Del coll de la Botella a Os de Civis

Sender de GRP

Aquesta bonica i fàcil excursió parteix del Coll de la Botella i, per un bocí del Gran Recorregut del País (GRP ruta circular de senderisme que dóna la volta a Andorra), flanqueja el vessant est del cim Cap del Cubil per anar a trobar la collada fronterera de Muntaner. Ja dins el Parc Natural de l'Alt Pirineu del Principat, es baixa per dins boscos i prats de pastura fins el poble d'Os de Civis (Alt Urgell). A Os de Civís, o Aós, es pot visitar l'església de Sant Pere, la farga d'Aós i el centre d'informació del Parc.

Aproximació: Per arribar al coll de la Botella s'ha de prendre la carretera CG4 que des del poble de Pal puja a l'estació d'esquí de Pal Setúria. En arribar al desviament de les pistes d'esquí, cal voltar a la dreta i seguir la carretera fins al Coll de la Botella (2.064 m) (WP-01). Des d'aquí es poden gaudir de boniques vistes i, amb un dia clar, es poden veure muntanyes i més muntanyes a la llunyania.

Sota una fina pluja, a les 9,55 h iniciem la passa en direcció sud per la carretera i, de seguida, prenem un sender que s'endinsa dins el bosc pujant a la dreta. Deixem a la dreta una edificació de serveis de les pistes i, a l'esquerra, un rètol que ens indica la direcció a seguir cap a la Collada de Muntaner.

Es tracta del GRP (Gran Recorregut del País) que discorre més o menys planer en lleugeres muntades i davallades per dins un humit bosc de pi negre. Flanqueja l'estació de Pal fins la collada de Muntaner (2082), al peu de la Serra d'Enclar (WP-02). Hi arribem a les 11,36 h.

Des de la collada de Muntaner, ja dins territori català, prenem una pista forestal que baixa en sentit nord-nord-oest i ens mena, al cap d'uns vint minuts aproximadament, a una altra pista de terra més ample.

Prosseguim, prenent aquesta nova pista en baixada cap a migjorn, fins arribar als prats de pastura de la borda Cremada des d'on es pot gaudir d'una bona panoràmica cap al Salòria i el coll de Conflent.

Després de veure la borda Cremada, continuem per la pista que baixa cap a l'oest, i transcorreguts uns vuitanta metres més endavant, prenem un tirany a l'esquerra que baixa fent diverses voltes per dins el bosc fins retrobar de nou la pista. Després de creuar-la, reprenem el camí seguint les marques de color groc en baixada ara cap al sud-oest. En retrobar un altre cop la pista forestal i després de creuar-la novament, el camí una mica més confós, discorre per prats de pastura fins arribar una altra vegada a la pista on voltem a l'esquerra i ara sense deixar-la, a les 13,40 h arribem poble d'Os de Civis, punt i final d'aquest bonic recorregut.

Os de Civis

Ruta lineal amb 196 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2.138 m.

Temps en moviment: 2,50 h. Temps parat: 1,01 h. Temps total: 3,51 h (segons el GPS).

Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. El camí és molt agradable i gairebé sense desnivell de pujada.

Excursió realitzada el dia 25 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau, Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Pere N, Isabel, Anselm, Pere V, Toni, Francisca P., Miquel, M. Antònia, Cesca i Josep

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Estanys de Juclà

Saltant d'aigua pujant als estanys de Juclà

Continuem amb els itineraris realitzats aquest estiu pels Pirineus, avui toca arribar-nos fins al principat d'Andorra.

L’excursió triada és una de les més boniques del país, ja que dóna l'oportunitat d'ascendir a l’estany de Juclà, de 21,3 ha, el més gran d’Andorra, situat a la Vall d’Incles i envoltat pel pic del Siscaró i el pic d’Escobes.

Juclar: Clar del llatí claru, "massís pelat", i el prefix ju-, que prové de l'arcaisme jus-, "sota". En efecte és tota la comarca que es troba sota el cim de Juclà.

