Serra d’Alfàbia

Puig d’Alfàbia

Itinerari: carretera Ma-2100 d’Orient a Bunyola Km 7 – coll de Ses Comes – antenes – puig d’Alfàbia – coll des Jou - bosc de Son Palou – Orient.

En aquest itinerari necessitem la combinació de vehicles si no volem caminar uns dos quilòmetres i mig per carretera.

Primer deixem un cotxe a la sortida d’Orient, a l'esplanada al costat del torrent de Coma-sema que serà per on finalitzarem. L’altre cotxe el deixem a l’alçada del quilòmetre 7 de la carretera d’Orient a Bunyola, punt on iniciem la caminada. (WP-01).

Encara no són les 8 h del matí del darrer dissabte del mes de juny, quan iniciem la passa per la carretera direcció a Orient. Tot d’una voltem a la dreta per un ample camí de carro que s’endinsa dins l’alzinar. Només hem de seguir aquest còmode camí que més amunt franqueja una paret seca i una ampla esplanada. El sender continua en forta pujada marcant diverses voltes fins assolir el coll de Ses Comes a les 8,30 h (WP-02).

En aquest collet, ens desviem a la dreta (nord-oest) per un tirany de muntanya (fita i fletxa vermella). Aquest nou camí, estones poc definit, puja en fort rost per dins el bosc fins que arriba a un punt que s’esvaeix (WP-03). Des d’aquí podem gaudir de les primeres vistes del dia: la vall d’Orient, els penya-segats de sa Comuna de Bunyola i el Penyal d’Honor.

Seguim pujant cap al nord entre roques i algunes alzines (seguint les fites) per arribar, en uns trenta minuts, a un ample camí transversal molt a prop de les antenes. Decidim arribar-hi per guaitar a l'altre cantó l’espectacular panoràmica de la vall de Sóller i el port (WP-04).

De nou a la pista, avancem en sentit nord-est. Més endavant el camí es converteix en un tirany. Seguim les fites que ens menen per un rost coster cobert de càrritx i ens desviem del camí cap a l'esquerra, per assolir, a les 10,50 h, el puig d’Alfàbia de 1067 m (WP-06).

Mentre estem fent les fotos de rigor arriben els amics Manuel, Oscar, Juan, Luisa, Mati i Ana que ja ens havíem trobat mentre berenàvem a prop de les antenes. Ells estan fent la travessa del coll de Sóller fins l’embassament de Cúber. Acordem caminar junts fins al Coll des Jou.

Baixem del cim i reprenem el tirany mantenint la mateixa direcció, cap a gregal. Aviat deixem a l'esquerra la Penya de s'Anyell. Continuem baixant pel camí que gradualment volta cap a Xaloc (SE) i, seguint les fites arribem al Coll des Jou, punt on ens acomiadem dels nostres amics per portar destinacions diferents.

Són les 11,50 h quan franquegem un portell (WP-07) on prenem, en descens, un camí que discorre per dins un ombrívol alzinar, el Bosc de Son Palou. Es tracta d'un camí de ferradura que baixa en fort pendent i que desemboca a un camí de carro. Més avall passa per un porxo al costat d'una bassa i un rotlle de sitja fins que surt de l'alzinar i entra dins una zona de marjades d'oliverar. Ara ens toca suportar un bon sol que ens fa suar de valent. Per fi a les 13 h arribem a la carretera (barrera) just al costat del torrent de Coma-sema on hem deixat el cotxe aquest matí (WP-09) donant per enllestit aquest bonic itinerari.

Ruta no circular amb 699 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut. Itinerari amb algun tram sense camí que pot presentar algunes dificultats d'orientació.

Excursió realitzada el dia 29 de juny de 2013. El grup ha estat format per: Fernando, Enric i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

Moleta de Pastoritx per les fonts de sa Coma i de son Verí.

Itinerari: Valldemossa urbanització de s’Arxiduc – cases de sa Coma – font de sa Coma – Pla des Xots – Porxo de la Cisterneta – primer cim de la Moleta – segon cim de la Moleta – font de son Verí – Valldemossa.

Continuem amb els mini itineraris d’horabaixa d’estiu. Aquest és curt i adequat per aquests dies de calor ja que discorre majoritàriament sota l’ombra dels bells alzinars de la Moleta de Pastoritx..

Seguint les indicacions que em va passar el bon amic i gran muntanyenc Pep Torrens.

