Viaranys: de desembre 2012

divendres, 28 de desembre de 2012

Sa Costera

Típica excursió que combina mar i muntanya amb fantàstiques panoràmiques i de dificultat mitjana degut a la seva llarga durada (13 Km) i a la dura ascensió al Coll de Biniamar. Tota ella discorre per camins ben senyalitzats i fressats.

Iniciem la llarga caminada al Mirador de ses Barques que es troba en el Km 44,800 de la carretera de Sóller a Lluc (WP-01).

A la dreta surt un camí de ferradura que en pocs minuts ens deixa en una pista de terra que seguim en direcció Nord (dreta).

En un tres i no res, arribem al portell de Bàlitx d’Amunt, on seguim a la dreta creuant un gros portell. Divisem una bona panoràmica de la vall.

Després d’uns minuts, a la dreta surt un vell camí de ferradura, per on continuem. Passem la font de Bàlitx (WP-02) i tornem a enllaçar amb la pista, a l’alçada de les cases de Bàlitx d’Enmig (WP-03) en procés de restauració.

Continuem baixant, arribem a un trencall de camins (senyalitzat amb un rètol i fites) (WP-04) per on continuem a l’esquerra i, després de baixar entre marjades d’oliverar, arribem a l’antiga possessió de Bàlitx d’Avall (WP-05).

Després de visitar el conjunt de cases, continuem per la pista cap el Coll de Biniamar. Uns metres de pujada a la dreta torna a partir un camí empedrat que ens evita la pesada pista d’ascensió al coll.

Des del Coll de Biniamar (WP-06) baixem pel camí carreter fins trobar a la dreta el camí de sa Costera (WP-07). En un ràpid descens entre mig de carritxeres ens situem a les cases i a la font de sa Costera (WP-08).

Després de donar un cop d’ull a tot el meravellós entorn, tornem al camí de sa Costera i continuem a Tuent (esquerra).

Més endavant pugem una curta però intensa pujada que ens situa al coll de na Polla (WP-09).

Ara amb una ràpida baixada per un camí empedrat arribem a les cases de cala Tuent on acabem aquest llarg i típic recorregut.

Ruta no circular amb 600 metres de pujada acumulada i 13 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 16 de desembre de 2012. El grup excursionista de l'AAVV de Pòrtol.
He consultat el llibre "Excursiones a pie por Mallorca" de Tomàs Vibot.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

dimecres, 26 de desembre de 2012

[+/-]

Comellars de l’Home i dels Horts

Penyal de s'Home (WP-04)

Avui ens proposem realitzar un itinerari curt per la Comuna de Caimari (Selva). Es tracte de sortir del poble, pujar fins l’àrea recreativa i enfilar el rost camí del comellar de l’Home. Un cop a dalt, franquejar a l’esquerra per camps a través i enllaçar a la part alta del comellar dels Horts. Descendir per l’ample camí d’aquest comellar fins arribar de nou a Caimari.

Sortim de la vila de Caimari per la carretera Ma-2130 (WP-01) i transcorreguts uns set minuts aproximadament, en arribar al primer revolt de la mencionada carretera, agafem el camí Vell de Lluc.

Avancem per aquest camí de carro i tot d’una trobem la roca del Cavall Bernat situada a la dreta del camí (WP-02).

Uns deu minuts més amunt deixem a la dreta el camí del GR, que travessa la carretera, i continuem pel camí de l’esquerra (NW) que ens portarà a travessar una barrera de fusta i filferro. Ara el camí segueix pel jaç del torrent de sa Coveta Negra, passa per davall d’un pont i continua entre la carretera a l’esquerra i el torrent a la dreta fins arriba a l’àrea recreativa situada al Km 10 de la carretera que puja a Lluc.

