Camí des Barranc. De Son Marroig a Miramar

Sa Foradada

El camí des Barranc és un camí de ferradura que va fer construir l'Arxiduc Lluís Salvador. Parteix de Son Marroig, franqueja dos profunds torrents, el de ses Òlibes i el barranc de son Gallard, passa per diversos miradors i arriba al mirador de sa Ferradura. Discorre paral·lel a la carretera de Valldemossa a Deià.

Itinerari: ca Madó Pilla - Son Marroig i mirador des Galliner - camí des Barranc - miradors des Pins - mirador des Barranc - mirador de sa Ferradura - mirador des Pi - ca Madó Pilla.
Iniciem la caminada a ca Madó Pilla (WP-01) a les 16,40 h del darrer dia de juliol. L'horabaixa és assolellada i fa bastant de calor, no és estrany ja que ens trobem en plena canícula estival.
Ens dirigim a son Marroig, el nostre primer objectiu, i ho fem per la carretera Ma-10 de Valldemossa a Deià. Són uns 3 Km que ens separen de ca Madó Pilla. La carretera és estreta i hi ha un volum de trànsit considerable que ens fa anar atents i de pressa.
Arribem a Son Marroig a les 17,12 h i el primer que fem és donar un cop d'ull a la Foradada des del mirador des Galliner (WP-02). Retrocedim, deixem les cases a la nostra dreta i botem la barrera que dóna accés al camí que davalla a sa Foradada (WP-03). En el primer revolt a la dreta, en sortim i anem recta per les feixes d'olivar, creuem un petit torrentó i pugem direcció a una paret de partió (WP-04) on localitzem restes de l'antic camí des Barranc. Ara hem de seguir, cap al sud-oest com podem, ja que el camí es troba molt malmès amb trams que han desapareguts envaïts per la vegetació.
Un poc més endavant, canviem a sud-est baixant per una zona d'esbaldrecs direcció als peus de les altes penyes que tenim davant nostre fins arribar a un racó ombrívol amb grans soques d'arbres morts ajaguts en terra. Voregem els arbres i franquegem un portell tancat de reixeta (WP-05). Aviat creuem el torrent de ses Òlibes pel pontet del barranc de son Gallard. Continuem per l'altre costat del torrent. Ara el camí es troba en més bon estat de conservació i és més bo de seguir, puja marcant diverses voltes i planeja després cap al sud-oest.
A les 18,35 h arribem a una barrereta de fusta que dóna accés a una propietat privada, dins la qual es troben els dos miradors dels Pins des Barranc, un de forma quadrada i l’altre circular.

Coves de Ponent

L’itinerari continua per la dreta, vorera la construcció. Tot d’una el camí es torna a perdre per un territori dominat per les lletreres. Seguint les indicacions, el track del GPS i algunes fites, baixem cap al nord-est. Als pocs minuts, assolim un portell sense barrera mig amagat per la vegetació (WP-06). Continuem en sentit sud, no tardem gaire en passar per davall un voluminós pi ajagut al bell mig del camí i a les 19,10 h travessem el torrent de Son Gallard.
Un cop franquejat el barranc recuperem un tram del camí ben marcat i amb alts marges de sosteniment. Ens girem darrera i podem observar els dos miradors damunt els espadats on no fa gaire hem estat. Un poc més endavant, topem amb un pòster "Privado" punt on deixem el camí (WP-07) per voltar a la dreta direcció nord i visitar el mirador des Barranc situat sobre un esperó de roca sever (WP-08).
Retrocedim fins al camí principal i seguim avançant en direcció sud-sud-oest fins arribar a un portell tancat i una alta reixeta que ens barra el pas. Salvem la reixeta per la dreta com podem. Al cap de tres minuts, una nova tanca que superem seguint les indicacions de l'amic Emilio Alonso: "amb alguna contorsió per la dreta d'una olivera ajudant-nos amb les seves branques". No ens ha anat malament del tot.
Travessem un torrentó i seguim oest per un camp de conreu, arribant en poca estona al mirador de sa Ferradura (WP-09).
Continuem amb sua pujada cap a sud-oest, botem una nova reixeta i arribem al mirador des Guix o des Llac (WP-10).
Del mirador seguim sud pels peus dels penya-segats i les balmes anomenades Coves de Ponent amb precioses tonalitats daurades en aquesta hora de la tarda (WP-11).
Seguim la senda ascendent amb la mateixa direcció, deixem el desviament a la Capella de Ramon Llull a la dreta, passem pels Pedrissos de sa Font de s'Ermitanet (WP-12). Després per un tram on l'estret tirany va molt penjat sobre el buit. Als pocs minuts arribem al mirador des Niu des Corb o des Pi i per unes escales en mal estat, arribem novament a Ca Madó Pilla quan són les 20,30 h.

