El Penyal des Migdia

El Puig Major des del Penyal des Migdia

El Penyal des Migdia, és la cota més meridional del Puig Major. Amb els seus 1.398 m d'altitud és el segon cim més alt de Mallorca i el punt més alt que podem pujar, ja que el Puig Major amb 1.436 m és ocupat per la base militar de l'Exèrcit de l'Aire.
Itinerari: Carretera MA 10 km 37,8 - coll de la Volta - cim del Penyal des Migdia - Cim Oest - camí dels Cingles - Carretera MA 10.
Seguim la ressenya dels amics: Llorenç Soler i Andreu Magraner.
Punts i elements d'interès: cases de neu de la Coma de n'Arbona, de principis del segle XVII enllaçades per un sinuós camí de nevaters. Aquest és el camí de ferradura més alt de Mallorca que continuava fins al Puig Major, era la ruta habitual de pujada a aquest cim.
Aproximació: El punt de partida es situa en el pontet situat en el Km 37,80 de la carretera de Sóller a Lluc. El cotxe es pot deixar a l'aparcament que hi ha vora l'entrada del túnel de Monnàber.
Després de deixar els vehicles a l'aparcament, a les 8,45 h baixem per la carretera fins arribar al pontet mencionat i voltem a la dreta per un camí carreter que puja per dins l'alzinar. El camí dibuixa revolts cap dins el comellar fins que es converteix en un camí de ferradura, surt del bosc i travessa el torrent. A l'altra banda, a l'esquerra del sender i mig amagada, localitzem la casa de neu inferior de n'Arbona a 870 m d'altitud. És un dipòsit excavat al terra en el qual foren emprades algunes penyes com a parets laterals, es troba molt deteriorat i tapat per la vegetació (WP-01).

Casa de neu superior de n'Arbona

L'antic camí de nevaters, continua ascendint pel costat esquerra del torrent i, transcorreguts uns deu minuts des de la casa de neu, passa per la encantadora font dels Coloms situada davall d'una alta penya, on dues petites piques incrustades a la roca, arrepleguen els regalims d'aigua (WP-02).
Des de la font, continuem el camí, ara per l'altre costat de la coma. A les 9,20 h, arribem a la casa de neu de n'Arbona situada al peu dels penya-segats de la serra de Son Torrella a 1.025 m d'altitud (WP-03). El seu estat és bastant bo, malgrat hi ha una caire esbaldregat. Hi ha una gegantina heure que s'enfila per la penya. A pocs metres, al costat del camí, hi ha el porxo dels nevaters en estat ruïnós.
Seguim pel què queda del camí que ara es decanta de la paret de la muntanya i inicia un seguit de revolts guanyant alçada ràpidament. Deu minuts més tard, assolim l'encisadora i espectacular casa de neu superior de n'Arbona (WP-04). Es troba a 1.085 m d'altitud excavada en un pendent fortíssim, presenta una planta mixta, de laterals rectes i capçaleres corbes. També té porxo situat més al nord.
El tirany continua serpentejant i, amb més suavitat, ens mena al coll de sa Volta, després de creuar una paret mitgera (WP-05). Si ens desviem uns metres cap a l'esquerra, es gaudeix una vista panoràmic excel•lent.
Des del coll per l'esquerra desemboquem a la carretera militar. Sols hem de caminar uns pocs metres i deixar-la per l'esquerra per enfilar-nos al vessant sud-est de la muntanya.
La pujada és molt forta, sense camí, i es fa mig caminant mig grimpant, sempre en sentit nord-oest, cercant els millors llocs per avançar. Cal posar molta atenció on posem els peus per la inestabilitat de les pedres soltes. Alguna fita esporàdica ens indica que anem per bon camí.
Enfilem directa cap una esquerda que baixa de la part dreta del cim i iniciem una grimpada per l'interior del pas i després, per l'esquerra, una pujada en ziga-zaga que ens mena a l'estreta carena final. Voltem a l'esquerra i, a les 10,50 h, assolim el cim del Penyal des Migdia de 1.398 m d'alçada coronat per una placa en memòria de dos muntanyencs mallorquins i tres rotlles de bivac (WP-06). Si el dia acompanya, la vista és espectacular, amb la mar a sota i els cims més emblemàtics de la nostra Serra.
Aquí aprofitem el bon sol i la temperatura agradable per berenar i descansar.
A les 10,24 h, reprenem la marxa seguint la carena, direcció sud-oest, per arribar al següent cim. Aquest tram no és molt difícil però és estret i cal anar en molt de compte. Aquest cim està fitat amb una creu de ferro damunt les pedres (WP-07). A continuació, per la cresta desgrimpem una curta xemeneia, a la dreta, que ens mena a un coll (WP-08) (punt on s'inicia la ruta de descens habitual per rossegueres i que acaben al Racó de ses Pomeres Bordes).
Nosaltres continuem cap al següent cim, marcat en el mapa de l'Alpina com a Penyal des Migdia W (1.356 m) (WP-09). Són les 11,53 h. quan hi arribem.
Continuem en descens per la vorera dels penya-segats, entre roques i carritxeres, primer direcció oest, i més endavant cap al nord-oest, fins arribar a un punt que ens obliga a voltar cap a la dreta. Anem progressivament girant cap al nord-est fins enllaçar amb unes fites i marques de corriol per on seguim.
Les fites ens condueixen en descens per un territori inhòspit de pedres i càrritx força llenegadís i, algun tram vertical, fins arribar a una petita rosseguera. Descendim en diagonal cap a la dreta i després pel seu costat dret fins enllaçar amb el camí de baixada habitual del cim, on voltem a l'esquerra (WP-10). Després de caminar uns deu minuts entre càrritx i per dins el bosc, arribem a l'ample camí dels Cingles (WP-11).
Ha estat un descens llarg i feixuc i les nostres cames comencen a sentir els efectes del cansament i la tensió acumulada, però encara ens queda un bocí fàcil per finalitzar la nostra ruta.
Ara sols resta seguir aquest camí que puja cap a l'oest i passa primer pel coll dels Cards Colers i, després per la font de na Cavaió, (WP-13) fins arribar a la carretera. Voltem a l'esquerra i, seguint-la, arribem al punt on hem sortit aquest matí. Són les 13,45 h quan donem per finalitzada aquesta excursió.