Travessem de nou la carretera i, després de creuar una barrera per un botador (WP-03), enfilem el camí del comellar de l’Home. El sender puja amb decisió i deixa diversos rotlles de sitja i barraques a la dreta. En arribar a la meitat del comellar, l’ample camí dóna pas a un deteriorat camí de carro. Uns minuts més amunt trobem a l’esquerra un aïllat penyal anomenat s’Home (WP-04), metàfora toponímica que dóna nom al comellar. Hem tardat uns trenta minuts des de la barrera.

Un poc més amunt el camí de carro es transforma amb un de ferradura amb alguns petits trams empedrats i d’altres desdibuixats i perduts, sempre amb l’ajuda d’algunes fites. S’ha d’anar alerta en no sortir del camí ja que creuem una zona plena de forats.

Transcorreguts uns deu minuts del penyal, el camí acaba en uns plans on hi ha una bassa coberta (WP-05). Ens trobem als peus del puig de n’Alí.

Cases dels Horts

Aquí s’acaba la bona vida i emprenem l’únic tram un poc complicat d’aquest itinerari. Per camps a través i cap a SW, cercant sempre el millor lloc per passar, pugem per una zona rocosa i castigada pels incendis forestals fins assolir una gran esplanada a l’esquerra de la qual comença la serra de s’Esquerdar, petita serralada que separa els dos comellars el de s’Home i el dels Horts.

Baixem, molt dret (SW), per una petita coma, a la meitat de la qual trobem dos rotlles de sitja de carboner (WP-06) molt desdibuixats per la vegetació, i en pocs minuts assolim la part alta del comellar dels Horts molt a prop d’una bassa coberta de pedra en sec (WP-07).

Baixem per l’ample camí de carro i transcorreguts uns vint-i-cinc minuts d’agradable descens, arribem a la vall dels Horts presidida per les cases de la possessió del mateix nom (WP-8).

Seguim el camí que avança entre marjades d’oliverar, marca diverses corbes al costat d’una espectacular balma (lloc d’aixopluc del bestiar) i enllaça amb la carretera.
Després de caminar uns tres-cents metres arribem de nou a l'entrada del poble de Caimari, tancant el cercle d’aquest bonic recorregut.

Ruta circular amb 520 metres de pujada acumulada i 8,6 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 15 de desembre de 2012. El grup ha estat format per: Pere i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

dimecres, 19 de desembre de 2012

[+/-]

La canal Nord d'en Galileu

Ascendint per la canal Nord d'en Galileu

Avui ens plantegem el repte d’ascendir al puig d’en Galileu per la seva cara Nord tot seguint la ressenya d’en Tomàs Vibot publicada a un diari local.

Som en Tomeu i jo i ningú dels dos coneixem aquesta canal ni tampoc disposem de cap track que ens pugui orientar.

Tal com diu en Tomàs Vibot: és una ruta d’alt nivell excursionista, apta només pels bons trescadors i ben avesats a trescar fora camí. Per tant hi calen molta experiència, orientació i bones cames.

Són les 10 del matí i no disposem de massa temps ja que hem quedat amb els companys que pugen de Caimari a LLuc per dinar tots plegats a l’aparcament del monestir.

Nosaltres no partim de Lluc si no del punt on el camí del GR-221 travessa la carretera Ma-10 de Lluc a Sóller, prop del Km 22,500 (WP-01).

Iniciem la caminada pujant per un camí de carro que discorre per dins l’alzinar tot seguint les indicacions del sender de GR. El camí ascendeix marcant diverses voltes, i transcorreguts uns dotze minuts del punt d’inici, creuem una paret seca per un portell (WP-02). A l’altre costat, tornem agafar un nou camí de carro i set minuts més amunt, trobem a la dreta una important cruïlla amb un camí que ve de la urbanització de son Macip. Continuem tot dret (W) i, atenció uns pocs metres més amunt (3 minuts), divisem a mà esquerra una fita damunt una roca i separada uns metres del camí. Deduïm que aquí és el punt (WP-03) on hem de deixar el camí ample i trencar a l’esquerra per anar a cercar la canal que ens conduirà al cim.

