dissabte, 6 de desembre del 2014

Puig des Grau i Caragoler des Guix

Puig Caragoler des Guix
Itinerari: Coll de sa Batalla - Bretxa Vella - deixem camí Vell - pas de n'Arbona - puig des Grau - puig Caragoler des Guix - camí Vell - coll de sa Batalla.
Són les 8,30 h en sortir del coll de sa Batalla situat al tram final de la carretera Ma-2130 al terme municipal d'Escorca (WP-01). Un cop passat el pont sobre el torrent de Comafreda, prenem el camí del GR-222, per la dreta. Es tracta del camí Vell de Lluc direcció a Caimari, el qual discorre per dins un clap d'alzines, en suau ascens. Deixem a la dreta la font des Guix i, un poc més amunt, el camí que du al coll de la Línia i al Massanella, fins arribar a la Bretxa Vella, i tot seguit el mirador del Salt de la Bella Dona (hem tardat uns vint minuts des de l'inici).
Seguim, en suau descens, l'empedrat camí de "sa Llangonissa", dit així per la forma que té el seu traçat. Transcorreguts uns deu minuts aproximadament, deixem un trencall a l'esquerra i, en suau pujada, arribem al coll de sa Volta. Després del coll, el sender baixa amb fort pendent marcant diversos revolts, els qual es troben cimentats, i en finalitzar aquests, deixem el camí del GR per desviar-nos per la pista de la dreta, oest (WP-02). A continuació, seguim aquest nou camí carreter i, transcorreguts uns set minuts aproximadament, també l'hem de deixar per prendre un tirany a la dreta direcció nord-oest (WP-03). El tirany, fressat i fitat, s'enfila fort per dins un alzinar on es localitzen diversos rotlos de sitja i barraques de carboner.
A les 9,45 h arribem a una paret de partió, és el pas de n'Arbona (WP-04), la travessem i prosseguim el tirany que en lleuger descens, ens mena al llit del torrent de la Coveta Negre (WP-05). A partir d'aquí, ja sense camí, seguim les fites que ens condueixen cap al nord-est. Es tracta de pujar cercant la millor passa entre roques i garriga espessa. Després de salvar un graó rocallós amb una petita grimpada, arribem a la base dels espadats que envolten el cim. Flanquegem a l'esquerra per damunt una roca inclinada i travessem una baixa paret de terme. Tot seguit, envoltem els penya-segats, per acabar pujant per la cara sud i assolir el vèrtex del puig des Grau (WP-06). Són les 11 h en punt. Per mestral s'atraquen espessos núvols i surt l'arc de Sant Martí.
Cresta del puig Caragoler des Guix
Després d'una breu aturada per gaudir de la vista, descendim del cim retrocedint uns metres pel mateix camí fins redreçar cap al nord-est direcció al puig Caragoler des Guix. Travessem una zona de pinar i els núvols que es decideixen a descarregar una curta ruixada acompanyada de calabruix. Tot seguit, ens enfrontem a la inhòspita cresta formada per grans blocs de roques esquerdades i afilades, ara banyades, on encara és fa més complicat progressar. En molt de compte i, seguint les fites, anem pujant i davallant, a estones per dalt l'aresta i d'altres per sota d'aquesta cercant els seus punts febles.
Passem prop d'una roca amb un forat, que queda a l'esquerra i, un poc més tard, per una petita plataforma amb matolls. A partir d'aquí, les fites ens condueixen, donant una mica de volta per la dreta i per un caos de penyes trencades, al cimal del puig Caragoler des Guix de 913 m (WP-07). El cim esta assenyalat amb una creu amb una placa col·locada pel grup “Els Voltors”. Són les 12,18 h.
Descendim del cim uns metres en direcció nord-est i de seguida les fites ens deriven cap a la dreta per una gran pala molt vertical i per un terreny càrstic, rocós i molt fragmentat per l’erosió. La progressió és molt lenta i hem d'emprar sovint les mans i l'equilibri per seguir baixant. D'aquesta manera, transcorreguts uns quaranta-cinc minuts, arribem a un rotlo de sitja on finalitza aquest complicat tram.
A continuació seguim descendint, ara vers est-sud-est, per dins la garriga de pins i mates. Perdem les fites però, seguint la mateixa direcció que portàvem, arribem al camí Vell de Lluc al costat del mirador, poc abans del Salt de la Bella Dona (WP-09). Prenem cap a l'esquerra, nord, i desfent la pista que hem fet de bon matí, arribem a la carretera i al coll de sa Batalla. Són prop de les 14 h quan donem per finalitzada aquesta curta però exigent excursió.

Ruta circular amb 620 metres de pujada acumulada i 7 km de recorregut aproximat. Alçada màxima: 913 m.
Temps en moviment: 2,55 h. Temps parat: 2,40 h. Temps total: 5,36 h (segons el GPS)
Observacions: Itinerari que presenta trams importants sense camí per terrenys pedregosos i de fort pendent on s'han d'emprar les mans, tan de pujada com de baixada. Un tram de travessia per cresta i un tram de baixada del cim Caragoler des Guix, format per grans blocs de roques esquerdades i afilades.
Excursió realitzada el dia 6 de desembre de 2014. El grup ha estat format per: Fernando, Pere i Josep.

3 comentaris :

Llorenç Soler Sastre ha dit...

Hola Josep
Com be dius és una curta però intensa volta. El Caragoler no dona gaires facilitats per pujar-hi. I la baixada que voltros fereu és la més dificil. Només hi he baixat un cop, sempre ho faig per una canal de carritxeres cap al portell de Comafreda.
Per proximitat és una volta que he fet un bon grapat de vegades, a més de que si enganxes un bon dia, les vistes des dels dos cims son fantàstiques.
Enhorabona a tots, i a tu per la seva perfecta publicació.
Salut Josep

Josep Ferrer i Nos ha dit...

Hola Llorenç,
Vaig llegir la vostra publicació abans de fer aquest itinerari i ja ho vaig veure que vau baixar pel vessant de Comafreda. Si hagués sabut la dificultat del descens que férem nosaltres, hagués optat pel vostre, em va costar molt i el faig trobar força exposat, però ara ja està fet i el repte superat.
Molt agraït pels teus amables mots, salut, molts d'anys i un 2015 ple d'excursions!

Pep miquel pellisa ha dit...

Tramo final a la cumbre de grandes bloques a superar.

anar a dalt