Ruta circular amb 568 metres de pujada acumulada i 6,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 1398 m.
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta aèria i estreta.
L'itinerari discorre per una finca privada (Coto de caça major) per aquest motiu és convenient demanar permís a la propietat de Monnàber.
Excursió realitzada el dia 25 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Xavier, Pere, Agustí, Tomeu C., Enric, Fernando i Josep.
Referències:Lluís Valcaneras. 20 itineraris alternatius per la serra de Tramuntana II. Itinerari 12.
Tomàs Vibot. A peu per Mallorca. Fitxa 52.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track de la  ruta a Wikiloc.

L'ermita de Betlem

Caloscamps

Ruta senzilla i familiar, ideal per fer a principis de tardor quan encara fa una mica de calor i aprofitar per nedar a una de les boniques cales del nord-est de la badia d'Alcúdia, després de pujar pel camí del GR-222 a l'ermita de Betlem.
El punt de partida d'aquesta excursió es situa a la carretera que va de la Colònia de Sant Pere a Caloscamps (Artà), a l'alçada de la destruïda Naveta de s'Arenalet de Son Colom, hi ha una aparcament per deixar els vehicles (WP-01).
A les 9,10 h, prenem el tirany que discorre arran de mar, deixem la petita cala sa Banyera des Ermitans i sortim de nou a la carretera, per la qual avancem fins arribar a la bonica cala Caloscamps (WP-02). És una platja verge formada per la combinació de la desembocadura de torrent dels Cocons i de l’erosió marina. Destaquen la presència de tamarells propers a la vorera i, en el seu talús, la presència de diversos escars, així com un niu defensiu de metralladores de la Guerra Civil.
Després de la cala, la nostra ruta continua nord-est pel tirany que discorre per la vorera de la mar. Ara la costa es mostra més pelada i molt retallada. A devers deu minuts de la cala, arribem al sepulcre megalític de s’Aigo Dolça, una de les troballes arquitectòniques més antigues de Mallorca (WP-03). Continuem caminant uns set minuts més, i després de passar per la Banyera dels Soldats, prenem un camí direcció sud-est (WP-04). L'ample camí s'endinsa dins la pineda dels Canons (topònim referent a les restes de la bateria de costa de s'Aigua Dolça) i, en un tres i no res, ens mena en el punt quilomètric 7,5 de la carretera Ma-3332 de la Colònia de Sant Pere a la urbanització de Betlem (WP-05). Són les 10 h.
En aquest punt prenem sud-est el camí carreter del GR-222 (rètol indicador), salvem una barrera per un botador de fusta i , en pocs minuts, arribem a les ruïnoses cases de Betlem, situades a l'esquerra del camí. Aquí és el punt escollit per fer una aturada per berenar (WP-06).
A les 10,27 h, ens posem de nou en marxa pel mateix camí, el qual travessa un portell i volta a l'esquerra. El camí de carro dóna pas a un tirany marcat el qual va guanyant alçada ràpidament ampliant les vistes sobre el torrent de la nostra dreta i, més a munt, franqueja una paret per un portell. És la zona del Grau, dita així pel desnivell que es guanya. El tirany continua per l'esquerra i marca diverses voltes, franqueja un nou portell i segueix serpentejant fins arribar al Coll de l'Ermita.
Des del coll continuem cap a l'esquerra , deixant un portell a la dreta, i arribem a la font de l'Ermita, deixant abans un camí que ens duria a s'Alqueria Vella (pal indicador).