Deixem el cotxe al vial d’entrada a la urbanització de s’Arxiduc (carretera Palma Valldemossa Ma-1110, Km 17,200) (WP-01) quan són les 17,30 h i comencem a caminar baixant per la carretera direcció a Palma. A la primera corba, deixem la carretera i voltem a l’esquerra pel camí que ens mena a la les cases de sa Coma (WP-02). Pocs minuts més endavant, a l’alçada d’un pal d’electricitat i un portell, abandonem el camí per voltar a l'esquerra. 

Aquest nou camí és ample i puja suau per dins marjades d’oliverar i més amunt passa pel costat de sa font de sa Coma on ens aturem per donar-hi un cop d’ull (WP-03).

Des de la font continuem pujant per aquest ample camí que més amunt ens deixa a un altre de transversal que ve del camí dels Cairats. Continuem a la dreta (E) més amunt arribem a un marge i un poc més endavant pugem per uns escalons per superar-lo. Travessem antics camps de conreu i arribem a una paret seca a la nostra dreta que separa l’alzinar, ens trobem al Pla dels Xots (WP-04).

Creuem la paret i continuem cap a l’est en forta pujada per dins l’alzinar fins arribar a una altre paret que la creuem per un esbaldrec. Seguim a la dreta cap a sud-oest i, a les 18,16 h arribem al Porxo de la Cisterneta (WP-05). Ara tenim dues opcions per pujar a la Moleta, nosaltres optem per agafar un confós tirany que parteix de darrera el porxo i que ens mena, amb l’ajuda de fites al primer cim de la Moleta de Pastoritx de 753 m (WP-06). Des d’aquí seguint la carena assolim el segon cim també de 753 m i amb una gran munt de pedres (WP-07) quan són les 19 h en punt.

Baixem del cim amb l’ajuda de fites, primer uns metres cap a l’oest i tot seguit cap al sud. Després de passar per un petit coll, el tirany es configura com un bonic camí de ferradura que descendeix marcant un zig-zag continu per dins un bonic alzinar i desemboca a un altre camí transversal. A la nostre dreta localitzem una paret amb un botador de fusta què és por on continuem (WP-08). L’altre cantó de la paret el camí segueix per dins el bosc. Minuts més tard a l’alçada d’una corba deixem el camí i agafem el sender que surt a la dreta i arribem a l’enfonsada font de sa Gruta o font de Son Verí (WP-09).

Seguim per un tirany entre grans roques, que discorre paral lel a un reixat a la dreta. Minuts més endavant franquegem aquest reixat per un petit portell. Avancem per un corriol a l’esquerra que ens mena a un ample camí de terra i, a l'esquerra, arribem al camí asfaltat de Son Verí a sa Coma.

Tanquem el cercle a les cases de sa Coma i desfent el camí del matí, tornem a Valldemossa a les 20 h en punt.

Ruta circular amb 444 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut. Itinerari que discorre per bons camins marcats, menys des del Porxo de la Cisterneta (WP-05) a la Moleta de Pastoritx (WP-07) per un confós tirany de muntanya fitat.

Excursió realitzada el dia 19 de juny de 2013. El grup ha estat format per: Rafel, Tomeu M., Pere, Tomeu C. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

Olla d'en Pastor

Olla d'en Pastor

Avui ens proposem una bonica ruta pel terme municipal d’Escorca que discorre per trams sense camí i per antics camins perduts on el sentit de l’orientació en muntanya ens posarà a prova.
Nosaltres seguim les indicacions de l'amic Arnau publicades en el seu blog: Tresques per Tramuntana i el track de l’amic Joan Riera (Aires de la Serra mallorquina) que ens ha anat molt bé per seguir l'itinerari.

Realitzem el següent itinerari: Sant Pere d'Escorca, sa sa Cova de s'Aigo, s'Oliveret, s´Olla d'en Pastor, Torrent de Lluc, Pas de sa Mata, Camí des Burgar, Torrent des Horts, Mirador de sa Casa Nova, Sant Pere d´Escorca.
Ruta circular amb  603 metres de pujada acumulada i  7 km de recorregut.
L’amic Arnau descriu molt bé les dificultats d’aquest recorregut: "en general difícil. Des de sa Cova de s'Aigo (WP-04) fins al porxo de s'Olivaret (WP-05) sense camí ni indicacions i per un terreny molt brut de vegetació.