Ruta circular amb 426 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. El camí des Barranc té trams que no són bons de seguir, cal un bon sentit d'orientació en la muntanya.
Excursió realitzada el dia 30 de juliol de 2013. El grup ha estat format per: Biel Pomar i Josep.
Referències: Emilio Alonso. Camí des Barranc.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

La Tosa d'Alp

Refugi del Niu de l'Àliga.

La darrera excursió d'aquest viatge és l'ascensió a la Tosa d'Alp de 2.536 metres situada a l'est de la serra del Moixeró, al límit entre la Cerdanya i el Berguedà. Pel fet que al capdamunt hi conflueixen els territoris de 4 municipis (Alp, Urús, Das i Bagà) la seva punta també es coneix com a Pedró dels Quatre Batlles. La Tossa és a l’hora el punt culminat de dues estacions d’esquí, la Masella, a la seva cara Nord i la Molina, a la Est.

Avui fem dos grups, el format per: Tomeu, Cèsar, Lluís, Anselm, Pep i Josep acompanyats pel guia Isidre pugem a peu, la resta pugen més tard amb el telecabina i ens hem de trobar a la cota 2.340 m per fer el darrer tram tots junts.

Deixem el vehicle més amunt de l'àrea recreativa de Pletissals (WP-01). A les 9,10 h comencem a caminar per un tram de pista asfaltada fins a una construcció de l'estació d'esquí de la Molina. Deixem a la dreta un camí i voltem a l'esquerra. Per darrera d'aquesta edificació, surt un camí que s'endinsa en una pineda de pi negre. És un sender molt marcat (és tracta d'una pista de descens de bicicletes de muntanya) amb un pendent molt pronunciat i constant a través del bosc. De seguida guanya alçada, passa per sota del telecabina Alp 2500 i franqueja una pista transversal (WP-02). La travessem i continuem per aquest camí de bicicletes. Hem de fer via abans que es posi en marxa el telecabina i comencin a davallar els primers ciclistes i l'inclinat coster no ha fet més que augmentar. Al cap d’uns minuts sortim del bosc i creuem el camí del GR-150. Seguim pujant pel costat de les pistes d'esquí i, a les 10,50 h arribem a l'estació del telecabina (WP-03). Aquí ens trobem amb la resta de companys del grup que han pujat amb el funicular. Després de rebre unes nocions de marxa nòrdica amb el guia de muntanya Jordi, emprenem l'ascensió final, d'inclinació notable però curta, fins a la fita geodèsica del cim de la Tosa de 2.537 m (WP-04). Hi arribem quan són a prop de les 12 h.

El descens el fem pel mateix camí fins arribar de nou a l'estació del telecabina i baixem amb aquest fins a la Molina donant per finalitzat aquesta darrera sortida del viatge.

Ruta d'un sol sentit amb 858 metres de pujada acumulada i 10,5 km de recorregut. Itinerari amb un fort pendent i un important desnivell a superar.

