 |
| Vall d'Orient |
Agradable itinerari circular per antics camins que comunicaven les valls d'Orient i Sóller pel pas de na Maria. Es gaudeixen unes boniques panoràmiques de la vall d'Orient i de la Serra de Tramuntana.
Itinerari: Orient - Son Vidal - Botador - Pas de na Maria 2 - Camí des Barrancons - Coma-sema - Orient.
Seguim la ressenya de l'amic Emilio Alonso. Ens fa moltes ganes conèixer aquests antics senders que ens han de conduir per aquest nou pas de na Maria situat un poc més e l'Est de l'anterior. Ens acompanya na Marta, filla del nostre bon amic i company de cordada en Biel Pomar.
Amb un cel enterenyinat de núvols alts i amb una temperatura fresqueta per trobar-nos a principis de maig, iniciem la caminada per la pista asfaltada de Coma-sema a les 8,25 h. (WP-01).
Aviat trobem a mà esquerra les boniques cases de Son Vidal i, després d'un quilòmetre més o menys, arribem a un petit botador a la paret de l'esquerra (WP-02). A l'altre cantó travessem un camp de conreu que ens mena a un ample camí franquejat per una barrera metàl·lica. Poc després el camí descriu un marcat revolt a l'esquerra, punt on l'abandonem i seguim recte (WP-03). Ara sense camí pugem en sentit Nord-Oest per una zona d'antigues marjades envaïdes de vegetació amb l'ajuda de fites i petites fletxes vermelles. Després de creuar el torrent a l'alçada d'una mina de pedra, arribem a una caseta de roter (WP-04). S'han fet les 9,10 h.
El nostre itinerari continua per darrera la caseta prenent cap la dreta per un camí de carro (Est). Es tracta d'un ample sender que puja marcant diversos revolts per dins un ombrívol alzinar fins arribar a unes fites que ens indiquen el punt on l'hem d'abandonar (WP-05). Voltem a l'esquerra en sentit Nord i, sense camí, ens endinsem a l'alzinar seguint les fites. Més amunt deixem una paret de pedra a la nostra dreta (WP-06), passem per un rotlle de sitja i, amb una mica més d'esforç, assolim un coll de tords, a l'esquerra del qual, hi ha un petit sortint de roques des d'on s'albira una bonica panoràmica sobre la Vall d'Orient. Són les 10,05 h i decidim berenar.
Són casi les 10,30 h quant tornem iniciar la marxa, ara per un tram empedrat de l'antic camí. Creuem un estret i vertical tàlveg penjat sobre el buit amb bones vistes sobre la vall. En arribar a un gran pi el camí es converteix en un tirany. Ascendim en sentit Oest pel coster rocós, el bosc ha donat pas a vegetació baixa: càrritx, eritja i ceba marina, i a prop de les 11 h assolim un coll amb una fita a la dreta i una alzina en el seu centre, és el Pas de Na Maria 2 (WP-07).
 |
| Pas de na Maria 2 |
Després del pas, prenem al Nord-Est, cap a un llarg coll amb algunes alzines. Des del coll, seguint la mateixa direcció que portàvem cap a Gregal, baixem pel vessant esquerre d'un tàlveg. Es tracta d'un tram sense camí ni fites, inhòspit, envaït de roques i carritxeres que dificulta la passa. A les 12,00 h travessem per un esbaldrec la paret de partió que davalla del Coll d'en Poma sota del puig de Lofra.
Ara es tracte de seguir paral·lels a aquesta paret fins arribar a una pineda, a l'esquerra de la qual i, després de creuar una torrentera, localitzem el portell on s'inicia el Camí des Barrancons a les 12,17 h. (WP-08).
Es tracta d'un espectacular tirany de muntanya que baixa amb fort pendent amb un zig-zag continu. Està senyalitzat amb fites de pedra i punts de pintura, pel meu gust un poc exagerats i barroers. Aquest camí ens mena després d'una llarga baixada a la pista que baixa del Coll des Bosc (WP-09). Prenem la pista a la dreta i, tot d'una un rètol "Orient", ens desvia a la dreta per no passar per davant les cases de Coma-sema.
Ara ja sols ens queda seguir la pista asfaltada que ens conduirà de nou a Orient, donant per finalitzada aquesta sortida d'avui.
A les 14 h. arribem a l'esplanada al costat del Torrent de Coma-sema on hem deixat els cotxes de bon matí. Ha estat una ruta molt maca amb bona companyia.
Ruta circular amb 494 metres de pujada acumulada i 9,5 km de recorregut. Itinerari que pot presentar problemes d'orientació ja que discorre la major part sense camí o per camins mig perduts. Presenta un fort desnivell.
Excursió realitzada el dia 4 de maig de 2013. El grup ha estat format per: Marta, Biel Pomar, Agustí, Fernando i Josep.Referències: Emilio Alonso. Pas de Na Maria autèntic.
8 comentaris :
Hola Josep.
no fa gaire vaig estar per aquesta zona del Pas de na María, és un bonic i antic camí que ofereix bones vistes sobre l'acollidor vall d´Orient.
una salutació Arnau
Hola Arnau,
Sí, ja recordo la teva descripció, el pas per accedir a la carena des Cornador Gran sembla força exposat i perillós.
Em va agradar molt la teva proposta.
Una cordials salutació.
Hola Josep:
Me gusta mucho esta ruta, por esos antiguos caminos de montaña.
Mil gracias por citar mi Blog.
Un abrazo,
Hola Emilio,
De res, considero adequat citar les fonts d'informació.
Moltes gràcies pel teu amable comentari.
Salutacions cordials.
Hola Josep, férem aquest pas (16-2-12) amb una bona nevada a la serra d'Alfàbia. Les teves imatges m'han duit un bon record d'aquella vegada.
Vaig trobar aquesta ressenya: En terres d’Escorca trobam primer el pas de na Maria, per on es va a Orient, important altre temps des del punt de vista militar ja que donava accés al castell d’Alaró, on sembla que es guardaven les joies de l’església parroquial de Sóller en cas de perill de moros. També era la via més ràpida per als homes d’armes d’Orient i d’Alaró que acudien a auxiliar-nos. El seu interès estratègic queda remarcat durant el segle XVI, moment en què el perill d’invasió fou tan acusat que es va preveure l’evacuació de la població a uns últims reductes situats a les muntanyes. Un d’ells, el fort de Cúber, Almallutx, Binimorat i l’Ofre havia d’ésser guardat per 115 homes, quatre dels quals s’havien de situar en el pas de na Maria. La seva importància militar disminuí amb els nous sistemes defensius, però encara el 1864 el tinent Luís de Miguel descriu l’itinerari entre Sóller i Orient, de 9.772 metres, entre altres 47 de l’illa, no sense advertir que el camí era "fatigoso por la acusada pendiente de las cuestas y lo descarnado del piso"». (Els camins de ferradura de la vall de Sóller, Antoni Reynés Trias).
Una abraçada.
Hola amic Joan,
Doncs si que va tenir importància aquest pas i els camins que hi condueixen.
Moltes gràcies per aquesta interessant informació històrica.
Una abraçada.
Hola Josep
Una bona descripció d'un "nou pas de na Maria", sembla que el bo i autèntic. L'altre és més be una torrentera, és clar que com diu en Joan, no hi podíem baixar les bisties. I que a més ens dona una bona oportunitat per accedir a la Serra. Esper poder-hi accedir prest. Enhorabona i salut Josep.
Hola Llorenç,
Molt agraït per les teves paraules. Desitjo que aviat tornis a trescar per aquests camins i passos de muntanya.
Una cordial salutació.
Publica un comentari a l'entrada