Des del porxo fins a s'Olla d'en Pastor sense camí ni senyals i per terreny molt càrstic.
El camí penjat damunt el torrent de Lluc per assolir el Pas de sa Mata (WP-11) presenta trams força aeris.
Des del coll del camí des Burgar fins a la base del penya-segat del Mirador de sa Casa Nova, sense camí, sense senyals i per un vessant molt inclinat. El bonic sender de sortida a la carretera és molt estret i aeri."

És un itinerari dur on cal superar un fort desnivell que ens posarà a prova la resistència de les nostres cames i no és gens fàcil l'orientació.
Excursió realitzada el dia 8 de juny de 2013. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

Sa Gúbia i el comellar de Cas Putxer

Puig de sa Gúbia

Excursió breu i d’horabaixa aprofitant que el dia és llarg. Realitzem el següent itinerari: aparcament del restaurant de Can Penasso (Bunyola) – carretera Bunyola Sóller Ma-11 Km 15,800 – s’Alqueria d’Avall – coll de sa Gúbia – cim de sa Gúbia – coll de son Nassi (botador) - comellar de Cas Putxer – Can Penasso.

Iniciem la caminada a l’aparcament del restaurant de Can Penasso (WP-01) quan són les 17,35 h. Avancem per la carretera Ma-11 en direcció a Sóller i, després d’un poc més d’un quilòmetre (Km 15,800 de la carretera Ma-11), voltem a l’esquerra pel camí asfaltat que ens condueix a les cases de s’Alqueria d’Avall. A l’esquerra d’aquestes parteix un camí de carro després de franquejar una primera barrera (WP-02).

Aquest nou camí puja amb suavitat i marca un zig-zag continu entre antics bancals ben arranjats d'oliveres i garrovers. Mentre pugem podem gaudir de boniques vistes al punxegut puig de Son Poc i, més amunt, el puig de son Nassi que ens apareix a la nostre esquerra.

Després de deixar un porxo i un aljub, assolim el coll situat entre sa Gúbia i el cim de sa Plana quan són les 19 h en punt (WP-03).

En aquest punt deixem el camí ample i voltem a l’esquerra per un sender de muntanya en sentit sud. Franquegem un botador metàl·lic i a les 19,15 h assolim el cim de sa Gúbia o des s’Alqueria de 609 m d’altitud coronat per un vèrtex geodèsic (WP-04). També hi ha el refugi i el mirador construïts pel Foment de Turisme l’any 1959 a la memòria d’uns dels seus fundadors, l’excursionista Leandre Ximenis (1864-1938).

Des d’aquí gaudim d’una impressionant vista de Bunyola, la badia de Palma, Puig Major, i fins i tot a ponent la silueta del Puig de Galatzó.

A les 19,45 h davallem del cim pel mateix camí i, uns metres més avall del botador metàl·lic, localitzem dues fites a ma dreta (WP-05). Voltem a la dreta (Est) i, sense camí seguint les fites, baixem per un coster rocós que ens mena a una paret seca de partió amb reixat i un alt botador metàl·lic, a l’esquerra del qual, ens queda el puig de son Nassi (WP-06).

A l’altre cantó de la paret, iniciem un pronunciat descens pel centre del comellar de Cas Putxer. Baixem en sentit sud-est seguint les fites i algunes marques vermelles. És un tram força dret i inhòspit, però a mesura que perdem alçada, el pendent es va suavitzant i localitzem traces de tirany. Al final del comellar, ja per dins d’un tirany marcat, el nostre itinerari volta a l’esquerra a l’alçada d’una barraca en runes. Seguim el camí en sentit nord-est fins arribar un punt que volta cap al sud-est de nou. Franquegem una barrera de ferro que ens mena a un vial asfaltat que, seguint la mateixa direcció que portàvem, ens du a la carretera de Sóller i a l’aparcament de Can Penasso, quan són a prop de les 21 h.

Ruta circular amb 453 metres de pujada acumulada i 8 km de recorregut. El descens des del (WP-05) fins al final del Comellar de Cas Putxer, és força dret per un terreny rocós. La resta transcorre per bons camins marcats.

Excursió realitzada el dia 05 de juny de 2013. El grup ha estat format per: Rafel, Tomeu M. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

Puig de sa Galera pel pas d'en Marc

Inici pas d'en Marc

Ascendir al puig de sa Galera pel pas d'en Marc era un itinerari que feia molt de temps que teníem pendent, però hem hagut d'esperar un dissabte en què les condicions meteorològiques fossin bones, ja que transitar per aquests passos amb la roca banyada no és gens aconsellable.