Aproximació: arribem amb l'autocar al Pont d'Incles (Km 18,300 de la carretera CG2 d'Andorra al Pas de la Casa). Aquí parteix una pista asfaltada de tres quilòmetres que discorre per la bonica vall d'Incles fins al Pont de la Baladosa (1835 m), punt de sortida d'aquest itinerari (WP-01). A l'estiu aquesta carretera és tancada. En aquest cas, cal agafar un cotxe elèctric que puja fins al pont.

A les 9,50 h iniciem la caminada cap a llevant per la pista forestal que s'endinsa en el bosc de pi negre. Discorre paral•lela al riu en lleugera pujada. No tardem gaire en arribar a una intersecció de camins on hi ha diversos rètols i un banc de fusta (WP-02). L'itinerari continua tot dret deixant a la dreta el camí cap als estanys i refugi de Siscaró. Tot d'una, el camí creua el riu per un pont de pedra i deixa a la dreta l'àrea recreativa de la font del Travenc. Seguim cap a llevant remuntant la vall del riu Juclà rodejats d'una flora increïble. La pista es converteix en corriol i comença a guanyar alçada realitzant diverses llaçades entre mig de blocs de pedra i, a la nostra dreta, el riu formant un bonic saltant d'aigua. A continuació, franquegem novament el riu per una passarel•la de fusta i continuem "amunt que fa pujada". El corriol passa per un espai boscós amb mates de neret. A la nostra esquerra albirem un nou i refrescant bot d'aigua. El pendent no fa més que augmentar fins arribar a la pleta de Juclà, on el sender planeja i volta a l'esquerra. A les 11,40 h som al mirador de la Pleta (WP-03) després de desviar-nos del camí principal. Fem una breu aturada per descansar i recuperar les forces fent un mos.

Més tard, reprenem la marxa seguint el sender que torna a travessar el riu, passa al costat d'una estació meteorològica i s'enfila fort per un indret encaixonat de blocs de granit que ens mena a la petita paret de la pressa. A pocs metres en direcció sud, hi ha el refugi de Juclà (2.320 m) (WP-04). Hi arribem a les 12,30 h.

Primer estany de Juclà

A partir del refugi, continuem cap a llevant vorejant l'estany Primer i seguint amb atenció el tirany marcat amb punts de pintura groga. Després de franquejar l'estany, el camí descendeix per una zona encaixonada de roques amb l'ajuda d'un passamans de corda molt útil en cas que el terreny estigui banyat. Travessem un curt tram de rosseguera (tartera) de grans blocs de roca i baixem fins al Segon Estany de Juclà (2.300 m) (WP-05). Grandiós ambient d'alta muntanya envoltat d'alts cims: Pic de Noé, Pic d'Escobes, Cilindre d'Escobes, Pic del Ciscaró.

Retornem al pont de la Baladosa per la mateixa ruta.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 536 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2335m.

Temps en moviment: 3,57 h. Temps parat: 2,14 h. Temps total: 6,11 h (segons el GPS).

Observacions: L'itinerari sempre discorre per camí marcat. Presenta un fort desnivell.

Excursió realitzada el dia 24 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Francisca, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Francisca P., Elisabet, Pere, Miquel, Pilar, M. Antònia, Cesca i Josep

Referències: ruta de senderisme: Estany de Juclar (Andorra). 

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Puigmal des de Núria

Amb els seus 2911 metres, el Puigmal d’Er és la quarta muntanya més elevada de la Cerdanya i, juntament amb el Carlit, del Pirineu oriental.

