continua vorera de la mar en sentit nord resseguint l'accidentada costa de grans roques que s'han anat desprenent de la muntanya fins arribar al petit escar de nom l’Alcova des Torrer, situat just al davant de la pedra de Sa Galera (WP-03). Aquí és el lloc escollit per berenar en aquest dia de mar plana i cel blau.

Cova de na Beneta

Sabem l'existència (segons el mapa) d'un corriol amb escalons i barana de corda, que s'agafa abans d'arribar a l'escar i que munta fins dalt l'espadat enllaçant amb el camí de la Rota d'en Bielet. És una bona opció per continuar aquest itinerari si un no es vol complicar la vida.

Nosaltres però, volem donar un cop d'ull a un coval que es troba a prop de l'escar. Per això a les 9,10 h, ens posem de nou en marxa cap al nord, salvem una roca llisa i inclinada sense masses complicacions, passem per davall unes formacions de roques estratificades de vius colors fins veure la Cova. Aquesta està situada al fons d’una estreta entrada de la mar. Després de realitzar un flanqueig per una estreta i aèria cornisa arribem molt a prop de la Cova de na Beneta però sense possibilitat d'accedir-hi, ens trobem tallats. Retrocedim fins passar les roques estratificades i ens enfilem per una mena de canal molt dreta de terra i petit pedreny que ens situa damunt la timba de la cova. Continuem cap a la dreta i per un coster molt inclinat, inestable i de poca adherència, arribem a dalt de la cinglera molt a prop del camí de la rota d'en Bielet (WP-04).

Per no ascendir per la pista que remunta el vessant dret del comellar, que ja la coneixem, decidim muntar pel vessant esquerra que sembla que hi ha un camí. Per això, ascendim uns metres per dins la llera del petit torrent i ens decantem directa cap al nord fora camí (el què ens semblava que era un camí, són feixes abandonades) fins assolir una construcció. Ara continuem per la pista que surt d'aquesta casa que puja vers el sud-est i enllaça amb l'ample camí de la Rota d'en Bielet, per on continuem, i en forta pujada i sota un bon sol, arribem al camí vell d'Estellencs, molt a prop d'on hem deixat el cotxe. Com és prest, decidim arribar-nos fins a la Torre Nova pel tram de camí que ja coneixem de l'excursió anterior. Anem i venim pel mateix camí i, a les 11,10 h som de nou al vehicle. Punt i final d'aquest curt, però gratificant itinerari.

Ruta circular amb 305 metres de pujada acumulada i 6,6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 226 m.

Temps en moviment: 2,14 h. Temps parat: 1,05 h. Temps total: 3,19 h (segons el GPS).

Observacions: aquest itinerari no es aconsellable fer si hi ha mala mar. El tram costaner és sense camí per un laberint de còdols i roques. Cal anar alerta a la pujada des de la cova de na Beneta fins al camí de sa Rota d'en Bielet, el terreny és molt descompost i vertical. Aquest tram és pot estalviar i pujar pel camí escalonat que parteix de devora l'escar.

Excursió realitzada el dia 11 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Enric i Josep.

dissabte, 4 d’octubre del 2014

Cova Tancada del Cap de Menorca

Graons picats a la roca del camí de baixada a la cova

Aproximació: Sortim amb cotxe d'Alcúdia i ens dirigim cap a la Victòria fins a la cruïlla en què es troba el Bar la Celler del Sol on voltem a la dreta prenent el camí fins la barrera del Coll Baix. Continuem pel camí de la Muntanya fins arribar a Sa Caragola Negra on podem deixar els vehicles.

A les 8,40 h iniciem l'excursió a l'indret anomenat Sa Caragola Negra (segons el mapa Alpina) del camí de la Muntanya que puja fins al coll Baix (WP-01). Deixem a la dreta un trencall, per on baixarem més tard, i seguim la pista de terra direcció nord. Transcorreguts tants sols cinc minuts, prenem la desviació que surt a la dreta (cadena) (WP-02). Es tracta d'una pista forestal ampla i senzilla que ascendeix entre pins i, que ens mena en deu minuts, a un collet on ja s'albira el mar (WP-03). Deixem la pista i prenem un tirany que en descens travessa un petit torrent (Segon Torrent) i, posteriorment puja suaument direcció sud-est fins arribar a una espècie de plana.