En arribar a la fita les nostres sospites es confirmen al trobar una petita i discreta fletxa vermella pintada damunt la roca (WP-04). D’aquí fins assolir el cim és el tram més complicat i espectacular d’aquest itinerari.

Ens endinsem en un bosc humit d’alzines sense cap traça de camí, i vuit minuts més amunt (des que hem deixat el camí ample) i, després d’una certa tendència cap al Sud Oest, trobem un rotlle de sitja (WP-05) als peus d’una rosseguera.

Emprenem la forta pujada (SW) primer pel marge dret de la rosseguera resseguint el límit amb l’alzinar i més amunt, al punt on s’estreny, la travessem per passar al costat esquerra i continuar pujant un poc més fins assolir els peus de la penya. En aquest punt tornem a veure un petita fletxa vermella pintada damunt una roca (WP-06) que ens tranquil·litza i ens confirma que seguim correctament l’itinerari. Hem tardat uns vint-i-sis minuts des de la sitja.

Des d’aquest punt i seguint les indicacions de la ressenya d’en Tomàs, franquegem en diagonal cap a l’esquerra (E) per passar un llom de la muntanya i una altra rosseguera paral·lela a la nostra, sempre per la part de damunt.

Arribant al cim d'en Galileu

Un cop aquí prenem dret (SW) per una mena de canal - xaragall fins, transcorreguts trenta-set minuts de forta pujada, assolir una nova fita damunt una gran roca situada al peu de la paret (WP-07). Continuem un poc cap a l’esquerra i davant nostre se’ns obre una darrera canal molt neta i evident que ens deixa damunt la cresta del puig.

Ara sense cap dificultat avancem seguint les fites fins assolir el puig d’en Galileu de 1.181 m (WP-08) són les 12 i cinc minuts i hem tardat uns vint-i-cinc minuts des de la darrera fita.

Fa un dia encalmat, sense vent, hi ha boires que pasturen per damunt els cims però al sol hi fa bon estar.

Després del merescut descans i de gaudir de les espectaculars vistes, davallem del cim per la ruta normal, seguint un tirany fitat (W) fins enllaçar amb el camí del GR-221 situat al coll d’en Galileu. El sender ens baixa en pocs minuts al pla on hi ha la casa de neu. Nosaltres seguim pel camí de nevaters conegut com el Camí de ses Voltes d’en Galileu. És un espectacular camí de ferradura (d’amplada uns 3 pams = uns 60 cm) empedrat i protegit per escopidors.

Baixem escapats i tot d’una ens situem al bosc de son Macip on hi ha la casa de neu del mateix nom. Ara seguint el camí del GR i sense cap entrebanc arribem de nou a la carretera on hem deixat el cotxe, són la 1 i quart.

Estem contents i satisfets, no ens ha fallat l’experiència, ni l’orientació ni les cames i passa a passa, fita a fita , hem resolt l’itinerari que ens havíem proposat. Arribem a bona hora a Lluc per dinar amb els companys.

Ruta circular amb 549 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 09 de desembre de 2012. El grup ha estat format per: Tomeu i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.
Una altra ruta que puja al puig d'en Galileu per la canal Nord.

dimarts, 18 de desembre de 2012

[+/-]

Fonts i coves al voltant de Lluc

Font del puig Ferrer (WP-02)

Com que el dia amenaça pluja, decidim fer una agradable i fàcil passejada pels voltants del monestir de Lluc. Es tracte de seguir les indicacions, ben documentades de l’amic Joan Riera en el seu blog Aires de la Serra Mallorquina amb algun petit canvi per allargar un poc més el recorregut.

Itinerari seguit: Aparcament del refugi de son Amer – Ermita de son Amer – Coll Pelat – Coll des Pedregaret – Cases de Binifaldó – Alzina d’en Pere – Refugi de la coma de Binifaldó – Cometa dels Morts – Es Camell – Molí de Lluc – Refugi de son Amer – Aparcament.