Excursió realitzada el dia 20 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i els guies de muntanya Jordi i Isidre.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Llacs del Carlit (Pirineus Orientals)

Estany Sec

Els estanys del Carlit són un grup llacs situats als voltants del massís de Carlit a les comarques catalanes del Capcir i l'Alta Cerdanya al Pirineu francès.
Són tots llacs naturals d'origen glacial excepte el llac de la Bulloses que compta amb una pressa. Va ser construït per produir l'energia elèctrica necessària per alimentar el Petit Tren Groc de la Cerdanya, tren turístic que remunta la vall de la Tet des de Vilafranca de Conflent fins al poblet de La Tour de Carol.
Llacs i muntanyes són la principal atracció d'aquesta agradable passejada, però també la neu que encara es conserva, i la verda vegetació tacada de nerets i ginistella.
És una ruta circular, que es diu "Boucle du etangs du Carlit". Nosaltres, acompanyats del nostre guia de muntanya Jordi, realitzem el recorregut curt, el qual ens permet veure vuit llacs en un ambient extraordinari d'alta muntanya.
Partim del llac de les Bulloses i el primer estany que arribem és l'estany Negre, (2157 m) ombrívol i d'aigües fosques a aquestes hores del dia. Després d'una petita pujada i davant nostre l'estany Sec, (2140 m), el deixem a l'esquerra i continuem el camí fins a arribar ràpidament l'estany de la Comassa (2160 m) de forma allargada.
Després de pujar una força estona, arribem a dalt un llom on a l'esquerra descobrim dos estanys més que fins ara estaven amagats: l'estany Llat, (2170 m) i l'estany Llong (2180 m), d'aigües blaves reflectint el núvols que ja de bon matí han començat a créixer.
Continuem en descens fins arribar a l'estany de la Vallell (2220 m), fins ara el més petit de tots els visitats, rep les aigües de l'estany des Dugues, situat sobre ell. Aquí aprofitem per fer un mos . I per tancar el cercle el darrer estany, el Viver (2137 m). Aquí comença a plovisquejar, és el preludi d'una forta tempesta amb calabruix que ens arreplega de ple minuts abans d'arribar a les Bulloses.
Ruta circular amb 381 metres de pujada acumulada i 8,5 km de recorregut. Itinerari fàcil i bo de fer, tot el recorregut està senyalitzat amb marques grogues.

Excursió realitzada el dia 19 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Jordi.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Prat de Cadí

Prat de Cadí

Agradable passejada que ascendeix al Prat de Cadí situat a 1825 m d’alçada als peus de la muralla nord de la impressionant Serra del Cadí.
Sortim del menut poble d’Estana (1510 m.) quan falten pocs minuts per les 10 h. Prenem el carrer principal (sud) deixant a la dreta els antics rentadors.
En sortir del poble, agafem la pista que en suau descens passa pel Coll de Pallers (WP-02), deixem un camí (el GR-150) que surt a la dreta i seguim recte en sentit sud.
No tardem gaire en arribar a una bifurcació de camins (pal indicador), hem de seguir recte. El camí puja per un atapeït bosc de pi roig amb gatsaules i boixos, s’enlaira per la serra de Mataplana i assoleix el collet dels graus de Riclà a 1628 m (WP-03).
Continuem ascendint, decantats un poc cap a ponent, passem pel coll de Reineres a 1704 m (WP-04), després de franquejar una tanca metàl•lica. Des d’aquí ja s’albira una bona part de la calcària paret nord de la serra del Cadí.
A les 11 h tocades, assolim el collet Roig a 1780 m (WP-05) on fem una breu aturada per fer la fotografia de grup.
Després del coll, el planer camí travessa un bonic bosc de pi negre, avets, moixeres, bedolls i nerets i, transcorreguts uns quinze minuts, assolim el Prat de Cadí a 1825 m (WP-06) quan són les 11,40 h. Esplèndid indret rodejat de boscos i al peu de la paret nord del Cadí. Davant, entre les roques Verda i de l’Ordiguer, mig amagada pels núvols, destaca la canal del Cristall que permet superar aquesta impressionant  serralada.

Si avancem uns cinc minuts creuant el prat en direcció sud, s’arriba a la font del Pi, nosaltres un subgrup format per Tomeu, Cèsar, Cesca i Josep no l’hem sabut trobar, hem passat de llis i per una pista forestal hem arribat ben a prop de la paret del Cadí.
Passades les 12 h iniciem la baixada pel mateix camí arribant de nou a Estana a les 13,20 h.
Ruta d’anada i tornada pel mateix camí amb 489 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut. Itinerari fàcil i bo de fer, tot el recorregut està senyalitzat amb les marques blanques i grogues del PR C-121.