El nostre itinerari continua per un tirany tapat pel càrritx i en descens cap a una canal oberta al mar, anomenada canal de sa Figuera Blanca, segons informe l'amic Joan Riera al seu bloc Aires de la Serra Mallorquina, on molts de pins caigueren degut al virulent temporal de l'11 de novembre de 2001. Un cop creuat el torrentó, el tirany es precipita coster avall pel penya-segat, passa per uns graons picats a la roca amb restes d'una barana, de la qual sols queden les piquetes de ferro i, un poc més avall, per un tram molt inclinat on una cadena ajuda a superar-lo. D'aquesta manera i amb seny, a les 9,27 h arribem a l'entrada de la cova on aprofitem per berenar i descansar (WP-04).

Cova Tancada del Cap de Menorca

Ens endinsem a la cova amb frontals i llanternes seguint el recorregut que es troba, en molts de trams, marcat amb graons picats a la roca. Degut a l'alta humitat, cal avançar amb molta cura per evitar llenegades.

Després de visitar la cova, a les 10,50 h iniciem la tornada pel mateix camí, ara en forta pujada. Transcorreguts trenta - cinc minut som de nou al collet (WP-03) i en comptes de baixar pel mateix camí, prenem la pista que es dirigeix per la falda sud del puig Negre i que ens mena al camí de sa Muntanya on tenim els vehicle. Són les 11,45 h quan hi arribem.

Ruta semi circular amb 266 metres de pujada acumulada i 4 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 139 m.

Temps en moviment: 1,15 h. Temps parat: 1,50 h. Temps total: 3,05 h (segons el GPS).

Observacions: Cal anar molt alerta en la baixada pel penya-segat d'accés a la cova, és molt dret i es fa necessari ajudar-se amb les mans. No es recomanable fer si hi ha mala mar, ha plogut o hi ha risc de pluja. Imprescindible dur frontals o llanternes.

Excursió realitzada el dia 4 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando, Agustí, Aina, Tomeu C., Tomeu M., Mercedes, Pilar, Miquel, Cesca i Josep.

Track de la ruta a Wikiloc

dissabte, 27 de setembre del 2014

S'Algar i s'Algueret

Sa Torre Nova

Amb l'arribada de les pluges i de temperatures més agradables, aprofitem aquest darrer dissabte de setembre per posar-nos en marxa i gaudir d'una bonica excursió matinal per la vorera de la mar.

Podrem contemplar els efectes devastadors del gran incendi que va afectar aquesta zona l'estiu de l'any passat, gran quantitat de pins cremats, carbonitzats, negres, dempeus i ajaguts al terra. Però el més esperançador, com la natura s'obre pas i la vegetació es recupera d'aquest desastre. Espècies com la estepa, el càrritx, la mata, les esparregueres, l'aritja i els pins, ja broten i verdegen. Ens ha cridat especial atenció el garballó, les altes tiges negres, carbonitzades, ja tenen brots nous, fulles verdes i gran quantitat de llavors.

Itinerari: Km 102,5 carretera MA-10 de Pollença a Andratx, camí vell d'Estellencs, sa Torre Nova, platja de s'Algueret, punta de na Foradada, el camí de la Rota d'en Bielet, Km 102,5 carretera MA-10.

El nostre punt de sortida i arribada es situa al quilòmetre 102,5 de la carretera MA-10, a la sortida del segon de túnel (venint des de Banyalbufar) (WP-01). Túnels que es van construir per protegir la carretera dels despreniments procedents del Cingle d'en Barrina.

A les 9 h iniciem la passa per la carretera direcció nord, creuem els dos túnels i un poc més endavant, just passat el km 102, prenem la desviació que surt a l'esquerra que posa "camí de sa Torre Nova" (WP-02).