Itinerari clàssic d'ascensió, des del santuari de Núria, al cim més alt dels que rodegen la vall.
A les 10,15 h, comencem a caminar des del santuari de Núria (1967 m). El dia és clar, però ens acompanya un molest vent força fresc.
Després de travessar el riu Finestrelles, prenem la senda que surt a la dreta entre verds prats direcció a ponent. Aquesta senda s'endinsa dins el bosc de pi negre de Sant Gil i, amb forta pujada, ens mena fins a un coll herbat amb un petit turó rocós a la dreta: el Pla de l'Ortigar també dit collet Verd (2.210 m). Del pla, el sender planeja cap a ponent per sobre l'estret barranc i l'impressionant forat de l’Embut pel qual circula el cabalós torrent reapareixent metres més avall desprès d’un recorregut subterrani. El fressat sender flanqueja el torrent i s'enfila pel vessant oposat en curtes llaçades, volta a l'esquerra cap al jaç de la torrentera, fins que l'hem de tornar a travessar. Ara el camí ascendeix per la Jaça dels Bandolers cobert de prats amb mates de neret i roques. El camí segueix avançant amb el barranc de l'Embut, ara a la nostra dreta, i salva una petita gorja formant bonics salts d'aigua. El nostre itinerari continua planer direcció a sud-sud-oest fins arribar al llit del torrent, punt on l'hem de travessar novament. Dirigim la passa, sempre en pujada, per uns lloms herbosos del mig de la coma de l'Embut, travessem un clap de neu i arribem al peu d'un turó cobert de pedres on hi ha un pluviòmetre. Són les 12,15 h el cel s'ha cobert de núvols grisos i la intensitat del vent ha augmentat considerablement.
Aquí decidim fer un descans i reposar forces per emprendre la dura pujada que encara ens resta per assolir el cim.
Així, la es 12,40 h reprenem la marxa pel marcat corriol que torna a creuar el torrent per uns aiguamolls i s'enfila fort cap a llebeig. A partir d'aquí el camí es torna més rocós i va guanyant alçada marcant petites llaçades per una feixuga i rosta rosseguera (tartera). Les vistes sobre l’Olla de Núria es van fent mes complertes. El pendent és molt fort i ens obliga a realitzar petites aturades per recuperar l'alè.
Entre fosques boires i un terrible vent, a les 13,40 h assolim l'ample cim del Puigmal de 2911 m després de fer pràcticament 1000 metres de desnivell des de Núria.
El cim està assenyalat amb un vèrtex geodèsic, una fita i l’antiga creu. L’any 2007 se’n hi va instal•lar una de nova, metàl•lica i de considerables dimensions, amb els símbols de l’olla i la campana al peu forjat i una placa amb versos de Mossèn Cinto Verdaguer:
"De puig en puig pel coll de Finestrelles
s'enfilen del Puigmal a l'alta cima
tota la terra que el meu cor estima
des d'ací es veu en serres onejar".
Aquí dalt no hi fa bon estar, el fort vent fa augmentar considerablement la sensació de fred. En prou feines podem romandre drets per fer-nos la típica foto de grup, però ens sentim satisfets d'haver superat aquest repte, avui la muntanya ens ha deixat pujar, hem d'estar agraïts.

Pujant al Puigmal per la rosseguera

Malgrat la boira, gaudim d'una vista panoràmica grandiosa, és un balcó excel•lent de la Cerdanya i el Ripollès.
El descens el realitzem pel mateix camí. Tot baixant podem contemplar la vall de Núria i, al fons de tot, entre comes i suaus pendents, el santuari d'on en destaca el seu estany.
Cansats però molt satisfets, a les 16 h arribem al santuari donant per finalitzada aquesta excursió, la primera del viatge de senderisme pels Pirineus 2014.
Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 946 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 2911m.
Temps en moviment: 4,15 h. Temps parat: 1,55 h. Temps total: 6,10 h (segons el GPS).
Observacions: l'ascensió al Puigmal és senzilla si les condicions meteorològiques no són adverses. Amb boira és fàcil desorientar-se. La principal dificultat es troba en el fort desnivell a superar.
Excursió realitzada el dia 21 de juliol de 2014. El grup ha estat format per: Jordi Pau (guia de muntanya) Agustí, Aina, Tomeu Co., Immaculada, Tomeu Ca., Pere, Isabel, Pep, Anselm, Toni, Montse, Cesca i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Llacs del Carlit (Pirineus Orientals)

