Puig d'en Galileu pel pas de sa Rebollada

Vista del puig Roig des del Galileu

Recorregut: Coll de sa Batalla - Pas de sa Rebollada - puig la Criança d’Alt - puig d’en Galileu – Camí GR - Camí de Comafreda – Coll de sa Batalla.
Iniciem l’excursió al coll de sa Batalla. A l’esquerra de l’aparcament del restaurant (WP-01) hi ha un camí què és per on ens enfilem.

Entrem dins un atapeït alzinar i aviat trobem fites que seguim amb atenció en direcció NW. La pujada s’endureix força. Després de passar per diversos rotlles de sitja i, al cap d’uns vint minuts aproximadament del punt de partida, arribem a una paret rocosa. És el Pas de sa Rebollada (WP-02), una xemeneia que se supera amb dues grimpades fàcils.

Dalt el cingle, seguim en diagonal dreta fins arribar a un tàlveg pel qual continuem també a la dreta segons el sentit de la marxa (NW). Creuem dues sitges i passem per una paret mitgera.

Continuem pujant per on ens indiquen les fites. Aviat arribem a una altra paret que la travessem i pugem a un ressalt rocós des d’on es gaudeix una bona vista.

Seguim sense camí en direcció W per un terreny cada cop més rocós, entre algunes alzines i amb els penya-segats a la dreta. Ara les fites ens condueixen per un estret tàlveg, a la meitat del qual, ascendim al puig de la Criança d’Alt (1009 m) (WP-03).

Des de la Criança d’Alt, avancem pujant de front (SW) i amb uns trenta minuts més de forta pujada, assolim el puig d’en Galileu de 1181 m. (WP-04).

Després de gaudir de la vista i d’un breu descans, reprenem la nostra ruta descendint del puig (W) fins a desembocar al camí del GR-221 (indicador). Nosaltres prosseguim a l’esquerra (SW) en direcció al coll des Telègraf, però abans d’arribar-hi, quan el camí travessa la torrentera, el deixem i girem a l’esquerra (WP-05) tot seguint el torrent pel seu costat esquerra i per un tirany poc definit i amb algunes fites que ens ajuden a seguir-lo.

Aquest corriol, al cap d’uns vint minuts aproximadament, ens enllaça amb el camí de Nevaters de Comafeda (WP-06).

Aquest camí marca diverses ziga-zagues a la part alta, després es fa més ample i evident, passa primer per la font de sa Teula, més avall per la font de s’Hort, amb dos bonics safaretjos a l’esquerra i desemboca, després de deixar les cases de Comaferda a l’esquerra, al camí Vell de Lluc a l’alçada de sa Font des Guix. Girem a l’esquerra i arribem de nou al coll de sa Batalla tancat així el circuit d’aquest bonic itinerari.

Ruta de dificultat mitjana, cal bona orientació ja que bona part d'ella discorre fora camí per camps a través. Circular amb 631 metres de pujada acumulada i 9 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 17 de març de 2012. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric i Josep.
Un altre itinerari al puig d'en Galileu.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

Volta al puig de Bàlitx

Penyal Bernat des Joncar

Iniciem aquest itinerari al Port de Sóller, a la rotonda que es troba a la sortida del túnel de sa Mola (WP-01).

Prenem per la carretera Ma-2124 direcció a les cases de sa Figuera, en suau pujada. Passades aquestes cases i després de caminar uns tres quilòmetres, deixem la carretera per seguir a l’esquerra (N) per un ample camí que ens condueix a les cases de Cas Bernats.

Ara la pista puja en mig de margades d’oliverar. Més endavant es converteix en un camí de muntanya.

Aviat assolim la font des Salt (WP-02) després de creuar, amb l’ajuda d’uns graons, una paret amb una reixeta.

Passada la font, el camí puja amb més rost i marca diversos revolts fins arribar a una paret amb portell on hi ha una bifurcació de camins (WP-03).