Ermita de Betlem

La font de l'Ermita està situada en un pla amb grans plataners i pins. En un costat de l'esplanada hi ha una capella dedicada a la Mare de Déu de Lourdes (WP-07).
Des de la font continuem per l'ample camí, deixant a la nostra dreta, els camps de conreu i el safareig que els rega, fins arribar davant la barrera de l'Ermita, la qual un cop franquejada, ens mena per un camí asfaltat entre xiprers fins a l'Ermita de Betlem (WP-08).
L'ermita s'aixeca sobre les ruïnes de l'antiga alqueria musulmana de Binialgorfa. Al segle XIV aquesta finca depenia de la Devesa de Ferrutx, zona de caça dels reis de Mallorca.
La tornada la fem pel mateix camí, arribant als vehicles a les 13,25 h. Tot seguit retornem a la petita cala sa Banyera des Ermitans, on nedem per refrescar-nos de la calor impròpia d'aquest diumenge d'octubre, i a continuació, dinem.

Ruta d'anada i tornada pel mateix camí, amb 453 metres de pujada acumulada i 11 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 291 m.
Temps en moviment: 3,08 h. Temps parat: 1,09 h. Temps total: 4,17 h (segons el GPS).
Observacions: itinerari fàcil que discorre tot ell per camí marcat.
Excursió realitzada el dia 19 d'octubre de 2014 amb el grup excursionista de l'associació de veïnats de Pòrtol.
Referències: Gabriel Rodas. La Ermita de Betlem. Diario de Mallorca.

Veure l'àlbum de fotografies.
Track del GPS a Wikiloc.

Volta per Valldemossa: camí de ses Basses, camí de ses Fontanelles, Talaia Vella.

Pas dins la coma de pujada cap al camí de ses Fontanelles

Itinerari: Valldemossa, Portell de ses Basses, Desviació (WP-03), Camí de ses Fontanelles, Miradors, Pas d'en Miquel, Desviació (WP-07), Corral dels Bous, Cova de s'Ermità Guillem, Coll de Son Gallard, Refugi Arxiduc, Talaia Vella, Mirador de Can Costa, Pla des Pouet, Valldemossa.

A les 8,17 h, iniciem la passa en Valldemossa pel conegut camí que puja al Pla des Pouet i que comença al final del carrer de les Oliveres (WP-01).