Estany Sec

Els estanys del Carlit són un grup llacs situats als voltants del massís de Carlit a les comarques catalanes del Capcir i l'Alta Cerdanya al Pirineu francès.
Són tots llacs naturals d'origen glacial excepte el llac de la Bulloses que compta amb una pressa. Va ser construït per produir l'energia elèctrica necessària per alimentar el Petit Tren Groc de la Cerdanya, tren turístic que remunta la vall de la Tet des de Vilafranca de Conflent fins al poblet de La Tour de Carol.
Llacs i muntanyes són la principal atracció d'aquesta agradable passejada, però també la neu que encara es conserva, i la verda vegetació tacada de nerets i ginistella.
És una ruta circular, que es diu "Boucle du etangs du Carlit". Nosaltres, acompanyats del nostre guia de muntanya Jordi, realitzem el recorregut curt, el qual ens permet veure vuit llacs en un ambient extraordinari d'alta muntanya.
Partim del llac de les Bulloses i el primer estany que arribem és l'estany Negre, (2157 m) ombrívol i d'aigües fosques a aquestes hores del dia. Després d'una petita pujada i davant nostre l'estany Sec, (2140 m), el deixem a l'esquerra i continuem el camí fins a arribar ràpidament l'estany de la Comassa (2160 m) de forma allargada.
Després de pujar una força estona, arribem a dalt un llom on a l'esquerra descobrim dos estanys més que fins ara estaven amagats: l'estany Llat, (2170 m) i l'estany Llong (2180 m), d'aigües blaves reflectint el núvols que ja de bon matí han començat a créixer.
Continuem en descens fins arribar a l'estany de la Vallell (2220 m), fins ara el més petit de tots els visitats, rep les aigües de l'estany des Dugues, situat sobre ell. Aquí aprofitem per fer un mos . I per tancar el cercle el darrer estany, el Viver (2137 m). Aquí comença a plovisquejar, és el preludi d'una forta tempesta amb calabruix que ens arreplega de ple minuts abans d'arribar a les Bulloses.
Ruta circular amb 381 metres de pujada acumulada i 8,5 km de recorregut. Itinerari fàcil i bo de fer, tot el recorregut està senyalitzat amb marques grogues.

Excursió realitzada el dia 19 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Jordi.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Prat de Cadí

Prat de Cadí

Agradable passejada que ascendeix al Prat de Cadí situat a 1825 m d’alçada als peus de la muralla nord de la impressionant Serra del Cadí.
Sortim del menut poble d’Estana (1510 m.) quan falten pocs minuts per les 10 h. Prenem el carrer principal (sud) deixant a la dreta els antics rentadors.
En sortir del poble, agafem la pista que en suau descens passa pel Coll de Pallers (WP-02), deixem un camí (el GR-150) que surt a la dreta i seguim recte en sentit sud.
No tardem gaire en arribar a una bifurcació de camins (pal indicador), hem de seguir recte. El camí puja per un atapeït bosc de pi roig amb gatsaules i boixos, s’enlaira per la serra de Mataplana i assoleix el collet dels graus de Riclà a 1628 m (WP-03).
Continuem ascendint, decantats un poc cap a ponent, passem pel coll de Reineres a 1704 m (WP-04), després de franquejar una tanca metàl•lica. Des d’aquí ja s’albira una bona part de la calcària paret nord de la serra del Cadí.
A les 11 h tocades, assolim el collet Roig a 1780 m (WP-05) on fem una breu aturada per fer la fotografia de grup.
Després del coll, el planer camí travessa un bonic bosc de pi negre, avets, moixeres, bedolls i nerets i, transcorreguts uns quinze minuts, assolim el Prat de Cadí a 1825 m (WP-06) quan són les 11,40 h. Esplèndid indret rodejat de boscos i al peu de la paret nord del Cadí. Davant, entre les roques Verda i de l’Ordiguer, mig amagada pels núvols, destaca la canal del Cristall que permet superar aquesta impressionant  serralada.

Si avancem uns cinc minuts creuant el prat en direcció sud, s’arriba a la font del Pi, nosaltres un subgrup format per Tomeu, Cèsar, Cesca i Josep no l’hem sabut trobar, hem passat de llis i per una pista forestal hem arribat ben a prop de la paret del Cadí.
Passades les 12 h iniciem la baixada pel mateix camí arribant de nou a Estana a les 13,20 h.
Ruta d’anada i tornada pel mateix camí amb 489 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Itinerari fàcil i bo de fer, tot el recorregut està senyalitzat amb les marques blanques i grogues del PR C-121.