Excursió realitzada el dia 18 de juliol de 2013. amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Estanys de Tristaina (Andorra)

Estany Primer

Continuem amb els itineraris realitzats aquest estiu pels Pirineus, avui toca arribar-nos fins al principat d'Andorra.
L’excursió triada és l'ascensió als llacs d'alta muntanya i d'origen glacial anomenats de Tristaina: del llatí Tris Stagnu, que indica que són tres estanys agrupats, que formen una entitat.
L'estany primer, el més petit dels tres, es troba a uns 2.250 m d'alçada. L'estany del Mig, a 2.300 m, és un poc més gran, de forma allargada i de caràcter més feréstec pel rocam i les rossegueres que l'envolten. Finalment, a 2.300 m, hi localitzem l'estany de Més Amunt, que és el més gran, té una forma arrodonida i està envoltat per un circ format per les faldes del pic de Tristaina, de 2.878 m. Enguany encara es troba parcialment cobert de glaç.
Ruta circular i fàcil de fer amb 233 metres de pujada acumulada i 5 km de recorregut. L'itinerari es troba ben senyalitzat i resulta força accessible.

Ruta d'una extraordinària bellesa, un no es cansa d'assaborir aquest paisatge abrupte i pintoresc d'alta muntanya tacat per mates de boix i neret.

Excursió realitzada el dia 17 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.

Aquest itinerari ja l'havia realitzat altres vegades fa molts anys, però mai havia trobat tanta neu en ple estiu com enguany. És el millor regal d'aniversari que em podien fer.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la ruta a Wikiloc.

Molí del Salt - Estany de l'Orri

Molí del Salt

Segon dia de viatge pels Pirineus. Els objectius d'avui són tots relacionats amb l'aigua: visita al bonic saltant d'aigua del Molí del Salt des del poble de Viliella, després una curta i agradable passejada, des del refugi del Cap del Rec fins a l'estany de l'Orri i s'horabiaxa visita turística al poble de Castellar de n'Hug i a les fonts del riu Llobregat.

Som-hi! Arribem al poblet de Viliella, situat a 1.560 m., un dels més alts de la Cerdanya.

Prenem una ample pista que es dirigeix cap al nord. És el GR 11.10 que des de Viliella s'interna vers la vall de la Llosa. Passats uns 1,5 Km del poble localitzem un tirany a la nostra dreta (aquí deixem els vehicles i continuem a peu), que ens condueix fins al riu de la Llosa, on hi trobem al seu costat el vell molí que fou construït el s. XVIII per moldre gra aprofitant la força de l'aigua i l’impressionant saltant d’aigua del Molí del Salt.

Pel deteriorat pontet de fusta franquegem el riu i contemplem el saltant d’aigua des d’una altre perspectiva. L’indret que ens rodeja és bonic: verds i humits prats de muntanya entapissats de petites flors.

Agafem els vehicles i ens dirigim al refugi del Cap del Rec en el municipi de Lles de Cerdanya on ens espera el nostre guia de muntanya, en Jordi.

L'itinerari, una curta i agradable passejada que ens permetrà descobrir un estany encantador mig amagat en el bosc entre grans blocs de roca, l’estany de l’Orri.

Estany de l'Orri

Comencem a caminar al costat del refugi de Cap de Rec  (WP-01). El cel està força tapat i l’aire fresquet ens recorda que ens trobem a 1.987 m d’alçada. Després de creuar un bonic prat, el camí s’endinsa dins un bosc de pi negre i puja en suavitat paral•lel al rierol que davalla de l’estany. Aviat arribem a una pista que és per on seguim i més amunt una cruïlla on prenem el camí de la dreta.

El dia no ha fet més que empitjorar i una fina brusca ens obliga a equipar-nos amb material impermeable.