En principi el sender puja amb suau pendent per dins l’alzinar, franqueja un portell sense barrera i arriba a un nou portell, on abans hi havia una barrera metàl•lica amb un botador de fusta (WP-02). Continuem a la dreta (sud-est) pel camí de ses Basses. Aquest camí de carboners es troba força malmès i discorre per dins un bonic bosc d’alzines. Iniciem la pujada i molt aviat se’ns obren bones vistes sobre Valldemossa. A devers un vint minuts, travessem el portell de ses Basses, partió de Son Moragues i Son Gual. Continuem pel camí, el qual travessa dos tàlvegs i, en arribar a un tercer, l'abandonem per l'esquerra (WP-03). Arran d'un itinerari publicat pels amics Llorenç Soler i Andreu Magraner, sabem que podem pujar per dins aquesta coma i que trobarem restes d'un antic camí de ferradura. Així a les 9 h en punt, emprenem la pujada direcció nord-nord-est per un camí carreter força tapat per la fullaraca que ens condueix als peus d'una rosseguera, desprès de passar per dos rotlles de sitja. Un cop superat el xaragall, localitzem les restes de l'antic camí de ferradura, el qual un poc més amunt salva un desnivell amb dos revolts sostinguts per un petit marge de sosteniment. Continuem pel tirany, que ara és més fressat i ascendeix marcant diverses ziga-zagues, fins arribar a la part alta del comellar on el camí volta cap a l'esquerra s'esvaeix i es perd (o no el sabem seguir).

Ens trobem a prop del camí de ses Fontanelles, sols hem de prendre cap al nord i, camp a través per un territori més obert i pedregós, hi arribem sense cap dificultat (WP-04). Són les 9,45 h, ja s'ha fet l'hora de berenar i recuperar forces.

Refugi de l'Arxiduc

A les 10,05 h reprenem la marxa en direcció sud-oest per aquest bonic camí. Es tracta d’un sender que va fer construir l’Arxiduc. Baixant suaument sense cap dificultat de seguiment, assolim el mirador de ses Basses. Per arribar-hi, ens hem de desviar del camí uns deu metres cap a l'esquerra. Aquí hi fem una breu aturada per contemplar la vista panoràmica (WP-05). Un poc més avall hi ha el segon mirador el de Son Gual amb bones vistes de Valldemossa i la muntanya de sa Comuna (WP-06). Continuem el camí el qual supera un considerable desnivell marcant revolts sostinguts per un marge lateral de grans dimensions. Aquest indret, és conegut amb el nom de pas d'en Miquel. Superat el pas assolim un trencall de camins amb pal indicador (WP-07) on voltem a la dreta. Es tracta d'un senderó molt endreçat que planeja per dins l'alzinar (nord-nord-est) amb restes de l'activitat del calciners i carboners (forn de pa, rotlles, barraques, forn de calç) i desemboca al tàlveg del Corral dels Bous. Aquí s'hi localitza una baixa paret transversal amb un portell. El nostre camí segueix cap a la dreta (nord-est) per dins l'estret comellar, franqueja una nova paret (WP-08) i arriba a la part alta on el camí volta cap a l'esquerra, marca diverses ziga-zagues en forta pujada i ens condueix a la Cova de l'ermita Guillem (WP-09). Després d'una breu aturada, seguim el camí direcció nord fins al Coll de Son Gallard, cruïlla important de camins (WP-10). Són les 11,15 h.

Deixem el camí de la dreta que ens menaria a l'Estret de Son Gallard, i el de l'esquerra al Pla des Pouet i seguim tot dret nord-oest. Després de quinze minuts de pujada per un camí ampla i pedregós, arribem al refugi de l'Arxiduc situat a 868 m d'alçada i que constitueix un esplèndid mirador (WP-11).

Aquí ensopeguem amb tres excursionistes molt simpàtics que ens reconeixen per la camiseta (Viaranys) que portem: en Toni, en Berto i en Julio. Després de saludar-los i intercanviar uns mots, ens acomiadem per seguir cada grup el seu camí.

Del refugi, tornem al camí i el seguim direcció sud-oest. No tardem gaire en passar pel vèrtex geodèsic que senyala el cim de sa Talaia Vella (WP-12) i, poc després, comencem a perdre alçada per arribar, en uns quinze minuts, al mirador de ses Puntes o de Can Costa des d'on es domina tot el pla del Rei i l'ermita de Valldemossa (WP-13).

Iniciem el descens final, per a això tornem al camí de sa Talaia Vella. Traçant suaus corbes baixem per l'alzinar i arribem en pocs minuts al pla des Pouet (WP-14). Passem pel costat del famós pou i continuem recte, fins a trobar, a l'altre extrem, el camí de carro que baixa sense cap dificultat fins Valldemossa, donant per finalitzada aquesta bonica excursió matinal. Són les 13 h quan arribem al carrer de les Oliveres on tenim el vehicle.

