Moleta de Binifaldó |
Les darreres i abundants precipitacions han regat tot el territori. A la Serra han fet reviure els torrents que baixen plens de vida i les fonts que ragen a cor que vols.
Sa Moltea de Binifaldó és un cim situat a més de vuit-cents metres d'alçada que ens ofereix bones panoràmiques sobre la vall de Lluc i les muntanyes dels voltants.
A les 10 h tocades iniciem la caminada a través de la pista asfaltada que ens condueix a les cases de Menut, deixant a la dreta un restaurat forn de calç i a l'esquerra la creu de Menut, aixecada entre els segles XV i XVI (WP-01).
En arribar a les barreres de la possessió, les franquegem per la dreta per una barrera lateral de fusta. Creuem les cases i tot seguit passem un botador de fusta que ens deixa en el camí ample, de carro, que discorre per l’interior d’un cuidat alzinar. Després d’un vint minuts de pujada des de les cases, arribem al coll Pelat, amb un planiol gran amb pins i alzines i un gran rotlo de sitja.
Uns pocs metres més endavant, deixem el GR i voltem a l'esquerra per iniciar l'ascensió a la moleta de Binifaldó (WP-02). En direcció nord, sense camí, amb alguna esporàdica fita, ascendim alzinar amunt. A uns vuit minuts del coll, passem una pareteta, amb un rovellat filferro obert (WP-03).
Ascendim per la carena evitant acostar-nos a l'espadat que ens queda a la nostra esquerra.
A mesura que guanyem alçada, la panoràmica es va ampliant: la vall de Lluc, el puig Caragoler des Guix, es Grau, n'Ali, es Frontó, es Massanella, es Galileu...
Minuts més amunt, esquivem a l'esquerra un esperó i progressem més cap a la dreta, per un coster més suau.
Rost amunt per un terreny rocós i escarpat, la carena ens deixa al cim de la Moleta de Binifaldó (837m) coronat per una antena (WP-04) quan són les 11,37 h.
L’indret és magnífic, amb el dia clar i tranquil veiem el puig de Massanella, el puig Major que guaita, el puig Roig, el puig Caragoler de Femenia, i el gegant, el puig Tomir.
Des del cim, baixem est-sud-est direcció a un grup de pins, per voltar progressivament al nord i anar a cercar una rosseguera. La baixada és molt dreta, camp a través, sense camí ni senyes de cap tipus. Anem descendint pel llindar d'aquest xaragall, on és més fàcil avançar i, passats uns tretze minuts, desemboquem altra vegada al camí del GR-221, tram Pollença a Lluc quan són les 12,15 h. (WP-05).
Voltem a l'esquerra i, amb un tres i no res, arribem al coll del Pedregaret. Deixem a la dreta una pista forestal, continuem per l’esquerra i, per uns graons superem la barrera del coll.
Des del coll, avancem per la pista asfaltada i, transcorreguts deu minuts, arribem a les cases Binifaldó, situades al peu del puig Tomir, envoltades per altes alzines (WP-06). L'entorn no pot ser més bonic, i més ara, amb l'aigua corrent per la torrentera.
Voltem a l'esquerra pel camí vell de Pollença a Lluc, en sentit sud-oest, cap a les cases de Menut, amb pista asfaltada. Minuts després localitzem un safareig a la dreta i la font des Cossi a l’esquerra de la pista.
Camí endavant, arribem al portell de Menut i, tot seguit al forn de calç on tenim el vehicle, donant per finalitzada aquesta curta però interessant ruta.
Ruta circular amb 325 metres de pujada acumulada i 6 km de recorregut.
Excursió realitzada el dia 6 de desembre de 2013. El grup ha estat format per: Tomeu C. i Josep.
9 comentaris :
Aquesta elevació, de manera desmerescuda queda rellevada a un segon pla en estar envoltada de grans moles per tots els seus vessants, i no obstant això ens aporta unes estupendes panoràmiques per tots els seus vessants. En el mes de juliol del 2011 la vaig fer recorrent la carena.
fins a una altra Arnau.
Hola Josep, una magnífica balconada a la vall de Lluc i a les muntanyes que l'envolten. La perspectiva que s'obté del Tomir també és especial, des d'aquí dalt. N'Arnau té raó, aquests cims secundaris queden eclipsats pels puigs més alts.
He recordat una circular (Castellot-ses Covasses-moleta de Binifaldó) que férem el 2011.
Maques fotografies i bona descripció.
Salutacions!
Ah, Josep! T'has fixat que el cercador no funciona? El meu tampoc!
Deu ser cosa del blogger.
Salut!
Hola Arnau,
Sí, és un cim poc freqüentat però val molt la pena la seva ascensió, es gaudeixen d'unes vistes fantàstiques.
Abans vaig llegir la teva ressenya, vas pujar per la carena nord, molt maca també.
Moltes mercès per comentar.
Salutacions.
Hola Joan,
Tens raó la vista del Tomir és espectacular, molt bonica.
Recordava la descripció de la teva ruta i vaig intentar seguir-la en la pujada i baixada del cim. Em va anar molt bé el teu track, moltes gràcies.
Referent al cercador del blogg, ja m'havia fixat que fa uns dies que no funciona, opino el mateix que tu, deu ser problema del blogger. Esperarem.
Una cordials salutació, amic.
Hola Josep:
Bonito paseo éste.
Como dicen los amigos Arnau y Joan, estas pequeñas cimas, estupendos miradores, quedan casi siempre olvidadas, por la sombra de sus hermanos más altos. Pero de verdad que vale la pena, acercarse a ellas.
Un abrazo,
Hola Josep
Personalment m'encanten aquests "petits" cims, hi pots pujar sense massa complicacions i sempre en baixes satisfet. He recordat la primera vegada que hi vaig pujar, ja ha plogut, i la baixada la ferem més o manco com voltros, directe al coll. Una bona descripció Josep.
Hola Emilio,
Si disposes de poc temps, com nosaltres, és una bona alternativa per estirar les cames, una bonica passejada, i a més a més, fer un cim que no havíem fet. Ens va agradar molt.
Moltes mercès per comentar.
Una aferrada, amic.
Hola amic Llorenç,
Estic content que t'hagi dut bons records aquest curt itinerari.
Aquest diumenge disposàvem de poc temps, havíem de retrobar-nos amb els companys de l'AAVV de Pòrtol que pujaven de Caimari a Lluc per fer una torrada junts.
Per aquest motiu vaig haver d'improvisar un itinerari curt i bo de fer, però com bé dius, quedàrem ben satisfets també.
Molta agraït pel teu amable comentari.
Una cordial salutació.
Publica un comentari a l'entrada