Segons les previsions meteorològiques avui hem de gaudir d'un bon dia, però en arribar a Deià, el cel és tapat de núvols baixos i fa un oratge ben fresquet per trobar-nos ja en el mes de juny.

En aquesta ocasió som només en Fernando i jo, la resta dels components del grup tots tenen alguna cosa que els impedeix participar-hi.

Després de deixar el cotxe al petit aparcament situat a l'entrada del poble (WP-01), iniciem la caminada quan són les 8 tocades del matí. Avancem per la carretera Ma-10 en direcció a Sóller i, després de passar per l'ajuntament, voltem a la dreta pel carrer de Son Canals i, un poc abans d'arribar al final del carrer, voltem a l'esquerra per una estreta escala de pedra que ens du a una pista asfaltada. Un parell de corbes més amunt, trobem a l'esquerra un sender empedrat què és per on continuem. Aquest nou camí puja entre antics bancals ben arranjats d'oliverar i en pocs minuts passa per la font de sa Senyora (WP-02).

El camí continua a l'esquerra cap al nord, franquegem un estret portell i arribem a una zona de marjades i a un porxo (WP-03). Des d'aquí ja veiem el pas d'en Marc, una esquerda situada als penya-segats del puig de la Galera (908 m) el nostre objectiu d'avui.

Després de creuar unes marjades, ens endinsem dins el bosc on el camí va una estona al costat d'un reixat fins franquejar un nou portell sense barrera que dóna accés a l'alzinar (WP-04).

Seguim les fites direcció est per un inclinat tàlveg amb restes de l'explotació del carbó vegetal. Més amunt deixem a l'esquerra un sender i continuem fins assolir un altre camí de carro a l'alçada d'un forn de pa (WP-05) quan són les 9,20 h. Voltem a la dreta direcció sud per aquest nou camí, però quan aquest volta cap a l'esquerra, l'hem de deixar i seguir recta per un confós tiranyet que ens mena a una paret transversal la qual hem de franquejar (WP-06). A l'altre costat, seguint el fitat tirany en ascens, ens condueix als peus dels penya-segats del puig de sa Galera.

Sa Galera

A les 9,50 h arribem a una escala metàl·lica que ens indica l'inici del pas d'en Marc (WP-07). És un llarg pas compost de tres trams equipats amb cables i cordes.

L'escala permet superar, una paret d'uns tres metres que ens situa damunt un esperó. Segueix una curta cornisa on un cable folrat de plàstic serveix com a passamà.

Superat aquest primer tram sense cap dificultat, les fites i una petita fletxa vermella, ens condueixen cap l'esquerra fins arribar al segon tram també molt ben equipat amb un gruixut cable folrat. Es tracta d'una travessia en descens amb poques presses als peus, sort en tenim del cable que ens podem aferrar fort i superar-nos amb les mans.

Passat aquest segon tram, pugem per un inclinat tàlveg que ens situa als peus de la penya arribant així al darrer tram, el més llarg i més exposat.

Es tracte d'una cornisa molt inclinada que puja en diagonal dreta i assegurada amb una bona corda.

Ascendim amb l'ajuda de la corda fins a una alzina, però la sorpresa final està per arribar. Just al final de la cornisa ve el tram més delicat de tots, ens situem davant una inclinada roca amb poques preses i amb una bona timba als nostres peus.

Superem aquesta exposada grimpada amb l'ajuda de la corda i sortim donant l'esquena al buit (WP-08) quan són les 10,10 h.

El nostre itinerari continua sense camí (E), les fites ens duen a un ample comellar ocupat per una rosseguera, en principi de pedres molt grosses. Avancem ara en sentit nord-est pel bell mig del tàlveg fins arribar al peu dels penya-segats on voltem a la dreta per una mena de canal. Amb una fàcil grimpada ens situem molt a prop del puig de sa Galera (WP-09), el qual hi arribem a les 11 h.