El nostre itinerari continua cap al nord, primer per un tros de pista i després per un tirany fins arribar a una pista transversal (WP-02). La travessem i continuem per un fressat camí. Al cap d’uns minuts deixem un trencall a la dreta i arribem a l’encisador i amagat estany de l’Orri situat a 2.158 m (WP-03). Ha deixat de ploure i inclús podem gaudir d’ullades de sol que aprofitem per tirar instantànies al llac on els reflexos han guanyat en intensitat.

Hi passem una llarga estona passejant i contemplant aquest bonic i bucòlic indret. Després baixem pel mateix camí fins arribar de nou al refugi i donar per finalitzat aquest fàcil recorregut.

Ruta d’anada i tornada pel mateix camí amb 279 metres de pujada acumulada i 4 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 16 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Jordi.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Gorges de Carançà (Pirineus Orientals Francés)

La Cornisa.

Avui iniciem una setmana (del 14 al 20 de juliol) d'excursions pels Pirineus (Cerdanya, Capcir, Conflent, Andorra) una setmana per gaudir de la muntanya i el contacte amb la natura amb bona companyia. 
Ens allotgem a l'acollidor i familiar hotel Supermolina, situat a l'estació d'esquí de la Molina al terme municipal d'Alp a les comarques Gironines.
El primer itinerari, dels sis programats en el viatge, discorre per les gorges del riu Carançà, el qual s'inicia a la petita població de Thues-entre-Valls (Pirineus Orientals Francés) situada entre Olette i Fontpédrouse a la carretera N-116 que uneix Perpinyà amb Bourg-Madame i Puigcerdà.
Es tracte d'un itinerari molt espectacular i entretingut que discorre per trams de camí excavats als penya-segats, per dins l'ombra d'humits boscos i per trams equipats amb passarel•les i ponts penjats damunt el riu Carançà.
Nosaltres, guiats per n'Isidre, fem el recorregut per les Gorges de Carançà d'anada i tornada per la cornisa fins al quart pont, el què representa una distància d'uns 7 Km i una pujada acumulada de poc més de 300 metres.
Iniciem la passa a l'aparcament tot creuant un pontet de fusta. Aviat el camí passa per sobre la via del petit tren groc i s'enfila amb fort pendent fins a la Cambra d'aigües on voltem a l'esquerra.
El planer sender va per dins un ombrívol bosc, franqueja un petit túnel i continua per un tram molt aeri on el camí és excavat a mitja cinglera. Seguim un tram per dins el bosc i no tardem gaire en trobar una cruïlla de camins, hi ha un rètol que ens indica que estem al camí dels Balcons de la Têt.
Seguim el camí planer en sentit sud i en pocs minuts arribem a la cornisa (no apte per gent amb vertigen). Un nou tram de camí excavat al penya-segat a una alçada aproximada d'uns 100 metres des del riu. Un cable d'acer aferrat a la roca ens serveix de passamà i ens dóna confiança per seguir avançant amb seguretat. Finalitzada la cornisa, el camí continua planer fins arribar arran del riu, punt on trobem la primera passarel•la lateral. Passada la passarel•la, arribem a la resclosa (punt de captació d'aigua) i un poc més amunt el primer pont penjat a una alçada d’uns 4 metres sobre el riu.

Passarel·la lateral damunt el riu.

Entrem ara en el tram més espectacular de tots on el congost s'estreny tant que per poder seguir avançant ho hem de fer per ponts, escales i passarel•les metàl•liques clavades a la paret, des de les quals veiem el riu lliscant entre les roques als nostres peus i amb la companyia constant de la remor de l'aigua. En total franquegem quatre ponts, tres dels quals són mòbils i un fixe.

En arribar al darrer pont dinem damunt unes roques situades al costat del cabalós Carançà. 

El camí de tornada és el mateix que hem fet per la pujada fins la cruïlla amb el camí dels Balcons de la Têt, on voltem a la dreta per un corriol que baixa novament a l'aparcament de Toes.
Ha resultat un itinerari molt agraït i divertit amb vistes espectaculars d'un paisatge de postal. Ens sentim molt satisfets.