Tot d'una deixem una primera desviació que baixa a l'esquerra, per la qual retornarem més tard. Avancem pel camí Vell d'Andratx a Estellencs, una pista de terra ampla i planera que ens mena entre pins cap al nord-est. Quan ja portem uns divuit minuts caminant, arribem a una bifurcació (WP-03). Aquí abandonem la pista per l'esquerra i continuem en baixada per un nou sender direcció nord-oest. Transcorreguts uns tres minuts, el camí marca una corba a la dreta, punt on hem de deixar-lo (fita) i seguir tot dret per un confós tirany. Aquest corriol, més endavant es fa més evident i avança per la falda d'un turó entre pins socarrats i ens mena a sa torre Nova. Torre de defensa força ben conservada i enclavada dalt d'un penya-segat (WP-04). Hi arribem a les 9,25 h.

Les vistes són boniques, cap al sud la punta del cap Fabioler, punta de sa Llova, Penyal de sa Evangélica, Puig Ratjolí, i vers al nord s'arriba a veure sa Punta de Son Serralta. Desfem les passes fins arribar al camí principal i voltem a l'esquerra. El camí continua en sua descens marcant una ziga-zaga, passada la qual trobem a l'esquerra un caminoi que ens desvia cap a les cases de Can Rafelot on fem una breu aturada (WP-05). Retornem al camí que ara baixa en tendència nord-est, fins arribar a un altre bifurcació amb un rètol clavat a un abrasat pi que posa: "Al Mar" on voltem a l'esquerra. Seguint les fites, el corriol travessa una paret per un esbaldrec, on torna haver-hi un rètol que ens indica la direcció per anar a la mar. A partir d'aquí, el corriol inicia un ràpid descens per un rost coster, entre garballons i pins. Al començament, el trajecte es força clar, però aviat, el càrritx, els pins cremats tombats i esllavissades, l'han esborrat i només és possible seguir-lo gràcies a les fites. El pendent s'accentua en arribar a prop de la mar i és fa necessari aferrar-se a les roques per seguir descendint per un terreny cada cop més malmenat i descompost. A les 10,10 h arribem a ran de la mar on aprofitem per berenar damunt una gran roca.

Platja de s'Algueret

A les 10,30 h reprenem la marxa iniciant la part més salvatge de l'excursió. Ja no hi ha camí ni fites que ens guiïn. Haurem de botar entre un laberint roques que s'han anat desprenent de la muntanya per l'erosió de l'embat de la mar.

Avancem lentament cap al sud-oest, sempre buscant la millor passa, esquivant grans blocs de roca, a vegades pujant per damunt d'ells i d'altres caminant tan devora la mar que les ones ens banyen les botes. Així a les 10,50 h arribem a les platges de s'Algar primer i de s'Algueret més tard (WP-07). Dues platges de grans còdols arrodonits i d'aigües cristal•lines que conviden a un bany.

Després de la platja, continuem avançant entre còdols i roques, no hi ha altre opció, direcció a la punta de na Foradada. A devers cinc minuts de la platja de s'Algueret, arribem a un punt molt estret entre la mar i el penya-segat que per superar-lo hi ha dues opcions, o bé per la paret fent una petita i arriscada desgrimpada amb la roca humida, o bé descalçar-se i travessar aquest estret per dins l'aigua. Nosaltres decidim tirar pedres i més pedres per fer un petit pas i evitar banyar-nos. En aquest punt si hi ha mala mar, pot resultar perillós i la xopada està assegurada.

Després de superar aquest entrebanc, continuem avançant i, amb pocs minuts, arribem a l'esperó que forma la punta de na Foradada on se'ns presenta un nou repte a superar.