Creuem aquest portell i prosseguim rectes en direcció NE per una ampla pista de terra en lleuger descens fins a Sa Tanca des Bous (15’) (WP-04).

Seguim baixant, la pista ben aviat s’acaba per convertint-se en un tirany amb fites que discorre en direcció NW per un terreny cada cop més escarpat i rocós. Pugem fins a un collet entre roques on trobem restes de l’antic camí empedrat.

Després de circular entre roques i vegetació, salvem una petita canal que ens obliga a emprar les mans (30’) (desgrimpada WP-05).

Seguim avançant amb l’ajuda de les fites i les taques de pintura fins arribar al pas de s’Heura (WP-06). Aquest pas, en forma de "Z", discorre pel mig de la paret per una cornisa inclinada i bastant aèria.

Un cop a baix, continuem atents a les fites mig amagades pel càrritx i descendim fins al fons del tàlveg. Ara toca uns vint minuts de forta pujada fins assolir el coll de Cala Ferrera (WP-07) coronat per una paret seca i una petita balma. Fem un petit descans i observem la torre de na Seca i la paret per on hem davallat, el pas de s’Heura.

Del coll, descendim per un tirany que transcorre per dins el bosc i baixa en fort pendent. Si mirem enrere podem observar l’impressionant penyal Bernat des Joncar situat damunt el coll de Cala Ferrera. Ara hem de salvar alguns passos amb l'ajuda de les mans. Prosseguim per un caminoi (SW) per la falda del puig de Bàlitx i penjat damunt la mar recordant el camí de sa Costera, per aquest motiu , també se l’anomena “la petita Costera”. La panoràmica és espectacular.

Aviat arribem a les cases de s’Illeta de can Gordo, més abaix i després de salvar una barrera per un botador, arribem a les cases de Can Joan de sa Dida. Ara per un camí de carro ample, passant pel peu del penyal Bernat i pel camí de s’Illeta, arribem de nou al Port de Sóller tancant així el cercle d’aquest impressionant itinerari.

Ruta circular amb 573 metres de pujada acumulada i 12,5 km  de recorregut. Itinerari moderat pels passos a superar i per la dificultat d'orientació des del WP-04 (Tanca dels Bous) fins al WP-07 (Coll de Cala Ferrera).
Excursió realitzada el dia 10 de març de 2012. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Fernando, Guillem B, Pep, Petra, Nacho i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

Primavera 2012

Avui dimarts ha entrat la primavera astronòmica. Tindrà una durada de 92 dies i finalitzarà el 21 de juny de 2012 quan es produirà el solstici d’estiu. El proper diumenge 25 de març tindrà lloc el canvi d’hora, passant a l’horari d’estiu.
Encetem nova estació després d'un hivern bastant sec a les Illes Balears. Des del mes de novembre passat no ha plogut de forma general i abundant.
Les previsions estacionals, segons AEMET, anuncien unes precipitacions bastant normals a les nostres Illes i temperatures lleugerament superiors a les normals per l'època. Ja veurem si es compleixen.

Mola de s’Esclop

Mola de s'Esclop (928 m)

Iniciem l’itinerari en el Mirador d’es Grau (Km 98 de la carretera C-710 entre Estellencs i Andratx) on deixem el cotxe (WP-01). Agafem la carretera en direcció a Estellencs i, a un quilòmetre aproximadament, girem a la dreta pel camí que du a la zona recreativa de Son Fortuny-Ses Serveres. La pujada per aquesta pista presenta un fort desnivell i, a uns deu minuts de la carretera, arribem a una cruïlla de camins. El de l’esquerra va a Ses Serveres i al pas des Cossis. Nosaltres seguim pel de la dreta direcció a la Coma d’en Vidal, finca comprada pel Govern de les Illes Balears l’any 2002 (WP-02). Continuem la pujada i a uns vint minuts de les cases, arribem al coll de la Serra des Pinotells (WP-03). Des d’aquí es pot gaudir de les vistes a la serra des Pinotells, la moleta Rasa i el puig de Galatzó.
Continuem el nostre camí, botem una paret i torcem a la dreta en direcció a les cases de s’Esclop. El corriol puja per dins un pinar i passa per una gran era de batre (WP-04) amb la Penya Blanca o es Castellet a la nostra dreta. Ara enfilem en direcció al cim, que apareix imponent davant nostre. Seguint les fites i superant un pendent molt fort, arribem a la mola d’Esclop de 927 m (WP-05). La vista és esplèndida i recompensa l’esforç realitzat.Uns metres més al sud hi ha les runes de la caseta de n'Aragó (WP-06)