Iniciem aquest fàcil itinerari a l’aparcament del refugi de son Amer (WP-01) on podem deixar el cotxe sense cap dificultat. Travessem la carretera que va a Lluc i seguim la canaleta que prové de la font del puig Ferrer (WP-02), a la qual hi arribem transcorreguts uns pocs minuts. Continuem uns metres camp a través, primer cap a l’Est i després cap al Sud, per anar a cercar el camí del GR-221 (WP-03).

Ara , ja per camí ben fressat i seguint les indicacions del sender de Gran Recorregut, arribem a la Ermita i a la font de s'Ermita de son Amer (WP-04) (15 minuts des que hem agafat el camí del GR).

Font de la coma de Binifaldó (WP-10)

Continuem transitant pel GR i passats aproximadament uns cinc minuts ens desviem a l’esquerra per arribar-nos al mirador del Foment (WP-05). Retornem de nou al camí i al cap de poc creuem per un botador de fusta la paret seca i el reixat situat en el coll Pelat (WP-06). Aviat deixem a l’esquerra el camí que davalla les cases de Menut i nosaltres seguim pel de la dreta (WP-07). Passat el coll des Bosc Gran, des d’on es divisa una magnífica vista del puig Tomir, deixem per una estona el GR per seguir per la pista en sentit de baixada (Est) fins assolir una cruïlla de camins. Ara pugem un poc cap al Nord Oest travessant el Bosc Gran, de pins i alzines fins assolir el coll des Pedregaret, on trobem una paret seca de partió. Botem la paret i seguim pel camí asfaltat de l’esquerra fins a trobar uns polls blancs (Populus alba) que ens indiquen l’arribada a les cases de Binifaldó. Des d’aquí ens desviem del camí per veure la font des Còssil (WP-08) situada a uns pocs metres de les cases direcció a Menut. Continuem pel camí vell de Lluc a Pollença i aviat trobem a l’esquerra del camí l’alzina d’en Pere, arbre catalogat com a singular. Just passada l’azina girem a l’esquerra i deixem el camí del GR (WP-09). L’ample camí passa per una antics camps de conreu d’oliveres i davalla per dins l’alzinar fins arribar al petit refugi de la coma de Binifaldó. A pocs metres d’aquí a l’esquerra està situada la font de la coma de Binifaldó (WP-10). És un bon exemple de font de mina, la seva aigua no és potable. Més amunt ens arribem al Pantanet de la coma, una bassa artificial que s’omple a partir del torrent de Binifaldó.

Cova de la cometa des Morts (WP-14)

Retrocedim fins al refugi i seguim la pista de terra en pujada (Oest) fins arribar a l’àrea recreativa de Menut que ens deixa a la carretera Ma-10 d’Andratx a Pollença. Després de travessar-la, el nostre itinerari continua per un tirany fitat (fites de pedra i marques de pintura) pel bell mig d’un laberint de roques i per dins un humit alzinar. En aquest tram cal anar alerta i seguir les indicacions de les fites, ja què és fàcil despistar-se. Aviat assolim la cova dels Pixarells (WP-12) situada a l’esquerra del camí i davall les roques, i més endavant, l’àrea recreativa del mateix nom. Continuem per un camí de terra ample i ben marcat fins trobar a mà esquerra un desviament (WP-13) que ens mena, transcorreguts uns deu minuts, a la cova de la cometa des Morts (WP-14), lloc d’enterrament de l’època talaiòtica.

Per continuar el nostre itinerari, tornem al camí que hem deixat momentàniament, i cinc minuts més endavant, el tornem a deixar per dirigir-nos a visitar “Es Camell” curiosa formació rocosa fruit de l’erosió. A pocs metres des Camell hi ha un mirador sobre les muntanyes de Lluc (WP-15) que val la pena arribar-s’hi. Retornem al camí principal i, en un tres i no res, arribem al camp de futbol de Lluc després de creuar un pontet de fusta. Ara anem a cercar el camí del GR creuant la carretera d’accés al santuari que ens du al punt on hem iniciat l’excursió, passant abans pel recent restaurat Molí de Lluc (WP-16) i el refugi de son Amer, tancant el circuit d’aquest agradable recorregut.