Ruta circular amb 678 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 868 m.

Temps en moviment: 3,12 h. Temps parat: 1,31 h. Temps total: 4,43 h (segons el GPS).

Observacions: itinerari que discorre quasi tot ell per camí, sols pot presentar alguna dificultat de seguiment el tram comprés entre el (WP-03) al (WP-04), el camí no es troba suficientment marcat.

Excursió realitzada el dia 18 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Agustí i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Cala ses Ortigues i Cova de na Beneta

Cala ses Ortigues

Aquest itinerari és el recorregut de costa que va quedar pendent de l'excursió de fa quinze dies per la costa d'Andratx: S'Algar i s'Algueret. Avui pel camí del torrent de sa Lloba baixarem fins a la cala de ses Artigues i resseguint l'accidentada costa cap al nord, intentarem arribar-nos a la cova de na Beneta. De tornada ens desviarem pel camí Vell d'Estellencs fins a sa Torre Nova.

Després de deixar el vehicle a la petita esplanada situada a l'entrada del camí de sa Torre Nova (quilòmetre 101,9 de la carretera MA-10) (WP-01), a les 7,50 h iniciem el nostre caminar per la carretera direcció sud (cap a Andratx). Poc després de creuar el segon túnel que protegeix la carretera dels despreniments del Cingle d'en Barrina, prenem la desviació que surt a la dreta per una baixant cimentada. Es tracta d'un camí carreter que davalla (nord-oest) pel costat esquerra de la coma que el torrent de sa Llova s'obre fins a la mar. És una baixada força còmode entre pins verds que el foc ha respectat. El camí marca diverses voltes, creua el jaç del torrentó, deixa un enorme forn de calç a la dreta i continua pel seu cantó dret fins que finalitza ben damunt de la cala. Ara baixem nord-oest seguint les fites per un coster amb fort desnivell cobert de pinassa, entre pedres i terra. A les 8,30 h arribem a Cala ses Ortigues, formada per grans roques, pedres i còdols arrodonits (WP-02).

Després de la cala, la nostra ruta continua vorera de la mar en sentit nord resseguint l'accidentada costa de grans roques que s'han anat desprenent de la muntanya fins arribar al petit escar de nom l’Alcova des Torrer, situat just al davant de la pedra de Sa Galera (WP-03). Aquí és el lloc escollit per berenar en aquest dia de mar plana i cel blau.

Cova de na Beneta

Sabem l'existència (segons el mapa) d'un corriol amb escalons i barana de corda, que s'agafa abans d'arribar a l'escar i que munta fins dalt l'espadat enllaçant amb el camí de la Rota d'en Bielet. És una bona opció per continuar aquest itinerari si un no es vol complicar la vida.

Nosaltres però, volem donar un cop d'ull a un coval que es troba a prop de l'escar. Per això a les 9,10 h, ens posem de nou en marxa cap al nord, salvem una roca llisa i inclinada sense masses complicacions, passem per davall unes formacions de roques estratificades de vius colors fins veure la Cova. Aquesta està situada al fons d’una estreta entrada de la mar. Després de realitzar un flanqueig per una estreta i aèria cornisa arribem molt a prop de la Cova de na Beneta però sense possibilitat d'accedir-hi, ens trobem tallats. Retrocedim fins passar les roques estratificades i ens enfilem per una mena de canal molt dreta de terra i petit pedreny que ens situa damunt la timba de la cova. Continuem cap a la dreta i per un coster molt inclinat, inestable i de poca adherència, arribem a dalt de la cinglera molt a prop del camí de la rota d'en Bielet (WP-04).

Per no ascendir per la pista que remunta el vessant dret del comellar, que ja la coneixem, decidim muntar pel vessant esquerra que sembla que hi ha un camí. Per això, ascendim uns metres per dins la llera del petit torrent i ens decantem directa cap al nord fora camí (el què ens semblava que era un camí, són feixes abandonades) fins assolir una construcció. Ara continuem per la pista que surt d'aquesta casa que puja vers el sud-est i enllaça amb l'ample camí de la Rota d'en Bielet, per on continuem, i en forta pujada i sota un bon sol, arribem al camí vell d'Estellencs, molt a prop d'on hem deixat el cotxe. Com és prest, decidim arribar-nos fins a la Torre Nova pel tram de camí que ja coneixem de l'excursió anterior. Anem i venim pel mateix camí i, a les 11,10 h som de nou al vehicle. Punt i final d'aquest curt, però gratificant itinerari.

