Pas de s'Ullastre |
A través del pas de s’Ullastre (també conegut com pas des Ferros) ens permet accedir als puigs de na Ferrana i de la Fita del Ram. Nosaltres decidim ascendir a na Ferrana, no hi hem estat i tenim entès que té millors vistes que els seu veïnat sa Fita del Ram que fa poc vàrem coronar.
Aquest curiós i imaginatiu pas no presenta cap dificultat tècnica, prenent com sempre les oportunes precaucions, està ben equipat amb cables d’acer i dos trams d’escales ancorades a la roca. És un pas vertical que ens permet superar el penya-segat que sembla pràcticament inaccessible.
Seguim les indicacions de l’amic Emilio Alonso publicades a la premsa local: “Camí de s’Engegada i pas de s’Ullastre” i també les publicades pels amics Toni Sureda (Socay): “Na Ferrana y sa Fita del Ram por el Pas de s’Ullastre y Pas de s’Engegada” i Joan Riera (Aires de la serra Mallorquina): “Na Ferrana pels passos de s'Ullastre i de s'Engegada”.
Iniciem doncs la passa a la corba on hem deixat el cotxe (WP-01) i pugem uns 500 metres pel carrer asfaltat fins arribar al final d'aquest on hi ha una esplanada.
Aquí prenem un camí en direcció (NW), passem pels peus del penyal des Terretes i, transcorreguts uns quinze minuts, deixem a l’esquerra un tirany que puja al Pas des Cego, un sender que unia es Verger amb la casa de neu de sa Fita del Ram. Petita plataforma de ferro |
Continuem pujant cap al Nord, amb l'ajuda de fites i petites fletxes de pintura vermella, i uns cinc minuts més amunt deixem unes balmes situades als penya-segats de l’esquerra. Torcem cap l’Est planejant per una cornisa que discorre per damunt el comellar de sa Font Llarga que ens queda a sota a la nostra dreta. Passats uns deu minuts assolim l’inici del pas de s’Ullastre (WP-03). Realitzem un curt franqueig ajudats per un primer cable que serveix de passamà. Girem a l’esquerra muntanya amunt on també hi ha instal·lat un segon tram de cable. A continuació una primera escala permet superar un tram molt vertical. Segueix un curt tram d’escala de ferro i finalment un franqueig en diagonal a l’esquerra ajudats amb un darrer cable que serveix de passamà i una petita plataforma de ferro ancorada a la roca que ens permet donar una passa un poc compromesa.
Quan estem al mig del pas, ens trobem amb els amics Oscar i Carlos que també estan realitzant el mateix itinerari. Després de saludar-nos i intercanviar uns mots, ells continuem endavant, no serà la darrera vegada que ens creuarem durant aquest matí.
Superat el pas caminem cap a Gregal (NE) seguint les fites i més amunt (cinc minuts) passem per una bonica sitja de carboner (WP-04).
Després de la sitja, la nostra ruta continua en direcció Nord sense camí seguint les fites i per un terreny rocós poblat d’alzines. Poc a poc anem canviant de direcció ara cap a Mestral (NW) paral·lels als penya-segats que ens queden a la nostra dreta, més amunt passem per un mirador natural (WP-05) des d’on podem gaudir d’una excel·lent panoràmica: el poble d’Esporles, la moleta de Son Cabaspre, la mola de Son Pacs, el puig de la Beata, ...i cinc minuts més de caminar en la mateixa direcció, travessem una paret mitgera (fita i fletxa vermella) (WP-06). Ara planegem un poc cap al Sud Oest per dins l’alzinar, les fites escassegen. Avancem paral·lels a una paret que ens queda a la dreta, un poc apartats però sense perdre-la de vista fins arribar a unes roques (WP-07). Ara baixem al centre d’un tàlveg per dins un bonic alzinar i pugem a la dreta (NW), passem per dues sitges (WP-08) i cinc minuts més amunt en la mateixa direcció, assolim el pou de neu de sa Fita del Ram (WP-09).
Casa de neu de sa Fita del Ram |
Des de la casa de neu, per ascendir al puig de na Ferrana, torcem a la dreta en direcció Nord Est, travessem una curta gorja i deixem a l’esquerra el camí que davalla a l’ermita de Maristella, voltem a la dreta i amb l’ajuda de fites assolim el puig de na Ferrana per la seva carena (WP-10) transcorreguts uns quinze minuts des de la casa de neu.
Després de gaudir de la vista, desfem les passes fins arribar novament al pou de neu. Molt a prop d’aquest, comença un camí en direcció Sud. Està senyalitzat per dues fites i una marca de pintura en un tronc d’alzina (WP-11). En principi puja una mica i després baixa en diagonal esquerra. Uns nou minuts més avall passa pel costat d’una bassa i les runes d’una barraca situada en el penyal des Terretes (WP-12).
A partir d’aquí el camí discorre sobre roques i es desdibuixa bastant dificultant un poc el seu seguiment. Seguim amb atenció les fites i marques de pintura i transcorreguts uns set minuts més avall, deixem a l’esquerra el tirany que es dirigeix al pas des Cego i voltem a la dreta iniciant el camí de s’Engegada, camí de bístia que davalla (S) amb fort pendent marcant diverses voltes i que travessa un portell sense barrera (WP-13). Continuem el fressat camí uns vint minuts més fins arribar de nou al vial asfaltat on tenim el cotxe i donar per finalitzat aquest bonic itinerari.
Ruta circular amb 380 metres de pujada acumulada i 4,5 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 12 de gener de 2013. El grup ha estat format per: Pere, Biel Pomar i Josep.
6 comentaris :
Hola Josep, és enginyós aquest pas per pujar a na Ferrana, he?
La segona vegada que el vaig fer arribàrem a l'ermita, i després de baixar pel pas o camí de s'Engegada tornàrem pujar pel pas des Cego, situat molt a prop del de s'Ullastre.
Salutacions, i gràcies per citar el meu blog.
Una abraçada.
Hola Joan,
De res home, moltes gràcies per comentar.
No conec el pas des Cego, sembla força interessant i bonic, en tornar-hi hauré d'arribar-hi.
Salutacions.
Josep, lo primer agrairte que anomenis la meva Web, una voltete ben maca, comentaris y fotos fantastiques, el pas del Sego o pas de s'Ego (crec que es mes ensertas aquest derre) es una petita y facil canal sense cap tipo de dificultat mes que s'homitat que el pot fer un poc lleneguedis,tant en Joan, n'Emilio com yo meteix el tinim publicat.
Una abraçada
De res home! és el mínim que puc fer.
Gràcies pels elogis.
Ja miraré les vostres publicacions en haver-hi d'anar, sempre són interessants i aclaridores.
Una aferrada.
Hola Josep:
Efectivamente Na Ferrana, tiene mejores visra que su vecina Fita del Ram.
El Pas des Cego te gustará, es una bonita cornisa sin mayores comlicaciones.
Y muchas gracias por citarme.
Un fuerte abrazo,
Hola Emilio,
De res home! gràcies a tu per publicar aquest bonic itinerari.
Ja que tots em recomaneu transitar pel pas des Cego, en poder m'hi hauré d'arribar i donar-hi un cop d'ull.
Una aferrada.
Publica un comentari a l'entrada