Excursió realitzada el dia 15 de juliol de 2013 amb el grup del viatge "Senderisme pels Pirineus": Cèsar, Lluís, Pep, Bernat, Esther, Pere, Elisabet, Anselm, Antònia, Tomeu, Maria, Cesca, Josep i el nostre guia de muntanya Isidre.

Veure l'àlbum de fotografies.

Camí de se Basses – Camí de ses Fontanelles

Camí de ses Basses

Agradable volta per una horabaixa d’estiu que discorre sota l'ombra de bells alzinars.

L'abril passat ja vaig pujar al Pla de les Aritges pel sender de ses Basses amb el company Pere. Avui, amb els companys Fernando i Tomeu C, hi volem tornar a pujar. Per variar una mica, el descens el volem fer per un camí que figura en la nova edició del mapa Alpina Tramuntana Central i que parteix passat el Mirador de ses Basses.

Som-hi! Iniciem doncs la passa a Valldemossa pel conegut camí que comença al final del carrer  de les Oliveres i que puja al Pla des Pouet (WP-01).

En principi el sender puja amb suau pendent per dins l’alzinar i no tardem gaire en franquejar un portell sense barrera. Un poc més amunt, arribem a una barrera de metall amb un botador de fusta, que no hem de creuar (WP-02). Continuem a la dreta (sud-est) pel camí de ses Basses.

Aquest camí discorre, la primera part, per dins un bosc d’alzines i, ens menarà al camí de ses Fontanelles molt a prop del pla de les Aritges. És un antic camí de carboners, força malmès i deteriorat pel pas del temps, que accedia a les sitges que es troben per tot el seu recorregut.

Iniciem la pujada i molt aviat se’ns obren bones vistes sobre Valldemossa. A devers un vint minuts d’anar per aquest camí, travessem el portell de ses Basses (WP-03).

El camí travessa diversos tàlvegs on és localitzen restes de l’explotació del carbó (rotlles, barraques, forns, basses,..) i transcorreguts uns deu minuts, trobem una bifurcació per on prenem cap a la dreta (WP-05). Ara el sender puja en decisió marcant diverses voltes i acaba en un altre comellar vora una sitja (WP-06).

A partir d’aquí el camí es converteix en un tirany de muntanya senyalitzat amb fites. Seguim en tendència a la dreta (nord-est), per dins el bosc d’alzines i superem un passet entre roques en pujada. Ja fora la protecció del bosc seguim un tiranyet que ens mena al camí de ses Fontanelles (WP-07). Aquí fem una breu aturada per menjar alguna cosa i descansar.

A les 19,18 h reprenem la marxa en direcció sud-oest per aquest bonic camí. Es tracta d’un sender fet construir per l’Arxiduc que presenta petits marges de sosteniment. Baixa suaument sense cap dificultat de seguiment. Al cap de pocs minuts, localitzem a la dreta separat uns metres del camí, l’abeurador de ses Fontanelles en bon estat de conservació (WP-08). Continuem el nostre camí i a les 19,40 h assolim el mirador de ses Basses on hi fem una nova i breu aturada per contemplar la vista panoràmica: la Moleta de Pastoritx, el puig de na Fàtima, el Morro de sa Bombarda (WP-09). Un poc més avall hi ha un segon mirador amb bones vistes de Valldemossa i la muntanya de sa Comuna.

Entre els dos miradors localitzem un tirany imperceptible inicialment (fita damunt una roca) (WP-10). Cal seguir-lo en sentit sud. Aquest nou camí baixa en fort rost per dins l’alzinar i marca algunes ziga-zagues. Més avall arriba a una zona més plana on es localitza una ruïnosa bassa i un coll de cisterna (WP-11) i desemboca, poc després, al camí de ses Basses molt a prop del portell per on hem passat hores abans (WP-03).

Ara ja sols ens queda desfer el camí per on hem pujat i arribem a Valldemossa quan són a prop de les 20,30 h.

Ruta circular i fàcil de fer amb 473 metres de pujada acumulada i 6,5 km de recorregut. Discorre tota ella per bons camins i viaranys de muntanya.

Excursió realitzada el dia 10 de juliol de 2013. El grup ha estat format per: Fernando, Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruita a Wikiloc.