Ruta circular amb 305 metres de pujada acumulada i 6,6 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 226 m.

Temps en moviment: 2,14 h. Temps parat: 1,05 h. Temps total: 3,19 h (segons el GPS).

Observacions: aquest itinerari no es aconsellable fer si hi ha mala mar. El tram costaner és sense camí per un laberint de còdols i roques. Cal anar alerta a la pujada des de la cova de na Beneta fins al camí de sa Rota d'en Bielet, el terreny és molt descompost i vertical. Aquest tram és pot estalviar i pujar pel camí escalonat que parteix de devora l'escar.

Excursió realitzada el dia 11 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Tomeu C., Enric i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc.

Cova Tancada del Cap de Menorca

Graons picats a la roca del camí de baixada a la cova

Aproximació: Sortim amb cotxe d'Alcúdia i ens dirigim cap a la Victòria fins a la cruïlla en què es troba el Bar la Celler del Sol on voltem a la dreta prenent el camí fins la barrera del Coll Baix. Continuem pel camí de la Muntanya fins arribar a Sa Caragola Negra on podem deixar els vehicles.

A les 8,40 h iniciem l'excursió a l'indret anomenat Sa Caragola Negra (segons el mapa Alpina) del camí de la Muntanya que puja fins al coll Baix (WP-01). Deixem a la dreta un trencall, per on baixarem més tard, i seguim la pista de terra direcció nord. Transcorreguts tants sols cinc minuts, prenem la desviació que surt a la dreta (cadena) (WP-02). Es tracta d'una pista forestal ampla i senzilla que ascendeix entre pins i, que ens mena en deu minuts, a un collet on ja s'albira el mar (WP-03). Deixem la pista i prenem un tirany que en descens travessa un petit torrent (Segon Torrent) i, posteriorment puja suaument direcció sud-est fins arribar a una espècie de plana.

El nostre itinerari continua per un tirany tapat pel càrritx i en descens cap a una canal oberta al mar, anomenada canal de sa Figuera Blanca, segons informe l'amic Joan Riera al seu bloc Aires de la Serra Mallorquina, on molts de pins caigueren degut al virulent temporal de l'11 de novembre de 2001. Un cop creuat el torrentó, el tirany es precipita coster avall pel penya-segat, passa per uns graons picats a la roca amb restes d'una barana, de la qual sols queden les piquetes de ferro i, un poc més avall, per un tram molt inclinat on una cadena ajuda a superar-lo. D'aquesta manera i amb seny, a les 9,27 h arribem a l'entrada de la cova on aprofitem per berenar i descansar (WP-04).

Cova Tancada del Cap de Menorca

Ens endinsem a la cova amb frontals i llanternes seguint el recorregut que es troba, en molts de trams, marcat amb graons picats a la roca. Degut a l'alta humitat, cal avançar amb molta cura per evitar llenegades.

Després de visitar la cova, a les 10,50 h iniciem la tornada pel mateix camí, ara en forta pujada. Transcorreguts trenta - cinc minut som de nou al collet (WP-03) i en comptes de baixar pel mateix camí, prenem la pista que es dirigeix per la falda sud del puig Negre i que ens mena al camí de sa Muntanya on tenim els vehicle. Són les 11,45 h quan hi arribem.

Ruta semi circular amb 266 metres de pujada acumulada i 4 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 139 m.

Temps en moviment: 1,15 h. Temps parat: 1,50 h. Temps total: 3,05 h (segons el GPS).

Observacions: Cal anar molt alerta en la baixada pel penya-segat d'accés a la cova, és molt dret i es fa necessari ajudar-se amb les mans. No es recomanable fer si hi ha mala mar, ha plogut o hi ha risc de pluja. Imprescindible dur frontals o llanternes.

Excursió realitzada el dia 4 d'octubre de 2014. El grup ha estat format per: Pere, Fernando, Agustí, Aina, Tomeu C., Tomeu M., Mercedes, Pilar, Miquel, Cesca i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Track de la ruta a Wikiloc