Davallem del puig pel seu vessant Est i per un tram sense camí definit en tendència sempre a la dreta. Seguint les poques fites que hi ha, arribem al coll entre el Castellet i la Mola. En aquest punt, continuem pel camí que hem pujat abans, passem per l’era (WP-04) i retornem al coll de la Serra des Pinotells (WP-03).
Ara, sense botar la paret, descendim per un tirany que discorre pel vessant Est d’aquesta serra en direcció a Gregal. Al cap de poc (10’), on el camí marca unes giragonses (indicador), deixem a la dreta el camí que du a les cases de Galatzó.
Després de quaranta minuts d'avançar per un terreny rocós i amb el càrritx com a vegetació predominant, arribem al principi del pas des Cossis (WP-07). Aquest pas no presenta cap dificultat, és el mateix camí que salva un important desnivell realitzant diverses giragonses. En aquest punt hi ha una cruïlla de camins. Tal com marca l'indicador existent, la bifurcació de la dreta condueix al Puig de Galatzó i el de l’esquerra, que és per on prenem, ens porta fins a l’àrea recreativa de Ses Serveres, lloc escollit per dinar.
Després de gaudir del descans merescut i panxa plena, davallem en direcció NW fins a la carretera.
El Mirador d’es Grau (on hem deixat els cotxes) ens queda a l’esquerra, per la carretera i a poc més d’un quilòmetre de distància.
Ruta circular de dificultat moderada (trams sense camí definit i un fort desnivell a superar) amb 780 metres de pujada acumulada i 12 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 4 de març de 2012 amb l’AAVV de Pòrtol.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

Volta al puig de Sant Miquel

Cases de Solleric

Ruta fàcil, una part discorre pel nou tram del GR-221G que comunica el refugi del Castell d’Alaró amb el dels Tossals Verds.
Iniciem la caminada passat el Km 18 de la carretera d’Alaró a Orient (Ma-2100) (WP 01). Deixem la carretera i agafem el camí asfaltat de la dreta (GR-221G) en direcció a Solleric. En uns vint minuts, ja per pista de terra i seguint les indicacions del GR, salvem una barrera pel seu lateral esquerra.
Continuem la pista i aviat creuem el torrent de Solleric. Ara el camí, en suau pujada, discorre per trams empedrats recentment restaurats pel Consell de Mallorca. Més amunt, a l’altre cantó del torrent, veiem les Cases de S'Olivaret.
En uns vint minuts arribem a una cruïlla (WP 02) on deixem, momentàniament el GR. Continuem pel camí de la dreta en direcció a les cases de sa Font Figuera (Rafal dependent de Solleric). El camí serpenteja, rodeja les velles edificacions i, al poc temps entra en el bosc a l’alçada d’un forn de calç situat a la dreta.
Després d’una bona caminada muntanya amunt, assolim un coll amb una paret seca a l’esquerra. Ens trobem en el punt més elevat del nostre itinerari (514 m). Aquí, creuant la paret per un esbaldrec arribaríem al puig de Sant Miquel. Nosaltres ho deixem per una altre ocasió i aprofitem per descansar i fer una mossegada.
Seguim el nostre trajecte davallant per un camí de carro que discorre per dins un espès alzinar. Trobem restes de sitges i un forn ben conservat. Al cap d’uns deu minuts aproximadament del coll i després de sortir del bosc, el camí es perd una mica (la tendència és seguir recte per un corriol marcat pel bestiar). Després virem a l’esquerra (NW) i, poc després a la dreta (NE). Ara el camí marca un parell de revolts, descendeix suaument per dins un comellar amb margades i ens condueix a les cases mig esbocades d’Oli Clar (WP 03).
De les cases agafem un camí ample de terra que rodeja pel costat Nord el puig de Sant Miquel. Al cap de poc passem per la font d’Oliclar.
Seguim pujant pel camí ample fins arribar a la part alta en el coll anomenat de la Tanca Nova.
Després d’una tirada recta vorejant un extens camp de conreu, la pista gira a l’esquerra i baixa fent algunes giragonses per desembocar al camí del GR (WP 04).
Prenem a l’esquerra i tot d’una arribem a les cases de Solleric. Les deixem a la nostra esquerra, travessem dues barreres i seguint les indicacions del GR arribem de nou al punt de partida, la carretera d’Alaró.