El dia s'ha espavilat bastant i podem gaudir de bones panoràmiques. Després del merescut descans i de les fotos de rigor, emprenem el descens cap a sud-est tot seguit un tirany de muntanya marcat amb fites de pedra. Més endavant aquest viarany volta cap al sud per anar canviant cap al sud-oest. No és bo de seguir, hi ha trams força desdibuixats, però procurem no perdre les fites. A les 12,15 h entrem dins un inclinat comellar amb forma de gros embut. Abans d'arribar al final del xaragall, voltem a l'esquerra en direcció sud-oest arribant a un fressat senderó que passa pel peu d'unes parets escarpades i que ens condueix a una petita paret amb un botador.

A les 12,45 h arribem al pas de Can Boqueta (WP-11). Aquest curiós pas no presenta cap dificultat tècnica, prenent com sempre les oportunes precaucions. Està ben equipat amb cables d’acer folrats de plàstic que donen seguretat. És un estret passadís amb alguns graons picats a la roca que davalla fent una ziga-zaga.

Pas de can Boqueta

Un cop superat el pas arribem al xaragall de Can Boqueta. Amb lentitud, per la dificultat del terreny i pel cansament acumulat, descendim per mig d’aquest nou roquissar.

Superat aquest tram, ens endinsem dins un espès i vertical alzinar. Baixem seguint les fites i les taques de pintura vermella, fins que entrem a una zona de marjades d'oliverar.

No tardem gaire en passar pel costat de dos porxos, punt on segons les indicacions que portem, hem de seguir per la marjada cap a sud-oest i, sense perdre alçada arribar al camí des Racó.

Després de donar-hi voltes i més voltes no trobem aquest sender que en el mapa hi figura i decidim baixar pel camí ample. Aviat ens trobem una barrera tancada que ens impedeix el pas, voltem a l'esquerra i passant per davant d'una petita casa, arribem a la fi al camí des Racó que ens condueix, sense cap impediment, al poble de Deià quan són les 14,15 h.

Esperàvem amb il·lusió aquesta excursió, n'havíem sentit parlar i havíem vist fotos d'aquests passos, i realment ha valgut molt la pena, ha estat molt gratificant i ens sentim molt satisfets.

Ruta circular amb 754 metres de pujada acumulada i 8,5 km de recorregut. Itinerari de dificultat alta només pels avesats a transitar per territoris dificultosos. Presenta un fort desnivell i la major part discorre sense camí, tan sols hi ha camí al principi i al final de l'excursió. El pas d'en Marc és força vertical i exposat, no s'ha de patir vertigen i cal evitar els dies amb boira i amb risc de pluja.

Excursió realitzada el dia 01 de juny de 2013. El grup ha estat format per: Fernando i Josep.

He consultat:

Sa Galera - Pas d'en Marc. Tresques per Tramuntana. Arnau.
Pas del Racó  i pas de can Boqueta. Llorenç Soler i Andreu Magraner.

Veure l'àlbum de fotografies. (Aprofito fotografies de l'amic Fernando).
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.

Resum meteorològic juny 2013. Pòrtol

Aquest mes de juny passat, segons l'AEMET (avanç climatològic mensual del mes de juny a Balears) la mitjana de temperatures ha estat la més baixa des de 1992 en la majoria de les estacions, també ha estat un mes molt sec gairebé en tot Balears a l'excepció de les zones de l'interior que es van veure afectades pels aiguats del dia 22.

Resum de les dades meteorològiques del mes de juny a Pòrtol:
Temperatura màxima: 32,9 ºC el dia16
Temperatura mínima: 13,2 ºC el dia 3
Temperatura mitja: 20,1 ºC
Precipitació: 2 dies amb  1,4 mm.
Acumulats any:  195,2 mm.
Veure el resum diari.