Excursió realitzada el dia 18 de juliol de 2013. amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Estanys de Tristaina (Andorra)

Estany Primer

Continuem amb els itineraris realitzats aquest estiu pels Pirineus, avui toca arribar-nos fins al principat d'Andorra.
L’excursió triada és l'ascensió als llacs d'alta muntanya i d'origen glacial anomenats de Tristaina: del llatí Tris Stagnu, que indica que són tres estanys agrupats, que formen una entitat.
L'estany primer, el més petit dels tres, es troba a uns 2.250 m d'alçada. L'estany del Mig, a 2.300 m, és un poc més gran, de forma allargada i de caràcter més feréstec pel rocam i les rossegueres que l'envolten. Finalment, a 2.300 m, hi localitzem l'estany de Més Amunt, que és el més gran, té una forma arrodonida i està envoltat per un circ format per les faldes del pic de Tristaina, de 2.878 m. Enguany encara es troba parcialment cobert de glaç.
Ruta circular i fàcil de fer amb 233 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut. L'itinerari es troba ben senyalitzat i resulta força accessible.

Ruta d'una extraordinària bellesa, un no es cansa d'assaborir aquest paisatge abrupte i pintoresc d'alta muntanya tacat per mates de boix i neret.

Excursió realitzada el dia 17 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.

Aquest itinerari ja l'havia realitzat altres vegades fa molts anys, però mai havia trobat tanta neu en ple estiu com enguany. És el millor regal d'aniversari que em podien fer.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Molí del Salt - Estany de l'Orri

Molí del Salt

Segon dia de viatge pels Pirineus. Els objectius d'avui són tots relacionats amb l'aigua: visita al bonic saltant d'aigua del Molí del Salt des del poble de Viliella, després una curta i agradable passejada, des del refugi del Cap del Rec fins a l'estany de l'Orri i s'horabiaxa visita turística al poble de Castellar de n'Hug i a les fonts del riu Llobregat.

Som-hi! Arribem al poblet de Viliella, situat a 1.560 m., un dels més alts de la Cerdanya.

Prenem una ample pista que es dirigeix cap al nord. És el GR 11.10 que des de Viliella s'interna vers la vall de la Llosa. Passats uns 1,5 Km del poble localitzem un tirany a la nostra dreta (aquí deixem els vehicles i continuem a peu), que ens condueix fins al riu de la Llosa, on hi trobem al seu costat el vell molí que fou construït el s. XVIII per moldre gra aprofitant la força de l'aigua i l’impressionant saltant d’aigua del Molí del Salt.

Pel deteriorat pontet de fusta franquegem el riu i contemplem el saltant d’aigua des d’una altre perspectiva. L’indret que ens rodeja és bonic: verds i humits prats de muntanya entapissats de petites flors.

Agafem els vehicles i ens dirigim al refugi del Cap del Rec en el municipi de Lles de Cerdanya on ens espera el nostre guia de muntanya, en Jordi.

L'itinerari, una curta i agradable passejada que ens permetrà descobrir un estany encantador mig amagat en el bosc entre grans blocs de roca, l’estany de l’Orri.

Estany de l'Orri

Comencem a caminar al costat del refugi de Cap de Rec  (WP-01). El cel està força tapat i l’aire fresquet ens recorda que ens trobem a 1.987 m d’alçada. Després de creuar un bonic prat, el camí s’endinsa dins un bosc de pi negre i puja en suavitat paral•lel al rierol que davalla de l’estany. Aviat arribem a una pista que és per on seguim i més amunt una cruïlla on prenem el camí de la dreta.

El dia no ha fet més que empitjorar i una fina brusca ens obliga a equipar-nos amb material impermeable.