Ruta circular amb 425 metres de pujada acumulada i 13,5 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 2 de març de 2012. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

Puig Tomir pel pas del Diable i el pas de la Paret

Puig Tomir

Iniciem aquest difícil i dur recorregut a la finca de Menut (wp 01) (Km 17,4 de la carretera MA-10 de Lluc a Pollença).

Agafem el camí asfaltat i amb uns vint minuts ens plantem a les cases de Binifaldó.

En aquest punt enllacem amb el camí vell de Lluc a Pollença pel GR 221 en direcció NE. Prest trobem, a l’esquerra del camí, l’alzina d’en Pere (arbre singular).

Seguim en sua baixada fins a una barrera que marca la partió entre la finca pública i Muntanya. A partir d'aquí la baixada és més pronunciada, fent algunes dreceres, prenem les restes del camí reial empedrat que ens permet arribar a la font de Muntanya.

Continuem descendint per la pista fins arribar a una mena d'estret després d’un balma situada a la dreta anomenada de ses Covasses. Just després, també a la dreta i, enfilada al marge, trobem una fita que indica el principi del sender que ens conduirà al Pas del Diable.

En aquest punt (wp 02) abandonem la pista, ens enfilem per aquest marge i agafem un tirany, poc evident i amb algunes fites, que puja molt empinat pel bell mig de l’alzinar en direcció SE.

Després d’una esgotadora pujada, sortim del bosc i seguim mantenint la direcció SE franquejant la falda de la muntanya per arribar al peu del pas.

El Pas del Diable és una empinada canal que se supera per la dreta per una estreta cornisa bastant aèria. No presenta molta dificultat.

Uns pocs metres més amunt, seguint la mateixa direcció, passem per una altra canal amb càrritx sense cap problema.

Continuem la nostre ascensió per un sender més marcat pel mig del càrritx i en direcció E.

Ara les fites ens fan virar a la dreta (SW) en clar ascens per un terreny rocós i escarpat.

Un poc més amunt trobem les restes del camí de nevaters que ens condueix al pou de neu del Tomir (wp 03). Des d’aquí, direcció W, es pot veure el vèrtex geodèsic del Tomir (1.104 m) al qual arribem fent un darrer esforç (wp 04).

El descens del puig l’iniciem per la via normal (SW) amb els penya-segats a la dreta. Al cap de deu minuts girem a la dreta (WP 05) i baixem per un coster sense camí en direcció W per anar a cercar les fites que ens duran al pas de la Paret.

En pocs metres les fites ens condueixen cap a la dreta (N) per un terreny molt vertical fins assolir el pas de sa Paret (esperó amb una xemeneia). Seguint les fites desgrimpem en direcció a la paret mitgera que tenim a baix nostre i que és la que li dóna nom al pas.