Sa Talaia Moreia pel pas dels Torrers

Pas dels Torrers

Ruta que discorre per les esquerpes muntanyes del Parc Natural de la Península de Llevant al terme municipal d'Artà. El nostre objectiu d'avui és ascendir al puig de sa Talaia Moreia de 434 m pel pas dels Torrers i davallar pel pas des Porcs o des Barracar, dos passos de muntanya bons de fer i que amenitzen l'itinerari.
Itinerari realitzat: Urbanització de Betlem - Es Caló - Coll des Vent - Pas des Torrers - Sa Talaia Moreia - Coll de sa Vauma - Pas des Porcs o des Barracar - Urbanització de Betlem.
Seguim la ressenya de l'amic Arnau publicada en els seu blog: Tresques per Tramuntana.
Deixem el cotxe a la sortida de la urbanització de Betlem (WP-01). Són prop de les 8,30 h quan iniciem la marxa en sentit nord-est, pel camí de carro que du al Caló.
El bonic camí fa una mica de pujada, franqueja una paret de partió i continua en suau descens resseguint la costa. A la dreta s'alcen els penya-segats del puig Morei (561 m) el punt més alt de les serres de Llevant. Més endavant ens desviem del camí per donar un cop d'ull a les restes de la Barraca des Carabiners situada a la dreta del camí (WP-02) i, a les 9,15 h, arribem a la desembocadura del torrent de sa Partió  (El topònim fa referencia al limit que separa les possessions de Betlem i es Verger. A la part alta d’una de ses dues branques d’aquest torrent hi ha sa font des Rossillers).
Franquegem el torrent i, després d'un curt tram més o menys planer, enfilem sense cap traça de camí i amb l'ajuda de fites, un fort i rost tàlveg cobert de càrritx. La pujada és feixuga i, en més d'una ocasió ens hem d'aferrar a les roques per seguir progressant, sobre tot a la part alta on el pendent és considerable fins arribar a la cresta de "s'Esquena des Mul" (Divisòria d'aigües que va des de la cala de na Picarandau fins casi el coll des Vent).
Després de berenar, passades les 10 h, continuem cap a Gregal (NE) seguint la cresta fins arribar al coll des Vent quan són a prop de les 12,30 h (WP-03).

Des del coll albirem, un inaccessible esperó del puig de sa Talaia el qual hem de vorejar per l'esquerra per anar a trobar el pas dels Torrers. És un tram inhòspit, amb esporàdiques i amagades fites que discorre entre altes carritxeres. Ascendim en diagonal cap a Llevant pels peus dels penya-segats fins assolir el pas dels Torrers (WP-04). Es tracte d'una escletxa a la paret de la roca. Amb l'ajuda de les mans el superem sense dificultat, voltem a la dreta per una mena de rosseguera i per una ampla canal assolim el Pla de sa Torre. Ara ens dirigim, en sentit Xaloc (SE), cap a l’antiga torre de defensa arribant a sa Talaia Moreia a les 11,10 h. (WP-05).

Talaia Moreia

Després del merescut descans, continuem en sentit sud-sud-oest seguint la carena. Sense camí i seguint les fites, arribem al coll Paret on enllacem amb el camí dels Presos a les 12 h (WP-06).
Ara continuem per l'ample pista de terra, deixem el Camí d'en Mondoi a l'esquerra, més endavant la pista que puja al puig de sa Tudosa a la dreta i el camí de l'Esquena Llarga a l'esquerra fins arribar al coll de sa Vauma on deixem la pista i voltem a la dreta cap a l'oest per a anar a cercar el pas des Porcs o des Barracar. Una fita i un tub de ferro ens indiquen l'inici d'aquest pas (WP-07). Es tracte de baixar en zig-zag per diverses cornises esglaonades realitzant petites desgrimpades. És un poc aeri i està ben indicat amb fites.
Superat el pas tenim per davant un pronunciat i inhòspit descens per dins el circ muntanyós que forma els puigs de sa Talaia Freda i el de sa Tudosa. Descendim entre esponeroses carritxers per anar a cercar el torrent des Barracar. Superat un petit salt del torrent (WP-08), arribem a un ample camí (WP-10). Ens desviem momentàniament cap a al adreta i, pel jaç del torrentó,  ascendim uns metres per anar a cercar l'amagada font des Barracar situada dins el mateix torrent (WP-09). Retornem al sender que en baixada ens condueix al camí des Caló (WP-11), després de deixar les runes de la casa des Barracar. Voltem a l'esquerra i, desfent les passes que hem fet el matí, arribem de nou a la urbanització de Betlem a les 14,10 h donant per finalitzat aquest interessant i dur recorregut.
Ruta circular amb  593 metres de pujada acumulada i  12 km de recorregut. Itinerari amb trams sense camí i amb fort desnivell que pot presentar problemes d'orientació. És aconsellable dur calçons llargs.
Excursió realitzada el dia 25 de maig de 2013. El grup ha estat format per: Enric, Tomeu M, Fernando, Agustí i Josep.
L'amic Llorenç Soler m'informà de diversos topònims que figuren en aquesta ressenya, tots ells recollits en el llibre: la Toponímia de la Costa d'Artà, de Cosme Aguiló.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure i baixar el track del GPS a Wikiloc.