El nostre itinerari continua cap al nord, primer per un tros de pista i després per un tirany fins arribar a una pista transversal (WP-02). La travessem i continuem per un fressat camí. Al cap d’uns minuts deixem un trencall a la dreta i arribem a l’encisador i amagat estany de l’Orri situat a 2.158 m (WP-03). Ha deixat de ploure i inclús podem gaudir d’ullades de sol que aprofitem per tirar instantànies al llac on els reflexos han guanyat en intensitat.

Hi passem una llarga estona passejant i contemplant aquest bonic i bucòlic indret. Després baixem pel mateix camí fins arribar de nou al refugi i donar per finalitzat aquest fàcil recorregut.

Ruta d’anada i tornada pel mateix camí amb 279 metres de pujada acumulada i 4 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 16 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Jordi.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Gorges de Carançà (Pirineus Orientals Francés)

La Cornisa.

Avui iniciem una setmana (del 14 al 20 de juliol) d'excursions pels Pirineus (Cerdanya, Capcir, Conflent, Andorra) una setmana per gaudir de la muntanya i el contacte amb la natura amb bona companyia. 
Ens allotgem a l'acollidor i familiar hotel Supermolina, situat a l'estació d'esquí de la Molina al terme municipal d'Alp a les comarques Gironines.
El primer itinerari, dels sis programats en el viatge, discorre per les gorges del riu Carançà, el qual s'inicia a la petita població de Thues-entre-Valls (Pirineus Orientals Francés) situada entre Olette i Fontpédrouse a la carretera N-116 que uneix Perpinyà amb Bourg-Madame i Puigcerdà.
Es tracte d'un itinerari molt espectacular i entretingut que discorre per trams de camí excavats als penya-segats, per dins l'ombra d'humits boscos i per trams equipats amb passarel•les i ponts penjats damunt el riu Carançà.
Nosaltres, guiats per n'Isidre, fem el recorregut per les Gorges de Carançà d'anada i tornada per la cornisa fins al quart pont, el què representa una distància d'uns 7 Km i una pujada acumulada de poc més de 300 metres.
Iniciem la passa a l'aparcament tot creuant un pontet de fusta. Aviat el camí passa per sobre la via del petit tren groc i s'enfila amb fort pendent fins a la Cambra d'aigües on voltem a l'esquerra.
El planer sender va per dins un ombrívol bosc, franqueja un petit túnel i continua per un tram molt aeri on el camí és excavat a mitja cinglera. Seguim un tram per dins el bosc i no tardem gaire en trobar una cruïlla de camins, hi ha un rètol que ens indica que estem al camí dels Balcons de la Têt.
Seguim el camí planer en sentit sud i en pocs minuts arribem a la cornisa (no apte per gent amb vertigen). Un nou tram de camí excavat al penya-segat a una alçada aproximada d'uns 100 metres des del riu. Un cable d'acer aferrat a la roca ens serveix de passamà i ens dóna confiança per seguir avançant amb seguretat. Finalitzada la cornisa, el camí continua planer fins arribar arran del riu, punt on trobem la primera passarel•la lateral. Passada la passarel•la, arribem a la resclosa (punt de captació d'aigua) i un poc més amunt el primer pont penjat a una alçada d’uns 4 metres sobre el riu.

Passarel·la lateral damunt el riu.

Entrem ara en el tram més espectacular de tots on el congost s'estreny tant que per poder seguir avançant ho hem de fer per ponts, escales i passarel•les metàl•liques clavades a la paret, des de les quals veiem el riu lliscant entre les roques als nostres peus i amb la companyia constant de la remor de l'aigua. En total franquegem quatre ponts, tres dels quals són mòbils i un fixe.

En arribar al darrer pont dinem damunt unes roques situades al costat del cabalós Carançà. 

El camí de tornada és el mateix que hem fet per la pujada fins la cruïlla amb el camí dels Balcons de la Têt, on voltem a la dreta per un corriol que baixa novament a l'aparcament de Toes.
Ha resultat un itinerari molt agraït i divertit amb vistes espectaculars d'un paisatge de postal. Ens sentim molt satisfets.

Excursió realitzada el dia 15 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.

Veure l'àlbum de fotografies.