Un cop arribats a la paret, baixem a la rosseguera que tenim a la dreta i la descendim quasi fins al final. Després sortim cap a l’esquerra i passem per la font de ses Falgueres (wp 06).

Des d’aquí arrenca un corriol cap a l’esquerra tapat de càrritx que ens mena a la paret, la creuem i baixem seguint aquesta fins a la pista del GR221 a l'altura de la barrera que havíem passat al matí.

Ara voltem a l’esquerra, en direcció a Binifaldó, i en arribar, cap a la dreta per l’asfalt fins a Menut, tancant així el cercle d’aquest dur i apassionant itinerari.

Ruta circular amb 838 metres de pujada acumulada i 12,5 km  de recorregut.

Excursió realitzada el dia 25 de febrer de 2012. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar, Enric, Tomeu M. i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.

Veure el track del GPS a Wikiloc.

Resum pluviomètric febrer 2012

Vista de Pòrtol des de Puntiró el dia 4 de febrer

Aquest mes de febrer ha estat fred (no disposo de dades de la temperatura per problemes tècnics en el sensor). Hem tingut diversos dies amb temperatures mínimes negatives.
En quant a la precipitació, ha plogut onze dies però recollint poca quantitat de precipitació la major part d'aquests dies.
Ha fet neu quatre dies, un fet insòlit i que es veu poc sovint.
Resum a Pòrtol:
Precipitació del mes: 42,6 mm.
Acumulats any: 81,2 mm.
Dies de pluja: 11
Dies amb neu: 4

Coma dels Cairats – Camí de ses Fontanelles

Refugi dels Cairats

Iniciem aquest itinerari davant les cases de Son Gual al NE del poble de Valldemossa. Després d’un gros garrover, agafem un camí ample i planer a l’esquerra en direcció E. (wp 01) Aquesta pista de terra ens du, tot dret, fins la barrera de Son Moragues. Botem per uns graons de pedra situats a la dreta del portell i entrem de ple a l’alzinar de la coma dels Cairats.

El nostre camí puja ara molt dret, descriu un parell de corbes i passa per la font dels Polls. Continuem l’ascens i, a uns 10 minuts, arribem al refugi dels Cairats (wp 02) (sembla que en el seu origen era el porxo dels nevaters) i un poc més amunt arribem el clot de neu bastant ben conservat.

La pista forestal acaba aquí i comença l’itinerari del camí de l’Arxiduc.

El sender, de poc pendent, està senyalitzat amb fites. A uns 25 minuts del refugi, arribem a una gran fita (wp 03). A la dreta ens duria al puig del Teix, que sembla que no deixem passar. Nosaltres continuem a l’esquerra. Ara el camí puja en ziga-zaga fins a un mirador al peu del puig Gros. Ens trobem al punt més elevat d’aquest itinerari a uns 930 m.

Per iniciar el descens, continuem pel camí de l’Arxiduc i al cap d’uns 30 minuts, arribem a un petit pinar. Ens trobem al Pla des Aritges (wp 04) on hi ha una bifurcació de camins. Nosaltres seguim pel de l’esquerra en direcció SW. Aviat entrem dins un espès i ombrívol alzinar. Més avall passem pel mirador de ses Basses (wp 05) amb fantàstiques vistes de Valldemossa. Ara el camí salva un fort desnivell amb diverses voltes. És conegut aquest indret amb el nom de pas d'en Miquel. Superat el pas, una paret de pedra seca ens acompanya fins assolir el portell que dóna accés al Pla des Pouet (wp 06). La nostra ruta continua per l’esquerra per un camí de carro que baixa en fort pendent, passa per la font de s’Abeurada (a la dreta) i arribar de nou al poble de Valldemossa, tancant així el cercle d’aquest bonic i entretingut itinerari.

Ruta circular amb 651 metres de pujada acumulada i 10 km de recorregut.

Excursió realitzada el dia 28 de gener de 2012. El grup ha estat format per: Fernando, Enric i Josep.

Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.