Ruta circular i molt bona de fer. La major part discorre per camins senyalitzats amb 649 metres de pujada acumulada i 14 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 01 de desembre de 2012. El grup ha estat format per: Pere, Enric, Tomeu i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

dissabte, 8 de desembre de 2012

[+/-]

Penyal d’Honor – Comuna de Bunyola

El camí de pujada presenta trams empedrat

Ruta circular i clàssica que parteix del poble de Bunyola, ascendeix al penyal d’Honor pel camí des Grau i davalla per la Coma Gran.

Partim del cementiri de Bunyola (WP-01) (Carretera Ma-2020 de Santa Maria a Bunyola) en direcció al poble. A l’entrada deixem el carrer principal i agafem el carrer de Santa Catalina Thomàs a la dreta. Més amunt trobem el carrer d’Orient per on seguim fins trobar un altre carrer d’escales, el carreró de la Comuna amb un indicador (WP-02) Hem tardat aproximadament uns quinze minuts des del principi. Pugem fins a dalt i enllacem amb un camí de terra cap a NE, al fons veiem el Puig de Sa Figuera amb la seva cova característica .

Deixem el camí principal, que davalla a la dreta, per agafar a l’esquerra un sender que du al camí des Grau, tal com senyala un rètol de fusta.

El camí puja pel mig d’un bosc de pins i alzines. Més endavant passem per un forn de calç (WP-03), després una sitja i més amunt un aljub esbucat.

Continuem pujant amb força pendent pel camí ben fressat i amb trams empedrat fins assolir, després d’un tram planer, un forn de calç i un camí que puja per la dreta vora el Comellar d’en Cupí (WP-05).

Baixant del Penyal d'Honor

Seguim pel camí en direcció NE i transcorreguts uns tretze minuts aproximadament, assolim una nova cruïlla de camins. El nostre itinerari segueix tot dret, és a dir, cap a Tramuntana per dins un frondós alzinar. Més amunt deixem un dipòsit d’aigua a la dreta i continuem pujant per una pista que marca un parell de corbes. Més endavant el camí és pla i amb pocs minuts arribem a una cruïlla a l’esquerra indicada per una fita i un rètol (WP-06). En aquest punt surt un camí pedregós i costerut que puja al Penyal d'Honor. La muntada és curta per mig un bosc de pinar i en deu minuts som a dalt (WP-07).

La boira baixa ens impedeix de gaudir de les vistes. Després de fer les fotos pertinents, davallem pel mateix camí fins arribar de bell nou a la pista (WP-06). En aquest lloc trobem una drecera a la dreta per la qual baixem (SE). Més endavant es transforma amb un camí de carro que transcorre per dins un preciós comellar amb forces restes de la industria del carbó (sitges, barraques, forns de pa,...) que ens permet arribar a la zona d’esbarjo de cas Garriguer, lloc que aprofitem per dinar (WP-08).

La davallada la realitzem pel bonic comellar de sa Coma Gran, per un camí de carro que segueix en direcció Sud Oest.

Més endavant les parets de la vall s'estrenyen fins que arribem a Sa Cova on la vall s’eixampla de nou. Passem per un oliverar i arribem a Ca na Moragues. Seguim per la pista de la dreta fins que es converteixi en pista asfaltada i, després de deixar a l’esquerra una estació transformadora, arribem de nou a la carretera molt a prop d’on tenim els cotxes, tancant així el cercle d’aquest bonic recorregut per la comuna de Bunyola.

Ruta circular i bona de fer tota ella transcorre per camí ben senyalitzat, amb 738 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 18 de novembre de 2012 amb el grup excursionista de l’associació de veïnats de Pòrtol.

Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.