dimarts, 12 de febrer de 2013

Sa Talaia Vella pel pas de sa Paella

Capella del Puig des Verger
Iniciem aquest curt però intens recorregut a ca Madò Pilla al punt quilomètric 68,7 de la carretera Ma-10 de Valldemossa a Deià (WP-01). Agafem l’ample camí de sa Muntanya que tot d’una gira cap a Gregal (NE) puja per entre l’alzinar i, en deu minuts, ens deixa al mirador des Tudons (WP-02), des d’on es gaudeix una bonica vista sobre Na Foradada i les cases de Miramar. Tot seguit prenem un desdibuixat tirany que surt de davant el mirador (SW) puja entre alzines i ens mena a la capella del Puig des Verger, oratori d’estil neomudèjar fet construir per l’Arxiduc (WP-03).
Cinc minuts més de camí i arribem a les runes de ses Ermites Velles (WP-04). Sortim del recinte per un tall practicat a l'alta paret i continuem a la dreta pel fressat camí en direcció (SW) a l'ermita de la Trinitat, però no hi arribem, transcorreguts uns vuit minuts de les ermites Velles trobem a ma esquerra un camí de ferradura (WP-05). Prenem doncs aquest tirany, que s'enfila amb fort pendent per dins l' alzinar (SW), presenta algun tram força aeri, i què ens permetrà ascendir al puig de sa Talaia Vella pel pas de sa Paella, el nostre objectiu d'avui.
Pas de la Paella
Dotze minuts més amunt trobem un esperó i una fita damunt una roca que ens indica que hem de girar a l'esquerra. Pugem entre roques amb fort pendent cap al (SE), passem per tres sitges i, en creuar la darrera, voltem a l'esquerra. Uns minuts més amunt topem amb una gran roca on hi ha dues exagerades pintades: Paella i Ermitans (WP-06) (Hem tardat uns vint minuts de l'esperó). En aquest punt, deixem a l'esquerra el camí que va al pas dels Ermitans i, després de vuit minuts de forta pujada entre roques i alzines direcció (E), localitzem una paella penjada a una alzina (WP-07). Seguint les fites girem a la dreta (SW) i, amb l'ajuda de les mans, ens enfilem dalt una cornisa què més endavant s'eixampla i des d'on es gaudeixen unes bones vistes de la Torre de son Galzeran i ca Madò Pilla. Cinc minuts més amunt una fita ens condueix a l'esquerra per accedir a la base dels penya-segats on s'inicia el tram més delicat de l'itinerari: el pas de sa Paella (WP-08).
L'amic Emilio Alonso en fa una perfecta i detallada descripció del pas: "Al racó, unes branques d'alzina ens ajuden a pujar a la cornisa que, cap a la dreta, constitueix el Pas. A l'inici, el pis de la cornisa està compost de terra solta, i el tram és una mica vertical, però fàcil (...). Uns metres més amunt, la cosa es complica. El terreny es fa més vertical, i la roca és molt llisa, sense bones preses. És millor pujar per la dreta, encara més a prop del buit i, per tant, difícil per als que pateixin de vertigen. Però de seguida ja trobarem el cable (i la paella) que va instal·lar Manel Osuna, i que ens ajudarà a seguir progressant cap amunt. L'últim tram del Pas és certament aeri, però comptem amb el cable com a passamà. Abans de desembocar a la carena encara haurem d'enfrontar-nos a una bona grimpada. És millor abordar-la un poc a la nostra dreta, en lloc d'aferrats a les roques de l'esquerra."
Sa Talaia Vella
Arribats a la carena girem a l'esquerra (NE) pel camí de l'Arxiduc fins assolir el puig de sa Talaia Vella de 856 m i coronat pel típic vèrtex geodèsic (WP-09).
Continuem pel camí i transcorreguts uns cinc minuts, arribem al restaurat refugi de l'Arxiduc situat a 868 m (WP-10). La boira no ens permet gaudir de la panoràmica que es divisa des d’aquí dalt.
Des d'aquest punt, seguim el fressat camí que en deu minuts ens baixa al coll de son Gallard (WP-11) on hi ha uns pedrissos que va fer construir l'Arxiduc.
Decidim arribar-nos fins a la cova de l'Ermità Guillem, per això seguim el camí amb forta pujada i passat uns cinc minuts agafem un tirany a la dreta que ens hi condueix (WP-12).
Una vegada visitada la cova i el seu tranquil entorn, retornem de nou al coll de Son Gallard. Baixem (NE) seguint el camí que més avall traça diversos revolts i passa per l'Estret de Son Gallard. Aquí localitzem una cruïlla de camins. El que baixa per la dreta ens duria a les cases de son Gallard i hauríem de caminar força estona per la carretera fins arribar a ca Madò Pilla. Nosaltres ens convé seguir pel camí de l'esquerra que es manté planer i ens condueix al bonic mirador de Son Gallard.
Transcorreguts uns deu minuts de forta baixada, el camí volta a l’esquerra (W) i baixa suaument. A l’alçada d’un coll de caça surt una desviació del camí, cap a la dreta, que ens mena, després de botar un antic portell, a la cova del beat Ramon Llull (WP-13).
Retornem pel mateix camí d’anada i girem a la dreta (W), un metres més endavant deixem a l’esquerra el camí que condueix a les Ermites Velles i aviat arribem de nou al mirador dels Tudons i a ca Madò Pilla a la carretera, tancant el cercle d’aquest fantàstic itinerari.
Ruta circular amb 606 metres de pujada acumulada i 7,7 km de recorregut. Itinerari per excursionistes acostumats a grimpar i sense vertigen.
Excursió realitzada el dia 19 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Fernando, Enric i Josep.
Veure l'àlbum de fotografies.
Veure el track del GPS a Wikiloc.