Després de deixar la Foradada a la nostra dreta, arribem a un punt on localitzem una deteriorada corda lligada a la roca que salva una vertical per damunt la mar. No ens dóna gens de confiança i davant el dubte no ens arrisquem a passar. Donem la volta i pugem per un caos de roques fins dalt l'esperó. El descens per l'altre vessant, no és gens fàcil. Després de baixar uns metres molt inclinats, realitzem un flanqueig cap a l'esquerra aferrar-nos a una mata i a un petit pi fins arribar a una canal molt inclinada de terra i roca molt descomposta que ens mena de nou vorera de la mar.

Un cop superada aquesta nova dificultat, trobem una petita cala i, a poc a poc, ascendim cap a la dreta deixant la vorera de la mar fins arribar a dalt el penya-segat en un indret anomenat sa Rota d'en Bielet on s'hi localitzen restes de barraques i rotlles de sitja.

Veient que el temps se'ns ha tirat al damunt, decidim abandonar el traçat previst i deixar per una altra excursió el tram que ens queda fins la Cala ses Ortigues.

Seguint les fites cap al sud, assolim l'ample camí de la Rota d'en Bielet (WP-08), per on continuem, i en forta pujada i sota un bon sol, arribem al camí vell d'Estellencs i, posteriorment a la carretera. Ara sols resta seguir-la i, creuant de nou els túnels, a les 13,15 h arribem al vehicle.

Al final ha resultat un itinerari força entretingut i d'una gran bellesa. No ha estat gens malament per ser la primera activitat muntanyenca d'aquesta nova temporada.

Ruta circular amb 399 metres de pujada acumulada i 6,7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 221 m.

Temps en moviment: 2,24 h. Temps parat: 1,53 h. Temps total: 4,17 h (segons el GPS).

Observacions: aquest itinerari no es aconsellable fer si hi ha mala mar. El tram costaner és sense camí per un laberint de còdols i roques. Cal anar alerta per creuar la punta de na Foradada, el terreny és molt descompost i vertical.

Excursió realitzada el dia 27 de setembre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando i Josep.

Track de la ruta a Wikiloc

dimarts, 12 d’agost del 2014

Pujol del Llobet - Sesta Foréstega - Pujol de la Mata

Sesta Foréstega

Excursió matinal que ens permetrà gaudir de bonics paratges, no massa transitats, de Sant Llorenç del Munt. Seguirem un bocí de l'antic camí de la Costa que va de la Mata a Mura. Ascendirem als pujols del Llobet i de la Mata, des d'on si el dia és clar, ens permetrà gaudir de boniques vistes panoràmiques. La tornada la farem pel camí de la Carena del Muronell fent una parada a la cova del Plana, també anomenada, cova del Muronell o dels Moros.

Itinerari: coll d'Estenalles, collet de la Sabatera, Pujol del Llobet, Sesta Foréstega, Pujol de la Mata, roure del Parrac, cova del Plana, bassa del coll de Bofí, coll d'Estenalles.

A les 8,15 h iniciem l'excursió al quilòmetre 15,1 de la carretera de Terrassa a Talamanca, al coll d'Estenalles (873 m) (WP-01). Pugem per unes escales de pedra i, tot d'una deixem el camí de l'esquerra que ens conduiria a les cases de la Mata. Seguim tot dret fora camí, direcció nor-nord-oest per un clap de pins, fins arribar al corriol de la Serra de la Mata. Aquí prenem aquest bonic camí carener en sentit nord que davalla marcant algunes voltes, s'endinsa dins un espès alzinar tot girant cap a llevant i arriba molt a prop de la carretera a l'alçada del punt quilomètric 16, tocant la Falconera (WP-02).

Continuem pel clap d'alzines de la nostra esquerra, sortim a un roquissar, deixem un camí a l'esquerra (WP-03) i, en descens suau direcció nord-oest, arribem al collet de la Sabatera. Gran clap de roques (WP-04)

Del collet baixem pel roquissar sense cap dificultat fins arribar a una nova cruïlla. Ignorem el tirany de l'esquerra i continuem pel camí de la dreta, per dalt la carena (nord). Les vistes s'han ampliant força: la Falconera, el Montcau, les Roques de la Coca i més enllà la carena dels Emprius.