8 comentaris :

Joan Riera ha dit...

Hola Josep, m'ha agradat molt recordar aquesta exitant excursió per un entorn molt hermós. He tingut la sensació altra volta de patir una mica de vertigen.
Molt bona descripció i maques fotografies.
Enhorabona amic.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Joan,
Estic content que aquest itinerari t'hagi dut bons records, tal com dius, el pas de sa Paella és força excitant. Ens va agradar molt.
Moltes gràcies per les teves paraules.
Un abraçada.

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep. Perfecte aquest itinerari. I ens va com anell al dit. Des de la publicació al blog de n'Alonso, i en Riera estava a la nostra llista, i prevista per divendres pròxim. Sembla que ho has fet per noltros. I el pas, dificil...?. Enhorabona i salut Josep.

Emilio Alonso Sarmiento ha dit...

Hola Josep:
Me encanta esa ruta. La zona de Valldemossa, es mi "coto de caza" favorito, pues no en balde veraneé allí, desde 1943 hasta 1968, año en que me casé.
El mirador que encontrasteis a la izquierda del Estret de Son Gallard, s'Arxiduc lo bautizó justamente asi: Mirador de Son Gallard.
Y gracias, una vez más, por citar mi Blog.
Un abrazo,

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Estic content que aquesta informació us pugui ser d'utilitat per la vostra propera sortida a la muntanya, és un honor per a mi i m'anima a seguir amb la tasca del blog.
El pas de sa Paella és molt interessant i emocionant a mi em va agradar molt i dóna un toc d'aventura a la sortida. És una nova alternativa per accedir al puig de sa talaia Vella que desconeixia. El tram anterior al cable és força llis hi ha poques preses, nosaltres pujàrem per la dreta que hi han bons punt per aferrar-se i a l'alçada d'una alzina i de la paella decantar-se a l'esquerra per anar a cercar el cable que t'ajuda força i et dóna seguretat.
Què gaudiu tant com nosaltres realitzant aquest itinerari.
Una abraçada amic.

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Emilio,
Tens tota la raó és una zona molt bonica i plena de possibilitats jo cada cop hi descobreixo racons que desconeixia (Capella del puig des Verger, pas de sa Paella, cova del beat Ramon).
Moltes gràcies per la informació del nom del mirador, mira que hi havia passat de vegades i ningú em sabia dir com es deia, tampoc figura en el mapa de l'Alpina que faig servir.
Una abraçada i salut.

arni ha dit...

bonica ruta amb grimpada inclosa, la tinc en pendents, aquest pas no ho he pujat.
una abraçada Arnau

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Arnau,
Si hi anau us agradarà, el pas és força aeri i amb una grimpadeta es resolt. Té molt bones vistes.
Moltes gràcies per comentar.
Una cordial salutació.

anar a dalt