El camí continua en suau ascens, sempre seguint la carena, passa per una roureda i, un poc més endavant, per un confós trencall (WP-05), on girem a l'esquerra (nord-oest). Aquest corriol ens condueix al Pujol del Llobet (WP-06), al qual hi arribem a les 9,38 h. Molt bona talaia, amb bonica vista per tots els costats.

Aquí dalt aprofitem per esmorzar i agafar forces.

A les 10 h, iniciem de nou la marxa desfent el corriol fins a la zona de la roureda on hi ha una bifurcació (WP-07). Voltem a la dreta direcció sud-oest. Es tracta d'un nou corriol que discorre per dins un atapeït alzinar en suau baixada fins a la font Foréstega. Passada la font, el sender franqueja el torrent de la Roureda i, transcorreguts uns deu minuts de pujada, ens mena a un indret conegut com la sesta Foréstega (WP-08). Les sestes eren paratges on s’hi feia descansar el bestiar a l’estiu, per protegir-lo de la forta calor. Aquesta sesta està molt ben conservada i protegida per unes roques. És un lloc molt bonic que convida a fer una aturada.

El camí continua cap a ponent tot planejant entremig de boixos fins arribar al coll del Pujol de la Mata (WP-09). Cruïlla de camins. Seguim tot dret en la mateixa direcció que portàvem i, amb una forta però curta pujada, arribem als peus del turó.

Pujol de la Mata

El Pujol de la Mata (771 m) està format per grans blocs de conglomerat (WP-10). Per pujar-hi cal superar dos graus de roca d'uns 4-5 metres cada un equipats amb anelles metàl•liques clavades a la roca. Des de dalt, es gaudeixen bones vistes per tots els cantons.

Després de la desgrimpada, visitem la Foradada del Pujol de la Mata. És una cavitat integrada per dues galeries que travessen en dos sentits diferents el turó. Per això cal flanquejar per la base del turó cap a l'esquerra i grimpar uns metres fins trobar el forat.

La galeria més gran (d'oest a est), fa prop de dos metres d'alçada i un metre i mig d'amplada, fet que permet travessar-la a peu. L'obertura més petita (de nord-est al sud-oest) es pot franquejar a quatre grapes i s'ajunta amb l'altre galeria.

Baixem del turó pel mateix camí fins arribar de nou al collet (WP-09) i agafem el camí que surt a l'esquerra. Es tracta d'un corriol que inicia un ràpid descens per una canal amb molt de pendent per dins un espès alzinar i que ens mena a la llera del torrent del Roure del Parrac (WP-11). Voltem a la dreta i avancem uns metres per dins el torrent i posteriorment per un roquissar fins arribar al què en queda del roure del Parrac (WP-12). El roure és mort però encara queda la soca dempeus per donar-nos fe de com devia ser en la seva plenitud.

Desfem el camí fins retornar de nou a la llera del torrent (WP-11), i emprenem una forta pujada direcció sud que més amunt passa per la carena del Muronell. Després de trenta minuts, ens desviem del camí per donar un cop d'ull a la cova del Muronell, dita també cova del Plana, o dels Moros (WP-13).

Continuem pel camí ben fressat direcció sud-est, sempre en pujada. Més amunt volta cap sud i ens mena a la bassa del coll de Bofí, molt a prop de les cases de la Mata. Nosaltres agafem la pista ampla de cedres, que surt direcció nord-est i que, en suau baixada ens condueix al coll d'Estenalles on tanquem el cercle d'aquest itinerari.

Ruta circular amb 587 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 917 m.

Temps en moviment: 3,30 h. Temps parat: 1,40 h. Temps total: 5,10 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari que discorre per camins o tiranys. Algun tram de camí és confós. Cal tenir bon sentit de l'orientació. Si es vol ascendir dalt el Pujol de la Mata, cal estar avesats a fer petites grimpades.

Excursió realitzada el dia 12 d'agost de 2014. El grup ha estat format per: Montse, Toni, Ferran, Rosa, Lluís, Dolors, Cesca i Josep.